12/07/2014 Cami Vell de Xixona - Font de Vivens - Alt de La Martina

12/07/201 Cami Vll de Xixona - Font de Vivens - Alt de la Martina

Hui som 6, i sense el gos. Matinet i marxa cap a Ibi, arrepleguem a la resta de la gent Alberic, el dia promet no fa calor de bon mati. Eixirem de les antes que hi ha a l’esquerra d’Ibi, a la serra del Quartel, al peu del cim del mateix nom, hem recuperat a un company que ha estat treballant a l’hivern. Deixem el cotxes aparcats i com sempre cap amunt. “No hi ha sendes planes” tindren que posar-li de nom a la penya, senda de pedra solta, arrosegada per les motos trialeres i no per la pluja, sera la primera mitja pujadeta, de pujar suau i sense problemes, coronem la lloma i recordem haber fet la baixada des-de el cim de la Carrasqueta, deixem el cim del Quartel a la dreta i ens endinsem al barranc de la font de Vivens, la baixada fora de la senda destrossada per les motos, anem vorejant-la, al menys es curta, la pendent normaleta, hi ha que baixar molt pendent de les pedres soltes i així evitar les caigudes.

Apleguem a la font de Vivens i esta seca, la sequera esta fent molt de mal, els pins estan mol secs, la muntanya es un polvorí, una xispa, un cigarret al apagat i tot serà una flama, girem a l’esquerra i comença la pujada que falta de la pujadeta i mitja per dins del barranc, es pedra ferma i esta net de argilagues, de colp ens apareix una zona de recreo, en els seus bancs a l’ombra del pins, hi ha de nous i de vells, podem triar el que volem, la font esta seca, l’aljub també, la bomba de ma no trau aigua, son les 9.30, ¿ esmorzem ?, allà anem, hi ha que aprofitar l’ocasió, no sempre podem trobar un seient de fusta, es un plaer poder sentar-nos còmodament, i no damunt d’una argilaga.

El esmozar bo, com sempre, fruita i com no “els susus” apareixen d’amunt la taula, algunes persones es farà dentetes, no haver vingut hui. Son un plaer per als sentits, son d’una senzillesa espectacular, reblits de crema suau. El amo de bota estaba preocupat ja que la te en molta estima i pensaba “estos salvatges son capasos de desfer les costures, de girar-la per poder buidarla del tot i deixarla seca”. Continuem el camí ara la pujada de valent, la pendent forta i de bon caminar, apareixen els primers símptomes de les persones desentrenades, agarren aire de tant en tant, un paronet i avant, en zig-zag. En un creuer, equivocació al canto, un altre zig-zag i algo de camp a través i tornem a la senda. Ja estem a l’Alt de la Martina, hi ha una caseta de guarda, les vistes espectaculars, a la dreta el Migjorn, davant l’Alacanti i l’esquerra el Cabeço d’Or, darrere a la nostra esquerra la Carrasqueta, fotos i avant ara anem de baixada, curta però intensa, xarrem de tot un poc, no fa calor, em triat molt be el dia, molta ombra i bufa una briseta agraïda, la baixada rapida apleguem a un creuer i la dreta, cap al refugi dels Esbarzerets, ¿ens hem equivocat? ¿no ens porta al cim de la Carrasqueta?, tirem avant a vorer que pasa.

La senda amb poca pendent de pujada, anem cap a la Carrasqueta, de colp girem a l’esquerra, cosa que ens allunya del refugi, una miradeta al gps i confirma que anem be i per bon camí, una baixadeta i anem per camí conegut un altra volta, es la senda de torna de la Carrasqueta, unes pujadetes mes i comencem a baixar, ara fins al final, xarrem, fotos, ¿falta molt? Un no res, estem al “camí Vell de Xixona”, tornem a la pedra solta, mirem on posem el peus, ens apropem al final, podem qualificar el dia com a bo, la senda apta per a minifalda, sempre passa igual, dia que no venen les xiques no hi han matolls, i no es un comentari burlesc, la senda de hui es sense argilagues, hem gaudit de la senda, sense cap de lesió.

La comissió permanent no tria les sendes amb pujades fortes, amb baixades, amb argilagues, es qüestió de sort. Crec recordar que hi han mes sendes a la zona, les buscaré, esta zona esta resultant bona per a gaudir de la muntanya, hem fet dos al Carrascar de la Font Roja a la vessant d’Ibi, i ara dos mes a la Carrasqueta. Hem vist el Reconco damunt d’Onil, pot ser un del objectius a fer, hi ha una senda que promet a la carretera que va d’Ibi a Banyeres de Mariola, la farem un altre dia.

Hi ha que gaudir de la Muntanya i passar sense deixar petjades, ni fem, ni deixalles. Si fotem la muntanya que deixarem al nostres fills, als nostres nets ¿algo pelat? Que abans era un bosc de pins.