16 - 17/05/2015 "Las Torcas" d'aigua i seques (Cañada del Hoyo)

Dia 16. En som 10, després de dinar arròs melós amb ànec, conill i boletus, descansem un poc i anem cap a Valdemoro de la Sierra (Cuenca o Conca), poble situat a uns kilòmetres de Valdemorillo, tornem sobre els nostres passos anem cap al paratge de “La Laguna”, no sabem com es, el guia ens guarda una sorpresa. Aquests dies son tot sorpreses i molt agradables, en aplegar a un àrea recreativa molt neta i agradable a l’ombra dels xops, estem a la vora del riu Guadazaón, afluent del Cabriol, la sorpresa es agradable, un espectacle per al nostres ulls, acostumats a vorer l’aigua sempre canalitzada i conduïda, per braçals o canals, regadores, filloles, vorer l’aigua lliure xorrant per una cascada ara menuda per en època de pluges prou gran en causa una bona impressió.

          

  La cascada te una part seca, la part central l’aigua brolla en abundància, la pedra toba esta desgastada per els milers de litres d’aigua que cauen amb força, passegem a la vora de la caiguda i poc a poc pugem cap a la part de dalt, on veiem l’aigua córrer per un rierol, corre lliure, el naixement esta a prop i el borem un altre viatge, ara gaudim de de la natura, en alçar el cap a contrallum veiem les llavors del xops volem a grapats, d’a hi venen les al·lèrgies que castiguen al ser humà, fotos i mes fotos, a la vora de la caiguda, “posat a hi, posat tu, ara jo” tot un gaudir del moment, fent poses de pel·lícula, altres en parella per guardar el record, baixem per sendes esgarrifoses cap a un passeig a vora riu i allí anem, sense presa, assaborint el moment, la senda estreta, el riu corre amb força, hi ha llocs on a l’estiu se por nadar, més be banyar-se, la sos palma de muntanya plena de plantes florides, el expert ens comenta que es tòxica i en quantitat fins i tot verinosa, provoca diarrea, la mirem i no la toquem.
           
La senda en baixa cap a un antic moli en esta ruïnós, el guia ens diu que fa uns anys es podia anar fins a Valdemorillo, este estiu farà el recorregut i a la tardor farem la ruta circular, xarrem de projectes i ens fa goig beure una cervesa al poble, passejar per el carrers empinats i vorer al seus habitants. La tornada es rapida, però sense presa.

            Deixem el cotxes aparcats a Valdemorillo i anem cap al restaurant, el poble comença animar-se, els conquencs tornen al seus orígens, venen a pasar el cap de setmana, a carregar les piles de quietud, d’aire no contaminat, de natura en esta pur.

            Al bar demanem cerveses i “Morteruelo”, un espècie de paté cassola que ens ajuda a gaudir de les cerveses, els experts diuen que es molt bo, cassola 100 x 100, l’ama del restaurant diu que la recepta es de la seua mare. Ja apareix la gent menuda, en son 5, al mati eren 2, el sacrifici pot ser que algun dia valga la pena, la joventut repoblarà el pobles deserts? El temps dirà.

            Tornem a casa passejant per carrerons amb forta pendent, el silenci ens envolta, el guia ens compta que a les festes del poble una vaqueta se va escapa entre el barrots de la tanca i va fugir cap a través fins a la vega, molt avall del poble, al final la pogueren agafar, però comptava la fugida un poc riallós, mai havien vist una cosa igual, aguaitem per el penya-segat per on va baixar la vaqueta, la veritat es que impressiona. Va fent-se hora de sopar i allà anem, truita de creïlla, pernil, pa amb tomaca, el sopar el reguem amb vi del poble de Fontanar dels Alforins, un plaer. Xarrada nocturna i al llit, dema matinet i al camí.

           Dia 17. Desdejunem i cap al poble de Cañada del Hoyo, també a la Serrania, anirem a vorer “Las Torcas”, son formacions geològiques naturals produïdes per el enfonsament del sostre de coves naturals, hi ha de dos classes amb aigua i seques, anem a vorer les primeres les de aigua, s’alimenten de fonts naturals i inclòs algunes tenen fons al fons de les cavitats, en algunes se pot nadar i eren considerades les platjes de de la serrania.

            La primer “La Gitana” impressionant, bonica, l’aigua d’un color turquesa, d’aigua clara, fem fotos, ¿ se pot rodar? ¡ No crec!, un xicotet grup va d’exploració i poc a poc van donant-li la volta, ¡ pareix que si! La resta del grup s’anima, i segueix el passos, se camina molt be i acabem donant-li la volta, mes fotos, impressiona la seua grandària, veiem peixos de tots les grandàries. Com tot nom te la seua llegenda. Ens arrepleguem i anem cap a la “Laguna del Tejo i el Lagunillo”, estan a 5 minuts caminant, estem allí en un no res, “El Lagunillo” de vores groges i color oscur, se deu a la descomposició de la vegetació, es menuda i no es molt atractiva, la segona “La Laguna del Tejo”, el nom li be donat per els teixos que hi ha al fons del llac, hi ha una senda que porta fins a l’aigua, primer passem per la font del Teix i uns quants teixos que hi han. El grup es disgrega, uns baixen fins a l’aigua i altres anem arrere, no portem el calcer adequat.

            Seguim avant ara anem cap a las “Torcas” seques, son iguals però sense aigua, es formaren per el mateix fenomen, es col·lapsaren el sostres d’’unes coves formades per l’erosió de l’aigua, son impressionants en algunes el pins son tan alts que superen el nivell del terreny, “impressionant” per aplegar a elles sol hi ha que seguir les indicación, el passeig es agradable per l’ombra del pins, veiem “El Torcazo, la del Lobo, del Agua, La Escaleruela”, un passeig agradable, gens fatigós, fem fotos, ja borem al final quantes en son, nombroses segur, en  una d’elles es pot baixar al fons per una senda, inclòs també amb BTT, el guia que ens acompanya he fet el recorregut, cada vegada hi ha mes gent visitant els monuments naturals, els que no tenen vertigen fins i tot s’apuntalen a un pi per fer-se la foto de rigor.

 Ja de tornada cap al poble parem a vorer “El Abuelo” un pi al menys de 400 anys, esta mesclat amb altres pins mes menuts, ens arrimem per donar-li una abrazada, es una meravella de la natura, s’escolten tot tipus de paraules animant-lo a viure, fa uns anys estava malalt, pareix recuperat, els visitants inconscients han gravat en la seua pell, noms i mes noms, no tenen consideració amb el monuments naturals, tenim que conservar-los, son irrepetibles.

            Hem tingut un cap de setmana interesant, esgotador, divertit, hem gaudit de la natura en estat put, i tornarem, per seguir veient els monuments naturals de la Serrania de Conca.

Quietud:

los cantos de la cigarra

penetran en las rocas.(M. Basho)