09/08/2014 Pla de Corrals (Valldigna) - Pinet )Vall d'albaida)

Com sempre a 7 del matí cafè i marxa, anem a recórrer la senda o més bé pista forestal que en anys no molt allunyats comunicava part de la Vall d’Albaida i Xativa.

Hui som 2, la resta ns/nc, ells i elles no gaudiran d’aquesta senda de bon caminar, ampla amb ombres en el trajecte i com no, un esmorzar de lo mes bo.

A les 7.50, o vull dir les 8 menys 10, ens posem en marxa, en uns mesos ha canviat el paisatge, noves tanques, la boirina matinera ens despista i dubtem, la pedrera ens orienta cap al camí, la pedra o millor dit el marbre d’aquesta mina es coneguda per el nom de “rosa Valencia” o “del Buixcarro”, ja que esta a l’ombra del cim del mateix nom. De bon mati i calor, la humitat ens banya, i seguim avant esperem que a la tornada el sol ens acompanye.

Deixem les primeres vivendes a dreta i esquerra, en el primer encreuament eixim de dubtes, dreta a l’alberg de La Bastida, recte cap a Pinet, allà anem, com sempre amunt, amb silenci, i de vegades xarrant de les coses de la vida, dels polítics defraudadors, hi han esperances que algun dia els polítics se renoven o ens anirem al poll.

Les boirines no ens deixen vorer el paisatge, alguna foto se pot fer, anem amunt, a l’esquerra deixem la pedrera i un ramat de gossos, a mesura que anem pujant veiem millor la pedrera, els blocs de pedra tallada alineats com a soldats esperant el desfile. Apleguem el estret de Vinyavella i comença a canviar el paisatge, del matoll baix passem al pi blanc i al roig, els primers de verd clar en cara de malats, els rojos de color verd obscur intens, deixem el avenc a l’esquerra i retrobem el camp amb la tanca ecològica, tota ella feta amb somiers metàl·lics rodejant un camp ple d’arbres, hi han ametlers, algun xiprers, oliveres i altres arbres que no distingim per estar allunyats del camí, seguim avant, son les 9 i 10, estem apropam-nos a Pinet, allí esmorzarem, apleguem al encreuament de Barx, un indicador ens senyala a l’esquerra Barx, al recte Pinet, veiem moltes figueres sense fruits, una llàstima ja que averem gaudit menjam-nos les figues , a la dreta un camp perdut amb el fruits sec, que s’han deixat perdre, uns mesos abans i averem gaudit com bons caminants que som, sols agarrar fruits del camps abandonats.

Ja prop de Pinet a uns metres abans de l’encreuament del GR-236 que ve del convent de Sant Domenech a Llutxent, veiem una mena de sequiol fet per la mà del home, el camí el trenca, ens preguntem ¡que serà!, la incògnita a hi es queda, llegim el cartell del GR-236 “Pinet –església, bar, farmàcia, tenda”, no hi a cap de dubte, els 4 elements per a viure, per al creient el primer es el mes important per cuidar l’espirit, i els altres tres el cos, deixem el primer a banda i ens dedicarem a la resta.

Primera faena a Pinet, rentar-nos la cara a la font de la plaça, segona a per el entrepà, sorpresa ¡ ja no estan les germanes al bar! hi ha uns altres, la clientela com sempre fidel, els del poble i els ciclistes, els entrepans de figatells com a menjar principal i per acompanyar truita a la francesa i l’espanyola, cervesa fresca, cacau torrat amb corfa i amanida del temps (tomaca, enciam, olives i ceba), el entrepans en saben a gloria, acabem amb un cafè, i a caminar, la foto de rigor a la plaça, i tornem cap al Pla de Corrals, la pujada suau, a poc a poc tornem arrere, el sol brilla, i encara no fa calor, caminem xarrant de tot un poc, ens apleguen fotos del Teide per whatsap, tenim companys de vacances per allí, passen ciclistes, “adéu, bon dia” i seguim, el Benicadell i la vall no se veu, la boirina esta a hi, a poc a poc va eixint el sol de les boirines, foto i seguim a la nostra esquerra de tornada el pins ens sembla que estem als pirineus, girem la vista i tornem a la realitat, paisatge mediterrani. Al company li apleguem noticies del fill, esta bé, esta de Erasmus, la beca que li donen sols pot pagar el lloguer del pis, el avio, el menjar i demes te que eixir de la butxaca dels pares, l’avio no es capritxo, te que creuar el xarco. El govern die que dona beques internacionals per estudiar al estranger i els ompli la boca, ja sabeu els que tinguen fills que vulguem estudiar al estranger ¡ a rascar-se la butxaca !. Seguim avant i ja estem a l’Estret de Vinya Vella, comentem que mes avant farem una circular del Buixcarro, un company coneix una senda. Estem a la baixada, mes ciclistes, al senda no es fa pesada, el dia que tinguem nets els contarem les anades i tornades per este camí anomenat “Camí vell de Xàtiva”, ara veiem el tall de la pedrera, verticals, pensem que com podrien traure abans marbre per a fer el David de Miguel Angel o el Moisès, ara son maquines, abans amb trocolés, cordes i força bruta, ara una serra d’aigua, una maquina elevadora i ja esta. No un no res estem baix al cotxes, son les 12 i 20, la senda bona, i l’hora millor. Aquesta senda tenim que fer-la tots els anys, no sols per el entrepà, també per el paisatge, les vistes meravelloses, hem vist La Costera, la Ribera Alta, La Safor, la Valldigna i la Vall d’Albaida, els cims del Monduver i el Penyalba, El Cavall Bernat, i entre boirnes el Benicadell, hem creuat la serra de Quatretonda, hem anat de la Valldigna a la Vall d’Albaida en un no res, senda completa.