03/08/2018 Santuari dels Angels - Girona

            Últim dia de ruta, després d’una nit de calor per alguns, de havaneres a la llum de la lluna, per celebrar-se la festa de la “Mare de Deu del Angels”, desdejunem a continuar el camí, “tenim que aplegar a Girona per a dinar, no hi ha cap de poble en la ruta!”, comenta un company coneixedor d’una part de la ruta, “pujarem al mirador de Sant Miquel, des de ha hi es podem vorer unes vistes meravelloses!”, comenta el company.

 

“Has fet fotos?”, comenta una companya, “si, he fotos dels voltants del santuari!”, comenta un company; anem cap avall per pistes forestal, plenes d’encreuaments, de vegades ens fan dubtar de la ruta a seguir, no perdem de vista els gps, portem dos models diferents, un de senderisme i l’altre de bicicleta, “menys mal que el de bici indica fora de ruta que agarres la senda que no es!”, comentem, la vegetació no canvia “bosc mediterrani”, “la muntanya esta  molt seca!”, comentem, va fent calor, anem animats a pesar de tindre els cascats, un remei cassola en ajuda a superar les dificultat, baixa que te baixa, fins aplegar al fons d’un barranc, ombrós, humit, on corre el vent i que es d’agrair, veiem un cartell que ens indica que a la dreta tenim una font, nosaltres continuem a l’esquerra per el fons del barranc, “Mina del Nen Jesús”, indica un cartell, “que serà això de la mina?”, ens preguntem, “ja el buscaré a internet quant tinga cobertura!”, comenta un company. Al escriure aquesta crònica apareix aquestes dades

02/08/2018 De La Bisbal al Santuari dels Angels, per Cruïlles i San Sadurni de l'Heura (Camì de Ronda)

            Desdejunem desprès d’una nit de calor sufocant, en aquestos paratges no son normals estes temperatures elevades, eixim cap al Santuari dels Angels, “Sols tenim un poble que s’anomena Cruilles, desprès no hi ha cap de poble!”, comenta un company, “anem directes als Angels i dinem ha hi!”, comenta un altre, “d’acord!”, es la resposta.

 

            Entrem al poble de Cruilles, ala dreta hi ha un bar a l’esquerra una escoleta on estan fent “Escola d’estiu”, esta ple de menuts i menudes, entrem cap al poble de carrers estrets i en ombra, apleguem a la plaça del poble hi trobem un torre. Un mestre jove que acompanya al menuts de l’escoleta en fa les fotos de grup al peu de la torre, “gracies!”, i segueix jugant amb la menudalla.

01/08/2018 De Begur a La Bisbal, passant per Pals i Peratallada (Camí de Ronda)

            L’allotjament perfecte, el sopar immillorable; el Narcis, el cuiner ens va sorprendre amb un sopar digne d’un restaurant d’estreles Michelin; i segons ens comptaren gaudeix cuinant per al seus clients. El desdejuni molt bo i abundant, desprès d’una nit de descans, iniciem el tercer dia de senda.

 

            Ens espera la ruta mes llarga dels 5 dies de ruta, esperem que siga una senda tranquil·la, 6 kilòmetres de baixada ens espera. Eixim del poble i de seguida entrem en bosc mediterrani; camí arenós; “que estrany arena, possiblement aquest lloc abans estiguera baix del mar!”, comenta una companya; passem per davant d’una quadra de cavalls, “per açò esta ací els cavalls es el lloc ideal per cavalcar!”, comenta una companya, la ruta de caminar agradable, anem lleugers abans de que faça mes calor, s’esperen temperatures altes.

 

31/07/2018 De Llafranc a Begur per Tamariu (Camì de Ronda)

            El sopar, l’allotjament i el desdejuni a Llafranc molt bo; la casa no ens cobra res per les cerveses que bevem abans de sopar; desprès de passejar per la platja, i un somni reparador comencem el segon dia del “Camì de Ronda”, foto de grup a la platja i anem cap al far de Sant Sebastia, el perfil de la ruta inclou unes quantes pujades. Com sempre en cas de dubte cap amunt. En aplegar al final de la platja anem per la vorera d’una urbanització, “el track diu a la dreta”, assenyala un company, entrem per la senda i “arrere no ens agrada gens la pujada”, comentem, “l’alternativa es pujar per asfalt!”, comenta un altre, “pues per asfalt!”.

 

       

30/07/2018 Palamos - Llafranc (Camì de Ronda)

            5 senderistes de la Penya L’Argilaga iniciem una aventura d’estiu. A les 7 del matí hora habitual d’eixida ens trobem al lloc de costum i fem marxa cap al destí, son 5 hores aproximades de viatge; estem inquiets aquesta vegada anem de la ma duna organització i no sabem el resultat fins que acabem la ruta. La primera parada en l’autopista per esmorzar un poc i anar al wàter. Segona parada en Palamós per arreplegar el pac de benvinguda de l’organització.

 

            Deixem el cotxe en un lloc anomenat “Cala Margarida”, en el trasllat entre Girona i Palamós el organitzador ens explica que el nom verdader es “ Ca la Margarida” i la platja es “Baixa ca la Margarida”.

            Son les 2 menys 10, iniciem la ruta amb una foto de grup amb la samarreta del “Camí de Ronda”, ara una explicació: “Els Camins de Ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que feien, tradicionalment, les patrulles, resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions (tot i que sovint, també, havien set camins de pescadors, usats per anar a pescar o en cas de naufragi)”. Ens esperen 5 dies de ruta, dos per vora mar i tres per l’interior.