Circular per la Mariola, pujant al Montcabre i tornant per la Cava Arquejada

 Hui en som 10 caminants, hem matinat per fugir del sol de l’estiu. A les7.45 estem a la font de Mariola, es la tercera vegada que fem una eixida d’aquest punt, la intenció es fer una semicircular i pujar al Montcabrer.

Després de consultar varies pagines web del temps al llarg de la setmana hem decidit fer la senda. Allà anem cap amunt, el dia esta fresc millor de del que esperàvem, a bon ritme cap amunt, el guia habitual torna al seu lloc habitual.

El company mes aventurer de la Penya, compta el seu recorregut per els Pirineus, “han segut tres dies intensos, el Perdut per la cara nord, la ferrata del Sorrosal i el barranc del mateix nom, tres dies intensos i ben aprofitats”, seguim a bon ritme cap amunt a la nostra dreta el “Carrascar de la font Roja”, baix “El mas de Serafi”, amb la seua carrasca, l’ombra ens acompanya, el terreny esta sec, fa falta pluja i en gran quantitat, hem vist alguns camps de girasols, no han desenrotllat la seua grandària habitual.

En una hora estem al Mas de Prats i parem un moment per vorer la carrasca impressionant que esta al costat de la casa, ¿podíem esmorzar? ¡tinc fam! diu una companya ¡el lloc es ideal!, ¡mes avant! diu un altre company, foto a l’arbre, i avant, ara anem cap al “Mas de la Foia Redona”, tenim que tindre la precaució de no entrar en la propietat privada, l’ombriu es de agrair, deixem l’entrada del mas a l’esquerra, anem per damunt d’un barranquet de desaigüe. Apleguem a la pista forestal anomenada “Cami de Mariola”, hem pujat a poc a poc sense notar el desnivell, girem a la dreta i ara va de bo, cap amunt ens esperen desnivells forts fins aplegar al cim, la senda esta molt transitada, jovenalla que baixa de fer nit, corredors de muntanya i senderistes, segui avant, darrere es por vorer el Alt de Mariola, a la dreta el Carrascar de La Font Roja, a l’esquerra la Cava Arquejada, de tant tenim que esperar al company fotògraf, tenim a un centenar de metres el cim ¿esmorzem? ¡busquem ombra i a l’entrepà!, a la dreta de tenim el lloc ideal, de les motxilles eixen els entrepans, ametles, xocolate, fruita variada, etc.

Mengem de bona gana de tot, seguim avant cap al cim, el tenim davant, en uns instants apleguem, les vistes impressionants, podem vorer El Comtat, l’Alcoia, l’Aitana, el embassament de Beniarres, La Serrella, El Benicadell, El Comptador, La Cava Arquejada, ¡fa un mesos que acabaren de restaurar-la!.

 

A les 10,40 diu un company! ¡hem fet cim!, gaudim de les vistes, ¿per on tornem? ¡Podem baixar cap al mas de la Foia Redona i de a hi cap a la font dels Arbres!, ¡fa bo!, ¡podem anar cap a la Cava Arquejada!, ¡anem bé de temps i no fa calor!, dit i fet anem cap a l’Arquejada, a la dreta les sendes que pugen d’Alcoi, ¡seria interesant ! pujar el barranc del Cint!, ¡jo he fet la senda i hi ha que deixar cotxes al poble d’Agres on acabarem la senda, i després tornarem!, ¡bona idea, la farem! Baixem cap per la travessa i davant tenim les runes del mas de Llopis, la pendent es forta, passem entre aurons (acer opalus), girem a l’esquerra i anem per senda plana, caminem cap a l’Arquejada, ¿com estarà? Una companya te una lluita amb una pedra i es fa una xicoteta lesió, ¿podem acurtar la senda? ¡per mi no canvieu la ruta!.¡Repasseu les motxilles per fer la senda de Cavalls del Vent! recomana el que farà de guia al Pirineu.

En un minuts apleguem al l’Arquejada ¡guau, guau, guau! L’han deixat nova, la primera impressió es bona, han consolidat l’obra, la intervenció mínima, des-pres de moltes visites i que pensaven ¿a l’any vinent esta en peu?, des-pres de vorer la reconstrucció ¡durarà molts anys mes!.

Baixem per l’escala que han fet a l’interior i veiem el teix que esta al fons, un ciclista de Yecla veu el teix, ¿es un tejo? ¡si! ¿lo han plantado de maceta? ¡ya tiene bastantes años!,¡no es de maceta! ¡claro, es de crecimiento lento!.

 

Fotos i mes fotos per dins, des-de fora, asòmats, posant, demostrant-se amor, de record, sense assabentar-se, amb gent, sense gent, un record per a la memòria, ¡que duré molts anys, seria una llàstima que un símbol de la nostra historia es caigüera, hi ha moltes mes caves o pous de neu ben conservades ¡la de Alfondeguilla, la del Benicadell, la de Alcala de la Jovada, la que hi ha al peu de la Mallá del Llop, la caveta dels voltors, la d’en Miquel, la de la Murta al poble d’Alzira! Son les que ens venen a la memòria, i de segur que hi ha moltes, algunes en mal estat de conservació, però ha hi estan, record de èpoques de fred, quan nevava amb freqüència.

Anem cap avall a buscar l’encreuament del “Mas de la Foia Redona”, ¿com va el peu?, ¡crec que m’he trencat el dit, no te solució, uns dies de descans i com nou, no es la primera vegada que en trenque algun dit!, anem avant cap avall, ¡un selfie!, ¡de fons el Montacabrer!, ¡en diagonal, així eixirem tots ens el selfie!, l’enviem a la Penya, per al record. Anem tranquils, el calor no a ofega, a trossos ombra que es agraeix, poc de sol, a dreta i a l’esquerra, pins, carrasques, xiprers, ginebres, ¡una meravella, un plaer per als sentits!, anem a bon ritme, sempre per pista de bon caminar, deixem arrere el mas i anem cap a la “font dels arbres”, de tant en tant parem a l’ombriu per reagrupar-nos, el fotògraf esta gaudint com un xiquet, ¡la senda una meravella, el contracte amb el temps ha eixit perfecte, torna a contractar-lo un altre dia!.

Segons anem avançant veiem mes caminants, amb menuts; a peu, amb bicicleta, gent gaudint del parc, anem bé de temps, comença a fer calo, però estem acabant, els metres passen de presa, enfilem la recta final, veiem els nouers de la font, hi ha un home omplint una marraixa d’aigua, una companya pregunta ¿perquè diuen que no es potable?, ¡perquè no esta clorada, i així si agafes alguna malaltia sempre poden dir que t’ha havien avisat!. Ens reagrupem, ens acomiadem, després de les ultimes sendes, la gent de la Penya que se’n va als Pirineus i que es la seua primera vegada en fer una travessia, creu que esta preparada per afrontar l’aventura.