Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, arrepleguem a part de la
Penya en el lloc habitual a Alberic, avui ens dirigim al poble de Quatretondeta
en la Vall de Seta, comarca del Comtat en la província d'Alacant, anem a recórrer
la senda dels Frares, monument natural format per pedres alçades amb forma de caputxó,
qualsevol descripció és mera casualitat amb la realitat. Arribem al poble i comencem
a caminar, és mati, no veiem ni un ànima pel carrer, ens dirigim cap al camí, caminem
per la carretera un tram deixant el cementeri a l'esquerra i en l'encreuament on
hi ha un cartell de "Piscina a 20 metres", girem a la dreta i cap amunt,
Caminem de pressa, a bon ritme, estem fresquets,
davant els Frarets, allunyats en l'ombria de la Serrella, encara no impressionen,
l'hivern encara no aplegat aquestes terres, els ametlers en flor, alguns semblen
entapissats de flors, alguns les tenen blanques, altres
de color rosa, en guanyar altura el mosaic dels camps d'oliveres de color verd-gris mesclat amb
els ametlers, sembla un quadre surrealista.
De vorer els ametlers en flor ens entra angoixa "com vinga una ona de fred, adéu collita",
en aquestos pobles de l'interior d'Alacant, on a poc a poc va entrant el turisme en forma de cases de allotjament rural, si es perd una collita, de
segur que passen dificultats. Per camins
de terra blanca anem amunt, davant tenim la carrasca de "La tia Sofia", centenària per més senyes. Una
casa a la vora del camí, menuda i amb una balconada digna de menció ¿a hi podia
viure una família? ¡en eixe tipus de casa, pare, mare, fills, nora i nets,
feien la vida al carrer!.
Seguim avant la senda va
empinant-se, en aplegar al creuer girem a la dreta pel runar, als nostres peus Quatretondeta,
sembla que estan de festes de tant en tant ens aplega el soroll d'una banda de música i
algun tro produït pels masclets.
La senda sembla un tobogan, amunt i avall, amunt i vall,
a poc a poc anem acostam-nos als Frarets, els primers els tenim davant, moles
de pedra mil·lenària, autèntics gegants de pedra ¡quina meravella, açò es preciós!, ¡sense
despreciar altres llocs açò es una meravella!
Anem per dins de les moles, algunes fan una alçària de 100 metres altres
menys, però no deixen de impressionar-nos,
ara be allò,
senda empinada en pocs metres el desnivell es molt
alt, ¿esmorzem?, ¡ací mateixa!.
Els entrepans fan acte de presència, com sempre
de bona gana,gaudim de l'espectacle dels Frarets, ens envolten, el moment es per
al record, ¡quina meravella, no fa falta
viatjar per gaudir de les meravelles de la natura, les tenim al costat de
casa!, després dels entrepans, el fruits secs, els bombons, les galetes, els rotlletsd'anís,
no sols gaudim pels ulls sinó també per la boca els
fotògrafs no paren, a dreta, a l'esquerra, pel mirall. Ara anem cap
amunt, es la part mes dificultosa de la senda, una pujada forta
amb un tros de "puja com pugues", empinada, curta, intensa........
La recompensa
després, un bosc de pins, estan apretats,
intactes, fan bona ombra, apleguem a una pista i anem a la dreta cap al cim de
la Serrella.
Una parella amb dos gossos van cap amunt, oloren i seguixen avant,
¡bondia!, ¡bondia!, ¡tranquils que no fan res!, ¡adéu, adéu! ¿la
setmana vinent que fem?¡'una a prop de casa,
concretament al Pla de Corrals i pugem al Buixcarrò!, ¡podíem fer una calçotada, a ma casa!, ¡d'acord!, ¿encarreguem al company que l'organitze? ¡sí, al expert! Dit i fet,
primer senda, després calçotada. ¡en
quinze repetim la senda del barranc de llucena, però dinarem en ruta un entrepà, així gaudirem mes de la senda!.
El bosc de pins ha
canviat, ara son pins blancs, a la dreta tenim una basa per abastir als bombers
en cas d’incendi, caminem de presa, ¡estic preparant oposicions i no se si
tindre prou de temps, igual algun dissabte no podré vindre, en sap molt greu,
en fì ja vore com me les apanye, sí puc no pense faltar-ne a cap.
La font forma part de l’abastiment
del poble, i per el canó sols eixien uns gotes d’aigua, el soroll es indica que
te bon cabdal i que sols es per al poble, uns glops d’aigua, avant i cap avall,
la senda ara es de pedra solta i revirada, en uns minuts estem al encreuament,
un vídeo entra al mòbils i podem vorer als company baixant per la pedrera ¡atrevits!,
Sona el telèfon ¿on esteu? ¡Baixant cap al poble!, ¡nosaltres anem creuant cap
a vosaltres, en veiem a la font de l’espinal!, ¡d’acord!, seguim avant, passats
un minuts ¡anem cap al poble, es fa molt llarg anar a la font, anem buscant
caminals!, ¡d’acord ens veiem al poble!, ¡estem a la casa de la balconada!, ¡
nosaltres darrere!. Ens compten la baixada, les cares son d’alegria estan plens
d’adrenalina, ¡hem baixat per la pedrera com si estiguérem fent esqui, una
meravella!, compten i no paren de fer un relat de l’experiència, afortunadament
sols han patit d’alguna culada.
Apleguem al poble, i busquem lloc per a dinar, el
senderiste que hem vist abans ens diu que esta tot ple, el poble esta festa,
¡jo te conec, anem a mateix gimnàs!, li diu a un company, ¡veritat es!. ¿On
dinem?, ¡al següent poble, a Gorga!, dit i fet allà anem. Hem gaudit de la
Serrella i dels Frarets, ara a dinar i a casa. ¿Tornarem a vorer Els Frarets?,
¡Sí!
No hay comentarios:
Publicar un comentario