Hui en som 8, com sempre
cafè i marxa, en els llocs habituals d’encontre en reunim i anem cap al destí
d’aquest cap de setmana, el lloc es ideal per fer rutes de senderisme es ni mes
ni menys la “Serra d’Espada”, parc natural per excel·lència on l’arbre mes
abundant i mes bonic es la surera (Quercus suber), a la província de Castelló,
mesclat amb pins.
La Penya ha recorregut al
menys 6 vegades alguna ruta per el parc eixint dels pobles d’Alcudia de Veo,
Ahin, Almedijar, Xovar, Algimia de Almonacid i Azuebar, muntanyes agrestes de
forts desnivells, i baixades vertiginoses, paisatges impressionants, en fi, una
meravella de paratge, afortunadament es conserva intacte, de tant en tant es fa
“la saca” del suro, la finca “La Mosquera” es un eixample d’aprofitament dels
arbres i de la seua protecció.
L’eixida la fem des del
poble d’Alcudia de Veo, anem cap al riu Veo i en creuar-lo girem a l’esquera
per el GR-36, entrem en zona d’ombra, el sol esta plagat i entapissat d’una
mena de coto que solten el xops, anem amunt gaudint de les vistes, camps
abandonats d’arbres fruites, pomeres i cirers ens fan detindré per provar la
fruita , “esta bona però en unes dies mes
estaria millor!”, es el comentari general, reprenem el camí, una surera de
tronc gros ens convida a fer-nos una foto a la seua ombra. Caminem de vegades
el silenci fa esclatar a un company “esteu
enfadats!, parleu”, dos ciclistes baixen, “porteu motor!”, es diguem, “si
no fora per l’ajuda que ens presta el motor no podríem pujar a la Campana, a la
nostra edat ja van faltant les forces!” diuen.