16/11/2019 Circular per Chella

Hui en som 8, 5 en reunim al lloc de costum, cafè i marxa, la resta ens espera al poble de Chella, hui compten amb inestimable companyia de JR, veí del poble i guia de hui.

Seguirem el track del trail de Chella, del que el company es un dels organitzadors, ens reunim a la plaça del poble, salutacions i a caminar, “el trail sale de aquí, iremos por esa calle i acortaremos camino!”, diu el guia, anem fent grupets, xarrem de tot un poc; “has posat en marxa el relieve?”, diu B, “si, lo he puesto en marxa, al empezar la ruta!”, contesta JD, “luego me lo passes!”, diu B, “te lo pasare por whatsap!”, diu JD.

 

Anem cap amunt, en acabar el carrer baixem per una senda estreta, davant tenim la vall que forma el riu Bolbaite, en aplegar baix anem cap a la dreta, “ahora iremos hacia un campo que esta cerrado por una valla, y si esta abierta o esta el dueño pasaremos, si no podemos passar tenemos alterantivas!”, comenta JR. En aplegar a la tanca esta tancada, “no veo al dueño, volveremos hacia atras y cogeremos una alternativa!”, diu el guia, tornem arrere i anem cap a la dreta, “ahora vienen unas subidas y bajadas”, comenta el guia. Efectivament una baixada en la que tenim que posar tota la cura que sabem, “utilitzeu els bastons i aneu amb cura!”, diu JO. Baixem amb cura, la pendent es molt forta, afortunadament curta, de seguida una pujada també molt forta, de pedra solta, “fixeu els peus en les pedres grosses i així no l’esguellareu!”, diu JO. Anem cap amunt, ara una altra baixada, també esgarrifosa, en aplegar baix trobem el rierol de Bolbaite, seguim la carretera de terra que voreja el rierol, poc a poc anem cap amunt, en aplegar a una tanca ”es curioso y no se porque han puesto esta cadena, esto no lleva a ninguna parte!”, comenta JR, “eso de la izquierda que es?!, comenta JO, “es un campo de moto cros!”, diu el guia de hui, seguim avant i girem a l’esquerra, anem per asfalt, despres canviem a caminal de terra.

05/10/2019 Simat de la Valldigna - Creueta de Simat - Simat

05/10/2019  Simat de la Valldigna – Creueta – Simat de la Valldigna

            Hui en som 5 senderistes, recuperem a companys desapareguts per el calor, desprès del cafè fem marxa cap a la Valldigna, concretament al poble de Simat. La ruta es a petició d’un company, “tinc que estar prompte a casa, tinc un compromís a les 3”, comenta un company el passat dia 28 de setembre.

            Anem cap al poble, “quina senda anem a fer?”, pregunten els company, “volia pujar per el barranc de les cases i desprès anar cap al font del Cirer, i baixar per la senda dels burros i anar al aqüeducte, visitar el monestir de Sta. Maria de la Valldigna i sí tenim temps anar a vorer l’ermita de Xara!, però he canviat la ruta, ara anirem per el barranc de les cases, pujarem a la creueta de Simat i desprès tornar per a Simat per la carretera de Pla de Corrals”, comenta el guia.

06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)

            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.

05/08/2019 Refugi de L'Aberout -Refugi de Jeandel ( Ruta de las Golondrinas)

            De bon mati al desdejuni, un albergue no es un hotel, doncs en aquest cadascú s’apanya, tot en auto-servei, sols un cuiner va traure les restes d’un pastis sobrat de la nit abans. Fem una xarrada amb els navarresos, amb la gent de Benicarlo, “nosaltres deixarem la ruta a Pierre Saint Martin, tenim ha hi el segon cotxe, el primer el tenim a Belagua, adeu tenim presa per tornar a casa!”. “Nosotras iremos hasta Linza!”, diuen les xiques que viuen a Jaca, “en la ruta podeis coger agua en la cabaña de Ansebère, a partir de ahi teneis una fuerte subida hasta llegar al refugio de Linza, nos vemos!”, els diu un company. “Por donde vais a ir?”, pregunten el navarresos, “iremos por la ruta fàcil, y es posible que no subamos al pico d’Anie”, comentem amb ells. Nosaltres a caminar, el track ens porta cap a la dreta del refugi, tornem a vorer “el mar de nuvols”, “has fet fotos?”, diu una companya, “sí, les he fet des de la finestra del refugi no es alzarme!”, comenta el company.

