miércoles, 31 de mayo de 2017

27/05/2017 Circular Alcudia de Veo - Organos de Benitandus

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, en els llocs habituals d’encontre en reunim i anem cap al destí d’aquest cap de setmana, el lloc es ideal per fer rutes de senderisme es ni mes ni menys la “Serra d’Espada”, parc natural per excel·lència on l’arbre mes abundant i mes bonic es la surera (Quercus suber), a la província de Castelló, mesclat amb pins.
            La Penya ha recorregut al menys 6 vegades alguna ruta per el parc eixint dels pobles d’Alcudia de Veo, Ahin, Almedijar, Xovar, Algimia de Almonacid i Azuebar, muntanyes agrestes de forts desnivells, i baixades vertiginoses, paisatges impressionants, en fi, una meravella de paratge, afortunadament es conserva intacte, de tant en tant es fa “la saca” del suro, la finca “La Mosquera” es un eixample d’aprofitament dels arbres i de la seua protecció.
            L’eixida la fem des del poble d’Alcudia de Veo, anem cap al riu Veo i en creuar-lo girem a l’esquera per el GR-36, entrem en zona d’ombra, el sol esta plagat i entapissat d’una mena de coto que solten el xops, anem amunt gaudint de les vistes, camps abandonats d’arbres fruites, pomeres i cirers ens fan detindré per provar la fruita , “esta bona però en unes dies mes estaria millor!”, es el comentari general, reprenem el camí, una surera de tronc gros ens convida a fer-nos una foto a la seua ombra. Caminem de vegades el silenci fa esclatar a un company “esteu enfadats!, parleu”, dos ciclistes baixen, “porteu motor!”, es diguem, “si no fora per l’ajuda que ens presta el motor no podríem pujar a la Campana, a la nostra edat ja van faltant les forces!” diuen.

martes, 23 de mayo de 2017

19/05/2017 Circular d'Aielo de Malferit

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 4 i el “Cagnolino”, anem cap a la Vall d’Albaida, concretament al poble de Aielo de Malferit, poble on va naixer el cantant ja desaparegut Nino Bravo.

            Fem l’eixida de qualsevol carrer del poble buscant la carretera que va d’Aielo a Vallada per la CV-651, al principi asfalt, però vorer els camps de arbres fruiters carregats de fruita, algun garrofer, planter de vinya, el rodejats de verd, ens anima a caminar. Veiem unes quantes plantes de “taperes”, florides, la flor molt bonica, “El Bota” les identifica sense cap problema als novelles ens causa sorpresa, anem avant, tenim que deixar l’asfalt i la cosa s’empina poc a poc, quant portem al menys un kilòmetre un company esclata “els bastons!, els deixat arrere!”, “torna arrere que t’esperem a l’ombra del pi!”, diuen els companys, sen va avall a la carrera, però el seu fidel amic es queda.

lunes, 15 de mayo de 2017

13/05/2017 Circular de Xeresa

            Hui en som 5, anem prop de casa, concretament al poble de Xeresa, com sempre cafè i marxa.
            Per aplegar al punt d’eixida anem sempre a la dreta ja dins del poble, deixem el cotxes a al final del poble prop del llavador i de l’ermita, ens equipem i amunt, un garrofer a la dreta de soca molt grossa a la que li han eixit un rebrots i esta viu, el paisatge ens sembla conegut, anem avant i un cartell a l’esquera ens indica que anem per la ruta dels corrals, la senda esta baixada de “Wikiloc” i es diu “El dia del senderista”, el nom es el mateix, venim a gaudir de la ruta i de les vistes.

martes, 9 de mayo de 2017

05/05/2017 Pinet - Surar - L'Alt del Mirador - GR 236 - Mamelles

En erem 4 però una baixa d’última hora ens deixa en tres, anem a la Vall d’Albaida concretament al poble de Pinet, tornem a la Surera, paratge incomparable, d’una bellesa espectacular, mescla de pins, sureres, ginebres, falagueres; com sempre cafè i marxa. En aplegar al poble es planeja la ruta un poc improvisada, “pujarem per on baixarem l’ultima vegada i així no farem patir tant el peus, pues la baixada entre pedra solta i esgarrifosa molesta prou!”, diu el guia, “d’acord” contesten el companys, allà anem cap al surar, la primavera a esclatat amb una simfonia de colors, tramús valencià, lli blau, una mata de timo real i moltes mes que ara no en venen a la memòria.