Hui
en som 6, anem camí de terres de Castellò, concretament al poble de Vistabella del
Maestrat, anem a pujar al cim del mític Penyagolosa; com sempre cafè i marxa. En
esperen 2,30 hores de carretera, sempre que el tràfic siga fluid. En aplegar al
santuari de Sant Joan de Penyagolosa, fem una breu visita a l’ermitori i un cafè
ràpid, ens equipem i anem cap amunt per el barranc de La Pegunta, un bosc impressionant de pins negres, aurons, de pruneres
i rosers silvestres. Hi han molts pins coberts per hedra i alguns d’ells acabaran
ofegats per la planta. “Per ací, hi ha gran
quantitat d’arbres en els que en les tiges mes altes hi ha plantes de visc, planta
parisitaria”, comenta el guia, “Visc?”,
pregunta una companya, “muerdago en castellà,
es la planta que es posa a l’entrada de les cases en Nadal”, contesta un altre,
“això no es el acebo?”, diu una companya,
“no, son diferents i es diu grèvol en valencià!”,
contesta un altre.
Anem avant, per una senda sinuosa i de bon caminar, pugem poc a poc, “mes avant esmorzarem!”, comenta el guia,
“no es prompte?, sol portem caminats uns pocs
minuts!”, comenten, “ha hi davant hi ha
una font que s’anomena de La Pegunta!, la pegunta es una substància adhesiva, una
mena de cola que treia de la resina del pins!”, comenta el guia.
En aplegar a la font esmorzem, “tornarem per
el mateix camí?”, comenta un company, “no,
tornarem per un altre”, contes el guia; “
me he deixat el pal al principi de la senda!”, comenta el company.