04/08/2019 Refugi de Linza - Refugi l'Aberouat (Ruta de las Golondrinas)

            Segona etapa de la ruta, la primera ha segut dura, per la pujada i dura per la baixada. La de hui so sabem, serà al menys llarga, 22 km. o mes. Com sempre desdejunem  i a caminar, “hui anem a fer la ruta fàcil, l’objectiu es aplegar al refugi de Aberouat!”, comenta el guia que reprès la seua tasca desprès d’un dia que creia tranquil.

 

            Hui en som 6, la companya lesionada ens acomiada des de la finestra del refugi, “ella si que sap, ara gaudirà del dia”, pensem; com sempre cap amunt, l’eixida cap a l’est, de bon caminar al principi, “quin track portes?”, diu el guia, “el fàcil però hem pareix que no coincideix amb el teu!”, contesta l’altre guia, “aquest el vaig baixar a última hora i per això no el tens!”, comenta, “te baix dir que no me l’enviares perquè ja el tenia, i veig que no et vaig comprendre!”, comenta l’altre; anem avant la senda de pujada, suau però de pujada, sense un respiro, passen dos xiques i ens avancen, van sense equip, un altre caminant ens avança, mes bé corre que camina, sen van a l’esquerra per una pujada que segurament porta a la “Mesa de Los Tres Reyes / en euskera Hiru Errege Mahaia, en aragonés Meseta d'os Tres Reis, en gascón Tabla d'eths Tros Rouyes, en francés Table des Trois Rois) es una montaña situada en la cordillera de los Pirineos y el Macizo de Larra.

03/08/2019 Belagua - Refugi de Linza (Ruta de las Golondrinas)

            Primer día de ruta, 6 senderistes procedents de la “Ribera del Xúquer”, “La Costera” de “l’Alacantí”, eixim del pàrquing de Belagua, l’objectiu aplegar al refugi de Linza, pujant per el cim de Txamantxoia.

            Desprès de fer nit a Isaba, apleguem amb cotxe al pàrquing i iniciem la ruta, foto de rigor feta per uns xicots de Benicarló, que van a fer una ruta semblant i que deixaren al refugi de “Jeandel” situat al poble de Pierre Sant Martin.

            Els primer kilòmetres per dins d’uns bosc de faig, impressionats,verds com ells soles, donant ombra, un plaer per al sentis; un túnel de verdor ens transport a un paisatge meravellós. En els primers passo gaudim de una frescor agradable i ens distrau de la ruta, “tenim que anar a l’esquerra”, diu el guia, anem tan absorts en la ruta que es molt fàcil eixir-nos del camí. Ens avancen els xicots de Benicarló, “adéu, ens veiem al refugi!”, els diguem. “Mes avant, jo aniré a per la meua muller, que esta esperant-me al càmping de Asolazé i seguirem la ruta fàcil per a que entrene la tornada, i així espere que es recupere de la lesió!”, comenta el company. “Jo també aniré a Asolazé, doncs tinc la ciàtica inflamada!”, comenta una companya.

