24/10/2015 Circular de Tavernes pujant per la Granata a l'Alt de Les Creus

            Hui en som un grapat, tenim noves incorporacions i convidats, benvinguts, a i el gos Darko que se reincorpora.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap La Valldigna concretament a Tavernes, tenim una promesa que complir i allà anem. Deixem els cotxes al Canal de la Defensa, com el nom di de Defensa contra les barrancades de aigua, pedres i terra que baixen de la muntanya de les Creus. Anem cap al Club de Tenis i un empleat ens auri la porta para poder seguir la senda, ens indica amablement per un tenim que anar, unes escales a l’esquerra que pugen cap amunt, el dia encara esta fosc, mig ennuvolat, i anem mirant atents on posem el peus, anem xarrant , passem el primer pont, pareix una conducció d’aigua, apleguem al segon ¡ si algú te vertigen que baixe ! uns quants per dalt i altres per baix.

            Agarrem pista forestal i avant, en aplegar al primer encreuament ¿ anem al Mirador? Son 5 minuts, ¡ anem 1 veiem una senda de BTT abalisada i la seguim ¡ jo par ací en la bici no passe! Els comentaris son variats, la veritat la senda de terra solta ¡ però, al bikers, els encanta!, en el Mirador, la vista molt bona, llàstima de núvols, foto de grup i avant, ara tornem per la carretera de terra, ¡ a la dreta ! anem de baixada entre camps de tarongers i manderins, alguna taronja ja va agarrant color, les manderines entre dos colors, ¡ ja estan bones les manderines! Fem un tast i avant, a mala herba a l’esquerra ¿ que serà? Fem fotos i avant, no podem agarrar-la, esta dins de una tanca. Passem de caminal de terra al asfalt, anem mirant arrere no siga cosa que algú es despista. Sobre tot als encreuaments fem un paronet de un parell de minuts per si de cas.

            En aplegar al “Cami de Massalari”, que també li dona nom al cim, girem a l’esquerra, dvant tenim la serra de Corbera, podem vorer els cims de la Ratlla, Germanells i Massalari, entre boirines estan, pero els podem vorer, ara si que veiem la planta rara inclos en agarrem una per escorcollar-li i vorer com es, sembla una xicoteta bola, tendra i si l’apretes la pots rebentar, te una mena de pels que no punxen. ¡ aneu amb cura no siga cosa que vos perjudiqui!, anem pujant de una manera suau, estem a un racó preciós, camps de cítrics protegits dels vents de ponent i encarats al llevant ¡ no se gelaran els camps!, els llauradors fent les tasques de la tardor, fent algun tractament per a la caiguda del fruit i que aguante mes al arbre. Seguim pujant, sempre a l’esquerra, s’acaba el asfalt i entrem en camí de terra. ¡ Bicicletes! Esforçant-se per un cami pedregós, les rodes no podem fer apoio en la terra, els ciclistes pedalen jurant i perjurant ¡ bon dia, ¡ este cami no te eixida1, els diguem, ¡ gracies, en arribar al final tornarem arrere!.

            Mes ciclistes venen, ¿esmorzem? Ja son casi les 10, ¡ a la font de la Granata parem!, en un no res estem a la font, ¡ aci si ha una taula ! foto de grup i als entrepans, la taula plena de menjar, dolç i salat, degustem el vi, tant de bota com de botella, un plaer i rematat per un cafè tocaet, i com no timonet.

            Comença, la senda, es la segona vegada que algun membre del grup la puja, la primera volta ens van enganyar, que la comenta, sen va tornar arrere perquè plovia.

            ¡ Va de bo ! els desnivell fort, alçant les cames i agarrant-se a qualsevol matoll per apuntalar-se, el basto a la dreta els matolls a l’esquerra, equilibri total, la pedra mullada, el ambient carregat d’humitat, seguim pujant, els mes àgils es distancien ¡ lo cosa no vol presses! Pugem, foto per ací, foto per allà, davant la paret, des-de baix no se veia ningun traçat, a poc a poc anem pujant, la costera te 1 kilòmetre mes o menys.

