jueves, 8 de diciembre de 2016

03/12/2016 Senda de Les fonts - Mirador - Senda Llarga

            Hui en som 8 i una convidada, anem al poble de Xeraco a recórrer una ruta per la solana del Monduver, com sempre matinet, cafè i marxa; per accedir a la ruta hi ha que aplegar al poble i a l’altura d’una fabrica de finestres i escales de ferro i alumini girem a la dreta i en passar el pont sobre l’AP-7, aparquem a la dreta de la carretera.
        
   
Des de aquest lloc fem l’eixida cap a la font de l’Ull, on podem omplir les botelles d’aigua ja que es el abastiment del poble i deixa clar l’origen “agua potable”. Anem cap amunt i la carretera poc a poc se’n va a la dreta, davant el Monduber, omnipresent, no el perdrem de vista en tot lo mati, darrere venen tres xiques caminant, van al seu ritme, a poc a poc les deixem darrere, i anem sempre a la dreta, veiem l’àrea recreativa de la font de l’Ull, un altra vegada el nom, “quantes fonts de l’Ull hi han?”, seguim avant, hui han excusat la seua presencia alguns membres de la Penya, dos lesionats i altres per faena, s’acaba l’asfalt i ara per caminal, poc a poc anem pujant, tenim a la dreta el “barranc de ruta”, seguim el traçat marcat amb el cartells “Ruta 2”, girem a la dreta i cap amunt, apleguem al segon creuer “dreta font l’Olivera, esquerra font de l’Ull”, nosaltres a la dreta, “com es hui la ruta?”, pregunten “senzilla i fàcil!”, a l’esquerra es una ruta que no he fet mai, va cap al Monduver, un altre dia la farem, seguim amunt, per la zona la pluja a sigut abundant, a la dreta de la senda corre un rierol, bona senyal, la terra esta farta d’aigua, algunes fonts han deixat de xorrar. Veiem un penyot a l’esquerra amb una pedra acabada en punta que sembla un dit, “mireu arrere i boreu una pedra curiosa”. ”açò es una senda fàcil per a tu?”, li diuen al guia habitual, “si!” contesta, “ara ja sabem com es una senda fàcil per a tu!”.
            Avant, per senda de bon caminar, guanyen altura i ja podem vorer el mar, darrere la senda que puja al Monduver, baixem cap al barranc de la serra, en un creuer que resulta conegut anem cap a l’esquerra i de sobte una senda de pota, que fa uns anys recorreguérem quant férem la travessia de Xeraco a Simat, esta ben conservada, pugem per la senda i els budells ja fan soroll, “esmorzem?”, “voldria aplegar al Balco per a poder gaudir de les vistes, i si teniu fam parem abans en un bon lloc!”, “quant trobem un bon lloc!”, diu la majoria, passem la font de “l’Escudella” i la dreta trobem el lloc, com sempre un bon esmorzar, olives, fruits sec, el entrepà, mandarines, coca de llanda, pastissos de moniato, i de poma, “sols falta algo calentet!”, diu una companya, no tenim sort, els habituals del calentet no s’han deixat vore. La jove vol estudiar dret compta, “ací tens una bona assessora que te pot orientar en el estudis, ella es professora!”, li contesta un company.
 
            Anem avant cap a la pista forestal que tenim damunt, “esta a hi dalt, falta poc!” en un no res estem a la pista, anem cap a la dreta “a hi tenim el balco, es una vista espectacular!”, “es on esmorzarem l’altre dia?”, “si!”, encara que el dia esta núvol es por vorer tota la badia de Gandia, i les platges de Xeraco i Gandia, el Monduver esta mig tapat per la boira, “el dia 6 fem eixida?”, “diuen que plourà!”, “el dijous pareix que tindrem sol!”, “si fa bo, podíem anar al pujar a l’altra vessant del Monduver, la ruta seria – barranc de Les Voltes, font del Garrofer, Coll de la Rafela a la Penya Negra, baixar al C.I. de La Cova del Parpallo i tornar per el barranc de Beniopa!”, “el temps dirà!” anem a la dreta cap al poste on baixarem per l’anomenada senda Llarga, deixant a l’esquerra la senda de la Taula, “eixa, un altre dia la farem!”, anem ara per senda pura i dura, anem estiram-nos, per darrere algú es queixa de mal de cama, “una paracetamol i ja esta!”, en diuen que para la convidada tragar-se una pastilla es una aventura, segui avant vorejant el barranc, la senda estreta i de bon caminar, ara baixem, ara pugem, anem arrimam-nos a la AP-7, final de la senda, ara pujadeta esgarrifosa, dalt a l’esquerra, en la zona del Penyò de Ferragut; tenim poste, “Serà la senda de la Taula?”, “un altre dia serà!”, avall, ara sempre avall, eixim de la senda i parem a menjar-nos unes mandarines que portem, a la dreta un camp de okitsu, ja bufones, una llàstima de fruita, ja no es comercialitza-ble, les pluges recents no els ha sentat molt bé.
            Anem cap a la dreta vorejant l’autopista, en un minuts estarem als cotxes, el dia anat tancant-se, ara esta ennuvolat, por ser que laa predicció del temps l’encerte, i el dimarts 
tindrem pluja.

            Apleguem al cotxes i en acomiadem, fins a l’altra. La penya es dispersa, tornem cap a casa, ha sigut una bona senda, a la nit tenim sopar de germanor, en aquestes celebracions apareixen els no-caminants, que sempre tenen excuses per no vindrer a caminar.

No hay comentarios:

Publicar un comentario