20/08/2016 Circular d'Enguera

            Hui anem prop de casa, anem al poble d’Énguera, a la Canal de Navarrès, en som 8, com sempre cafè i marxa, quedem a l’entrada del poble concretament al taller de motos que te a la paret una moto incrustada, anem amb retard, anem xarrant i ens passem l’eixida i tenim que anar a l’altra.

 

            Ens ajuntem i anem cap al punt d’eixida, hi ha un xicotet parking on caben 3 cotxes, anem cap amunt, no pot ser d’altra manera, el guia de hui ens va comentant “ anem cap a una ferrata, equipada amb tirolina i un pont tibetà, no te dificultat” podíem fer-la hui?, no! encara que no es perillosa sempre cal anar amb equip!, pugem cap a munt, passem per damunt de l’antic abastiment del poble, esta soterrat i anat degradant-se poc a poc, de tant en tant veiem forats a la conducció, anem cap a l’esquerra i dalt de nosaltres passa el cable de la tirolina, apleguem al punt on acaba el cable, el guia la coneix per “la tirolina del pernil”, el nom li el va donar el dia que un company es va quedar a la mitat al no agafar prou impuls i va que poar-lo cap amb final. La tirolina fa una panxa al centre i això dificulta la finalització del descens. “ Com podeu veure si no agafes impuls a l’eixida et quedes al centre i tens que eixir a força de bras, per l’altre costat si vas amb molta força te pots pegar una trompada a la paret i ferte mal, un amic es va trencar la cama al colpejar amb l’escalo de la ferrata menuda, ja han rescatat a varies persones d’aquest lloc al no estar ben instal·lada! De qui es el problema si hi ha un accident?.

06/08/2016 Refugi Prat d'Aguilò - Mirador de Gresolet (Cavalls dels Vents)

El desdejuni a les 7, es l’ultima etapa, tornem a casa, ens espera la pujada, sinuosa, empinada, entre 
cavalls i vedelles, anem amunt a poc a poc, girem la vista enrere i gaudim de les vistes dels Pirineus, de la Cerdanya, del “Prat de l’Aguiló”, de tant en tant foto, sempre guardarem en la memòria les vistes i per si de cas, sempre estaran les fotos. La pujada es en zig-zag, l’eixida no la veiem, es una paret vertical; passem de 2004 metres a 2433 en 2.1 kilòmetres, el desnivell es fort, apleguem al pas, des-de el cim podem vorer una velleta menuda però encisadora, a continuació una pujada suau, desprès de tantes pujades i baixades es d’agrair un descans encara que siga breu, s’escolta un crit alceu el cap! Un ramat de “rebecos” passen veloços, una meravella.

05/08/2016 Refugi Serrat de Les Esposes - Prat d'Aguilò ( Cavalls del Ventes)

Desdejuni i caminar, a última hora una de les gestores del refugi es posa un poc bronca sense trellat, 
es posa aixi perquè no hem arreplegat la taula, lo que no sap es que mentre ella discutia amb un altra senderista no ens deixava passar a deixar els plats a la barra de la cuina. Els senderistes no som exigents en els refugis, no volem que ens posen una catifa, sols un poc d’amabilitat, un lloc on dormir i que estiga net, no anem a discutir per qüestions sense importància, que si has gastat aigua calenta per dutxar-te!, que si has gastat molta aigua! no deixes el fem ací!.

Anem cap amunt, la pujada curta però dura, en poc de temps apleguem al pla, a partir d’a hi la senda de bon caminar, ondulada, sinuosa, ens passa una senderista que vol fer la volta en dos nits i tres dies, nosaltres seguim avant, la tornem a vorer i resulta que s’ha fet un lio i s’ha perdut, el guia li aconsella per on anar. Ara anem de baixada, apleguem al refugi de “Cortals d’Ingla”, voleu cafè? Esta acabat de fer, es molt bo; pensat i fet, anem a per el cafè, altres per un tallat, gaudim de la beguda calenta, teníem mono d’un bon cafè. Seguim avant, ara cap avall a buscar la font freda, pròxim punt d’abastiment, el guia marca les fonts en el seu aparell, es per el futurs caminants!, ara nirem cap amunt, es una pujada llarga, no tan dura com la pujada de Niu d’Aliga, però si llarga, desprès una baixada també llarga i al final una pujada menuda per acabar al refugi.

04/08/2016 Refugi Niu d'Aliga - Refugi de Serrat de Les Esposes ( Cavalls dels Vents)

De bon mati el desdejuni, anem cap avall, la senda de baixada, sols hi ha un punt alt que hi ha que pu
jar, la nit anterior li hem cantat feliç aniversari a un xicot portuguès que va de senda per aquesta zona amb la família, porten dos guies del terreny, i ens ha fet un discurs en castellà, “Este año estamos haciendo Cavalls dels Vents, el año pasado hicimos Carros de Foc” un company li diu ¡el año que viene La Porta del Cel!, ¡ lo hare! Contesta!

