lunes, 11 de agosto de 2014

09/08/2014 Pla de Corrals (Valldigna) - Pinet )Vall d'albaida)


Com sempre a 7 del matí cafè i marxa, anem a recórrer la senda o més bé pista forestal que en anys no molt allunyats comunicava part de la Vall d’Albaida i Xativa.
Hui som 2, la resta ns/nc, ells i elles no gaudiran d’aquesta senda de bon caminar, ampla amb ombres en el trajecte i com no, un esmorzar de lo mes bo.
A les 7.50, o vull dir les 8 menys 10, ens posem en marxa, en uns mesos ha canviat el paisatge, noves tanques, la boirina matinera ens despista i dubtem, la pedrera ens orienta cap al camí, la pedra o millor dit el marbre d’aquesta mina es coneguda per el nom de “rosa Valencia” o “del Buixcarro”, ja que esta a l’ombra del cim del mateix nom. De bon mati i calor, la humitat ens banya, i seguim avant esperem que a la tornada el sol ens acompanye.
Deixem les primeres vivendes a dreta i esquerra, en el primer encreuament eixim de dubtes, dreta a l’alberg de La Bastida, recte cap a Pinet, allà anem, com sempre amunt, amb silenci, i de vegades xarrant de les coses de la vida, dels polítics defraudadors, hi han esperances que algun dia els polítics se renoven o ens anirem al poll.
Les boirines no ens deixen vorer el paisatge, alguna foto se pot fer, anem amunt, a l’esquerra deixem la pedrera i un ramat de gossos, a mesura que anem pujant veiem millor la pedrera, els blocs de pedra tallada alineats com a soldats esperant el desfile. Apleguem el estret de Vinyavella i comença a canviar el paisatge, del matoll baix passem al pi blanc i al roig, els primers de verd clar en cara de malats, els rojos de color verd obscur intens, deixem el avenc a l’esquerra i retrobem el camp amb la tanca ecològica, tota ella feta amb somiers metàl·lics rodejant un camp ple d’arbres, hi han ametlers, algun xiprers, oliveres i altres arbres que no distingim per estar allunyats del camí, seguim avant, son les 9 i 10, estem apropam-nos a Pinet, allí esmorzarem, apleguem al encreuament de Barx, un indicador ens senyala a l’esquerra Barx, al recte Pinet, veiem moltes figueres sense fruits, una llàstima ja que averem gaudit menjam-nos les figues , a la dreta un camp perdut amb el fruits sec, que s’han deixat perdre, uns mesos abans i averem gaudit com bons caminants que som, sols agarrar fruits del camps abandonats.
Ja prop de Pinet a uns metres abans de l’encreuament del GR-236 que ve del convent de Sant Domenech a Llutxent, veiem una mena de sequiol fet per la mà del home, el camí el trenca, ens preguntem ¡que serà!, la incògnita a hi es queda, llegim el cartell del GR-236 “Pinet –església, bar, farmàcia, tenda”, no hi a cap de dubte, els 4 elements per a viure, per al creient el primer es el mes important per cuidar l’espirit, i els altres tres el cos, deixem el primer a banda i ens dedicarem a la resta.
Primera faena a Pinet, rentar-nos la cara a la font de la plaça, segona a per el entrepà, sorpresa ¡ ja no estan les germanes al bar! hi ha uns altres, la clientela com sempre fidel, els del poble i els ciclistes, els entrepans de figatells com a menjar principal i per acompanyar truita a la francesa i l’espanyola, cervesa fresca, cacau torrat amb corfa i amanida del temps (tomaca, enciam, olives i ceba), el entrepans en saben a gloria, acabem amb un cafè, i a caminar, la foto de rigor a la plaça, i tornem cap al Pla de Corrals, la pujada suau, a poc a poc tornem arrere, el sol brilla, i encara no fa calor, caminem xarrant de tot un poc, ens apleguen fotos del Teide per whatsap, tenim companys de vacances per allí, passen ciclistes, “adéu, bon dia” i seguim, el Benicadell i la vall no se veu, la boirina esta a hi, a poc a poc va eixint el sol de les boirines, foto i seguim a la nostra esquerra de tornada el pins ens sembla que estem als pirineus, girem la vista i tornem a la realitat, paisatge mediterrani. Al company li apleguem noticies del fill, esta bé, esta de Erasmus, la beca que li donen sols pot pagar el lloguer del pis, el avio, el menjar i demes te que eixir de la butxaca dels pares, l’avio no es capritxo, te que creuar el xarco. El govern die que dona beques internacionals per estudiar al estranger i els ompli la boca, ja sabeu els que tinguen fills que vulguem estudiar al estranger ¡ a rascar-se la butxaca !. Seguim avant i ja estem a l’Estret de Vinya Vella, comentem que mes avant farem una circular del Buixcarro, un company coneix una senda. Estem a la baixada, mes ciclistes, al senda no es fa pesada, el dia que tinguem nets els contarem les anades i tornades per este camí anomenat “Camí vell de Xàtiva”, ara veiem el tall de la pedrera, verticals, pensem que com podrien traure abans marbre per a fer el David de Miguel Angel o el Moisès, ara son maquines, abans amb trocolés, cordes i força bruta, ara una serra d’aigua, una maquina elevadora i ja esta. No un no res estem baix al cotxes, son les 12 i 20, la senda bona, i l’hora millor. Aquesta senda tenim que fer-la tots els anys, no sols per el entrepà, també per el paisatge, les vistes meravelloses, hem vist La Costera, la Ribera Alta, La Safor, la Valldigna i la Vall d’Albaida, els cims del Monduver i el Penyalba, El Cavall Bernat, i entre boirnes el Benicadell, hem creuat la serra de Quatretonda, hem anat de la Valldigna a la Vall d’Albaida en un no res, senda completa.





lunes, 4 de agosto de 2014

02/08/2014 Clasica de la Murta (circular)

 



A les 7 café i marxa, en dirigim a La Murta, vall existent al municipi d’Alzira, el nom li ve donat per la planta “Murta” molt abundant a la vall, en castellà “Mirto” i el seu nom botànic “Myrtus comunis”. Lloc també conegut per “La vall dels Miracles”, fou visitat per el rey Felip II i altres personatges de diferents èpoques, el pont que hi a l’esquerra per accedir a la monestir porta el nom d’aquest rei.
Aquesta vall, rodejat per cims de no molt alts, però agrestes i de pas dificultós, per accedir als cims i fer la circular, hi han sis sendes, El Cavall Bernat i baixar per la torrentera, des-de el Monestir cap a la Creu del Cardenal, de Llauri per el Pas de Sant Sofi, des-de la vall de la Casella, des-de l’Ouet per el Llom del Matxo flac i senda de la solana. Hui farem per a nosaltres “La Clàssica”, pujarem per la dreta.
Hui som 6, comencem la senda per darrere de la casa del guarda, cap al Pas del Pobre seguint la senda de la solana, de pendent no molt forta i continuada, en la primera part deixem un forn de calç a la dreta, a poc a poc la senda va fent-se estreta. La senda va formant un túnel frondós. Rodejats de pins, freixes de flor i romers, anem cap amunt, caminem de presa volem fugir de la calor, fa fresca, bufa el ponent, lo que vol dir que farà calor mes tard, xarrem, “no seguirem la senda del pas del Pobre, girarem a l’esquerra, on diu que no se pot seguir”, abans d’aplegar al encreuament, passarem per una zona amb alguna de dificultat, hi a que valdre’s de les branques dels matolls poder pujar, seguim avant, hui sense femines, que estan de vacances.
En encreuament a l’esquerra i anem cap al barranc obscur, paral·lel al barranc fosc, comprovem que la senda esta en bon estat, te molt de transit, esta neta, coronem on se separen les vall de la Casella i la murta, deixem baix el Pas del Pobre, les vistes com sempre impressionants, a la dreta la Murta, a l’esquena les Orelles del Ase, a l’esquerra la Casella, la Barraca d’Aigües Vives, entre boirines veiem El Benicadell i el Montcabrer, la Ribera Alta, La Costera, la Vall d’Albaida, en fi ens deixa bocabadats. La pujada cap a la base de primer orella del Ase, per dins del barranc es prou empinada, sempre amunt, “hui tornarem per un altre lloc i acurtarem la senda, han netejat una tros d’oliveres a prop de la casa vella de la Murta”, fotos i mes fotos, hi ha que aprofita el dia, la primera vegada que vaig pujar a la Creu del Cardenal, era en ple hivern i la boira no en va deixar vorer estos paisatges. Apleguem a un xicotet pla que el creuem en un no res, una pujadeta mes i estem a la zona plana gran que ens senyala que la primera zona de “puja com puges”, ha acabat, girem a l’esquerra i comencem a buscar la cresta que ens portarà a la Creu, tenim a la dreta la Ribera Baixa i l’esquerra la Murta i la Ribera Alta, es una zona de caminar tranquil i vorer on possés el peus, deixem la Creu a la dreta i seguim a buscar el Pas de Sant Sofi, i comença la part amb dificultat, seguim cap a la torrentera i fem una trepadeta, fora de la senda marcada, abans estava senyalat per unes marques roges, la senda baixa a poc a poc cap a la base la torrentera, no es dificultosa la baixada, però sí tens que baixar-la amb precaució.