           

17/10/2015 Les 3 Valls (Vall de la Murta - Vall de la Casella - Vall d'Aigues Vives)

El projecte es el següent: eixida del lloc de costum enfilar la puja de Baltaro, La Graella i girar a la dreta cap al Respirall, baixar la Paret Negra i per l’ombria de la Vall aplegar a la Murta, per la senda Botànica pujar al Pas del Pobre, baixar a la Vall de La Casella, fins a sí seguint el GR-236, girar a l’esquerra fins al pilars, mes avant girar a la dreta i baixar a la font Nova compartint el GR-236 i el PRCV-303, i anar cap al Pas del Llop, entrar en la Vall de la Barraca d’Aigües Vives, sempre seguint el GR-236 o  Ruta del Monestirs, deixar el GR i anar per caminal senyalitzats com BTT i tornar a enllaçar amb el PRCV-303 que va per dins del Barranc de La Casella fins aplegar al lloc  d’eixida.

            Hui en som 5, cafè i marxa, l’hora d’eixida es inusual 7.30 i a peu, els cotxes els oblidem per un dia, allà anem cap amunt com sempre, ¿quants kilòmetres farem? ¡ 24! Mes o menys, ens vindrà be com preparatòria de la senda de Millars, que es un poc mes llarga, provarem forces , hui tindrem algo mes d’asfalt.

            Enfilem la puja de Baltarò cap a la Graella per el carrer nou, el ritme bo, anem xarrant de tot un poc, ens al cansen dos coneguts ells van a la Murta per La Solana, ¿ on aneu? ¡ a pegar-li una volteta al terme! ¿ i vosaltres? ¡ a la Murta i tornar!, seguim avant nosaltres a la dreta cap al Respirall, ells cap al cementeri. En aplegar al Respirall, la millor vista ¡ El Tallat Roig, El Cavall Bernat i la Vall de la Murta, o també La Vall dels Miracles! Baixem la anomenada per els ciclistes “ La Paret Negra”, a mes de ù li ha costat de pujar, curta però de fort desnivell. Anem veien els cítrics, alguns verds altres entrant en color, esta tot rodat de tanques, abans quant totes les propietats eren respectades fe a goig caminar per el caminals, ara es impossible eixir-ten dels camins.

            Fa calor, ens llevem la roba, el dia acompanya, deixem caminals a dreta, a esquerra, tot una tanca, ¿ podré fer-los? ¡ sí ! ¡ sols hi ha dos dificultats, el Pas del Pobre i el Pas del Llop, la resta es plana!, entrem a la Murta i pugem per la senda Botànica, els alborçers estan plens de fruits madurs, en alguns llocs el sol esta entapissat de fruits rojos, esta florits i fan un contrast molt bonic, la pujada tranqui.la sense problemes. En aplegar al mirador “El Monestir” de la Murta, amb la torre dels Coloms, erta, aguantant el pas dels segles. ¿ Aquella casa del fons, que es? ¡Es casa nova de la Murta, es va fer a partir dels enderrocs del monestir, van agafar finestres, teules, viges, aprofitaren tot els paraments per fer la casa, i així queda el monestir, una ruïna! Ara esta en període de consolidació de les ruïnes, tots el anys fan una campanya quant hi ha diners i el restauren, van poc a poc, algun dia borem acabades les tasques i gaudirem de les vistes des-de la torre dels Coloms.

            Pugem per la part mes dificultosa de la senda, es un puja com pugues, ¡ ves a la dreta, i no a l’esquerra, sinó volem aparèixer al barranc Fosc!, en un no res estem al “Pas del Pobre”, el nom li ve de l’antiga ruta que feien el mendicants buscant aliment físic o espiritual, anant de monestir en monestir, l’actual ruta dels “Monestirs” o GR-236, enllaça el monestir de “La Murta” amb el de “Aigües Vives” a Carcaixent, “Santa Maria de la Valldigna” a Simat, “Corpus Cristi” a Llutxent i per últim el de “Sant Jeroni de Cotalba” al poble de Alfauir.

