11/04/2015 Villalonga - Forna - Villalonga

            Primer que res comentar alguna coseta dels pobles que son inici, punt inter-mig i final de la senda. El primer Villalonga, poble de la Safor a prop de Gandia i nucli urbà on el primers vestigis que es coneixen del terme estan en la seua majoria al aire lliure en el lloc conegut com “E Pla de la Llacuna” del Paleolític Superior, altres jaciments son la cova del Pastor, la cova del Racó del duc, se feren troballes de punxons d’os, ceràmica decorada i alguns nòduls de sílex de l’època neolítica. El rei Jaume I la va conquerir en agost de 1240.

            L’actual població de Villalonga esta formada a partir de carrers musulmans i caserius primitius anomenats Cais, La Font i l’Alcudia, després de l’expulsió dels moriscos van quedar despoblats altres llogarets com Ráfol, Buixerques, Simat, El Reconc, L’Almàssita, La Plaça i Recunxent. Un document de 1607 es permet estimar la población musulmana en uns 1000 habitants a la Vall de Villalonga. Tambe el poble de Villalonga es molt conegut per un dels punts d’inici o final de la Via Verde del Serpis, antic traçat del tren Alcoi-Gandia.

            Forna forma part del nucli urbà Adsubia-Forna, que es va formar en l’any 1911, com no d’origen àrabs, destacant el castell templari de Forna, poble ben conservat en el seu traçat que guarda tot el sabor d’una alqueria morisca.

            Tenim noves incorporacions, ¿seran temporals? Els temps dirà. Anem a la senda que es molt interesant, en el seus origen sembla que era una senda de pota, i comunicava les dos valls, els primer kilometres a la l’altura de la costera de Senent el primer kilòmetre te un desnivell del 14% i el segon del 12 %, un poc fortes para la gent que estiga desentrenada. Travessem un bosc típic del mediterrani, pins blancs, matorral baix, tota la senda va per baix d’un dosser format per el pins, deixant de tanta en tant alguna clariana, de caminar agradable encara que pedregosa, la primavera esta en plena forma, les plantes florides per tots els costats, anem amunt i a partir del segon kilòmetre i abans de topar-nos amb la “Casa del Metge” comença la baixa molt suau cap a Forna, en zig-zag i estreta, en alguns moments per dins de regadores formades per el xafar de mols peus, eixim del bosc i la dreta veiem entre pins el castell de Forna, girem a la dreta i anem cap a ell, de sobte final del camí, una replaça que dona accés a un xalet, no trobem una baixada cap a la carretera, sols apreciem una que passa per dins del xalet, respetem la propietat privada i desfarem el cami. Es hora d’esmorzar, no podem aplegar al castell, Apareixem els entrepans, les olives, papes, llonganissa de pasqua, cafè i una mona de pasqua farcida de nous, i pepites de xocolate. El paisatge meravellós, una atalaia impressionant ens permet gaudir de tota la vall de Forna, plantada de tarongers, el olor del azahar ens ompli els pulmons del seu aroma embriagador, foto de grup i mengem totes les viandes i tornem cap al desviament i baixem cap al poble. Anem xarrant de tot un poc la salut dels "lesionats" va millorant, ens preocupem dels companys que no veiem, algún dia tornaran, temps al temps.

            Al poble estan de festa, fent curses per a menuts i gent no tan menuda, passem per el poble cap al castell templari, els carrers estrets i conservant el seu traçat de l’època morisca, els carrers tenen nom i algunes de les cases no tenen números, sols estan en la façana el nom d’alguna de les persones que viuen en la casa “ Ca Margarita, Ca Vicent, etc”. ¡ Bon dia ! saludem, eixim cap a la dreta i els corredor menuts passen volant cap a la meta d’arribada, nosaltres cap amunt al castell de planta quadrada, amb quatre torres de les sols una conserva el sostre. Des-de la seua porta que esta tancada, i indica els horaris de visita, i no coincidim, fem foto de grups i gaudim de les vistes, davant la vall darrere un altra vall i la Llacuna de Villalonga. Fem un paronet i tornem cap arrere, al ser la senda lineal cadascú va al seu aire, ara amunt, tornem cap a Villalonga, la senda esta molt transitada, al ser vespra de diumenge de Pasqua, la gent ix a caminar i sense presa, el dia no acompanya massa, però fa bo, comença la pluja, gotes aïllades, així serà tot el camí de tornada, un plugim sense importància, al tòner gaudim de les vistes cap al mar i veiem el castell de Villalonga entre un clar de pins, cosa que abans no havíem vist, en ruïnes, sols conserva el murs, el plugim es transforma en gotes mes grosses, i com estem a prop del cotxe no li donem massa importància. En aplegar ens acomiadem fins a la propera senda i per canvis d’última hora, borem on la fem. Esta senda es recomanable per qualsevol època de l’any. No hi ha fonts, encara que al distancia entre pobles es curta i ens podem abastir d’aigua al qualsevol lloc dels dos pobles.