05/07/2019 FERRATA DE L’AVENTADOR

            Hui ens hem reunit 4 senderistes per fer la ferrada de “L’Aventador”. Per aplegar al inici de la zona de escalada tenim que anar per la CV-610 direcciò Genovés, i abans d’aplegar al poble girarem a la dreta en l’indicador “urbanitzacions” i a un centenar de metres tornarem a girar a la dreta en direcció “Cova Negra”, “Alboi”. Seguirem la carretera i no mes pasar la via del tren girarem a l’esquerra per un corba nolt tancada i seguirem fins aplegar al final de la carretera. Aparcarem i cap amunt. Ha hi mateix eix una senda ampla de pedres soltes, la seguirem fins aplegar al peu de la ferrada.

16/06/2019 El barranc de l'Abdet

           

Hui en som 6, ens reunim en diversos llocs per anar a la pedania de l’Abdet, que depèn del poble de Confrides. Ara un poc d’historia:

“La población es de origen árabe. El año 1264 el rey Jaime I de Aragón la entregó a Vidal de Sarriá a quien en el 1271 sucedió su hijo, Bernardo de Sarriá, el cual la cedió el 1335 al infante Pere. Posteriormente, las casas de Cardona y Ariza poseerían el señorío. En 1526, los musulmanes se rebelaron contra la orden de conversión mandada por Carlos I de España. Con luchas permanentes contra Castilla, en 1609 tomaron de nuevo las armas, sumándose a los moriscos refugiados en las montañas de la Valle de Laguart hasta que fueran expulsados definitivamente ese mismo año, dejando abandonadas las doce únicas casas que había. Posteriormente, fue repoblado, y en el siglo XVIII ya tenía veinticinco casas, llegando a tener el municipio completo de Abdet y Confrides 822 habitantes. Durante los dos últimos siglos, la población desciende lentamente. Durante el periodo 1960-1970 disminuyó un 17%, llegando a bajar en la última década un 50%.”

18/05/2019 Clot de la Fon - Senda - Castell de La Reina Mora o de Marinyen - Senda de l'Esquellot - Senda de la Cadira

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, tornem a La Valldigna a recórrer la ruta pendent que deixarem el passat 4 de maig. El punt d’eixida mirant a la muntanya anem a la dreta, seguint unes taques de color rosat, anem per una senda ben marcada que no en deixa dubtes. “Anem a pujar per la senda del Castell, a petició d’un company”, diu el guia contestant al preguntat general. “Com va anar al ruta per l’Enova?”, pregunta una companya, “el inici esta al costat del poliesportiu, passant per el costat de l’urbanitzaciò, creuarem la carretera seguint les marques del PR-CV fins aplegar a la creu, després anàrem crestejant la muntanya sense perdre de vista les blanqui-groges, al final de la creta baixarem al pla, seguirem les indicacions dels postes, veiérem les rodades de les carretes romanes, desprès pujarem a la cova dels Frares, tornarem arrere fins aplegar a la pedrera romana, on veiérem blocs de marbre a mitjan extracció, desprès vorejarem la muntanya fins aplegar a la casa de Cornelius, i que esta tapada fins a temps millor i de ha hi al poble!”, contesta un company.

02/06/2019 Salto de Chella

            Ruta de barranquisme al poble de Xella, concretament anem a baixar el Bot (El Salto) de Chella, som 5 persones, quatre homens i una femina; tres experts i dos novells, quedem a Carcaixent i desprès ens espera un company al poble de Chella. El grup el formem:

            2 experts del Centre Excusioniste de Carcaixent

            1 expert del Club Himalaya

            2 novells de la Penya L’Argilaga.

            En aplegar al punt d’eixida primer que res esmorzem, per si de cas; ara comença la primera part de la ruta, l’equip:

                        Trage de neopré.

                        Casc.

                        Arnes.

                        Gorra amb visera.

                        Cap d’anclatge.

                        Stop, huit o piranya.

                        Calcer adequat.

                        Genolleres.

04/05/2019 De la Murta a la segona “Orella del Ase”, passant per la “Creu del Cardenal”

            Hui en som 8 caminants, aquesta peña es molt oberta, la gent va i ve, ningú pregunta mai, “perquè no venies”, etc.

