26/07/2014 Cami de Benali - Torrentera - Vereda - Tallafocs



Cami de Benali – Torrentera – Tallafocs

La ruta de hui, desconeguda, hem recorregut el voltants a la zona de la Guarronyera, les serres poblades de pins, envoltats d’oliveres, ja no son de secà, ara les reguen gota a gota. Hem matinat per fugir de la calor, i ara sabem que la volta ha segut bona.

Entrem a Enguera i busquem el desviament cap a les Cases de Benali. Deixem el cotxes al desviament de “Faraguat”, entre el quilometres 7 i 8, a la dreta, hi ha un cartell indicador de color verd. Aparquem i a caminar, al cap d’un mestres apareixen un gossos abandonats, portem collar i van perduts, famèlics, alguns d’ells malats, en segueixen, i els fem fugir, costa però al final sen van. Anem per camins de terra, de bon caminar, a l’ombria dels arbres, de moment no fa calor, com sempre xarrant alguns estan contents després d’uns quants anys d’espera i de judicis han aplegat les resolucions bones. Els ulls alegres per haver acabat l’espera. Caminem per camins de terra, ¿com es la senda? No se, com sempre la he baixat de wikiloc, ¡he vist que es dura!, no la he mirat, ja vorem com es. La senda promet, la calor també, fins al moment es por aguant encara no son les 9 del mati, ja portem 5 quilometres, ¿esmorzem al bar?, podríem reservar taula, encara es prompte, mes avant vorem, el membres de la penya sen van de vacances, a Cullera, a França, a Xile, a casa, a treballar; tots tenim alguna cosa que fer.

Seguim el camí passen uns ciclistes de MBT, per caminals aptes per el seus aparells, fotos, algun trago d’aigua, el cap davanter es para i com sempre encerta ¿a la dreta?, el gps no enganya, ¡SI!, una torrentera digna de menció, de pendent forta i pedres soltes, xino-xano un passet darrere de l’altre i amunt, es curta però en lleva el alè, pugem com podem, en zig-zag , sense presa, no es esgotadora però poc en falta, fem cim , si es pot dir “cim” i agraïm el final, una baixadeta, una pujadeta i girem a la dreta, estem a la Vereda de la Carretera, uns glops d’aigua a l’ombra d’un pi i seguim la vereda, es ampla de bon xafar, anem de presa, comença a fer calor, s’acosten les 10 hora d’esmorzar, ¿on parem? ¡Mes avant!, un soroll fort ens senyala les 10, busquem ombra i zona pla, sense matolls per gaudir del bocata, les olives, el pimentó en samorra, els fruits secs, els rollets d’anis, coca de llanda, torrons de gat, el vi, meló d’algers, de tot l’any; no ens privem de res, tots i totes son de bon menjar, el cafè i un xorret de brandi, i a caminar, de sobte cara avall, a la travessa, no hi ha marques de cap tipus, en zig-zag, vorejant les argilagues, els matolls, estem al talla-focs, les pedres soltes esvaroses, se fa pesat, la baixada curta i intensa, s’acaba la baixada, girem a la dreta i seguim, a l’esquerra i tornem al camí, anem de baixada, llarga i lenta, comença a fer calor, son les 11 i ¼, hem caminat 9.8 quilometres, este casi al final de la senda d’uns 11.5, ens alegrem d’haver matinat, falta no res, el gossos no han tornat aparèixer, per a tranquil·litat de tots, veiem una tanca elèctrica, ¿que farà ací? ¿ramat? ¿de quin tipus? Veiem una yegua i el seu cadell, ella blanca, ell jove de color marro, les bromes comencem ¿com serà el pare? ¿obscur? ¿entreverat? Fem unes fotos, el jove es deixa acariciar, ara té explicació la tanca, els animal en llibertat total.

Seguim, estem al final de la senda, a la part de dalt les oliveres sense reg, ara gota a gota, un hidrant per als bombers, una basa de reg, com canvien el temps, ara sols es preocupa la producció, no la qualitat, comenten que abans per a criar les oliveres i que produïren se seguia el sistema de deixar descansar un any els cultius, l’olivera te tendència a la “veceria”, es a dir un any bona collita, i l’altra dolenta.

¿Que fem la setmana vinent, jo estic a Cullera si es a prop vinc, jo a França es difícil que vinga, jo a Xile a vorer a la meua neta, a la nora i al fill. Farem senda a prop de casa, la clàssica de la Murta –casa del forestal_senda botànica de l’ombria_Pas del Pobre_barranc Fosc_Creu del Cardenal_torrentera_Cavall Bernat_Pla de Pouet. Algo dureta diria jo. Hem aplegat al final, veiem el cotxes, ¡ bona senda! Son les 11.45, l’excepció la pujada de la torrentera i la baixada del tallafocs, hem gaudit de terrenys nous, ¡tornarem!. Per als desentrenats sempre podem pujar a la Creu del Cardenal i de a hi a la torrentera, Cavall Bernat i baixar per el Pla de Pouet, menys forta, i com sempre interesant.