domingo, 29 de noviembre de 2015

28/11/2015 EL Carrascar de la font Roja

            Hui en som 7, per desitjos d’una companya, hem fet una senda per al “Carrascar de la font Roja”, paratge emblemàtic a la comarca de l’Alcoià, com sempre a les 7 cafè i marxa.
            Hui hi ha una representació de la penya, som de 6 pobles diferents i comarques, som de La Ribera Alta, de la Costera i de l’Horta Sud. L’eixida la fem des-de el pàrquing de Centre d’Interpretació del Parc Natural de la Font Roja enclavat al parc. Per primera vegada en l’historia de la Penya fem una senda que comença baixant i acaba baixant, una alegria per als senderistes i tristor per als que no han vingut. Ens encaminem per senda i algun tros d’asfalt cap a la font del Rossinyol ens aquestes moments seca, ni un filet d’aigua te, entrem a la al carrascar pur i dur, un umbracle de carrasques que en alguns moments ens deixa vorer el sol, fa fresca a l’ombria, segons va avançant el mati anem llevant-nos la roba d’abric, pareixem seves, capa sobre capa, la baixa suau, dona peu a xarrar, anem avall ¿ la família be ? ¡ molt bé, treballant Anglaterra!, ¡estem preparant alguna ruta per Terol, i les farem la primavera! Una companya contesta ¡ tot a la primavera i tindrem prou dies per a fer-les totes!. Els compromisos van eixint, ¡tenim que anar a Conca a fer-ne una! ¿ la senda de l’estiu va ser dura? ¡ molt de desnivell acumulat, uns 9000 metres positius! ¡algunes van tindre sort, portàvem un sherpa! Van dir algunes xiques, a l’any vinent repetirem ¡ jo m’apunte, i que no siga molt dura!

domingo, 22 de noviembre de 2015

21/11/2015 Senda de les Dones - Font del Chorrico - Barranc de Castellet - Cova del Candil

Hui en som 13, el guia habitual descansa, a proposta de un membre de la Penya hui farem una senda per el Terme de Tous, al estar a prop de casa l’hora habitual d’eixida es fa mes tard, 4.30 cafè i marxa, arrepleguem a mes gent en el lloc habitual en Alberic i cap a Tous.
            Deixem el cotxes en el creuer de la “Senda de les Dones” i anem capa al poble vell de Tous; la senda es de pota, i feien us d’ella el habitants del poble de Tous per anar a comprar o canviar articles amb el pobles de la Ribera, això diu la tradició popular, de totes les maneres es el trajecte mes a ma que tenim els pobladors del poble, abans de que els traslladaren per construir el embassament, del poble sols queden les restes del castell, antiga presó i res mes, fa un anys quant el nivell de l’aigua era baix se deixava vorer el campanar, la portalada de l’església esta al poble nou, enclavat al mig del paratge de la Garrofera al terme d’Alzira.
            Comencem el mati bé divertit conversa entre dos companys “ l’altre dia després de treballar vaig anar a Navalon i abans que se fera de nit vaig omplir una cistella de rovellons”, li contesta un altre “això no pot, algun en faries, però una cistella, impossible”, “ si des-de el cotxe es podia vorer”, “ no meu crec”, el boletaire camina 5 passes i com si portarà en el nas un detector meneja una mata de romer i un rovello troba, ¿màgia, saber? Ens quedem bocabadats i sense cap discussió el company incrèdul fa un mutis i seguim avant.
            Hui ens acompanya un jove amb ganes de caminar, “mira atentament i podràs vorer alguna cabreta per els cingles”, anem avall i hui no tenim sort ela menys en este tros de la senda, baixem rapidet, de bon caminar i en zig zag baixem cap al poble, ¿ borem el campanar ? ¡ el nivell de l’aigua esta baix!, no veiem les restes de l’església, deu d’haver caigut, en un no res esta a la carretera que aplega al embassament, ara sols serveix per  caminants i aficionats a la peix-ca de riu.

miércoles, 18 de noviembre de 2015

14/11/2015 El riu i el barranc de Llucena

            Hui som 13, matinet, cafè i marxa, anem cami de Llucena o tambe Lucena del Cid a la província de Castelló, son dos hores de cotxe, ens han dit que val la pena, serà una senda “divertida”, la ruta de hui tindrà dos guies, ja borem si no maregem al personal. Apleguem al poble sense problemes, la primera al front, ens passem del encreuament, volta i arrere, busquem l’entrada a la senda i les indicacions en porten a un camí tancat per una cadena, consultes amb uns vianants, i a caminar, la ruta s’allargarà, un bon tros al final segur.
            Anem avall i com sempre “baixem, vol dir que al final pujarem”, apleguem al moli de Ros, i girem a l’esquerra, unes escales i un indicador senyalen amunt, estem fresquets, anem de-presa, tenim que recuperar el temps perdut, portem 50 minuts sobre l’hora d’inici de la ruta, apleguem a la pista forestal i avall, bon ritme, apleguem al riu i la corrent es forta, tenim que travessar botant de pedra en pedra, hora d’esmorzar, hi ha un àrea recreativa, i al entrepà, “ no podem fer-lo llarg, tenim mot de camí per davant” ràpid i a la marxa, bé la part de la senda divertida al menys per als que tenen les cames llargues, “ ara creuem el riu, un altra volta, i tant va el cànter a la font que algú es mulla el peus” trossos de pista desfeta per les pluges han fet pujar el nivell del riu al menys 3.5 metres sobre el nivell normal, el naixement no el podem vorer per l’abundància d’aigua, anem vorejant-lo i creuant-lo, de sobte una senyal “Peligro salida de camiones” ens quedem bocabadats, ¿serà una broma?.
 Seguim avant deixem el creuer senyalat per un poste  i una senyal de PR per el que tornarem, el barranc gira a la dreta, el fons ple de pedres negres, trossos plans i no rodats, de sobte una caseta amb una senyal de explosius,¡ misteri de la senyal descobert! “ una pedrera abandonada”, la deixem i seguim avant.

