29/09/2022 Circular Alfauir

                 

            Per aplegar al poble d’Alfahuir, cal anar per la A-7 en direcció Alacant, en passar el por de l’Olleria agarrarem l’eixida en direcció a Gandia, baixarem en direcció al mar, a l’altura de Rotova eixirem en direcció al poble, deixarem el cotxe al costat de la piscina municipal, esta a l’entrada a l’esquerra.

        

16/09/2017 Font d'en Carros - Les Covatelles per el PR-CV 347

            Hui en som 9, com sempre cafè i marxa, anem al poble de La Font d’en Carros a comarca de La Safor, anem a recórrer el PR-CV 347, que ens portarà al cims de Les Covatalles i el Puig del Frares.

 

            Per començar la ruta busquem les afores del poble i el punt d’eixida es al costat de l’escola del poble, punt de referencia vàlid, l’altra es entrar per carrers estrets i hi ha que tindre en compte que els dissabtes fan mercat. Després de d’un xicotet recorregut per dins del poble trobem la primera senyal de que estem en el bon camí un poste del PR-CV 347, caminem de bona gana, l’ambient humit ja que el dia abans va ploures i esta la senda enfangada. Xarrem de tot un poc, ”estic desentrenada i vullc posar-me en forma que fer la senda de Millars i mes avant les Tres Maries!”, diu una companya, “recorda que tenim pendent el Penyagolossa!” diu el guia, “veritat es!”. Entre uns i els altres el ritme es bo, “ja tenia jo ganes de agarrar-te un dia i fer-te suar!”, li diu un company a un altre marcant un pas ràpid. L’altre ni contesta, apleguem a un creuer i be allò “dreta o esquerra?”, uns quants se’n van a l’esquerra, “pareu es a la dreta!” diu el guia, anem a la dreta i amunt, deixem les clarianes i entrem en un bosc de pins prou espès, la brossa humida ens mulla els pantalons, fa xafogor i entre unes coses i altres anem suant, “ bona senda per a l’estiu, molta ombra i bon caminar!”, diu una companya.

13/05/2017 Circular de Xeresa

            Hui en som 5, anem prop de casa, concretament al poble de Xeresa, com sempre cafè i marxa.

            Per aplegar al punt d’eixida anem sempre a la dreta ja dins del poble, deixem el cotxes a al final del poble prop del llavador i de l’ermita, ens equipem i amunt, un garrofer a la dreta de soca molt grossa a la que li han eixit un rebrots i esta viu, el paisatge ens sembla conegut, anem avant i un cartell a l’esquera ens indica que anem per la ruta dels corrals, la senda esta baixada de “Wikiloc” i es diu “El dia del senderista”, el nom es el mateix, venim a gaudir de la ruta i de les vistes.

04/02/2017 El Monduver desde la font Nova (Les Foies)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, 6 de la Ribera i 2 de La Costera, lo promès es deute, anem cap a la font Nova al terme de Simat de la Valldigna, ens ajuntem a la font del Cirer, la font brolla com sempre, s’ha recuperat de la sequera; estem a un paratge incomparable, un balco privilegiat de la Valldigna, mentre esperem als companys, hi que dir que hem aplegat uns minuts abans de l’hora acordada. En aplegar la resta dels companys anem cap a la font Nova.

            El paratge de la font esta ple de postes senyalitzadors i que poden confondre algun senderista despistat, les salutacions corresponents, ja que hui bé una companya que ja fe temps que no venia, altres han excusat les seua presencia per el vent, no bufa molt fort i no molesta, anem cap a l’esquerra i la primera sorpresa del dia, unes orelleres per protegir-se del fred, “posat les orelleres!, mira que bé li paren!, i anirà calentet!”; anem avant. 

14/01/2017 C.I. del Parpallo – Coll de la Rafela – Monduver – PRCV_51

Com sempre cafè i marxa, hui en som 5, tres de la Ribera i dos de la Costera, anem cap a la Safor, hem trobat en Wikiloc, una senda que puja/baixa al Monduver i que no coneixíem, alguns membres han excusat la seua presencia, “farà molt de vent, farà fred”, en fi excuses. A les 8,15 estem al Centre d’Interpretació de Parpalló-Borrell, despès de les salutacions “quant de temps sense voret, feliç any nou” motxilla a l’esquena i a caminar, “crec que no he fet cap de ruta per el Monduver!” diu una companya, “es estrany que hages fet cap de ruta per aquesta zona!”, li contesten, “ a lo millor no la recordes!”, “pot ser!”, el guia fa l’explicació de la ruta, “ pujarem per pista forestal i desprès enfilarem la pujada al Coll de la Rafela, borem el un paisatge impressionant de les marjals de Xeresa i Xeraco, i com esta el dia clar vorem des de Valencia fins al Montogo”, desprès baixarem per pista i senda per tornar als cotxes, i sì anem bé de temps entrarem a vorer el centre per vorer l’exposició de la cova del Parpallo”!, allà anem, fa frescor res comparat en lo que ens espera la setmana vinent.

