Hui en som tres i Cagnolino, la
resta a saber, anem cap al poble de Otos a la Vall d’Albaida a ( vorer la
crònica del 12/09/2015) pujar al cim del Morro, prenem cafè al poble, el dia
promet, deixem el cotxe al final i anem amunt, tranquil·lament i sense presa
encara que al principi era tot lo contrari ¡ accelerats anàvem! De tanta en
tant girem la vista arrere per vorer el paisatge que es un trencaclosques de
colors.
Deixem el asfalt i entrem en la
senda pura i dura, de bon caminar anem pujant cap amunt, deixem el dipòsit
d’aigua del poble i escoltem el soroll de l’aigua caure, tranquil.la sense
presa, cantant, seguim avant, un forn de calç a la dreta, farcit de figueres i
demes plantes.
La senda entapissada de margarides ¡una
explosió de colors! Les pluges dels dies passats ha fet que brotarem les
plantes tardanes. Seguim, seguim i seguim, xarrant del noms dels fills i filles
d’alguns membres de la Penya, la meua filla porta el nom d’una colònia grega a
l’illa de Sicilia, els fills d’un altre company un nom de riu i un arbre, jo
recorde un nom curiós i curt Io, satèl·lit de Jupiter. Sentim el soroll ¿ que
serà ? BTT que passen per la pista forestal que esta mes amunt. Un company
aficionat a la botànica mira les plantes amb ulls grans, vol vorer les totes.
Ens compta que ha exercit diversos treballs, pasto de ovelles al Pirineus, en
granges escola, al camp, casi sempre amb contacte amb la natura. Nosaltres en
tasques industrials o de oficines, però indirectament amb l’agricultura.
Apleguem a la pista i gaudim del paisatge,
veiem els cim des-de el Monduver a la dreta, la serra de Les Agulles, el Cavall
Bernat, Santa Ana i el Puig, el Caroig i el molins de vent de Navalon , ara per
pista un centenar de metres i a la dreta. ¿esmorzem? ¡ si! Trobem un replà i a
gaudir del entrepà.
Anem amunt cap al morro, el dia ¡
clar! Podem vorer tots el cims al voltants sense problema, mirem a terra i
veiem “safranet” en abundància i el mes cridaner el el blanc, la resta de color
lila clar, miren on posem el peus per no xafar-los, una meravella, la tardor en
plena faena, la joventut esta que sen ix, el futur al estranger, es parla de la
del univers ¡ esta en expansió! ¿ tindrem Bing Crunch? A saber nosaltres no heu
vorem com serà el final, ¿estem dins d’un altre univers? ¿I tal vegada dins
d’un altre? Hi ha un parell de llibres que descriuen la relació espai-temps i
el diversos universos el títol de primer Cronopaisaje,
autor: Gregory Benford el segon de mateix autor Cosmo , la tecnologia ens envaeix, algunes vegades per a millorar,
altres per matar “millor” encara que no son precises i diuen “daños colaterales”.
Senda de pota, en bon estat, ens creuem amb caminants que venen de
Atzeneta d’Albaida, ¡ passeu!, seguim avant ¡ una tos escoltem! ¡ tindre que
deixar el tabac!, apareix un somriure en les cares, avant, amunt, el safranet
continua a la vora de la senda, ¿ on anava la senda de pota, en pregunte?
Mirant les localitzacions en Google Earth va a Turballos, pedania de Muro del
Comtat.
En aplegar al coll de muntanya (EL
Morro) gaudim de les vistes del Comtat i de l’Alcoia, veiem el cims del
Montcabrer, El Menejador; la serra d’Aitana, lo que pareix ser el Puig-Campana,
i la serra de la Serrella, este ultimes entre boirines, girema l’esquerra buscant
el Morro, pensant que es un cim, al tornar vorem en el plànols que un punt no
un cim, després de fer uns centenars de metres per la senda que porta al
Benicadell, fem un paro i arrere, una perdiu corrent davant de nosaltres i un
caminants que venen al contrari la fan volar, una llàstima de foto.
Baixem per la senda de bona gana,
fins al pista, la baixada rapida, sense parar, xarrant, ¿ fem cervesa ? ¡
faltaria mes, una i breu!, en aplegar al pista a la dreta, i desviament a
l’esquerra i avall, deixem el Castell de Carbonera a la dreta i per una senda
pedregosa, caminem cap al poble seguim avant i parem davant d’una figuera, per
menjar un fruit, ¡dolç! apleguem a un camp de mandarins i fem una ullada ¿ que
te pareix? Li preguntem al mes llaurador ¿ ben esporgat, molt de xuplo? Com si,
com sa; ¡es podia millorar!, el fruits van tenint sucre, encara que estan
àcids, s’acaba la senda de terra i apleguem a l’asfalt, ja estem al poble i ens
dirigim al cartell, El Morro no es un cim sinó un lloc, concretament al coll. A
casa que es dissabte i hi ha dinar familiar. Una bona senda, agradable, bonica,
de bon caminar.
Se’n va la llum
S’acaben les llargues vesprades,
comencen les matinades.
A.
Blasco Ferrer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario