26/11/2016 Les Moles – Senda del Portalet – Senda Llarga – Barranc de la Fosc – Via Augusta

            Com sempre cafè i marxa, farem dos reunions, la primera al Domenech, però abans una anècdota, un control de alcoholèmia!, senyals lluminoses pare el cotxe i dos G.C. revisant el segell de la ITV, “abra el paquete, introduzcalo en la boquilla y sople hasta que yo le diga!”, “un momento que tome aire!”, agarre aire i bufe com un condemnat, “siga!”, no havia vist la pinta que portava, equipat per al senderisme.

            Una vegada reunits eixim cap a Canals, en som 5 i en aplegar al poble dos mes, anem cap al punt d’eixida i a fer marxa, estem a la partida de “Les Moles2 a prop d’un àrea recreativa abandonada, passem per baix de la línia de ferrocarril i cap amunt per asfalt, en aplegar a un corba “ací una xiqueta que anava en bici, va caure per aquest marge i va anar a parar al barranc, va quedar molt malferida, es va clavar el manillar i van tindre que extirpar-li la melsa!”, seguim avant i entrem en una plantació de cítrics, tot abancalat, reg per goteix, impressionant, pareix un exercit, files ordenades, cartells indicant la varietat, manegues per polvoritzar on no apleguen el turbos, mirem amb curiositat la finca, passem per davant de l’anomenada “Casa del Raco”, antic mas on vivia l’encarregat de la finca, miren arrere i veiem “Sant Didac” i la “Serra Grossa”, com es diuen aquells pics?, no tenen nom, es el conjunt de la serra Grossa!, a la dreta veiem uns picatxos, i un company diu “ abans es podia pujar, però fa un anys un veí de Canals va comprar la finca que envolta la muntanyeta i la va rodar d’una tanca, i ara no es por pujar!”, anem avant entre tarongers i mandarines, sempre amunt, en passar la finca entrem en caminal i a hi esta un caçador sense escopeta, “bon dia!”, “bon dia!”, contesta, “hola tu no eres el llanterner?”, “si, estic caçant amb el gos, el animalet esta a hì al fons del barranc i pareix que el seu olfacte funciona!, per ací no hi ha molt conills!”, “pues per baix jo els he vist amb gran quantitat quant vaig en la bicicleta!”, “on aneu?”, a fer una volta!”, per ahi dalt hi ha una senda molt interesant que puja al mollo!” i li explica el recorregut, “adéu!”.

19/11/2016 Xeraco – Xeraco, per les 5 rutes

          El nom li vè perque seguim el recorreegut dels senders PR-CV 183, PR-CV 051, PR-CV 153 i les rutes 2 i 5 de Xeraco, les primeres amb ratlles blanques i grogues i les segones amb ratlles blanques i taronja.  En som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Safor a fer una ruta amb pocs waypoints esperem que no tinguem cap de sorpresa. Per aplegar al inici de la ruta hi ha que eixir de la nacional i girar a la dreta a l’altura d’una empresa que finestres d’alumini i demes elements per a les vivendes. Hui hem eixit a les 7.30, hora desacostumada per la penya.

