Hui som 5 caminats, anem a fer una ruta per la serra
de Gúdar, a 8.30 eixim camí del poble de Gúdar, en aplegar al lloc d’eixida;
hui el guia habitual sols donarà suport al guia principal; comencem la ruta i
com no cap avall per un reguerol format per les escorrenties de la pluja, de
caminar dificultós degut a les pedres arrossegades per les aigües de pluja, “tindrem que travessar unes quantes tanques
fins aplegar al fons de la baixada!”, el poble queda darrere, esta dalt
d’un penyot, “la ruta es circular,
entrarem al barranc d’umbrias i tornarem al poble per una llarga pujada que
comença per on eixirem del los Caños del riu Alfambra!”, comenta el guia.
En
aplegar al camí girem a la dreta, “per
ací esta el pilo de pedra on l’any passat deixarem els cotxes?!, pregunta
un company, “si, ha hi dalt a la dreta!”,
contesta el guia; anem per llocs coneguts que ens porten records la baixada del
barranc, apleguem al rierol que travessem sense cap problema, “recordes que l’any passat tinguérem que
passar-lo amb aigua?!, li diu el guia a un company, “efectivament portava prou aigua i aquest any esta totalment sec!”,
a la dreta en l’umbria hi ha neu, el riu te algun tros gelat, “esmorzarem a l’àrea recreativa que hi ha,
on en estiu fan acampades!”, a la dreta trisca un ramat de cabres
salvatges, un espectacle, però no dona temps a fer fotos, augmenta el grossor
del gel, el guia fa la proba i tira una pedra prou grossa, rebota com una
pilota, comencem a tocar neu verge, “es
la meua primera vegada que xafe neu!”, diu una companya, “ tambiè, es mi primera vez!”, diu un
altre company, les cascades de gel van fent la seua aparició en el riu, algunes
son espectaculars, el gel penjant de la pedra; altres semblen un catifa de gel,
una meravella.
