domingo, 19 de octubre de 2014

18/10/2014 El Benicadell per el Regall (Canal)


            La Penya creix, hui som 14 i gos, som de diferents pobles a saber L’Alcudia, Canals, Alberic, Alzira i Carcaixent, gent de la Ribera Alta i de La Costera, a l’hora de sempre cafè i marxa, el dia promet calor, anem de disfresses, ja no sabem quina roba posar-nos, al final pantaló d’estiu desmontable i manega curta..

            Eixim cap Alberic per arreplegar a part de la penya, la gent de Canals ens espera al a la Casa on esta prevista l’eixida. Ens passem del desviament per anar a la Casa de Les Planises, apleguem fins a Rafol de Salem i tornem arrere, ara trobem el desviament correcte, cap amunt per la pista forestal molt deteriorada per el pas del temps, esta pitjor que l’ultima vegada que vinguérem. Al punt de reunió ens trobem als companys, salutacions i a caminar, la gent com sempre alegre comentant la festa de la setmana passada, alguns amb dentetes, les dones ja estan pensant en fer-ne un altra, ja borem, anem a fer previsions no molt allunyades, per si el temps canvia.

            Enfilem el PR-CV 213, girem a l’esquerra cap a la casa del vigilant, avancem uns 100 metres i la dreta, ara de baixà, i com ja sabem tots, “sí comencem baixant com serà la pujada”, la gent xarrant, este mes pendents de la baixada que dels comentaris, baixem per una pendent molt forta, de pedra solta alguns trossos altres per pedres, baixem seguint el instint i la pedra bruta de fang no hi ha senyals en la senda, alguns llocs esta complicat, els matolls van ver per apuntalar-se, xino-xano avall anem, la pendent mitja es del 18.4%. Apleguem al final de la baixada ara bé la canal, es mes curta que la pujada del Puig-Campana, i algú comenta que es mes dura, allà anem, sempre seguint la petjades en terra, no hi ha marques, impressionant cavallons de pedra a la dreta i a l’esquerra, crestes impressionants, el gps perd alguna volta la senyal; cadascú va a la d’ell, el primer km. la pendent es del 56.6% segon google earth, impressionant, la gent puja com pot, es molt dura, se te que pujar, comentaris pocs, en fer el primer collao, es fa hora d’esmorzar, com sempre de hui tres classes de vi, del Priorat, de Fontanars, un plaer, descansem, prenem cafè i timonet, i ara ve el segon collao espanta sols de mirar-lo, comenten que “jo tinc pendent de pujar el Puig-Campana, es mes llarg i la pendent mes lleugera diem, comenten que el deixaran para mes avant o no el faran”, part de la penya eixe repte el te mes que superat. A lo que anem el segon collao 36.4% de mitja, el cos va cansant-se, fa calor, hem passat de pantaló llarg al curt, anem amunt, a poc a poc, seguim una escorrentia plena de pedres, no te mal caminar, ara i adés busquem la pujada per la terra o pedra nueta, els matolls per sostindrem i el basto ajuda mol, es fatigós pujar. Sempre buscant llocs on apoyar-se.

            Final del segon collao, xarrem, cansats, calor veiem el tercer collao i la figuera del Benicadell, una espenta mes i ja estem, fotos per tots els costats, El Azafor, el Montacbrer, L’Aitana, El Comtat, el Montgo, Gaianes, L’orxa, Beniarres, el embassament de Beniarres, Agres, Bocairent, La Mariola, el Carrascar de La font Roja, Cocentaina i una punteta d’Alcoi, les vistes impressionants, molts comenten “hem passat per a hi?, tan prop estem de la serra?, la pujada aquella l’hem fet?” no es paren a gaudir del paisatge, hi ha boirines baixes, però no es podem impedir de vorer el cims, els barrancs, el últim collao es fa ràpid, en aplegar a beure uns glops d’aigua i a descansar, un pugen fins al punt geodèsic, altres a descansar, el gos membre de la penya fa amistat amb un altre i cosa curiosa no rinyen, es miren però no es toquen. El comentaris sobre el fruit de la figuera, ja el saben en japonès イチジク(chis) espere que la grafia en alfabet llatí estiga ben escrita. Foto de grup i avall, ara si que dona tems a xarrar, la serra esta concorrida, ¿que farem la propera setmana? Ja borem si podem anar a fer-ne una lleugera, de tant en tant hi a que donar-los descans estos cossos serrans. La baixada tranquil·la; gent puja gent que baixa; anem xarrant, “bona senda, així m’agrada”, “la setmana vinent fem-ne una lleugera”, “un altra setmana una curta i després dinar”, comentaris de tots el gustos. Deixem la nevera del Benicadell i anem avall cap a la Casa de Les Planisses. Estem finalitzant la senda ,proposem allargar-la un poc mes, i la resposta es ¡no!, ja en tenim prou per hui, l’hora es bona i ens dona temps a refrescar-nos, així fem, apleguem al cotxes, esgotem l’aigua, mengem fruita, i cap a casa, un paronet a Beniatjar, una Cerveza o dos, el membres nous s’interessen per les sendes a fer, canvien números de telèfon i e-mail per a convocar-los a les pròximes sendes. Ens acomiadem fins a la propera, alguns d’ells també venen a fer la Vintena edició de la “Senda l’Alcudia-Millars” enguany anirem per la senda de la Ceja. Un altra senda que hem gaudit, dura però bona. Benvinguts a la gent que per primera vegada ens han acompanyat, vos esperem per fer altres sendes.








No hay comentarios:

Publicar un comentario