22/03/2014 Cami de La Meravellosa - Barranc dels Terrasos (Vallada)

            Som tres, la resta de la Penya hui a fet festa, es fa de dia ennuvolat sense pluges segons les previsions, comencem un poc camp a través sense problemes, passem al costat d'un corral abandonat i enllacem amb el camí que porta als depòsits d'abastiment de Vallada, girem a l'esquerra i anem pel camí de la Meravellosa, de bon caminar sense asfalt, suaus pendents i llargues baixades, a la nostra esquerra el barranc de Boquella i el seu arc de pedra a la nostra dreta el barranc de Terrasos, el nostre enigma per a hui, caminem a bon ritme i sense problemes, no veiem una ànima, transcorreguts uns 4 quilòmetres, girem a la dreta per davant de la casa de la Meravellosa, i poc a poc entrem al barranc dels Terrasos, veim una parella de çervols menuts o algo paregut.

            La senda estreta, descendix a poc a poc cap al barranc, de baixada suau amb llocs de pedra solta, en uno res estem en el fons, veiem un camp sembrat amb cereal per a atraure la caça, i de la qual volen un parell de perdius, fins ara i junt amb els cervols els únics animals vius que hem vist en el camí. Es fa hora de l'esmorzar, busquem un lloc apropiat, ho trobem i a donar bo compte del bocata, ix el sol tímidament i ens calfa, encara que el dia no és molt càlid el sol no molesta.

            Després del café seguim el barranc, sempre per camí de terra, no molt transitat però de bon caminar, ara una pujada ara una baixada, res de lliscar cap avall com altres barrancs, la xarrada amena, el ritme bo, pardals pocs, un falcó i poc més, avions prou, el dia anterior va ploure, veiem aigua en tolls en el fons del barranc, ho travessem diverses vegades, per xicotets guals, en època de pluges fortes, no tinc clar que siga molt transitable. El temps ho dirà.

            En les vessants la vegetació és abundant, pins, matoll baix i alguns fleixos de flor, sense el seu mantó de fulles. Prosseguim pel barranc amb les seues corbes, a poc a poc van apareixent velles construccions derruïdes, algun bancal usurpat a la muntanya, abandonats i sense arbres. Apareixen camps cultivats d'oliveres, algunes amb faenes acabades de fer, més camps de cereals sembrats per a atraure la caça, abeuradors per a perdius, de sobte el final del barranc, ho deixem a la nostra esquerra i per davant del cartell informatiu ens dirigim a la dreta, per cami d’asfalt, uns centenars de metres i girem a l’esquerra, seguint un camí de terra, arribem al cotxe, i final de la senda. La impressió, bona, el dia ens ha acompanyat, no tots els barrancs són iguals i no tots els dies ixen ennuvolats, sense pluja i sense calor. La semana vinent ja vorem a on la tirem.

15/03/2014 El Puig (Xativa)

15/03/2014  El Puig de Xativa

            Hui, com sempre al Romero, la quedada és més tard del normal, anem prop, al Puig de Xàtiva, res, uns quants quilòmetres. Eixim en direcció a Xàtiva, travessem Carcaixent, deixem a l'esquerra la Pobla Llarga, i Manuel, arribem a la segona rotonda i girem en direcció a Simat, uns centenars de metres, gir a l'esquerra i aparquem.

            El començament de bon caminar, mirem cap amunt i veiem l'ermita, bé els comentaris, “caurem d'esquena de tant de mirar cap amunt”, però el llop no és tan feroç com el pinten, pas a pas anem pujant, hi ha boirina matinal, esperem que millore, sí no roín, roín. el paisatge de sobra conegut a les nostres esquenes Xàtiva i al fons la Costera. A la nostra dreta Genovés i a la nostra esquerra la Llosa de Ranes, Llanera de Ranes, etc. i a més l'ermita de Santa Anna.

"La senda en zig-zag, "Darco", com sempre davant sense deixar-se avançar, caminem, xarrem, foto per ací, foto per allá,y seguim cap amunt, de caminar agradable i pugem, deixem a la nostra esquerra una creu de fusta, i aprofitem per a fotografiar el paisatge, esplendit. Seguim cap amunt i cada vegada veiem mes prop l'ermita en restauració, en un santiamén arribem, ens ha costat menys d'allò que s'ha esperat, una pena esta a mig restaurar i no podem entrar a vorer-la.

Li donem la volta i esta tot en estat d'abandó, una pena, busquem un lloc on esmorzar, hui el menjar és lleugera i frugal, res de pastissets o dolços. Fotos de grup, panoràmica i Eli exercint de "Hércules", una instantània per a recordar. Prosseguim en direcció al vèrtex geodèsic, comencem a caminar i pujant, el camí s'endevina la senda i sinó el "gps", que quasi mai falla, alguna pujadeta, algun esvaró, però res de res, sense problemes. aconseguim el vèrtex.

