16 - 17/05/2015 "Las Torcas" d'aigua i seques (Cañada del Hoyo)

Dia 16. En som 10, després de dinar arròs melós amb ànec, conill i boletus, descansem un poc i anem cap a Valdemoro de la Sierra (Cuenca o Conca), poble situat a uns kilòmetres de Valdemorillo, tornem sobre els nostres passos anem cap al paratge de “La Laguna”, no sabem com es, el guia ens guarda una sorpresa. Aquests dies son tot sorpreses i molt agradables, en aplegar a un àrea recreativa molt neta i agradable a l’ombra dels xops, estem a la vora del riu Guadazaón, afluent del Cabriol, la sorpresa es agradable, un espectacle per al nostres ulls, acostumats a vorer l’aigua sempre canalitzada i conduïda, per braçals o canals, regadores, filloles, vorer l’aigua lliure xorrant per una cascada ara menuda per en època de pluges prou gran en causa una bona impressió.

          

  La cascada te una part seca, la part central l’aigua brolla en abundància, la pedra toba esta desgastada per els milers de litres d’aigua que cauen amb força, passegem a la vora de la caiguda i poc a poc pugem cap a la part de dalt, on veiem l’aigua córrer per un rierol, corre lliure, el naixement esta a prop i el borem un altre viatge, ara gaudim de de la natura, en alçar el cap a contrallum veiem les llavors del xops volem a grapats, d’a hi venen les al·lèrgies que castiguen al ser humà, fotos i mes fotos, a la vora de la caiguda, “posat a hi, posat tu, ara jo” tot un gaudir del moment, fent poses de pel·lícula, altres en parella per guardar el record, baixem per sendes esgarrifoses cap a un passeig a vora riu i allí anem, sense presa, assaborint el moment, la senda estreta, el riu corre amb força, hi ha llocs on a l’estiu se por nadar, més be banyar-se, la sos palma de muntanya plena de plantes florides, el expert ens comenta que es tòxica i en quantitat fins i tot verinosa, provoca diarrea, la mirem i no la toquem.
           

16/05/2015 Penyarroya - Las Corveteras

            Hui en son 9, hem anat a la Muntanya de Conca (Cuenca) a recórrer nous paratges, l'aloja ment bo, hem fet nit a poble de Valdemorillos de La Sierra, a l'hivern et de 35 a 40 habitants, els cens diu que en te 83, en el ple de l'estiu reunix als 600, la diferència entre les xifres, es dona per que acudixen els fills, filles, nets i netes dels, descendents dels antics habitants del poble que han emigrat cap a altres llocs, buscant la millora de les seus famílies. El poble esta penjat d'una formació rocosa que s'anomena  “Las Riscas”, una espècie de costelles en punta, que dona una imatge molt peculiar a la serra xicoteta que rodeja en  poble. Al poble es tot empinat, pujar, baixar es tot un exercici gimnàstic. El restaurant esta al antic ajuntament a la "Plazeta" del poble, lloc de reunió, d'esplai, on va el fruiter, el forner, mercat ambulant. 

            La falta de negocis, els preus dels cereals, la desaparició de les ajudes als cultius, l'abandon de les terres, a portat a estos pobles de la Serrania a l'emigració cap altres llocs, en uns anys estaran despoblats o casi despoblats. En deprés una paraula nova en el argot del poble “zopeteo”, o siga anar a l'era a vorer les estreles, per cert la nit convidava a passejar per el carrerons deserts del poble, xarrant i sense presa.

            De bon mati desdijuni per agafar forces i a la senda, el guia, que no es el habitual ens porta al costat del riu Cabriol, molt allunyat del Xúqer de on som i vivim el membres de la penya. Llarg es el recorregut del riu, travessa les terres castellanes fins arribar al encontre del Xúquer al terme de Cofrents.

             El punt d'eixida es pot acurtar uns metres, ja que hi ha un altre punt de eixida, on tambe es pot aparcar. La senda comença amb bon peu, la muntanya neta, algun matoll de jara solt i sobretot abundancia de espigol o lavanda o espliego  Els pins llargueruts, sense problemes, els paratges son impressionants per l'abundància de especies autòctones, carrasques, roures, gallers, jara etc, anem avant per pista forestal, el guia ens diu que aixi serà tota la senda excepte algun tros que anirem camp a traves. Gaudim dels arbres monumentals, ties os com llapisseres clavades en el sol, una meravella, xarrem i anem cap amunt, no tenim presa per aplegar a la residencia temporal, un company lesionat va al seu ritme, gaudint de la natura, ara un rierol sec, i no fa molt de temps corria l'aigua, ara muntanya a traves, enllaçant pistes, poc a poc anem pujant cap al cim del Penyarroya, el punt mes alt de la nostra senda, tota la senda es de bon caminar, ara d'arena, ara de pedres de rodeno, roges amb molts matisos de color, conforme anem pujant el paisatge canvia, les diferents tonalitats del verd del camps de cultius, dels boscos de pins, dels xops vorejant el riu.