domingo, 19 de noviembre de 2017

04/11/2017 Senda per Sumacàrcer

            Hui en som 10. Anem al poble de Sumacàrcer, poble de la Ribera Alta, aparquem els cotxes i anem vorejant la carretera per aplegar al inici de la “Senda del Castell”, la pujada bona i empinada, tenim un convidat, fil d’uns amics amb ganes de caminar, “te queda molt per acabar?”, diu un company, “trenta hores!”, contesta, “tindràs ganes?”, diu un altre, “moltes!”, contesta, “i desprès?”, li preguntem, “ a treballar i que faena nom’ en faltarà”, pugem cap a munt en zig-zag, en un temps molt breu estem a la fortificació plena d’enderrocs i del que sols queden les defenses exteriors. L’antic castell domina la vall del Xúquer, el poble a l’esquerra, cavant el riu i la pujada de BTT cap al Palmeral i cap a la dreta i en el pla Càrcer, Gavarda, Antella Beneixida i Costes, darrere i a l’altre costa la Canal de Navarrès.

 

         
   Gaudim de les vistes del verd dels tarongers, principal cultiu de la zona, molt allunya i cap a l’esquerra l’embassament de Tous, que ens porta tristor i alegria, perquè el pobles que arrossega el riu van renàixer com l’au Fènix de les seues cendres.  Tornem arrere i anem cap amunt; el ritme bo i un poc ràpid, l’entrenament diari es deixa notar; amunt sempre amunt, el especialistes en BTT sempre mirant al sòl, “ hi ha, rodades de bici, es molt ciclable!”, comenten, la pendent no es forta, anem entre pins i agraïm l’ombria.

            A l’esquerra tenim un barranc sense nom, esta ben poblat d’arbres i matolls, en fi vegetació espessa, passem davant d’un forn de calç, en un temps breu apleguem a un camí ample anomenat “de la Ceja”, girem a la dreta, anem a gust per una ruta ampla i recent anivellada pareix que la facen servir de tallafocs. A l’esquerra tenim “La Canal de Navarres”, i al fons el Caroig o Caroche, no te cap problema en aplegar al cim, casi tota la senda es fa per pista forestal. Un pi en forma 4, ens crida l’atenció, foto de grup, “pareix com si hagueren tallat l’ull i el doblaren per donar-li eixa forma!”, comenta un company, “quina meravella de paisatge i tan a prop de casa!”, comenta una companya, “ açò no es res!”, comenta un company. “Si tenim temps anirem a vorer el que esta considerat un dels cementeris mes bonics d’Espanya!”, comenta el guia; “ ha hi portarem a una amiga nostra que li agrada visitar-los!”, comenta una companya. “Esmorzem?” comentem, “si es l’hora!”, com sempre gaudim dels entrepans, de les olives adobades amb sajolida i pebrella , fruits secs, dels cogombrets, i dolços i xocolate.

            Seguim avant a la buscar la baixada ca la Ribera del Xúquer , veiem a 3 caçadors i sorpresa un d’ells es una xica amb escopeta i gos d’una estampa molt bonica, Cagnolino com sempre fent germanor. Caminem buscant la baixada i ha hi esta l’indicador “Senda de Santo Domingo”, al principi el camí ample i poc a poc va convertint-se en senda, “El Bota” com sempre a la d’ell ¡les plantes!, un altre tocant-les, l’aroma del timo, de la pebrella perfumen l’ambient. Els ciclistes mirant les rodades, “per ací es por passar be, ha hi un escalo, tindríem que fer peu a terra i baixar-lo amb la bici del morro!”. A l’esquerra la presa de Tous, un mur de pedra impressionant, “Quant va caure i arrossega tot lo hi havà per davant heu passarem mal, si cau esta tenim billet directe a Eivissa!”, comenta un company. Xarra que te xarra a pleguem al final de la senda i anem cap a la dreta, tornem cap al poble, “com anem be de temps podem anar cap a l’illa de l’Esgoletja, esta ha hi davant i ens pilla a la ma!”, comenta el guia, en breus minuts girem a  l’esquerra i entrem en el caminal que porta a l’illa. Hi ha una platja menuda a la vora del riu i que li dona forma; “el cabal ha baixat molt respecte a l’ultima vegada que estiguérem ací. Foto de grup, gaudim del moment, tornem arrere cap al camí, “ per ací varem vorer un magraner amb una flor en forma de clavell!”, diu una companya, “es eixe de ha hi i no te cap de fruit!”, contesta un altre.


Tornem al poble, en aplegar al carrer d’entrada un company comenta”en aquest carrer feren vaquetes l’ultima viatge que vinguérem!”  comenta una companya, en alguns pobles no hi han manifestacions en contra dels bous, i es perquè tot el poble participa i tenen molta afició!”, parem a l’oficina d’Infoturist i agarrem  informació de sendes del terme i d’altres llocs. En un no res estem als cotxes, una part del grup se’n va a casa que te presa, la resta a vorer el cementeri, i desprès a menjar sepionet, famós en tota la contorna. La ruta agradable, bonica segons l’opinió de la majoria, farem mes sendes per la zona i si el sepionet esta com diuen, gaudirem d’ell un altra vegada.

 El sauce tiembla
en el agua corriente.
Bajo su sombra
–rumores y reflejos-
un momento reposo.
(Matsuo Basho)














No hay comentarios:

Publicar un comentario