lunes, 17 de octubre de 2016

15/10/2016 Benimaurell (Vall de Laguar) – Coll de la Garga – Cavall Verd o serra del Penyo

Com sempre matinet i anem cap a la “Vall de Laguar”, tantes vegades visitat per recórrer “ Catedral del Senderisme” o “El barranc de l’Infern”, i sempre havia quedat pendent “El Cavall Verd”, hui va de bo, en som 6, el dia acompanya. Apleguem al poble de Benimaurell o també conegut per “El poble de dalt”, l’últim poble de la vall, de carrer intricats, d’origen morisc, conserva la seua estructura de carrers estrets, empinats i que no quadren. Un poca historia de la vall:

“La historia cristiana de Vall de Laguar se puede decir que empieza en el Siglo_XIII">siglo XIII, bajo el gobierno del legendario Al-Azraq. Este caudillo se levantó en armas contra los ataques de la corona de Aragón; sublevación que supuso un gran obstáculo para las conquistas del rey aragonés Jaime I.


Al llegar las tropas de Jaime I a las puertas de su dominio, Al-Azraq firmó un tratado, por el que se acordó una tregua de tres años y el vasallaje al rey aragonés.
En otoño de 1247 Al-Azraq rompió la tregua porque las tropas cristianas presionaban los territorios de su señorío, pero a su alzamiento siguieron diez años de exilio. En 1276 encabezó de nuevo una gran rebelión. A finales de abril de 1276 y al frente de un ejército sitió la ciudad de Alcoy cuyas defensas habían sido reforzadas con un grupo de Caballeros del Rey D. Jaime. La ciudad se encomendó a San Jorge y en la batalla Al-Azraq fue muerto provocando la huida de sus seguidores. En julio del mismo año muere también Jaime I, su hijo Alfonso acabará con la rebelión entre 1277 y 1278.

Después de la pacificación de las montañas de la Marina, ésta fue repartida entre los señores y guerreros catalanes y occitanos que acompañaban a Jaume I, quedando al margen del reparto los aragoneses salvo pequeñas excepciones. Pasados unos cuantos años. debido a la persecución de que eran objeto por parte de la iglesia católica, los moriscos más rebeldes levantaron los ánimos de otros moriscos más dóciles y profanaron la parroquia de Santa Ana. Por motivo de todos estos disturbios, el emperador Carlos I publicó un decreto que obligaba a todos los moriscos a bautizarse. Muchos de ellos para no salir de estas tierras y perder sus bienes, se vieron obligados a ello, lo cual provocó nuevos disturbios. Este hecho obligó a Felipe II, como medida de prevención que, por sorpresa, fuesen desarmados todos los moriscos de todos las villas y lugares del Reino de Valencia. Su hijo, Felipe III, escuchando los reclamos de los cristianos sobre los abusos y sacrilegios e indisciplina de los moriscos, dictó el famoso decreto de expulsión. De paso, debilitaba los territorios de la Corona de Aragón y su influencia en la corte, potenciando a Castilla. Vall de Laguar fue último reducto de la sublevación de los moriscos valencianos. En noviembre de 1609, ante su debilidad se rindieron y fueron expulsados definitivamente y conducidos al norte de África. El 14 de junio de 1611, Vall de Laguar era repoblado mediante escritura de nueva repoblación, por agricultores procedentes de la isla de Mallorca, descendientes de los antiguos repobladores catalanes de las islas”
L’eixida la fem de l’aparcament que hi ha a un costat del poble, anem cap amunt per senda d’escalons, de pota per mes senyes, cap amunt en recorda la “Catedral”, hi a que mesurar les passes i no trencar el ritme, en mirar arrere i a mesura que guanyem altura ens permet gaudir de les vistes ¡una meravella!, el barranc de l’infern sembla un tall a la superfície de la terra, pugem cap al “Coll de la Garga”. La roba de abric va desapareguent en les motxilles, l’exercici ens fa entrar en calor, el ritme bo, el terreny permet caminar de presa, de tant en tant la vista arrere per a gaudir del paisatge. En un no res apleguem al “Coll” i ens trobem a un grupet menut de caminants; al Cavall Verd?, per ací cap a la nostra esquerra!, adéu bon dia! Seguim avant i davant mes paisatge, el dia esta clar, a la dreta “La Mallá del Llop, L’Aixorta, el Morro Blau, El Cocoll, i a l’esquerra “El Carrascar de Parcent”, no tenim pendent de pujar a la Mallá del Llop?, si! i també el Cocoll, El Arcs dels Atansos, l’Aixorta i el Morro Blau, els arcs son una meravella de la natura tres arcs superposats, i la Canal, un altra meravella, en passar unes setmanes podíem anar?, si!.

