26/10/2014 PR-CV 345 (variant) Aielo de Malferit

Un altra senda, veiem amanéixer, hui som 13, cafè i marxa, l’eixida del lloc de costum, parem Alberic a per una part de la penya, la resta ens esper a la segona redona de Aielo de Malferit, d’ara en avant Aielo, “el poble de Nino Bravo, el museu de Nino Bravo”, en este poble tot a casi tot gira al voltant d’aquest cantant del anys 70, de veu potent i portentosa, una pèrdua irreparable, i la vida continua.

            Apleguem al poble, salutacions, com esteu, be i vosaltres?, la xarrada de costum, la primera, es compleix la llei de Murphy, “no trobe la motxilla, en el bar no estava, no las tret del cotxe, mare meua, segur que me la deixat en casa, l’aigua, el entrepà, tot l’important per a caminar”, ja tenim les primeres rialles “ no et preocupes, te donaré la mitat del meu, pren mig litre d’aigua, i no et preocupes que no el moriràs de fam”, gps en ma i a caminar, “per on va la senda?” a l’esquerra veiem una senda que puja cap a una creu, voregem el poble, per el costes del cementeri, tot esta tranquil, el soroll allunyat, passem el llavador del poble, que el tenim a l’esquerra,  el comentaris sobre el entrepà del company son per a tots el gustos, al menys esta content i sap que no patirà, “jo te puc donar una barreta i un glop de cafè, pots mullar-la així estarà millor, llàstima de bocata que te has deixat a casa”, passem la Porta del Carmen, i girem a l’esquerra, abaixem cap al riu Clariano, el creuem per el pont de l’Horta Vella, enfilem la pujada cap a l’Alt de la  Creu, de moment ben senyalitzada, marques, postes, indicadors, tot nou, fa pocs mesos que l’han marcada.

            Pugem por una senda de bon caminar, fa frescor, el sol esta present a l’esquerra el omnipresent Benicadell al front el Montcabrer, xino-xano cap amunt, escalons de fusta, ara de obra, poc a poc anem pujant, els tirs del caçadors se senten per tots el costes, esperem no trobar-ne cap, va fent calor, algun valent en manega curta, la resta amb xaquetes lleugeres, amunt sempre, apleguem a la creu i foto de grup, la maquina no falla, “com ha eixit? Perfecta , com sempre” Tots i totes amb el seu millor somriure.

            Deixem la creu i avant el carro, girem a la dreta i costera avall, escalons un altra vegada, anem cap al pont de l’Arca, no es un pont a l’ús, sinó una sèquia que bé de l’esquerra i creua el riu Clariano per dalt, ¿serà per a regar l’horta?, seguim avant una pujadeta amb cadenes per assegurar la costera, no es difícil, però se te que anar amb tots el sentits.

            Una baixada amb cable i tenim que creuar un barranquet i una altra cadena per a fer una pujadeta, a l’esquerra un pont tibetà, ben equipada esta la senda, per fer alguna aventureta. El que se ha deixat la motxilla, esta patint els comentaris de la resta dels companys. Altres comentaris que circulen son sobre el calcer, “ jo vullc que tinguen les soles de vibram, son les millors soles del mercat, segures en pedra seca, les meus son amb sola de contagrip, de moment funcionen, les meues espanyoles, son noves, a mi eixa marca en va canviar les soles de goma quant se degradaren, el cost 0”, apleguem al creuer i anem a vorer la cova Blanca, estem a un no res, la veiem i be, no molt fonda i sense historia, “tindrem que fer una ruta per Dos Aigües, per a vorer pintures rupestres, mes avant anem”, tornem arrere i ens dirigim a la cova de la Fos, una senda prou transitada i un poc esvarosa, la pedra solta, una trepadeta i allí estem, fotos i tornem, ¡ va fent-se hora d’esmorzar!, al cim, unes pujadetes i allí anem.

            Estem al Tambull de les Mentires, cada u tria pedra per assentar-se, “Eixen les olives, els cacaus, mes olives, la bota de vi, hui de Turis, compartim el entrepà, pren un tros, el meu es gran, els entrepans, el cafè el cognac, els pastissets de moniato (Boniato), les palmeres d’Hojaldre, el coquets, tot artesà”, les bromes continuen al voltant del entrepà perdut. Un poc de relax i a caminar, “ va che, que farem tard” seguim avall , la senda se fa ampla i pedregosa, a poc a poc anem baixant, “on ens portarà?”, els company de Canals comenta que podria organitzar un joc d’orientació, per dependre alguna cosa mes que ens pot ajudar en la muntanya, així quedem, Ens acostem a un polígon industrial que sembla abandonat, una xemeneia antiga se alça com un dit senyalador cap al cel, “arqueologia industrial pura i dura, protegida, abans les feien amb andamis i per dins “ trobem la finca “La Clariana”, un company l’ha visitat ja fa uns anys i tenia un xicotet zoo, ha segut de tot, sala de convits, magatzem de borra, de tot un poc.

            Girem a l’esquerra i entrem al riu Clariano, seguint la seua vora, tornem cap Aielo, la senda de argila s’acabat, i seguim per la vora d’assut, que porta l’aigua cap Aielo, obra artesana i antiga, el riu baixa roig, l’assut també, poden ser las aigües brutes d’alguna fabrica d’Ontinyent, l’assut també, dona angoixa vorer les aigües tan brutes, de tant en tant hi ha pilars d’obra apuntalant la muntanya, grossos i forts, mirem on posem els peus per no caure a la sèquia, segur que no portaria res de bo, apleguem al pont de l’Arca, ens reagrupem i avant seguint la vora del riu, un passeig agradable, el riu va sec a trossos, poca aigua que brolla del fons del riu, uns magraners a la dreta son temptadors seguim avant.

            Un llaurador treballant l’horta el saludem “ bon dia, ¡fa calor, així es, encara que de mati fa frescor, adéu anem al poble” la conversa curta, apleguem a la font d’Alla Baix, ens refresquem, la gent banyant-se, a l’ombra estem de meravella, anem a fer la foto de grup i apareix el llaurador, es refresca, i els bromistes diuen “ ara ve a per les magranes. Ens por fer una foto? Si, li prepare la maquina i ens en fa tres. Gracies, adéu.

            Seguim la senda cap al poble, una costera guapa, ara sabem per a que servia el assut, no para regar l’horta sinó per a una central hidroelèctrica, la gent es para, hi ha dos gossos rottweiler al mig del camí, els amos els criden i els tanquen, no ens fa gens de gracia vorer-los solts. Seguim avant i creuem un barranquet, ja estem al poble girem a la dreta i cap al cotxes, passem per davant del cementeri que ja esta apegat a les cases. Em gaudit d’una senda bona i bonica, els passos perillosos ben assegurats amb cadenes o cables d’acer, escalons ferms. Enhorabona a la gent que la treballat i senyalitzat.