domingo, 8 de noviembre de 2015

07/11/2015 Del barranc de Les Voltes fins al Monduver

            Hui som tres, la guassa del dia “ desprès de Millars hem fet una aclarida”, la resta a excusat la seua assistència: “faringitis, tinc febra, estoy roto, men vaig a fer bolets, no puc, trabajo, tinc curset, no vaig”, sols nomenar les mes cridaneres, total “Una Pleyade” d’excuses.
            La senda de hui es pot qualificar com dificultat mitja-alta els desnivell son km 1: 4.39%, km 2: 8.46%, km 3: 12%, km 4: 12.93%, km 5: 19.67 i km 6: 16.01”, a partir d’a hi es pot fer una idea de lo que es la senda.
            Com sempre cafè i marxa, anem cap a Barx, poble que travessarem, i per CV-675 anirem cap a Marxuqera i en passar la redona de l’ermita de Marxuquera entrarem per un camí asfaltat “Camí de Sanchis”, el seguirem i travessar el barranc de Beniopa, anirem a la dreta i aparcarem el cotxe, a partir d’a hi a fer senda.
            De bon mati veiem unes mandarines, de les que gaudim un fruit, “bones de veritat”, anem pujant a poc a poc i girem a la dreta en un indicador del GR-236 “Ruta dels Monestirs”, ens endinsem en un barranc ombrós de bon caminar, aquesta senda va o anava en paral·lel a recorregut que es fa “ El kilòmetre vertical del Monduver”, recorregut que férem l’any 2011. Aquell el retallarem i al final que l’eixida en el barranc de Beniopa encreuament en el Camí de Sanchis. Desprès de comparar-los no se que dir la part dificultosa esta a partir del km.3 fins al 6 on esta el cim.
        

domingo, 1 de noviembre de 2015

31/10/2015 XXI Senda L’Alcudia - Millares

            Senda anual organitzada per el “Amics de les sendes, veredes i canyades de l’Alcudia”, una vegada mes La Penya l’Argilaga fa acte de presencia, es la vuitena vegada que fem aquesta senda. El nombre de membres varia d’un any a l’altre, som 9 i un convidat.
Informació general (GPS):

ALTURA
METRES
Mínima
118
Mitja
396
Máxima
530
VELOCITAT
KM/HORA
Mitja
2.96
Máxima
6.0
DISTANCIA
TEMPS
25.9 km
8.35 hores


DISTANCIA (km)
TEMPS (minuts)
HORA PREVISTA
(minuts)
KM. FETS
(acumulat)
Aparcar – Casa del vigilant
1.5
0.25
6.35
1.5
Casa vigilant – Línia A.T.
2.1
0.50
7.25
3.6
Línia A.T. _ Pertecaste
3.1
0.55
8.20
6.7
Pertecaste – Erica del Sastre
2.9
0.50
9.10
9.6
Esmorzar
0.0
0.25
9.35
9.6
Erica del Sastre – Barranc dels Caçadors
4.6
1.15
10.50
14.2
Barranc Caçadors – Bassa C 9
2.0
0.20
11.10
16.2
Basa C9 – Casa i corral
2.4
0.25
11.35
18.6
Casa i Corral – La Ceja
2.0
0.30
12.05
20.6
La Ceja – Xúquer esquerra
3.3
1.30
13.35
23.9
Xúquer esquerra – Xúquer dreta
0
0.25
14.00
23.9
Xúquer dreta - Millars
2.1
1
15.00
26.0

            A les 6.18 hores de la matinada, nit fosca i ennuvolada, la senda s’enllumena com un cuc llarg, la preocupació es seguir el ritme de la resta dels senderistes, segons l’organització som 53 persones, que han matinat de valent per acudir un any mes a fer una senda on impera el bon humor entre els companys. La majoria de la Ribera, un grupet de Barx. Fins a fer-se de dia no veiem les cares, en aplegar a la línia de alta tensió va fent-se de dia a poc a poc, podem vorer les cares dels senderistes, alguns nous altres vells coneguts, sorpresa no anem per el Alt del Campillo, pugem per una senda oberta a la dreta de pista, creuem a l’esquerra i amunt, deixem a la dreta “Els corrals de La Llacuna” i per senda nova, ben senyalitzada per fites de pedra molt abundants, apleguem a la “Canyada Reial de Castilla” fins trobar el barranc de Pertecates, deixem a la dreta la “Canyada Reial ”seguirem fins aplegar a una pista de terra, ens reagrupem, moment de fer un glop d’aigua, menjar fruits secs o qualsevol cosa, amunt seguim cap al paratge de “La Peraleja”, es un trencacames, puja-baixa, de vegades seguint les corbes dels desnivells, tenim a la dreta l’antiga senda per la serra del Cavalló,