16/05/2015 Penyarroya - Las Corveteras

            Hui en son 9, hem anat a la Muntanya de Conca (Cuenca) a recórrer nous paratges, l'aloja ment bo, hem fet nit a poble de Valdemorillos de La Sierra, a l'hivern et de 35 a 40 habitants, els cens diu que en te 83, en el ple de l'estiu reunix als 600, la diferència entre les xifres, es dona per que acudixen els fills, filles, nets i netes dels, descendents dels antics habitants del poble que han emigrat cap a altres llocs, buscant la millora de les seus famílies. El poble esta penjat d'una formació rocosa que s'anomena  “Las Riscas”, una espècie de costelles en punta, que dona una imatge molt peculiar a la serra xicoteta que rodeja en  poble. Al poble es tot empinat, pujar, baixar es tot un exercici gimnàstic. El restaurant esta al antic ajuntament a la "Plazeta" del poble, lloc de reunió, d'esplai, on va el fruiter, el forner, mercat ambulant. 

            La falta de negocis, els preus dels cereals, la desaparició de les ajudes als cultius, l'abandon de les terres, a portat a estos pobles de la Serrania a l'emigració cap altres llocs, en uns anys estaran despoblats o casi despoblats. En deprés una paraula nova en el argot del poble “zopeteo”, o siga anar a l'era a vorer les estreles, per cert la nit convidava a passejar per el carrerons deserts del poble, xarrant i sense presa.

            De bon mati desdijuni per agafar forces i a la senda, el guia, que no es el habitual ens porta al costat del riu Cabriol, molt allunyat del Xúqer de on som i vivim el membres de la penya. Llarg es el recorregut del riu, travessa les terres castellanes fins arribar al encontre del Xúquer al terme de Cofrents.

             El punt d'eixida es pot acurtar uns metres, ja que hi ha un altre punt de eixida, on tambe es pot aparcar. La senda comença amb bon peu, la muntanya neta, algun matoll de jara solt i sobretot abundancia de espigol o lavanda o espliego  Els pins llargueruts, sense problemes, els paratges son impressionants per l'abundància de especies autòctones, carrasques, roures, gallers, jara etc, anem avant per pista forestal, el guia ens diu que aixi serà tota la senda excepte algun tros que anirem camp a traves. Gaudim dels arbres monumentals, ties os com llapisseres clavades en el sol, una meravella, xarrem i anem cap amunt, no tenim presa per aplegar a la residencia temporal, un company lesionat va al seu ritme, gaudint de la natura, ara un rierol sec, i no fa molt de temps corria l'aigua, ara muntanya a traves, enllaçant pistes, poc a poc anem pujant cap al cim del Penyarroya, el punt mes alt de la nostra senda, tota la senda es de bon caminar, ara d'arena, ara de pedres de rodeno, roges amb molts matisos de color, conforme anem pujant el paisatge canvia, les diferents tonalitats del verd del camps de cultius, dels boscos de pins, dels xops vorejant el riu. 

           
Anem amunt ara per pista arenosa, ara per pista de pedra de rodeno, sempre de bon caminar, no tenim gana i no tenim presa, seguint la corba de la muntanya anem amunt, no es fa pesada, el guia compta que el poble esta morint-se, la gent jove sols torna a l'estiu, la falta de faena i les nules expectatives de trobar treball esta portant a la despoblació, els cap de setmana el poble reviu un poc quant la gent torna a casa del pares o l'estiu a passar les vacances, però tot es pura imaginació; sense inversions, sense treball, en uns anys estarà despoblat, com molts altres pobles de la Serrania.

             De tant en tant la vista arrere per vore el paisatge, boscos de pins laricios ens envolten, algun clar cultivat de cereals, les xoperes vorejant el riu Cabriol, anem amunt en el creuer anem a l'esquerra cap al cim, un poc de camp a traves i de bon caminar, aguaitem per als penya-segats que en fiquen el cabells com a escarpies, ¡impressionant!, fins on alcança la vista, verd i mes verd, dels xops, dels pins, del cereals, un paler per a la vista, fotos per recordar mes avant els paisatges i per el plaer de recordar les imatges.

            Es hora d'esmorzar, no hi ha molta gana, hem desdejunat bé, coca de llanda amb ametla molguda, un mossos als entrepans, un glops d'aigua i un poc de vi i a caminar. Baixem lo que abans hem pujat, en aplegar al creuer a l'esquerra, canvia el paisatge, anem vorejant un rierol, de verd intens, apareixen falagueres, roures, a la dreta la forma capritxosa de lo que anomenen els castellans "La Capadocia castellana", ¡aixo no es res, ja aplegarem a Las Corveteras o Corveteros!, girem a la dreta ja que no anem per el cami indicat, a l'ombra del pins caminem sense presa. De tant en tant formes capritxoses, creuem un rierol i anem a la dreta ¡ asi estan! Estem envoltats per formes capritxoses de pedres granítiques rogenques erosionades per el vents i la pluja al llarg de milers d'anys, ¡ meravellós !, les càmeres de fotos dels movils, semiautomàtiques, fan por, foto per asi, foto per allí, ¡ a mi, açi! ¡ posat ahí !, ¡ ahí pujant a la carrera!. Fotos a l'ombra de les pedres en forma de fong, del grup ficant de fons unes formes desgastades, mirem a tots el llocs, amb el ulls oberts, guardant en la memòria les formes capritxoses de les rocalles. Hem gaudit de la natura en estat pur, el dia acompanya, de matí fresca, ara calor, a l'ombra s'esta de meravella, el sol calfa, seguim avant en direcció a un portitxol, que pugen sense dificultat, a partir d'ara anem cap avall, a la dreta i baix de la senda un mas antic en ruïnes, gran; en el seu temps viuria molta gent.

             A poc a poc anem baixant, no tenim molta ombra, i el vent es d'agrair, anem a la dreta per un caminal, veiem el ramat del mati, descansant a l'ombra de una pinada i de un sabinar, fotos dels arbres impressionants ¡ l'edat de les sabines deu de ser considerable, son de creixement lent, de vegades no se poden comptar el anells de lo junts que estan!. Apleguem al final de la senda, uns companys i companyes sem van al riu Cabriol a refredar-se el peus. “Llarg es el camí que t'espera, aigües que trobarem a la Ribera”. 

            El GPS diu que hem recorregut 15,580 km., h valgut la pena fer-lo, un plaer per a la vista, per als sentits. Aquesta senda marcara un fita en l'historia de la Penya. 

            Agafem el cotxes i cap a Valdemorillo de la Sierra, tenim que fer el dinar, el menú es: arros melós amb bolet-us, conill i anec.