           Al principi asfalt, anem cap a la dreta, entre camps de mandarins i tarongers, alguns ja el han collit, altres estan en la fruita penjant, ara a dreta ara a esquerra, deixem el asfalt i passem a senda de terra, açò s’empina, on anem?, cap aquell poste! Anem amunt, espereu!, Una foto des-de baix!, lo del cap de setmana en sembla que no ha quallat!, en sembla que no!, comenten uns companys, pugem poc a poc, en aplegar a un creuer dreta o esquerra?, a l’esquerra!, hi ha senyals a la pedra, son blanques i grogues!, anem amunt, en aplegar al poste, cap a on anem?, al balco!, l’altra senda ja la farem un altre dia, ara mateix no la conec, anem cap a l’esquerra a buscar “El Balco de les Esmoladores”, en un no res estem allí, esmorzem?, quina hora es? 9 i mitja!, a esmorzar!, mirem cap al mar tranquil xicotetes ones li donen moviment, de l’altra manera seria un espill, a l’esquerra el “Penyo de Ferragut”, davant el litoral de Xeraco i Gandia, el Montgo s’endevina entre boirines, a la dreta “la serra Falconera” i a la dreta “el Monduver”, el paisatge es increïble, ¡ una meravella!, gaudim dels entrepans, de les olives, dels fruits secs, dels dolços, reposem forces i seguim avant, anem per senda ondulada com les ones del mar, deixem arrere la senda i entrem en pista forestal, la serra esta verda, algun pi, matolls per tot arreu, ara amunt, ara avall, davant apareix el “Penyalba”, amic íntim del “Monduver”, amb la seua forma característica redona com un bolet, un caçador a la dreta amb un gos, no hi ha cap de perill, anem cap a “les Foies”, i segons el gps no aplegarem.

12/11/2016 Font de Partaga - Font de forata - Pas de la Rabosa - Aitana - Collao de Tagarina

            Com sempre a les 7 cafè i marxa, ens ajuntem en el bar Domenech, al poble d’Alberic i partim cap al poble de Benifato, situat a la Vall de Guadalest dins de la comarca de la Marina Baixa. El viatge tranquil per carreteres plenes de corbes, paisatges encisadors, alguns racons entapissat per la tardor, els arbres caducifolis amb una gran varietats de colors, des del el verd clar al vermell, un plaer per als ulls.

            Hui toca fusió de penyes, anem a compartir una senda per la serra d’Aitana i el seu cim amb la penya “La sargantana i la Granota”, es la tercera vegada que fem ruta amb elles, gents de varies comarques, i que tenen en comú?, la professió!, en aplegar al poble de Benifato busquen un bar on prendre un calentet i no tenim sort, esta tot tancat.

            Pujem per la pista forestal buscant la font de Partagat en la vessant nord de la serra, no som el primers i tampoc els últims, esperem al guia que aplega amb puntualitat, salutacions i caminar, un company ens fa un relat de la seua infantesa, aquella paret extra-plomada allí a la dreta, la vaig escalar quant tenia quinze anys, te prou de dificultat, son 40 metres de paret extra-plomada i tens que fer ús d’un estribo per poder pujar, tardarem unes quantes hores per aplegar a la part de dalt!.

05/11/2016 Senda anual L'Alcudia-Millares

            La ruta de l’Alcudia a Millars, canvia de recorregut, som 16 el  membres de la Penya l’Argilaga que anem a fer el recorregut, en total son 69 persones vingudes de tots el racons de Ribera.

            El grup mes nombrós fa l’eixida des de el “Corral de Rafel” al terme de l’Alcudia, la resta des de el paratge anomenat “La Parra de Abajo” al terme de Tous, a les 7,30 de mati i puntualment estem al lloc acordat. La pluja fa acte de presencia i apareixen les jaquetes impermeables, algunes de caràcter tècnic, altres mes sencilles, una capa d’aigua que ens fa somriure, pareix una disfressa de hallowen, en uns minuts fan la seua aparició els caminants de la senda llarga, salutacions als companys de sendes “he vist que ja eres pare!, enhorabona!, gracies!, a un altre company “i la dona no ha vingut?”, no!, seguim avant saludant altres coneguts, companys de tantes sendes recorregudes, de estones divertides, de alguna que altra penúria, bona companyia sense cap de dubte, trobem a faltar algun company que per compromisos han faltat a la seua cita anual.

            L’eixida agrupada i a bon ritme, per asfalt, anem vorejant la muntanya de Matamon, lloc on s’ajunten els termes de Catadau, Tous i Carlet, en un temps en el cim havia una ermita dedicada a Santa Barbera, on tradicionalment es feia una romeria i per sendes pujaven els romers a honrar a la santa.