28/02/2015 Xativa - Sant Didac - Castell

            Hui som 19, tornen companys que per motius laborals no podien vindre; com sempre al lloc de costum, cafè i marxa, camí de Xàtiva se incorporen mes membres del grup, i al final a la font del 25 dolls, completem el grup.

            Tornem a Saetabis o en àrab  مَدينَة شاطِبَة (madīna^t Šāṭiba^t) o Xàtiva, repetim un tros de la senda, que tornem a comptar o descriure, sempre deixem oblidats detalls de les sendes. El dia promet, el mati fresc i a migdia calor, comencem la senda cap a la porta del mur del castell gran, la defensa mes moderna de la fortificació, la travessem i pugem a poc a poc, i anem gaudint de les vistes de la ciutat vella i la nova, El Puig, Santa Ana i els diversos pobles de la Costera, primera estació l’ermita de Sant Josep, antiga porta d’entrada a l’Aljama morisca i per on va entrar el rei Jaume I al conquerir la ciutat, actualment convertida en ermita del sant patró del gremi de fusters, ja que ells la van restaurar, el 19 de març pugen el fusters, els fallers i falleres a fer-li un homenatge al seu patró. Plaques commemoratives de l’any 1865 donen fe per on va entrar el rei, la porta esta tapiada i al seu costat hi ha una mes moderna.

            Seguim avant a l’ombra del “Castell menut”, vorejant la mola impressionant, escarpada, agrest; veiem a la dreta les restes de una casa mora, edifica damunt de altres ruïnes romanes, ara consolidada en el mur de l’esquerra hi ha un dibuixos esquemàtics, que son reproduccions, els originals estan al museu de la ciutat. En a questos temps les excavacions estan parades per falta d’inversions, com sempre la crisis te la culpa.

            A l’esquerra l’ermita de Sant Feliu, d’estil romànic, construïda segons el model d’esglesia de la reconquista, que se va difondre des-de l’Occitània a l’Aragó i com a curiositat el sostre esta sustentat per quatre columnes de marbre del Buixcarro o també anomenat rosa Valencia. Estes columnes son les restes d’un temple roma que estava a les rodalies i com en aquella època tot material de construcció era “reciclat” les aprofitaren per fer el sostre. Segons la documentació existent a internet ocupa el lloc d’un antic temple roma, que després va ocupar una església visigoda i després mossàrab. A questos pilars ens diuen que ja en temps molt allunyats la pedrera del Buixcarrò ja era explotada per el romans.

            Seguim avant buscant la nevera de Xàtiva, restaurada i en bon estat, la descripció que ens fan el guia de l’interior es te una escala adossada a lateral per baixar al interior i poder treballar el gel, fent una capa damunt de l’altra, aïllada per palla i de uns 10 o 20 cm de grossor. El accés a l’interior es pot fer a ras de terra o per baix a traves d’un túnel. Un poc mes avant eixim per la porta de Ponent el recinte a murallat del Castell de Xàtiva.

            Seguim el recorregut cultural de la senda i de sobte ens trobem a una zona plena de pedres d’una grandària considerable, con si forem escampades per les mans d’un gegant, i de manera capritxosa, son les conseqüències del terratrèmol de l’any 1748, concretament el 23 de març a les 7 del mati i la seua replica del 2 d’abril, va produir danys quantiosos a la zona enderrocant el castell de Montesa. Estem al encreuament a l’esquerra se va al Portet de Bixquert, ací girem a la dreta i anem cap a Penyal de Sant Dídac, uns metres davant dels depòsits ens trobem un antic cementeri musulmà, tot ell excavat en la pedra, les sepultures semblem ferides obertes en la pedra, estretes i de diverses mides, el guia ens comenta que els enterraments es feien de costat i orientats al nord, ¿perquè de costat? Simplement per no fer una faena fatigosa, excavar la pedra amb martell i tallant, no seria una faena divertida. Entre elles es veu una molt menuda, possiblement d’algun xiquet o xiqueta.

            Anem ara cap amunt a poc a poc, buscant el Penyal de Sant Didac, en zig-zag, ens comenten que abans es fe a un descens en btt des-de el penyal fins a Xàtiva, la veritat veient el terreny es de temeraris. Xarrem de tot un poc, veiem bastons nous de una factura moderna, lleugers, alumini, una meravella, res de rosca sinó de clip, i el preu millor, tot lo mon en vol un parell. Mirem arrere i veiem als ressagats, seguim avant i en un creuer, fem un paronet, estem a prop del penyal, girem a la dreta i en un no res estem a la falda del penyal, unes vistes meravelloses, a l’esquerra Bixquert, a la dreta la costera, mes allà la Canal de Navarres, impressionant, el dia esta clar i podem vorer fins al port d’Almansa, i darrere la Ribera Alta. Com sempre gran varietat de fruits secs, vi, coques de carabassa, de xocolate amb nous, “suspiros”, rollets d’anís, timonet regat amb un poc d’herbero, i de remat la broma del dia, el got preparat i del termo ix aigua calenta, es han gastat una broma, ¡ no hi ha cafè !, segons l’aclaració es un oblit, res al timonet, que també esta molt bo.

            Repleguem trastos i avall a buscar la solana del Castell, entrarem per la porta dels Socors, baixem en zig-zag i company que va davant sen passa del encreuament, ara anem a l’esquerra, per senda ben definida de tan en tant apareixen sendes paral·leles , i no fem cas, seguim avant, quant portem caminats un 1 km. veiem que falta gent, esperem a que vinguin però la cosa s’allarga, ma telèfon ¿on esteu? ¡ a prop de la pujada!, ¡ nosaltres extraviats! Han anat cap al Portet de Bixquert en compte d’anar a la dreta, ens esperem un minuts, ¿ i el company ressagat, on esta? ¡sempre ha vingut amb nosaltres, en cap moment l’en deixat darrere!, aclarida la situació, avant, cap a la porta, ara be una pujada en zig-zag, curta però intensa, en un no res entrem al Castell de Xàtiva, travessant un passadís de murs ben grossos, i eixim a l’explanada, foto de família, varies, per si de cas, una xerradeta, admirem les vistes des-de les almenes, refresquem i avall. En compte de baixar per la carretera asfaltada, baixem en paral·lel, per senda de terra, en un no res estem al poble i anem buscant, per carrer empinats i estrets, que baixem i sempre cap a la dreta, buscant el inici del recorregut, estem travessant la Xàtiva antiga, la vella, la del extramurs, de cases alçades damunt dels enderrocs de la destrucció manada per Felip V en la guerra entre Austries i Borbons, per donar exemple a la resta de ciutats que resistien el seu avanç, tal va ser que li canviaren el nom de de Xàtiva per el de San Felipe. Fins ací una senda plena d’historia. Tot no te que ser muntanya de tant en tant val la pena conèixer coses del nostre país, de les costums del seus habitants, de la seua gastronomia, en forma de menjar o de pastissos, dolços o salats.

Haz como yo y compréndeme, cerezo silvestre:

nadie me conozca, salvo tus flores (Goyson, 1057-1135)