            En un replà al “Pas” ¡ a esmorzar!, les motxilles ben abastides de menjar ¡ per un sí de cas!, ja que la ruta serà llarga i no sabem que podem trobar, en cas d’emergència tenim el telèfons a ma, i poden vindre a per nosaltres, però som bones persones i esperem no fer us d’ell. En acabar a baixar, davant la “Vall de la Casella” esplendorós, els camps treballats fan goig, encara que hi ha alguns abandonats, la terra roja, plena de plantons, d’arbres de mitjana edat, ben alineats, estem baix, a l’asfalt, girem a l’esquerra seguint les marques del PRCV-303 que enllaça amb altres PR ens pot portar des-de l’estació de RENFE en Alzira fins a Tavernes de la Valldigna. ¿On esta el “Pas del Llop? ¡ A la dreta ! encara tindrem que caminar per aplegar a ell, tenim que passar “Els Pilars de La Casella” i girar a ma dreta i baixar per la font Nova al barranc i pujar al “Pas del Llop”, en un no res estem a hi, la font Nova, no te aigua, la sequera es nota encara que ens han dit que la de la “Sangonera” comença a brollar, poc però brolla, seguim avant seguint el zig-zag del traçat de tant en tant algun bolet i com no els coneixem ¡ foto i avant!, Estem al “Pas del Llop”, segon obstacle de la senda, ja portem caminats 13.300 km, a bon ritme.

           

11/10/2015 De Otos al Morro

            Hui en som tres i Cagnolino, la resta a saber, anem cap al poble de Otos a la Vall d’Albaida a ( vorer la crònica del 12/09/2015) pujar al cim del Morro, prenem cafè al poble, el dia promet, deixem el cotxe al final i anem amunt, tranquil·lament i sense presa encara que al principi era tot lo contrari ¡ accelerats anàvem! De tanta en tant girem la vista arrere per vorer el paisatge que es un trencaclosques de colors.

            Deixem el asfalt i entrem en la senda pura i dura, de bon caminar anem pujant cap amunt, deixem el dipòsit d’aigua del poble i escoltem el soroll de l’aigua caure, tranquil.la sense presa, cantant, seguim avant, un forn de calç a la dreta, farcit de figueres i demes plantes.

09/10/2015 Pedreguer - Castell de l'Ocaive - Ombrereta - Les Miqueles

            Hui anem a territori desconegut, el guia habitual no fa de guia, aquesta excursió esta organitzada per el C.E. de Pedreguer, dins del XXXIX aplec de centres excursionistes, donar-los les gracies per haver-me acollit en la senda sense estar inscrit.

            Ara un poquet d’història de la vila de Pedreguer, situada a la comarca de la Marina Alta:

            Població d'origen musulmà. Hi havia diferents nuclis de població situats en les actuals partides de: Matoses, Albardanera, Benimarmut, "Perer" (l'actual Pedreguer), i d'altres; totes elles depenien del castell de l'Ocaive. Després de la seua conquesta per part de Jaume I el 1244 va entrar a formar part del Regne de València i va passar a ser propietat de Ximén Carroç qui, l'any 1249, va donar-la a Albert Flix. Després passà als Roiç de Corella, als comtes d'Anna i, finalment, als de Cervelló. Tanmateix, aquestes terres foren predominantment poblades per moriscosfins a la seua expulsió en 1609. La seua església fou ajuda de la parròquia de Dénia fins a l'any 1544 en què es va independitzar.

            El 1609 romangué quasi sense habitants degut a l'expulsió dels moriscos, i fou repoblada amb catalans i mallorquins. Les pretensions desfeulitzadores dels síndics de Pedreguer i altres pobles de La Marina, constituïren un dels detonants que obriren pas a la Segona Germania de València, l'any 1693; moviment dirigit pel procurador d'El Ràfol d'Almúnia, Francesc Garcia. Sota el regnat de Felip V(1700-1724) va atorgar-se-li el títol de vila.

03/10/2015 Benefetal - El Caroig

            Hui en son 10, tres noves incorporacions, cafè i marxa i en un dels llocs de costum les presentacions; “una amiga meua”, “ mare i fill”, salutacions i cap a Bicorp, a l’entrada del poble “Para recoger setas, compre ticket , el Ayuntamiento”, ens fa riure ¿ ens garantissen el rovellons? Seguim avant cap a la zona de “Los botijos”, punt d’orientació per començar la ruta. ¿ No haveu pujat mai al Caroig? ¡ jo no, be una vegada amb cotxe, i no te merit! ¡ les vistes son una meravella! ¡ el paisatge millor encara!.

            Abans de l’eixida un company esta marejat ¡ menja alguna coseta i te sen passarà! Menja unes galetes i esta nou. Anem amunt per la senda, pareix un talla-focs, passat a passat avant, ¡ en aplegar a la pista girarem a la dreta i per bon camí! ¿ quants kilòmetres te la senda? ¡ entre 13 i 14, i no 43 com dia el emprenyador de torn!, al final segons el track 13,7 km., ¡ un altre cim, hem pujat!.