 

            Hem recuperat a una companya i tenim noves incorporacions, com sempre cafè i marxa, per a mi es un repte pujar a la “Segona Orella del Ase”, la primera vegada ens quedarem als peus un company i jo, pues no veiem l’accés per a coronar el cim, de açò ja fa uns anys.

            El guia de hui ha pregat que no gravem la ruta i la pugem a “Wikiloc”, per a evitar que la ruta tinga un paregut amb el carrer”Colom” de Valencia en època de rebaixes. Deixem el cotxes al pàrquing i ja hi ha vehicles de gent que ha matinat per fer esport, “bon dia” saludem a corredors de fons i de trail que venen per a fer algun circuit dels molts que es poden fer.

27/04/2019 Clot de la Font – Barranc de Cremades – Senda de La Cadira – Pla de Les Palmes – Barranc de La Serra – Font de Xopet – Cami de Les Foies.

            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una senda en part nova, la fem a proposta d’un company que no coneix la zona a peu, la ha fet amb bici.

            Deixem els vehicles al “Clot de La Font”, “anirem per l’esquerra i baixarem per el castell de La Reina Mora o de Marinyent!”, comenta el guia de hui, encara que es difícil dir qui es el guia, ja que tenim 3 gps en funcionament i amb la ruta carregada.

 

           

06/04/2019 Montixelvo - Terrateig

            Com sempre cafè i marxa, hui en om 5, anem cap a la Vall d’Albaida, per aplegar al principi de la ruta anirem per la N-340, passarem el port de l’Olleria i per la CV-60 o “Cami Reial de Gandia”, buscarem l’eixida per la CV-619, travessant Castellò de Rugat fins aplegar a Montixelvo, aparcarem en la vora de la carretera dins del poble un començarem la senda.

23/03/2019 Ruta de l'Aigua (Buñol)

            Hui en som 6, com sempre al lloc de costum cafè i marxa, anem cap a la Foia de Buñol, a recórrer la Ruta de l’Aigua.

Per aplegar al desti anem per la CV-50,  travessem l’Alcudia, Carlet, Montroi, Real, girem a l’ esquerra en direcció a Turis, entrem a Turis i seguim la 415, entrem en Alborache i seguirem per la 425 en direcció a Buñol i entre el kilòmetre 3 i 2, girarem a l’esquerra i on diu la “Cova del Turche” aparcarem el cotxes i a caminar.

“Aquesta ruta la va fer la meua filla fa uns quinze dies i li va agradar molt!”, comenta una companya, nosaltres comencem la ruta en el sentit de les agulles del rellotge, anem per asfalt, gaudint de la primavera, de mati fresca al migdia calor; anem a bon ritme, entre xarrades apleguem a un mirador, que dona peu a les primeres fotos del paisatge, baixem per una senda cap a un barranc i lo primer que veiem es el “Toll de Mañan”, ‘aigua blava, transparent, “que bonic!”, anem barranc amunt vorejant els diferent tolls, tots tenen l’aigua clara, “a l’estiu açò estarà ple de gent nadant!”, es el comentari, anem caminat cap amunt, la ruta esta plena de senyals blanquí-blaves, de vegades mesclades amb verdi-blanques; pugem per l’esquerra del barranc fins aplegar al final de la ruta, “per aci no podem seguir, entraríem dins del toll i hi ha mes de mig metre d’aigua!”, comenta el company capdavanter.

16/02/2019 Caserio de Benali - Rio Grande

         

   Hui en som dos, amb ganes de caminar, com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una ruta desconeguda per a nosaltres, com sempre amb l’ajuda del gps.

            En aplegar al “Caserio de Benali”, no cal dir que era una antiga alqueria musulmana, sols el nom ja ens dona la informació. Deixem el cotxe a una campa a la dreta i comencem a caminar, “dreta o esquerra?”, diu el guia, “en dona igual!”, contesta el company, “a la dreta!”, anem per pista forestal, de terra, de baixada suau, deixem a l’esquerra el caserio on tornarem.