Més fotos i comencem a desfer el camí, la baixada ràpida, procurem tornar pels nostres passos, evitem els esvarons, alguna assentadeta sense importància. Tornem a la senda de baixada, unes fotos a l'ermita, i cap avall, amb rapidesa, camí conegut, xarrem, el paisatge molt bonic, veiem pobles coneguts, alguns només de nom, altres per haver passat per ells, però cap desconegut, Genovés, Torre Lloris, Lloc Nou d'en Fenollet, El Tossalet, Manuel, Rafelguaraf, el port del Renoc i com no, les vies de l'Ave i les de rodalies, una ferida que canvia el paisatge rural valenciá, el minifundi.

Finalitzem la baixada, hem disfrutat del paisatge, total han sigut 4.3 quilòmetres de recorregut, sense presses però sense pauses. La semana vinent, farem un altra senda.

08/03/2014 Cami de Valencia - Clavill d'Alfarp - Barranc de La Falaguera- Senda dels fossils

La senda comença des del camí de València en direcció al paratge conegut com el “clavill d'Alfarp” en la Vall dels Alcalans, el dia fresc però amb sol, comencem a caminar a les 8.15, pareixem cebes embolicades en capes de roba, a les 9 després d'una estona de caminar la primera capa, segons anem pujant per camins de terra comencem a disfrutar del paisatge, tenim les Riberes als nostres peus, l'Horta Sud i com no l'Albufera, llastima de boirina matinera.

Arribem a la zona dels "clavills", hi ha més d'un i la veritat impressiona veure com la muntanya s'ha trossejat amb el temps, impressionant. Trobem unes petxines fossilitzades, els bromistes "son restes d'alguna fartada". Els home del futur pensaren que un austrolopiteco es va donar una fartada d'ostras. Gaudim del paisatge i seguim la baixada cap al barranc de la Falaguera, el descens bé sense problemes, només cal fixar bé els peus, el terreny esta molt sec.

            El barranc en penombra i de bon caminar, ideal per a  l'estiu, caminem entre garroferes, oliveres i matolls, eixim de la penombra del barranc i arribem a una antiga bassa per a arreplegar les pluges o d'alguna font en estos moments está seca, potser la font brolle en època de pluja, enguany esta sent molt sec, sense pluja, esperem que a la primavera reverdisca la vegetació perquè esta molt agostada; girem a l'esquerra i cap amunt.

            Es va fent hora d'esmorzar, busquem algun lloc "cómode, ho trobem amb unes vistes panoràmiques impressionants, les Riberes als peus,  com som de bon menjar despleguem les vitualles, els ciclistes apareixen ara a lloms de la maquina ara portant-la penja dels muscles, "bon profit" "bondía", ens diuen i nosaltres tranquils disfrutant del paisatje, entre glop i glop de vi, la xarrada ¿que tenim per a la setmana que ve?, que tal va ser la setmana pasada,¿el menjar bé? les vista molt boniques, tornarem per zona de Parcent, comente que la tinc “la serra del Ferrer des de Xaló”, per a la setmana que ve el Puig de Xàtiva, curta i després a menjar una calçotada, organitza Xavi, de segon carn a la brasa, com he dit abans som de bon menjar.

            Acabem i seguim, definitivament la cridarem la senda dels fòssils, esta vegada apareixen petxines fossilitzades i agrupades, seguixen els comentaris "uns fartons”, i damunt algunes disperses, pensem que “eixes no lis van agradar", foto i seguim, la ruta bona, anem de pressa, foto per ací, foto per allà, immortaliltzant el moment, guardar per al futur el que no pot retindre la retina. comencem la baixada i veiem marques de pintura roja i un clavill, pensem que les marques no són per als caminants sinó per a veure el deteriorament de la muntanya. Tornem al començament de la ruta, arribem als cotxes, ultimes fotos de la contornada, ens acomiadem “fins a la-setmama vinent.

02/03/2014 El Carrascar de Parcent

Hoy somos cuatro,  algunos han excusado su asistencia otros no han dicho ni mu, estamos en Parcent para recorrer la senda, primero que nada tomamos café al casino de cooperativa, edificio de principios del siglo XX, bien conservado, el suelo de madera, un pequeño escenario, piano de pared, sonara?, no lo sabemos, reservamos mesa y a caminar. Son las 8.50 y salimos a recorrer el sendero desde la misma puerta del casino, nos encaminamos hacia del camino “dels Pous”, con gps en fácil, el principio bueno, correcto sin más primer hito “el pou del Assagador” en las cercanías del pueblo se usaba como abrevadero para las caballerías a la vuelta del labores del campo, vemos hacia el sur la mole de la sierra del Carrascar, se adivina la subida al “Coll de Rate”, más adelante cruzaremos la calzada.

