lunes, 29 de septiembre de 2014

27/09/2014 Les 3 valls (Casella-Valldigna-Barraca d'Aigues Vives)



            Hui som 6, mes mati de lo normal, tenim nova companya de camí benvinguda a la Penya. Cafè i marxa, en encaminem cap a la Vall de la Casella al terme d’Alzira, per fer una circular de almenys 24 km., les prediccions del temps últimament no son certes, anem a vorer si el homes dels temps s’han equivocat. Les prediccions son de pluja, segons uns i variable i algun plugim segons altres.
            Les primeres estreles al cel, núvols pocs, ens posem a caminar fosc, no portem llanternes ni frontals, hem decidit començar per la pista forestal i no per el barranc de la Casella, estarà tot mullat.
Anem comentat que ens falta PENYA, les excuses de costum “estic cansat després del viatge” “ el temps insegur” altres no han obert la boca, pensem que després de 24 km. hem garbellat i sols han quedat “els cigrons de kilo”, la resta al fem.
            Els primer kilòmetres de bon caminar en una hora i ¼, estem al Pla del Barber, hi ha boirines matineres i el cel clar i ras. No se podem fer fotos de la Ribera, el Pla espectacular la tardor, el xops groguencs, no parem, anem per la travessa cap a la baixada per la pedrera cap a la redona de Simat, la recompensa bona després de les pujades curtes i intenses de la pista forestal, ve la recompensa de la baixada, anem avall, deixem a la dreta la senda a les Agulles, comencem a vorer BTT pujant al Pla, ¡animo, que falta poc!, anem avall seguint un PR, asfalt pur i dur, les bicis baixen com a dimonis, les rodes grunyen, anem atents a la soroll que en avisa de la seua baixada, un grup darrere de l’altre.
            Apleguem a la redona de Simat i creuem per el mig, rodar-la por ser perillós, el tràfic intens, per l’esquerra anem cap a Simat buscant del desviament cap al seguen tram de senda. Girem a la dret per un caminal de terra, la xemeneia ens servei de referencia. Hora d’esmorzar. Pebreres, olives, vi en got, i després la bota, de postres coca de carabassa, rollets d’anís o anís en forma de rollets, i estreles que s’anomenen “noruegues”, hem recuperat les forces i seguim, en un no res apleguem a la trinxera del trenet Carcaixent-Dènia, traçat també del GR-236 o Ruta dels Monestirs el feren servir per a portar taronges de Carcaixent fins al port de Dènia per exportar, mitjançant vaixell a l’estranger, d’això fa molt anys, la conversa agradable les xiques xarren per els colzes i el company anima la conversa amb el seus chistes i xarrades. “ Ja fa temps que nom te e vist, estàs mes gros”,¿ i tu no te has mirat el espill! Això val per al dos sexes, les rialles ressonen per el camins.
            Deixem la vieta i anem cap a l’esquerra, el pas esta tallat per finques particulars, alguns demanaren el dret de reversió? Quant va deixar de passar el trenet, no eu sabem, passem per camps de caquis, ja pinten, el fruits grossos, els plantons son joves, fan goix, continuem i a poc a poc anem a la dreta cap a la Barraca d’Aigües Vives, tornem a caminar per la vieta, fem un paronet a l’ombra del baixador del trenet, algú esclata un crit molt fort, diu “ que es per eliminar el estrès”, en fi trenca la monotonia del descans.
            Uns glops d’aigua, uns fruits secs i seguim, creuem pa carretera per baix del pont, girem a l’esquerra i tornem a xafar la vieta, en equivoquem i anem massa a la dreta, rectifiquem i tornem a la senda, en aplegar a la Barraca girem a la dreta seguint les marques blanquí-roges del GR que ens portaran al anomenat Pas del Llop, que abans es fe a servir per anar els mendicants de monestir en monestir. Afortunadament han recuperat les sendes velles, per que el caminants, senderistes, ciclistes puguen gaudir de l’historia i la natura. A poc a poc anem apropam-nos al Pas del Llop, i en servirà per a travessar la serra divideix la Vall de la Casella de La Vall de la Barraca d’Aigües Vives.
            Es el únic obstacle digne de menció ja que es curt i intens, anem bé de temps, un paronet per fer uns glops d’aigua, tenim gent desentrenada, per en ganes de caminar, una d’elles esta preparant-se per fer el “Cami de Sant Jaume”, li comentem els que el coneixen que ara que ha fet casi 24 km, port aguantar molt bé una etapa, sols hi ha que practicar mes. Pugem per la senda a poc a poc fins a creuar la serra per lo dit pas, el terreny humit i esgarrifós, la baixada es fa lenta, esta esvarosa per les fulles de la coscolla i per la humitat de l’ombriu, anem mirant on posem els peus, algun esvaro que altre, però res de res, ningú es lesiona, ¡falta de practica diuen!, ¡mes gimnàs! En fí estem acabant el camí, pugem, baixem “ es un tobogan”, trobem la font Nova, i com altres del terme esta seca, no xorra ni gota, trobem els cotxes i final de l’etapa.
            Hem recorregut 24,030 km., no ha plogut ni gota, el sol brilla, al fons el núvols de tronada, però ara fa sol, calor, humitat, ha segut un plaer. ¡El que se no arrisca no triomfa!. Els companys que han excusat la seua presencia, estaran mossegant-se les ungles, hem gaudit de un dia perfecte. ¡ I no ha fet falta casco per el granissos!.




No hay comentarios:

Publicar un comentario