09/02/2019 Cadenes de La Casella - Cervols - Pla del Barber - Font de la Sangonera- Volta al Tossal de la Sangonera

Hui en som dos, com sempre cafè i marxa, a les 8,18 del mati ens possem en marxa, anem a fer una volta improvissada, com sempre als voltantes del poble tenim a má dos zones d'esplai on podem fer senderisme amb moltes variants. Hui hi ha que comptar poques coses, i com diuen una imatge val mes que mil paraules.

25/01/2019 Enguera - F. Lucena - Poblat Iber - Castell - Alt del Piquet - Alt de La Plana

Hui en incomptables, com sempre a l’hora de costum cafè i marxa, anem a recórrer una ruta per la serra d’Enguera, poble situat ala comarca de “La Canal de Navarrès”.

Deixem el cotxe a l’entrada del poble en comencem la ruta, “cap a l’esquerra i estem damunt de la senda!”, comenta el guia, “fa fred!” comentem, “el termòmetre del cotxe indicava 3º!”, comenta el company, anem entre camps de cítrics, “mal lloc per a varietat tardanes, par ací fa un fred que bada les pedres!”, comenta el company, anem cap amunt per asfalt, seguim el indicadors de la ruta, el gps ens ajuda, en aplegar a un indicador en indica que hi ha que girar a l’esquerra “Fuente de Lucena”, però el aparell indica al recte, tenim al davant una senyal de “Prohibido el Paso”, anem al recte, però al aplegar a l’altura de la casa veiem que el indicador tenia la rao, teníem que haver girat a l’esquerra. Passem per el costat de l’habitatge i entrem en senda, a 600 metres de la casa un indicador ens assenyala “Fuente de Lucena”, esta a uns metres de la senda, brolla un filet d’aigua, per dalt es por vorer una antiga canonada o sequiol que portava abans l’aigua a la font.

19/01/2019 Ruta per Moixent "L'Improvisada"

            Hui en som 4, com sempre cafè i marxa, anem camí del poble de Moixent/Mogente, agarrem la carretera CV-561, carretera que des de la comarca de “La Costera” a la “Vall d’Albaida”, entrem al paratge municipal del “Bosquet” punt d’eixida del dia.

     

12/01/2019 La Vall de La Casella

Hui en som 10, a proposta d’un company anem a fer una ruta circular per la Casella, paratge natural situat al terme d’Alzira, a la Ribera Alta. Com sempre cafè i marxa, quedem al lloc de costum a les 7, 30. “El punt d’eixida, on es?, preguntem, “a la font del Garrofer!”, contesta l’organitzador de la senda, dit i fet eixim cap a “La Casella”, la temperatura gèlida, però anem ven abrigats i no passarem fred.

 

22/12/2018 El Bosquet – Pintures – Cim del Picaio "la Inacabada"

            Hui en som 5, anem camí del poble de Moixent, anem a fer una ruta diversa, cultural, per la comarca de “La Costera”, en aplegar al poble tenim que buscar la carretera CV-651, en aplegar al indicador “El Bosquet”, girarem a la dreta i en la casa podem aparcar el vehicle i a ¡caminar!.

 

            Rodem el llac i anem cap a poble seguint un caminal i desprès entrem en la carretera, hi ha que anar amb cura pues es molt estreta, anem cap avall, la baixada es sua; i tindrem que tornar cap amunt. En un no res estem a un cartell que ens indica una d’escalada, queda a la dreta un faralló roig i molt vertical en deixa bocabadats, seguim avant, a la dreta i a una bona alçada veiem unes reixes que protegien les pintura, tres decidim pujar i la resta es queda baix, la pujada empinada i esgarrifosa, “en aquestos llocs es on es por vorer la qualitat del calcer”, comenta una companya, “es cierto!”, contesta un company; “no val la pena escatimar diners en un bon calcer perquè sempre li traus mes partit!”, comenta la companya.