domingo, 15 de enero de 2017

14/01/2017 C.I. del Parpallo – Coll de la Rafela – Monduver – PRCV_51

Com sempre cafè i marxa, hui en som 5, tres de la Ribera i dos de la Costera, anem cap a la Safor, hem trobat en Wikiloc, una senda que puja/baixa al Monduver i que no coneixíem, alguns membres han excusat la seua presencia, “farà molt de vent, farà fred”, en fi excuses. A les 8,15 estem al Centre d’Interpretació de Parpalló-Borrell, despès de les salutacions “quant de temps sense voret, feliç any nou” motxilla a l’esquena i a caminar, “crec que no he fet cap de ruta per el Monduver!” diu una companya, “es estrany que hages fet cap de ruta per aquesta zona!”, li contesten, “ a lo millor no la recordes!”, “pot ser!”, el guia fa l’explicació de la ruta, “ pujarem per pista forestal i desprès enfilarem la pujada al Coll de la Rafela, borem el un paisatge impressionant de les marjals de Xeresa i Xeraco, i com esta el dia clar vorem des de Valencia fins al Montogo”, desprès baixarem per pista i senda per tornar als cotxes, i sì anem bé de temps entrarem a vorer el centre per vorer l’exposició de la cova del Parpallo”!, allà anem, fa frescor res comparat en lo que ens espera la setmana vinent.
 
          
  “La xica com esta?”, li pregunten a una companya” de meravella!, les notes molt bones, superant les notes d’angles als companys i companes natius, i de la segona llengua ha triat el francès, superant-se!”, un company contesta “i desprès diuen que el sistema d’ensenyança públic no es molt bo!, no sabem reconèixer les coses bones que tenim!”, anem amunt per pista asfalta i molt deteriorada, “a la dreta tenim el barranc de les Voltes, per on pujarem la setmana passada al Coll de la Rafela, i va ser una ruta de sí lo se no vengo!”, a la dreta tenim la comarca de la Safor, i el cim de Azafor.

 
            En un no res estem al final de la pista i passem a la senda, pura i dura, “fixat el desnivell que pujarem l’altre dia!” per a hi es pujava el kilómetre vertical del Monduver!”  apleguem al Coll i anem directes al banc, “Uau quin espectacle!, quina meravella, quines vistes mes espectaculars!, definitivament no he fet mai aquesta ruta!”, foto de grup i gaudim del paisatge, enfilem la pujada al Monduver, anem a bon ritme per senda estreta i molt empinada, “sabatilles noves!”,diu un company “si, vullc preparar-me per a l’estiu, son de trail i porten goretex i així protegir-me el peu, de moment van bé, he fet dos eixides amb elles i sense cap problema!”, un company diu “jo també he comprat unes, vaig a fer una cursa per el pirineus per la zona de Vignemale, amb un amic i també vullc preparar-me, he dit que a ratos caminaré i altres córrer!”. Anem guanyant altura i podem vorer millor vistes cap al mar “gaudiu de la panoràmica, des de Valencia i al fons la Calderona fins al Montgo!”, “tan a prop de casa i no he vingut mai, quina meravella de senda, molt bonica, impressionant!”, diuen el companys de la Costera, “quant tingau un cap de setmana lliure pujarem al Monduver des del les Foies, es un poc mes llarga però també molt bonica!”, el capdavanter es queda dalt d’una pedra, mirant l’horitzó, “ara es el moment fes-li una foto, pareix un explorador!”!, dit i fet foto feta.
 
            No fa vent, sols alguna rafega sense importància, el dia acompanya, parem a esmorzar, gaudim dels entrepans, la fruita i dolç, xocolate i galletes amb fruits secs. Seguim costera amunt, passem per la zona mes estreta de la ruta i entrem en la costera que puja al cim, una parella al camí “bon dia!” saludem, “bon dia!” contesten, “moltes antenes hi han!, no ens fregiran el cervell?!”diu una companya, “pense que no, per si de cas no ens pararem!”, contesta un altre, “algunes son de telefonia, altres son repetidors de televisió!, diu un company, “diuen que no son perjudicials, però ningú assegura lo contrari!”, “quina meravella!”, anem per la cresta, a la dreta La Safor, i el seus cims, a l’esquerra, part de la Valldigna. Voregem el cim, “recorde quant no estaba la pista es tenia que pujar amb les bateries, l’aigua i el menjar fins a les casetes de vigilància, segons en compta un company de treball, hui es mol mes fàcil, casi totes tenen accés, algunes son torres a quinze metres d’altura, al Penyagolossa hi ha que pujar a peu per senda, ara un helicòpter puja les bateries de la radio i llenya per a calfar-se!”, diu un company, “jo recorde quant era menut que anàrem al Caroig o Caroche i a l’altra setmana a un altre cim a prop, parlarem amb el dos vigilants forestals i es curiós, no es coneixien en persona sols per la veu, una era una dona i ens preguntava per el company!”, anem avant, foto de grup mirant cap a la Ribera, La Valldigna, la serra de Les Agülles, La Ratlla, el Alt de Les Creus, una meravella, “recordes el fotògraf que en va fer una foto ací?”, diu un company “sí el professional de C9!”,”on estarà?,  seguin avant, baixem en zig-zag per la pista, “ací hi un indicador de PRCV-51!”, diu un company, “baixem, algun lloc ens portarà!”, dit i fe avall anem.
 

            Eixim a la pista i un altra vegada a l’esquerra, els indicadors ens porten per bon camí, “a hi a la dreta pots vorer la senda que puja de Les Foies, i com he dit abans quant tingues un dissabte lliure!”, un altra volta pista i un altra volta senda, deixem definitivament la senda xicoteta escala de pedra, i entrem una vegada mes en la pista forestal asfaltada o formigonada. A uns centenars de metres ja damunt de d’urbanització de la Drova, girem a l’esquerra, veiem a 4 treballadors desbrossant les voreres del camí de terra, “dos treballant i dos mes mirant, com sempre!” diu un company “pot ser que no tinguen maquines per a tots!”, diu un altre, saludem i avant, “aquestes tasques tenien que fer-se mes seguit, evitaríem incendis, ja que el foc correria per baix dels arbres!”, en la senda trobem canonades de fibro-cement, “has vist quantes canonades hi ha abandonades?”, diu un company, “si, i lo perillós que es per al medi ambient” contesta l’altre, anem avant i en no res estem al creuer, “anem al centre i el visitem?” diu el guia, “val!, no el visitat mai!”, contesten els companys, en aplegar esta obert i entrem veiem vídeos en marxa explicant en clima de prehistòria, la fauna, la vegetació, en un expositor veiem unes peses de pedra amb animals gravats i vegetació de l’època, ens crida l’atenció un tron d’arbre centenari al, es por vorer que al principi eren dos troncs i al final soldaren en un, es una ullada rapida i agradable. La senda bona i per repetir un altra vegada, en el 2018?, el temps dirà. En acomiadem fins a l’altra, on anirem?, qui sap, el temps mana!.

 

No hay comentarios:

Publicar un comentario