20/06/2015 Barxeta - Alt de la Barcella - Alt de Mig Almud

            Hui som 9, i la senda va de mesures, com sempre cafè i marxa, puntuals cosa que es de agrair, l’eixida la fem des-de el poble de Barxeta a la Costera, llinda el seu terme en les comarques de la Vall d’Albaida i la Valldigna. Els noms dels cims son coneguts per a molts dels caminants i que no ha sentit dir l’expressió “Mig almud i quatre onzes”, navegant per internet he trobat alguns significats a saber, el primer son mesures de pes o cabuda, menys de 5 litres de cabuda per el almud, be gra o farina (mig almud); onzes també de mesura de uns 29 grams (pes) i la Barcella o Barxella, i que no Barsella (també de mesura), l’altra accepció la gastava la gent major es-dia per a corregir un castellanisme molt freqüent “entonces” en compte de dir “llavors”. Bo ja sabem d’on ve l’expressió “mig almud i quatre onzes”.

            Senda nova per a nosaltres, a les 8 a caminar esperem que siga lleugera i de bon caminar. L’eixida del poble cap a la redona i girem a la dreta, per la vora esquerra de la carretera que va a Pla de Corrals i a Simat de la Valldigna, xarra que xarra passa un grup de ciclistes, un membre del grup va conèixer al “líder” ¡ adeu Visente! ¡adeu!, per cert en una festa de disfresses el mencionat Visente va dir que en la cara que tenia no li fe a falta cap de disfressa. Passa un altre grup de ciclistes ‘ s’escolta una veu del grup ¡Adeu Visente! I les rialles es fan de notar, la gent es pensava que era una broma, i es cert que li diuen Visente al capdavanter del grup. Deixem la carretera a passem a camins de camps, i entre els xalets caminem, al sol va fent calor i per l’ombria fa algo de fresca, anem a l’esquerra de la carretera, vorejant-la i de tant en tant tocant-la, ben senyalitzada amb postes i ratlles grogues i blanques de PR.

13/06/2015 Senda anual Pla de Corrals - Pinet

            Para la Penya es la setena vegada que s’organitza la senda Pla de Corrals a Pinet, es la nostra senda, una de les dos que fem tots el anys, i sense dubte la mes apreciada per el seus membre. Te un recorregut de 14 km. i de bon caminar. Com sempre cafè i marxa, hem quedat amb un companys de la Costera a les 8 del mati al Pla de Corrals, concretament al àrea recreativa que hi ha a l’entrada del poble. Per una vegada som puntuals a l 7.55 estem allí.

            La pedania o entitat singular  de Pla de Corrals depèn del poble de Simat de la Valldigna. Aci tenim una xicoteta descripció de la nucli de població:

            “ El Pla de Corrals és una pedania situada a l’oest de la població, darrere de la muntanya de El Toro, i a mig camí entre Simat i Barxeta. Allí viuen durant tot l’any una vintena de persones, encara que a l’estiu, per ser lloc habitual d’estiueig, la seua població augmenta en gran manera. Al voltant d’un carrer de cases adossades trobem “el poblet”, on s’hi troben els dos bars-restaurants de la zona. Al final d’aquest carrer, i al costat d’un barranc, es localitza la Font Roja, recentment remodelada, i el llavador públic, situat uns metres més avall i que canalitza l’aigua cap a la sèquia de Barxeta. El paratge està rodejat per imponents xops que fan una fresca ombra. El Pla de Corrals és un indret natural on s’hi conserva gran part de la vegetació originaria d’aquestes terres. Així, a les parts més humides i més altes trobem frondosos boscos de carrasca i freix, combinats amb espessos arbustos i plantes lianoides, que fan encara més difícil transitar per estos atapeïts paratges. A les parts més baixes, domina el pi i el garrofer, sota els quals s’estén una bona mostra de plantes aromàtiques (romer, tomanil, pebrella...)”

06/06/2015 Sant Blai - La sima de l'Aigua

            Com sempre cafè i marxa, hui anem al terme de Carcaixent per recórrer una nova senda, el lloc de destí es conegut però el traçat nou. Som 10, després de la ruta tenim dinar de germanor.

            L’eixa la fem des-de un punt a l’urbanització Sant Blai, deixem el cotxes a l’ombra i a caminar, ¿ quants kilòmetres farem? ¡ no heu se! Diu el guia. Xarrem de les eleccions passades i sa divina un somriure en els llavis de la gent, canviem noticies dels resultats “ al meu poble hem canviat, al meu segueix el mateix però pacta, al meu es nou i no necessita pactar”, seguim avant, la muntanya esta plena de matolls i algun que altre pi, sense formar boscos, ens passa un cotxe i el guia diu que no podem anar a vorer el “Palasiet” una de casa situada a la dreta de la senda, casa de llauradors ben aposentats, però que es molesten les visites, una llàstima a l’altra serà.

            Com sempre la problemàtica dels fills, “ la meua ha acabat les practiques i li han fet un contracte de treball de 6 mesos, la meua ha acabat el curs i te bones notes, al meu li ha donat beca i se’n va l’estranger”, seguim avant, camí d’asfalt, de formigó, de terra, en aplegar a la casa d’en Bernat, casa senyorial de un terratinent de Carcaixent, el guia ens compta que ja fa unes dècades aquesta era la casa principal i als voltants havien unes mes menudes on vivien llauradors assalariats, ramaders, en la casa gran era el lloc on aplegava el menjar per a tots el treballadors, la casa esta prou ven conservada, a l’esquerra del pati, esta un antic jardí abandonat i que en el seu temps era un lloc d’esplai molt ombrós, ara els matolls i la falta d’esporga dels arbres l’han fet un lloc obscur, bo per a descansar del calor de l’estiu.