Anem cap a l’esquerra, per senda ampla i de bon caminar, xarrem de la senda que farem el dia 5 de novembre, lAlcudia-Millars, que farem la curta o la llarga?, jo crec que la curta amb 29 kilòmetres en tenim prou!, on ens trobarem?, a la Parra!, tinc les coordenades geogràfiques en google-maps!, tu coneixes la zona?, si! te les passe!, com ens organitzem?, el grup principal fara l’eixida del “Corral de Rafel” a les 5’45 i calculen que estaran a les 6’30 a la Parra. Nosaltres tenim mes de temps per aplegar. Anirem parlant al llarg d’aquestes setmanes!.
El capdavanter es para i te un sentit de l’olfacte molt fi i una vista millor, ha trobat un bolet soterrat, rascant en trau 6, jo no els he vist mai!, pareix una turma!, pot ser!, serà verinosa?, ara li fas fotos i l’és envie a un amic!, guarda-les en una bolsa i llavat les mans abans d’esmorzar!.
Esmorzem?, o apleguem fins al Cavall?, encara falta molt per aplegar al Cavall, busquem un lloc i a esmorzar, d’acord. Muntem la paradeta i a gaudir dels entrepans, com sempre rematem amb un cafè, xocolate i rollets d’anis. Passen els caminants que hem vist a l’encreuament de la Garga, podeu vorer esta mena de turma que es?, li donen una ullada, no sabem que pot ser!, sols coneguem els rovellons o niscalos, gracies.
Ens trobem a dos ciclistes amb les BTT del manillar, on aneu?, fins on pugem! Valents!, adéu. Nosaltres seguim avant i veiem als ciclistes, que ja tornen cap arrere. Adéu, i seguim el camí. Mes avant retrobem als caminants gaudint de l’esmorzar, voleu vi, no gracies ja hem esmorzat, si veieu a un companys que venen de Cavall podeu dir-los que es donen pressa o no tastaran el vi, si!. Anem avant i veiem a un membre del grup, per a hi darrere diuen que te dones pressa o no tastaràs el vi!, on esta?, a 5 minuts! sempre fan igual, darrere de mi ve un altre grup, podíeu dir-los que es donen presa?, sí!, adéu!.
Trobem als retardats de grup que havien vista abans, “os esperan a unos diez minutos, daros prisa que no quedara vino! Gracias!”

La serra es va convertint en això serra, una trepada amb corda sense cap de dificultat, seguim avant per la creta, les vistes impressionants, cap al nord la baia de Cullera, al sud el Carrascar de Parcent no en deixa vorer mes allà, però tenim l'Aitana, la Mallà del Llop, El Cocoll, l'aixorta i el Morrom Blau, un plaer per als sentits, gaudim de la senda com ja feia temps que no veiem una cosa aixi,La creta no te bon caminar les puntes dels bastons es claven en les pedres desgastades, el calcer en les puntes de les pedres desgastades, no es un martiri però hi ha que anar amb cura per no lesionar-se, a poc a poc apleguem al punt de retorn, un company apassionat per les guerres de l'antiguitat ens parla de la batalla de “Las Termopilas”, la manera de esser dels troians, les raons per combatre, i sempre ix el lema “valor se le supone”, fa exclatar les rialles de les companyes, de veres?, si!, com no parlem de l'actualitat politica, el anunci de hisenda “si no fuera por Juan, fulanita no tendria”, una vergonya, els peons, els que paguem impostos podríem dir “si no fora per el cas Taula, el cas Gúrtel, el cas Ciesga, el cas Imelsa, el cas dels fangs de les depuradores, quantes coses se podien haver fet”.
La política per als politics, que sàpiguen que també ens molesten moltes coses com la corrupció, les coses mal fetes, etc.



Un poc de rebolic en la Penya, li diguem a un company, la discreció en la norma d'aquestos caminants, no preguntar, no saber.




Ara la des-trepada, un escaló i una corda ens facilita la baixada, res d'importancia, seguim fins aplegar al punt de retorn, foto de grup i a gaudir de les vistes, tornem arrere veient detalls que abans ens havien passat, a quina hora es el dinar?, pregunta una companya, a les 2,30! anem be de temps, al final som quatre per al couscus i dos de menú!, en passar la corda a un 500 metres tenim que anar cap a la dreta,i farem la baixada cap a Benimaurell. El temps passa de-presa, en un no res estem al poste i anem avall, deixem la cresta i enfilem la senda de baixada, el poble de “Dalt” el tenim a la ma, la baixada empinada, “hem fet be en pujar per la Garga, aquesta es molt empinada, l'altra mes tranquil·la i donava peu a xarrar”. Apleguem al poble i un gos dins d'una tanca ens saluda, la gent s'arrima a fer-li unes carantoines. Uns companys estan enamorats dels animals, quant parlen d'ells eu fan amb orgull i també amb tristesa per les seues pèrdues.
El poble no ha canviat, laberíntic, apleguem al pàrquing i un caminant ens pregunta, “quiero hace la ruta de los escalones, por donde empiezo?, busca la carretera i vas hacia arriba, cuando llegues a una chopera, donde hay una fuente sigues unos doscientos metros aproximadamente y veras un cartel, giras a la derecha y empieza la tura, ten en cuenta que la duración es de 5 a 6 horas, ya he comido! Son tres bajadas y tres subidas, encontraras agua en la font dels oblits, en la del Reynos y en el pozo de Juvea de baix, gracias! Que tengas una buena ruta.

Nosaltres hem aplegat als cotxes, ens canvien de calcer i a dinar. El día ha segut bo, la senda millor i ara ens espera un bon dinar, la setmana vinent a entrenar un altra volta, hi ha que preparar la senda de Millars.


 P.D.: Estavem a la cresta de del Cavall, i veierem una edificación amb 4 torres en els cantons  "que casa mes gran! de qui sera?, es el sanatori de Fontilles, on estan el malalts de lepra?, si! ens en quedat bocabadats, i el mur que veieu el van fer per a que la gent no entrara!, ara es mes be un lloc on curar els pocs casos de lepra que apareixen al cap de l'any, ja que la enfermetat te cura.

No hay comentarios:

Publicar un comentario