30/08/2014 El Portet de Beniganim

            Hui son 6, tenim dos convidats, a les 7 fem marxa cap al Portet de Benigànim, on recorrerem la senda, la coneixem, i segur que podem tindre alguna “surprise”, el segon vehicle com sempre va despistat, ja el vam perdre un dia i hui no serà menys, bon xic i de bones costums, el whatsap soluciona el problema, un control d’alcoholemia , con tenim cara de bons xics ens deixen passar. La senda a recórrer es per les serres que separen les comarques de La Vall d’Albaida i La Costera, la hem recorregut casi tota, El Buixcarro, La serra de Quatretonda, la senda Andalusa, El Portet de Lluçia, un mon de sendes.

            Camí de Xàtiva, le deixem a la dreta, creuem Genovés i en un no res estem al Portet, aparquem el cotxes, i a caminar, la primera en el front, baixem per la carretera i no per la senda que ens marca el aparell, i com sempre tot te solució, girem a la dreta mirant si be algun cotxe i trobem la senda i com sempre cap amunt, no es dificultosa però sí empinada, camí conegut que baixa del Pla de Benavent i enllaça baix en la carretera en l’Andalusa, la pendent es el 16%, esgarrifosa però de bon caminar, els comentaris “la coneixem, sempre l’hem fet de baixada es la primera vegada de pujada”, el dia nuvolós, calor i humitat, la samarreta mujada, i xorrant, coronem el pla i la baixada cap a la font de Miralles, esta seca es la segona volta que la veiem i sempre esta igual, ¡seca!, seguim avant, ara senda desconeguda, passem de senda neta apta per a falda i de colp, la cosa es posa agra, argilagues, coscolla i demes matolls, “¿ cossí no dies que era bona?”, “aprofita per a depilar-te les cames”, “esta nit te poses leotards i no cal lluir les cames”, la baixada dura amb una pendent de mes de 16%.

            La baixada lenta amb molta precaució, no podem fallar, una equivocació pot ser fatal, una culada, caure de cap. Tardem prou en baixar, i al final esta el premi, ¡ un barranc! Tranquil,  de bon caminar, amb pendents suaus i cap amunt, tornem cap al “Raco Tancat”, el dia continua nuvolós i sense pluja, els homens del temps l’han errat, no se sent ni un tro, amunt sense parar, pujadetes i baixadetes continues, un trencacames, es fa hora d’esmorzar, el lloc que triem es impossible al costat d’una pedrera i camp ple de fem, segui avant buscant un lloc millor, el trobem i al bocata.

            Tenim bota nova a joc amb la natura ¡es de camuflatge! El vi bé de mol lluny, ni mes ni menys de un poble anomenat Icod de Los Vinós a l’illa de Tenerife, suau, de bon paladar, un puntet dolç, molt al fons, que dir una meravella, eu sentim molt per els companys i companyes que no han vingut, el vi es irrepetible.

            Tornem unes passes arrere i cap amunt, la pendent bona, del 15 %, fa calor humit, l’aigua la consumim sense parar, la necessitem per no deshidratar-nos, hui poques fotos, el dia no acompanya, els núvol baixos, no deixen vorer els cims del Benicadell i del Montcabrer, apleguem a l’Alt de l’Hedra i el deixem de costat, estem a prop del fi de la senda, veiem a la dreta la Costera i a l’esquerra la Vall d’Albaida, el embassament de Bellús esta desdibuixat per les boirines, la senda de l’Ermita de la Solana, camins que ens recorden la rialles i les bromes dels companys i companyes, els bons moments passats a l’ombra d’un arbre, sentats en un banc improvisat, una font al mig del camí per a refrescar-nos. Un dia bo.