Finalizas el asfalto y empieza la senda propiamente dicha, primer cartel informativo “Antica cami que servia per a traure la pansa de la Vall de Tarbena i exportarla fins a l’Anglaterra, tambe transitaben per ell bandolers, general, bisbes, treballadors i fins i tot per a festejar, aquest camí es va fer servir fins al anys seixanta”.

Pedregoso en ziz-zag, cansino sin llegar a fatigar, subimos poco a poco, sin prisas vamos bien de tiempo, ahora giro a la derecha, ahora giro a la izquierda, seguimos subiendo en dirección al “Coll de Rates”, mitica subida para las vueltas ciclistas, alcanzamos el mirador y disfrutamos de las vista preciosas, vemos el Montgo, El Cavall Verd, a lo lejos el Monduver, la bahía de Cullera, la sierra del Ferrer, el Benia, Benidomr, el Puig-Campana, el Ponog, Aitana, la Serrella en toda su extensión incluidos La Malla del Llop, la Penya Alta. Un maravilla.

Encontramos el panel, está a la vista pero integrado en el paisaje, pasamos por delante del restaurante, todo escrito en alemán o inglés, el horario de apertura a las 11, típico de europea, no a la española. Giro a la derecha buscamos un abrigo y almorzamos, corto y frugal pues esperamos comer pronto. Admiramos la sierra del Ferrer, Bernia, Puig-Campana y el Ponoig.

Empieza la cuesta en dirección a la torre del vigilante forestal, de hormigón, largo tedioso, pero el paisaje distrae, a la izquierda la Vall de Tarbena, sin explotar, alguna casi siempre de labranza, algunos campos de almendros, un bosque de pinos en el fondo del valle, según los planos el rio Algar, se adivina alguna senda que recorre la hondonada, buscaremos información. El forestal está ansioso de hablar, trabajo duro y solitario en días malos, la jornada de 9 horas, según avanza el verano hasta 11 horas de jornada continua, trabajan dos días, descansan 2, vive en Orba, y es de Benissa, agricultor en tiempo libre, tienen problemas con los animales salvajes que se refugian en las montañas circundantes, las plagas de conejos, los jabalíes y los arruits (cabras africanas) destrozan los cultivos de verduras y los brotes jóvenes de las viñas. Algo de charla y a seguir, hacia el vértice geodésico, los dejamos de lado, el viento sin parar cada vez va a más, el guarda nos comentó que este era el punto más ventoso de los cercanías un día llego a soplar a 160 km/h. imposible salir de la caseta. Seguimos la senda un poco campo a través y orientándonos con el gps, los hitos de piedra y un poste de madera amarillo-blanco, la zona es mala de caminar piedra suelta y de punta (lapiaz) seguimos el sendero ahora sube, ahora baja, el cambio de ritmo es constante. Pasamos por un murete de piedra natural que sirve de cobijo a las cabras importadas, hay dos carrascas bastante grandes, me parece que es el único vestigio del carrascar, seguimos adelante y giro a la derecha, empieza la bajada bastante empinada, el viento sopla endemoniado, fuerte, fresco; Inma dice que sabe lo que es llevar un burka, la melena aunque corta le impide ver bien, se pone un turbante pequeño y parece una tigresa por el colorido, cachondeo, seguimos el descenso bastante empinado, un resbalón aquí, otro allá, pero sin desfallecer, vemos cagadas de toro, pero no se ve ninguno, poco a poco vamos bajando y girando a la derecha siguiendo las curvas de nivel, vemos señales de pintura y seguimos bajando, levantamos la cabeza y nos impresiona el desnivel, tenemos el Vall de Pop a nuestros pies, seguimos la ladera por una senda bastante buena, de pronto se han terminado los desniveles, seguimos por una zona con carrascas viejas y vemos vestigios de un incendio antiguo, los restos de olivos quemados y que han vuelta a rebrotar, llegamos a la Font de La Foia, y empieza el camino ahora de tierra, ahora de hormigón, el descenso es suave, nos metemos en camino de tierra que nos acerca cada vez más al pueblo, las marcas nos meten en un barranco ¿?, los seguimos, nos sacan las señales del mismo por un caminito, vuelta a entrar, así hasta llegar al pueblo. La comida en el casino, estupenda.