lunes, 25 de mayo de 2015

23/05/2015 Alboi – Cova Negra – Estret de Les Aigües Embassament de Bellus – La xopa


            Hui en som 12, anem cap Alboi pedania de Genoves, anem a recórrer la ribera del riu Albaida, com sempre cafè i marxa, arrepleguem a la gent de Carcaixent en el lloc habitual de reunió, tenim dos noves incorporacions ¡ BENVINGUTS!, saludem al personal i allà anem. Hui tenim sort no tenim a la vista cap de control, en cas de fer-nos  un control eixirien bombolles de la llet del tallat. En un no res apleguem al llavador i deixem el cotxes, ens encaminem per dins del poble i anem cap a la cova Negra, encara no portem ¼ d’hora un despistat, el esperem 10 minuts i com no ve seguim avant, al estar en una zona habitada no hi ha cap de perill, no som irresponsables, pareix que no tenia ganes de caminar, seguim avant i apleguem a la cova.

            “La Cova Negra és un una cova al terme municipal de Xàtiva, a la vora del riu d'Albaida (també conegut com a riu d'Alboi) i que és coneguda internacionalment per ser un important jaciment arqueològic. Allà s'han trobat restes dels darrers humans de Neandhertal que habitaren Europa. A més, la Cova Negra és un Paratge Natural Municipal declarat per acord de la Generalitat Valenciana el 31 de març del 2006. Aquest paratge natural de 57,18 ha se situa en l'estreta vall formada pel riu Albaida, en travessar els relleus de la serra Grossa, a l'eixida del denominat Estret de les Aigües. En el meandre més ampli que forma el riu Albaida, a l'altura del pic del Paller, s'observa la Cova Negra, denominada d'esta manera per l'aspecte negrós de les seues parets.
           
La Cova Negra, declarada Bé d'Interés Cultural, constituïx un jaciment en el context de la prehistòria europea bàsic per a explicar el món de l'humà de Neanderthal i la cultura musteriana. Un altre dels elements patrimonials importants existents en el paratge és la canalització medieval que el recorre en tota la seua extensió i que conduïa l'aigua del brollador de Bellús fins a la ciutat de Xàtiva. Es van construir galeries o aqüeductes, entre els quals destaquen per la seua singularitat les Arcadetes d'Alboi i l'aqüeducte de Sant Antoni.
La utilització de l'espai de l'estret de les Aigües i l'explotació dels seus recursos ha arribat fins a l'època industrial, de la Casa de la Llum, instal·lació destinada a la producció d'electricitat mitjançant l'aprofitament de la força de l'aigua estancada riu amunt.”
            Després de la xicoteta explicació i vorer l’excavació, s’aprecia en el lateral dret unes marques on han fet les cates i marcat el diferents estrats, el sostre esta negre del fum i de a hi li ve el non. Seguim avant cap a l’estret de les aigües i veiem el “ulls” de l’abastiment de Xàtiva, ara en desús, es de test (fang) i en bon estat qui sap si degut a la legislació moderna o a lo millor a la necessitat de nous cabdals per el abastiment, el deixaren de gastar. De fet ha estat en funcionament unes quantes centúries (es va construir entre el segle VII i X), fa uns mesos vam vorer l’antiga conducció de “les Arcadetes” (http://penyalargilaga.blogspot.com.es/2014/11/una-volta-per-lhistoria-xativa-pr-cv-78.html).

            Seguim avant veient de tant en tant “ulls” fins aplegar a l’Estrat de Les Aigües on esta la font de Bellus que des-de s’abasteix Xàtiva, la vegetació de ribera ens dona ombra. Segui avant i de sobte la senda s’acaba, passem a l’asfalt, una pujà pareix que serà l’única de la senda, anem avant, una companya ens compta que les seus gestions no han donat el fruit desitjat, una altra comenta que son voltors, però les ganes d’acabar amb una situació difícil dona peu a buscar totes les opcions, els fills continuen donant problemes en general, uns no volen buscar-se un futur, i no s’assabenten que el futur el tenim que llaurar-lo nosaltres. Tenim el poble de Bellus davant i la senda ens porta cap a l’esquerra seguint la vora del riu, tenim davant la paret del embassament, formigó pur i dur, anem acostem-nos, un company comenta que hi ha un bar on pots triar les peces de embotit o carn o te les fan a la brasa, un altra vegada el personal no esta per la llavor, girem a la dreta davant del mur i anem entre pins, i veiem una zona recreativa amb taules i una font, decidit ¡ a esmorzar! Un luxe no totes les dies tenim l’ocasió de tindre un banc i una taula, la taula s’ompli de vi, cacau torrat, cacau torrat d’alta manera, olives, galetes salades, i de postre coques, rollets; i per calfar un timonet. El company nou diu “açò no es una penya senderista, sinó una penya gastronòmica! Però no para de menejar la bancà. Després pugem cap a la carretera i anem a un mirador, perfecte ens permet vorer el embassament, el Montcabrer, el Benicadell , tot lliure d’obstacles fins on arriba la vista.

            Un files de cotxes ens crida l’atenció pot ser algun concurs de peix-ca, no sabem. Anem avant buscant la baixada per tornar a la ribera, a hi esta a partir d’eixe punt a descobrir noves senda, el GPS en ajuda, seguim el traçat de les sendes obertes per els ciclistes, xarrem dels fills, ¡ època difícil, exàmens! i damunt immadurs, ¡ no saben lo que volen! Per cadascun que eu sap hi ha centenar que no eu saben o no volen saber-o. Anem vorejant el riu, la senda en allunya cap a la via del tren, estem en territori conegut, davant l’ermita de Romaguera o de la Solana, anem un metre per la via, travessem un barranc i a l’esquerra l’Assut de Bellus, baixem per senda un poc esgarrifós i en un no res estem a l’altra banda del riu, anem avant buscant la Xopa, esperem que el bar estiga obert per una cervesa i recuperar sals minerals ( una excusa com un altra, gaudir de la companyia es lo millor), a la dreta la zona d’escalada del Aventador, hi ha gent practicant l’escalada. Intentem posar-nos amb contacte en el desaparegut i no hi ha manera, no contesta al telèfon, estem un temps refredant-no, seguim avant queden uns centenars de metre per aplegar al cotxes, ¡ a la dreta en el primer desviament! Segueixen intentant parlar amb el desaparegut, ¡ estarà ja a casa! ¿com? A ¡ dit!, en aplegar al cotxes apareix, ¿ on estaves? ¡ no podia seguir el vostre ritme! ¡ però si anàvem lentament ! ¡ tinc lumbago, i la pujada l’acovardit, a demes estic major! ¡ excuses,  jo soc major que tu!. Bo tots arreplegats ens acomiadem, als cotxes i a casa, la setmana vinent a la Vall de Gallinera, a pujar a la Foradada. Te raó la companya, el any passat va ser per a questos dies.

No hay comentarios:

Publicar un comentario