domingo, 8 de marzo de 2015

07/03/2015 Hort de Soriano - Barranc de les Basses Roges - Mollo de Miramar - Lloma de les Monteres

07/03/2015  Hort de Soriano – Barranc de Les Basses Roges – Mollo de Miramar – Lloma de les Monteres

            Senda per el terme de Carcaixent, i despès dinar, hui som 18 senderistes; com diuen en em meu poble “A l’olor del dot acudeix el ninot”, per a dinar molts mes.
            Carcaixent, poble de la Ribera Alta, forma part amb el pobles de Algemesi i Alzira, amb la seua con-urbanització, son el segon nucli de població de la província de Valencia, ben comunicat tant per ferrocarril, com per carretera. Te dos nuclis mes de població al terme, que son la Barraca d’Aigües Vives i Cogullada. Hi ha coneiximent d'una població molt antiga, de l'època neolítica, especialment de la ibèrica i romanes. En qualsevol cas, la ciutat de Carcaixent té el seu origen en una alqueria musulmana.  Durant el període de dominació àrab, es va organitzar el territori i la població de manera es dispersaren masies. Hi ha diversos masos documentats en el terme: la de Carcaixent, Cogullada, Ternils, Benimacli, Benivaire, Alborgí, etc. Al parèixer la primera parroquia es va establir a l’alqueria de Ternils on actualment esta la ermita de San Roc, recentment restaurada. La seua economia va destacar per el cultiu de la morera per donar aliment al cucs de seda, i els cítrics, també destaca al terme una obra de enginyeria hidràulica con es la Real Acequia de Carcaixent, construïda entre el anys 1654 i 1679.
            Eixim de l’Hort de Soriano, un àrea recreativa enclavada a uns quants kilòmetres del nucli de població principal, antiga finca de tarongers, hui esta dedicada al plaer i per a gaudir de la natura. Pugem per el barranc de “Les Basses Roges”, de bon caminar, amb algun tros de pedres arrossegades per les pluges, de pendent suau, a poc a poc ens portarà cap a les “casses d’Alberola”, anem ara a la dreta, ara a l’esquerra, esta lliure de brosses molestes, de mati fred i van pujant les temperatures, ens espera calor al migdia, en menys d’una hora estem al fina del barranc, d’eixida suau, passem de sobte a senda de terra i camps de cultius abandonats.
            Segons ens conta el guia de hui, al lloc anomenat “cases d’Alberola”, fa un temps, gent amb ganes de fer negoci, volia fer un camp de golf, una urbanització i destrossar un paratge verge com este. La seua idea es va traslladar cap algun altre lloc i de moment segueix igual, un camp d’oliveres abandonat i matoll baix, característic de mediterrani.
            El esmorzar de hui, com sempre abundant, i regat per vi, i de postres bunyols de carabassa, ja s’acosten les falles, i com no hi ha que gaudir de les pastes típiques de l’època.
            Girem a la dreta i cap amunt per una pista forestal en zig-zag que ens portarà a una espècie de “altiplà” de 406 metres d’altura, on esta el “Mollo de Miramar” on s’ajunten el termes de Carcaixent, Rafelguaraf i Simat de la Valldigna, des-de este punt es pot vorer el mar des-de el terme de Carcaixent, concretament a la dreta de la platja de Tavernes de la Valldigna, es fan bromes a la gent de Carcaixent que foment part de la penya, ¡ des-de ací poeu vorer el mar !, ¡ jo no havia pujat mai!, ¡ veieu que no era broma, i que se pot vorer la mar, allunyada però es veu!.

            Foto de grup i cap avall, anirem per la lloma de “Les Monteres”, es pot vorer el anunci de la primavera que ja esta aguaitant el canvi, es nota, alguna flor despunta entre el matoll, el Lli Blau, Gamón (asphodelus ramosus), i altres que no conec, seuim avant replegant pinyes grans, per decorar als propers nadals la casa, hui ens acompanya gent menuda i pregunta, i torna a preguntar, li comptem la natura, la formació de les muntanyes, perque son redones algunes, perque son acabades en punta altres, escolta amb el oits oberts, absorbeix el coneiximent com una esponja. Anem avant, per pista de bon caminar, a la dreta el barranc de “Les Murteres” per on puja una altra senda, a l’esquerra la finca anomenada “Piná dels Frares”, explotació de citrics de almenys 2.000 fanecades, trenca el paissatge, format per camps ja adults, estos son mes menuts, amb colorit diferent al altres, un plaer per a la vista, la penya va estirant-se com una goma, el dia comvida a gaudir de la natura, fa calor.
            S’acaba ala pista i anem a la dreta, cap avall per una senda en zig-zag que ens portara a la font de la Parra, xarrem de tot un poc, dels nuclis de població ja desapareguts, d’altres transformats en ciutats, com podien ser Ternils a Carcaixent, Pardines en Algemesi, d’El Toro en Alzira, de Berfull en Rafelguaraf, on encara hi han algunes cases en peu i les restes de muralla, i molts mes que no en venen a la memoria. Es curios d’on es pot traure l’informació, llibres, internet, revistes d’historia, transmisio oral, possiblement cada vegada mes en deshus, cosa que no debiem de perdre.

            Seguim avant, ens acompanya “Canyolino” i “Jas o Jazz”, membres de quatre pates, i bons companys de senda, la baixada rapida i en un no res estem a la font de la Parra, uns glops d’aigua fresca, arrepleguem al rezagats i cap al cotxes, la senda bona, la companyia millor. Els comentaris de sempre, ¿ la setmana que ve, on anem?, “a Enguera, a recorrer dos barrancs, ja coneguts i transitables!, Ara a dinar que ens espera una calçotada, i l’acompanyarem d’embotit i carn, i vi, flan de café, i arnadi, i bunyols de carabassa, un plaer per al sentis. Un dinar de germanor, amb els companys, les companyes, la familia, en fí, un dia de festa. ¿ Que celebrem? Res, germanor que no en falte, segur que no faltaran les bromes, la xarradeta, les fotos, el plaer d’escoltar les converses, intercanvi d’informació per fer mes sendes, i al final el treball en comú per passar un dia agradable.

 
Mirar, admirar

hojas verdes, hojas nacientes

entre la luz solar. (M. Basho, 1644-1694)

No hay comentarios:

Publicar un comentario