Ara sí que hi a que pujar, no es molt llarga, a trossos se por pujar planta i altres agarrant-se de les pedres i matolls, hi a que tantejar les pedres ja que hi ha algunes soltes i podíem caure, en ¼ d’hora estem dalt, la dificultat no es molta però si exigent, a la part final hi a que pujar per la dreta, hi a un xicotet pla i una altra trepadeta i estem dalt, la fita del Cavall Bernat la tenim davant. Hora d’esmorzar, gaudim de les vistes impressionants, el esmorzar com sempre l’agarrem amb gana, ens venen a la memòria amics i familiars que han faltat i en ve a la memòria un epitafi d’un poeta de la Ribera de nom Al Zaqqaq, que va nàixer abans de Jaume I, que va nàixer a Valencia, nebot d’una altre poeta riberenc de nom Ibn Ben Jafaya, i que diu:
De vuestro lado me robo la muerte, inexorable ley de los humanos. En ella os precedí; però a la postre, no tardaremos en hallarnos juntos.
Decid, por vida vuestra y por mi sueno; ¿ no fue nuestro vivir una delícia?
Ore por mi quien por mi tumba pase, y pague a la amistad la fe jurada

Descansem un poc i seguim ara cap avall, la primera part de la baixada tranquil.la, ja tindrem temps de baixar amb tots el sentits alerta, mentre podem gaudim del paisatge, s’acaba el pla i tenim davant la baixada molt pronunciada, sols el 22% de pendent, com he dit abans “la baixada amb tots el sentits”, lentament baixem, mirem al davant sempre, es fa llarga la baixada, apleguem al poste que indica a la dreta la “Malla Verda”, un altre tros de baixada i girem a la dreta, davant el Tallat Roig, fa uns anys el vam recórrer, a la paret roja hi a una zona d’escalada, veiem la senda de baixada a la dreta de la muntanya.

Estem al Pla de Pouet i trobem la font, esta seca, seguim avant i travessem un barranquet sense importància, una baixada més amb dificultat, curta però intensa, els caminants capdavanters esta a l’ombra d’un cartell indicador, zona ja mes tranquil.la i cap avall, en el indicador al Racó de Les Vinyes girem a la dreta i avant, zona de xarrada i de bon caminar, per caminals en dirigim al pàrquing on hem deixat el cotxe, girem a l’esquerra i apleguem a la zona d’oliveres, treballades per el home i temps al temps, acabaran fent un dossel verd-gris, creuem un pontet i ja hem acabat la senda, fa calor, son les 12 i10 del mati, objectiu complit. Hem gaudit de la senda amb un final diferent als altres, uns glops d’aigua i quedem per a la setmana vinent ¿a on anem? Prop de casa, la clàssica de la Penya, Pla de Corrals (Simat de la Valldigna) de la comarca de la Valldigna, fins a Pinet a la Vall d’Albaida, son 14 quilometres sense dificultat. Adéu fins al dissabte.