11/10/2014 Cales de Benissa

            Hui en som 16 i el gos, a les 9 al lloc de costum, cafè i marxa, en encaminem cap a Benissa enclavat a la comarca de la Marina Alta, viatgem per autopista por no tindre que creuar el pobles de La Safor, en un dia amb molt de tràfic.

            Hui farem una senda familiar de recorregut per el litoral de municipi abans mencionat. Deixem les viandes i el vi a la casa llogada d’un membre de penya. En encaminem cap a l’oficina d’informació i turisme on comença la senda.

            Anem cap al nord del municipi, bufa una brisa molt agradable a la vora de la mar, de bon traçat i de bon caminar, ven senyalitzada amb molta informació en els panells explicatius sobre els penya-segats, les aus que viuen, les plantes etc. Anem xarrant alguna persona esclata cantant “mirando al mar soñe......”, “altre soc feliç amb la meua dona tant si bé a fer senderisme com si no pot vindre” eu diu per boca xicoteta, per si des cas s’entera. Que dir de la costa de penya-segats, de cales menudes, de platgetes improvisades en qualsevol racó de la costa que aprofita per a pebdrer el bany.

            Anem per la Cala Fustera, la primera en trobar-la, escalons de pujar suau, hi han persones “no caminants”, tenim paciència amb elles, així tornaran a fer un altra senda, a l’ombra dels pins fa goig parar-se a gaudir de les vistes, les gavines volant, els pins menejant-se al compàs de les brises marines que ens refresquen, fa calor algo anormal en aquesta època de l’any. Xarrem de tot un poc, de plantar advocats en substitució del cítrics, anem avant, la senda esta prou transitada, estrangers, del país, gaudint tots i totes del paisatge. La següent cala Pinets, recollida un tros de muntanya que acaba en un barranquet, bo per prendre el sol i banyar-se. Acollidora sense mes. Seguim la senda trazada per vora mar l’ombra del pins i el llevant ens refresca, de tanta a vorer el paisatge i el cartells, on expliquen la flora i la fauna dels llocs per on va la senda.

            La Cala Llobella, per a anar aquesta cala hi a que fer un poc de senderisme serio i baixar per un pas excavat a la roca toba de la zona, res de l’altre mon, en aplegar a ella també molt acollidora i menuda, a l’estiu estarà com a sardines, girem a l’esquerra i cap amunt, pareix que acaba la senda i no es veritat, una zona d’aparcament i la dreta, ens guiem per les baranes de fusta que en fan de guia, trobem gent coneguda, veïns del carrer quant érem menuts, “ bon dia, que feu per ací?, gaudint del pont, nosaltres en dia de descans i fent senderisme, jo te recorde, tu a mi no en sembla, fa molts anys que te he vist, al menys 30 o 40. Adéu”, seguim en direcció a la cala Advocat, voregem els penya-segats, anem per un bosc de pi mediterrani, un plaer, darrere una urbanització, possiblement d’estrangers, que vols sol i mes sol, nosaltres sol i platja, algo pedregosa i que mes mos dona, volem gaudir d’aquet clima privilegiat. S’acaba la senda de terra. Anem avall ja per senda de formigó, que serveis d’eixida al xalets de la zona.  

            Les àguiles de la Penya, esclaten ¡ xiringuito!, comencen les carreres, buscant la cerveza fresca, per a calmar la set, no hi a que pensar mal, es per hidratar-se, i recuperar les sals minerals que hem perdut a fer la senda. Refresquem a i tornem, es hora de fer el dinar, La volta es per un altre camí este d’asfalt, mes revirat, ens apropa a la carretera. Estem desfent lo que hem fet, amunt avall, seguim el cartellets, i tornem per un altre camí, deixem la cala Llobella a la nostra esquerra i tornem a la cala Pinets, entre urbanitzacions.

            Tornem a senda coneguda i fem camí cap a la cala Fustera, la veiem i el omnipresent Penyal d’Ifach, al fons, com vigilant de la costa, erecte, sense perdre la com postura, a hi esta ell. En un no res apleguem a la oficina d’informació i donem per acabada la senda, no es familiar com pensàvem, però bé, la poden fer gent no molt en forma, sense presa i descansant. I mentres gaudir de la mar.