03/08/2016 Refugi Sant Jordi – Niu d’Aliga (Cavalls dels Vents)

En l’explicació prèvia a la ruta, el guia ens diu “es la mes dura de la travessia, el refugi de Sant Jordi esta a 1565 metres d’altitud, baixarem fins als 1015 metres a l’altura del poble de Greixer, i pujarem fins als 2543metres d’altura, on esta el refugi Niu d’Aliga”. A les 7.30 a desdejunar i a les 8 a caminar, la primera parada la fem en la font del “Faig”, on omplim les botelles d’aigua, la senda es dura al principi fins aplegar al coll, es sinuosa, anem per un bosc molt bonic, hi han pins i avets, anem cap amunt. Com sempre al aplegar al coll les vistes son espectaculars. 

02/08/2016 Ref. Gresolet - Ref. Sant Jordi (Cavalls dels Vents)

02/08/2016 Refugi de Gresolet – Refugi Sant Jordi

A les 6.45 amunt, no fa falta despertador, desdejunem i a caminar l’eixida cap al bosc de “Gresolet”, passem al costat de l’ermita i avant, “en espera una pujada llarga, desprès una baixada llarga, i una pujada mes llarga fins aplegar al refugi” Comenta el guia, el bosc senzillament ¡impressionant! Una meravella, bosc tancat on no entra casi la llum, sols s’escolten les xafades i el soroll dels bastons, el silenci en convida a a tancar-nos en els nostres pensament, anem agrupats, la floresta es impressiona el dossel que formen els arbres es espectacular, son 2.5 km de pujada en zig-zag, bonic es el bosc.

En aplegar al “Coll de la Bauma”, fem una ullada als voltants, entre boirines matineres veiem un paisatge de muntanyes poblades d’arbres i en les parts altes praderies de alta muntanya. Canvia el tipus de bosc, algun auro, avellaners, pins, ens creuem amb algun senderiste, nosaltres seguim les senyals vermelles a les que no deixarem en tota la ruta, en alguns trams mesclades amb marques de SL o de GR, de sobte marques de GR, estem a la senda dels “Bons Homens”, ruta d’escapada dels republicans cap a França, ¿No tens família a l’Argetina? Pregunta un company ¡Si, un germà de mon pare!, ¡ a lo millor va eixir per ací!, li contesta un company ¡Es possible!, anem per pista i veiem un ciclistes que venen en sentit contrari, ¡bon dia! Es diem, girem a l’esquerra cap a una font on fem un descans i mengem fruits secs, dolç de codony, plàtans secs, dàtils, ¡energia pura!, davant de nosaltres un cavall en un tancat. 

01/08/2016 Mirador de Gresolet - Ref. Gresolet (Cavalls dels Vents)

Travessia per el Parc Natural del Cadi-Moixeró o també coneguda per “Els Cavalls dels Vents

"No he oblidat res, no he rebutjat res: ni els dies feliços ni les hores fosques. Precisament aquestes donen a aquells el seu sentit, el seu preu i una claredat més gran. Això ho sé ara. I aprenc a composar, de la seva pacient harmonia, allò que un dia potser anomenaré felicitat; això que des d’avui voldria haver merescut d’apropar-me: la saviesa, aquesta aigua inesgotable i pura que la muntanya és font. Per mi, jo resto fidel a aquesta pàtria de cims que han fet el que soc, i sense el que no voldria ser: en elles estan la meva veritat i la meva vida."

Georges Sonnier

M’han demanat que elabore una introducció per començar aquesta crònica, i que millor que amb aquestes precioses paraules que omplin el meu llibre en blanc i que expressen el meu estat d’ànim. Perquè, tal i com intercanviàvem amb els meus companys de ruta, les muntanyes, els cims, te fan com eres, amb les estones de solitud i auto complaença. T’ajuden a trobar a tu mateix. Només és qüestió de ser valent i de deixar-se emportar. I aquesta ruta, de valentia, n’ha tingut molta, per part de tots i totes. Ningú ha volgut deixar el seu llibre en blanc. Allà, endins seu, cadascú ha cercat el seu motiu. Allò que complica el viure. Pensaments, accions, reptes, records, perquès, passat i ganes de futur interactuant.

La muntanya és l’escenari ideal. Necessitem d’ella per a viure. Sols o acompanyats, ens crida. La palpem a cada pas, la sentim en cada racó. Un plaer sense cost i il·limitat. Idíl·lic.