domingo, 29 de mayo de 2016

28/05/2016 El Bosc Màgic (Pla de Corrals)


            Com sempre cafè i marxa, hui en som 5 caminants, degut al canvi de temps, ens ve damunt una ponenta i ja sabem com les gasta, canviem de ruta, no farem la llarga, però també anem al Pla de Corrals, llogaret del municipi de Simat de La Valldigna. Ens organitzem i cap al poble, deixem el cotxes al lloc de costum i a la marxa, la primera parada es a la font Roja, que alimenta el antic llavador del poble, a partir d’a hi terra incògnita.
            El primer passos ens porta un camí entre tarongers i cap amunt, de sobte entre en un barranc molt pedregós, ara per dins ara vorejant-lo, el gps ens porta, tenim que fer un trencall a l’esquerra i al costat mateix de la senda la primera sorpresa del dia, un pi comú enrotllat en el mateixa com si fora una corona, te una forma espectacular, fem fotos per recordar-lo i esperem que ningú el malbé, seguim avant per dins del barranc i nova sorpresa un llac menut i fosc, format per una cataracta i que al mig un fora redo, a la dreta en la paret i treballat per l’aigua i brodat com si fora del poble de Bruixés a Bèlgica, ja portem tres meravelles i quedem en anomenar a la ruta “El bosc màgic”, ¿tindrem mes sorpreses? Gaudim dels moments, sense presa, foto de grup, del brodat i una granota a la vora del llac, ¿serà el príncep?. No la molestem i tornem sobre les nostres passes, girem a la dreta i cap amunt per una “trialera” feta per el fanàtics de la MTB, pugem i ara si que anem per camí conegut, el camí que comunica Quatretonda (La Vall d’Albaida) amb Pla de Corral (La Valldigna) i Barxeta (La Costera).

domingo, 22 de mayo de 2016

21/05/2016 Una d’aigua ruta per Anna


            Com sempre cafè i marxa, hui som 11 caminants, anem recollint als companys en cadena, fins completar el nombre. El poble esta a la comarca de La Canal de Navarres, l’aigua esta present a tot el terme, canalitzada de vegades, lliure moltes altres, un plaer per als sentis i la vista.
 
            Ara anem a vorer el nom de Anna d’on procedeix: “Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Énguera i d'altres llocs. L'origen del topònim de la Vila té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-ho en el Qur’án. De les diferents accepcions que posseeix ens centrarem en les quals fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'aquesta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions similars, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina ‘orti’ que els àrabs van adaptar com ‘al-Yanna’, Alamedilla=‘l'horta’. Aquesta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l'època romana en l'entorn i el paratge en el qual es va fundar la ciutat, en l'Albereda, al costat de la primitiva fortificació o castell.”
 
        

domingo, 15 de mayo de 2016

14/05/2016 Circular de la Mariola (Font de Mariola_Mas de Serafi_Mas de Prats - Mas de la foia Redona - Cava)


            Com sempre cafè i marxa, aquesta setmana toca relax, des-pres de la senda per el barranc de l’Infern, hui una lleugera per canviar. Hui anem a recórrer una circular per la serra de Mariola, parc natural per excel·lència entre mols altres. Som 6, a les 8.24 entem caminant. Farem una variant de la senda del dia 9 d’abril. Fa fresca de bon mati, els termòmetres marquen 10 graus i com bufa el vent la sensació tèrmica es de menys temperatura.
            Eixim cap a la dreta per baix del castell de Mariola i anem cap al “Mas de Serafi”, que el van vorer des-de mes altura, pareix un lloc interesant, en uns 30 minuts caminant ens rebren dos carrasques impressionants, gaudim de la seua figura meravellosa, envoltats de vegetació de muntanya. Ara anem cap amunt, el pou del mas esta tancat amb clau, impossible beure, ara anem cap al mas de Prats que ja visitarem l’altre dia per ensenyar l’altra carrasca. Eix a la conversà, com no la ruta del barranc de l’Infern, autentica aventura en ple segle XXI, la incògnita de que passarà, ¿farem el ridícul, tindrem un accident?, l’angoixa ens acompanya els dos primers ràpels i des-pres, amb molta prudència férem el barranc,. Es impossible descriure les sensacions. Que passarà ara?, ¿ en farem mes? El temps dirà, els companys diuen que es para estar orgullosos d’una faena ben feta. Des-de la tranquil·litat de la crònica, veiem la companyia tan grata que portarem, amb les seues rialles ens feien oblidar els perills, el nerviós, i tants detalls que ens passaren per el cap.
          

martes, 10 de mayo de 2016

07/05/2016 El barranc de l'Infern (Vall de Laguar)


Hui en som 6, 4 membres de la Penya i dos bones persones que ens acompanyaran a fer la ruta del BARRANC DE L’INFERN a la Vall de Laguar.
El nom molt conegut, perquè hi ha molts barrancs amb el mateix nom, però a este li ve la fama per la gran quantitat d’accidents amb resultat de mort. De bon mati cap a Favara on esperem a uns companys que venen de la Ribera Baixa, anirem cap a Oliva on esta la resta del grup. L’eixida per baixar al barranc la fem des-de La Juveea d’en Mig, lloc estratègic per evitar anar carregat amb tot el material que fa falta. Som tres veterans molt experimentats en barranquisme, una desentrenada i dos “verges” o“novells” el nervis estan a flor de pell, ¿farem el ridícul? Sabem que una vegada dins del barranc no hi ha tornada, sols en el primer ràpel hi ha una eixida per l’esquerra, esmorzem i avall cap a la font del Reinos que te un xorro menut d’aigua. La senda de baixada es familiar, la hem baixat moltes vegades per fer la circular de “La Catedral del Senderisme”, si eixim del barranc sense problemes podrem dir ¡ he baixat a l’infern!.