Hui som 12 caminants, anem a fer
l’ultima senda de l’any 2014, anem a recórrer una sena en els límits de les
comarques de la Ribera Alta i la Canal de Navarres, entre el límits del pobles
de Tous i dos Aigües.
Com sempre matinet, veiem amanéixer
per el camí ara d’asfalt, ara de terra, no tardem en aplegar al Campillo, on
començarem la senda, anem cara avall seguint en part la senda de Millars per la
Ceja. El vent fort, la sensació de fred alta, ens posem guants, passamuntanyes,
bufs, tota classe de roba que abrigue, anem camí de la “Lloma de Ponent” el
vent dificulta la conversa, però s’intenta, “el nadals be’” “descansant”,
“comprant el regals” Se sent una exclamació “tinc casca de bici”, alguna xica
que li han regalat un casc i no es de la seua talla i una altra que s’alegra,
es de la seua mida. Altres no son de “Nadal” son de Reis, no te importància el
regal sinó el fet de recordar a la família. “ El meu fill es va fer pegar mes
voltes que una trompa, al final troba el ordinador que volia, i esta tots
d’acord, lo mateix valia en internet que en les botigues”. “La càmera de fotos
nova es gloria, permet guanyar un 20% de temps en automàtic”.
Compartim experiències de mecanismes
i programes en la càmera de fotos, allà anem, per la cresta, en alguns moments
el vent bufa fort, a l’esquerra en el senti d’anada el Xúquer encanonat, dalt
la senda vella de Millars-L’Alcudia, vella per el desús, no per l’edat,
s’endevinà el lloc on esta el monument al bombers. A la gent que ha fet la
senda vella, els expliquem el seu traçat i les dificultats, “ en la ratlla
blanca esta el monument principal al bombers que faltaren en l’incendi, i
escampats una lapida en el lloc exacte un moriren, recorden que estaven
emparentats coa normal en els pobles menuts, ahi es un comença la baixada cap
al poble”, seguim avant i veiem a l’esquerra el salt de Millars, a la dreta
barrancs davant el Colaita, el deixarem per un altre dia,
Es fa hora d’esmorzar i trobem un
lloc on no bufa l’aire, aprofitem el moment i al entrepà, es nota que estem a
Nadal, eixen tota classe de dolços, gaudim de tot el menjar, dolç, salat, vi i
cafè; no el fem massa llarg. Seguim avant ara per la cresta, ara per baix,
seguim les curves de nivell i algun tros de senda de caçadors, no parem,
l’ultima pujadeta pensem i ens falta encara un tros, trobem a tres caçadors,
bon dia, Buenos dies ens contesten resulten coneguts de una companya, son de
Tous” ¿que haceis por aquí con el frio que hace?, con lo bien que se esta en casa
¿y vosotros que haceis?, nosotros paseando y estirando las piernas. Seguim
avant a un poc mes i estem dalt del Cavalló, el Colaita esta prop i no se veu
cap de dificultat per aplegar, un altre dia serà, “A la primavera, diuen”. Tots
el projectes a la primavera. Foto de grup una miradeta breu i tornem
A poc a poc anem arrere, ara per la
cresta, de tant en tant un paronet, per esperar als o les ressagades, xarrem
dels problemes dels mestres i dels fills, sempre se pot trobar una solució.
Torna a eixir a relluir el casc de bici, broma va, broma be, anem avant i ens
dona temps a gaudir de les vistes, sempre esta el comentari “ si no es per les
fotos jo no havia vist el paisatge, ¿ per a hi passarem?. Podem vorer
l’Albufera, Matamon i el Quencall, les
Riberes, El Cavall Bernat, Les orelles del Ase, El Montcabrer, el pic de l’Ave,
el Monduver i altres que no sabem el nom, ara de baixada en un no res estem
baix de la lloma, ara per senda pedregosa, a poc a poc anem tornant al cotxes,
quant apleguem al asfalt ¡ un descans! per als turmells. Quedem per anar a
dinar el 22 de gener a Cullera, la gent va sumant-se a l’idea, ara pujem cap al
Campillo, en un no res estem dalt, foto de grup ¡amb el automàtic de la càmera!
I ens acomiadem fins al dia 3 de gener que farem la Primera senda de l’any 2015, a la Ratlla. Feliç any 2015, ens
felicitem tots i totes.