 

          

07/01/2017 Barranc de Les Voltes - Coll de la Rafela

            Senda “si lo se, no vengo!”, hui en som 14, anem cap a “Marxuquera” per fer la senda del barranc de “Les voltes” fins al “Coll de la Rafela”, eixim amb un poc de retard, en la recta de Simat ens reagrupem, pugem el port de Barx, enseguida topem amb els ciclistes matiners, la pujada lenta i amb precaució, passem Barx, La Drova i no trobem l’entrada al caminal que ens portaria al inici de la senda, al final un entrador ens serveix per deixar el cotxes, “podíeu aparcar fora de la tanca pues a la 1,30 la tanquem i no vos agradaria que el cotxes es quedaren dins”, “gracies!”, li contestem, dit i fet aparquem fora en un caminal; “esperem a un amic meu que no troba l’entrada!”, al cap d’uns minuts apareix l’amic, per mes senyes andalús, “on aneu?, en pregunta l’amo del camp “cap al coll de la Rafela, busquem el barranc de Les Voltes!”, “este es el barranc de Beniopa?”, “lo millor serà que aneu a buscar el barranc que esta a l’altra banda de la pedrera”, “gracies!”.

03/12/2016 Senda de Les fonts - Mirador - Senda Llarga

            Hui en som 8 i una convidada, anem al poble de Xeraco a recórrer una ruta per la solana del Monduver, com sempre matinet, cafè i marxa; per accedir a la ruta hi ha que aplegar al poble i a l’altura d’una fabrica de finestres i escales de ferro i alumini girem a la dreta i en passar el pont sobre l’AP-7, aparquem a la dreta de la carretera.

        

   

19/11/2016 Xeraco – Xeraco, per les 5 rutes

          El nom li vè perque seguim el recorreegut dels senders PR-CV 183, PR-CV 051, PR-CV 153 i les rutes 2 i 5 de Xeraco, les primeres amb ratlles blanques i grogues i les segones amb ratlles blanques i taronja.  En som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Safor a fer una ruta amb pocs waypoints esperem que no tinguem cap de sorpresa. Per aplegar al inici de la ruta hi ha que eixir de la nacional i girar a la dreta a l’altura d’una empresa que finestres d’alumini i demes elements per a les vivendes. Hui hem eixit a les 7.30, hora desacostumada per la penya.

           Al principi asfalt, anem cap a la dreta, entre camps de mandarins i tarongers, alguns ja el han collit, altres estan en la fruita penjant, ara a dreta ara a esquerra, deixem el asfalt i passem a senda de terra, açò s’empina, on anem?, cap aquell poste! Anem amunt, espereu!, Una foto des-de baix!, lo del cap de setmana en sembla que no ha quallat!, en sembla que no!, comenten uns companys, pugem poc a poc, en aplegar a un creuer dreta o esquerra?, a l’esquerra!, hi ha senyals a la pedra, son blanques i grogues!, anem amunt, en aplegar al poste, cap a on anem?, al balco!, l’altra senda ja la farem un altre dia, ara mateix no la conec, anem cap a l’esquerra a buscar “El Balco de les Esmoladores”, en un no res estem allí, esmorzem?, quina hora es? 9 i mitja!, a esmorzar!, mirem cap al mar tranquil xicotetes ones li donen moviment, de l’altra manera seria un espill, a l’esquerra el “Penyo de Ferragut”, davant el litoral de Xeraco i Gandia, el Montgo s’endevina entre boirines, a la dreta “la serra Falconera” i a la dreta “el Monduver”, el paisatge es increïble, ¡ una meravella!, gaudim dels entrepans, de les olives, dels fruits secs, dels dolços, reposem forces i seguim avant, anem per senda ondulada com les ones del mar, deixem arrere la senda i entrem en pista forestal, la serra esta verda, algun pi, matolls per tot arreu, ara amunt, ara avall, davant apareix el “Penyalba”, amic íntim del “Monduver”, amb la seua forma característica redona com un bolet, un caçador a la dreta amb un gos, no hi ha cap de perill, anem cap a “les Foies”, i segons el gps no aplegarem.

07/11/2015 Del barranc de Les Voltes fins al Monduver

            Hui som tres, la guassa del dia “ desprès de Millars hem fet una aclarida”, la resta a excusat la seua assistència: “faringitis, tinc febra, estoy roto, men vaig a fer bolets, no puc, trabajo, tinc curset, no vaig”, sols nomenar les mes cridaneres, total “Una Pleyade” d’excuses.

            La senda de hui es pot qualificar com dificultat mitja-alta “els desnivell son km 1: 4.39%, km 2: 8.46%, km 3: 12%, km 4: 12.93%, km 5: 19.67 i km 6: 16.01”, a partir d’a hi es pot fer una idea de lo que es la senda.

            Com sempre cafè i marxa, anem cap a Barx, poble que travessarem, i per CV-675 anirem cap a Marxuqera i en passar la redona de l’ermita de Marxuquera entrarem per un camí asfaltat “Camí de Sanchis”, el seguirem i travessar el barranc de Beniopa, anirem a la dreta i aparcarem el cotxe, a partir d’a hi a fer senda.

            De bon mati veiem unes mandarines, de les que gaudim un fruit, “bones de veritat”, anem pujant a poc a poc i girem a la dreta en un indicador del GR-236 “Ruta dels Monestirs”, ens endinsem en un barranc ombrós de bon caminar, aquesta senda va o anava en paral·lel a recorregut que es fa “ El kilòmetre vertical del Monduver”, recorregut que férem l’any 2011. Aquell el retallarem i al final que l’eixida en el barranc de Beniopa encreuament en el Camí de Sanchis. Desprès de comparar-los no se que dir la part dificultosa esta a partir del km.3 fins al 6 on esta el cim.

        

11/04/2015 Villalonga - Forna - Villalonga

            Primer que res comentar alguna coseta dels pobles que son inici, punt inter-mig i final de la senda. El primer Villalonga, poble de la Safor a prop de Gandia i nucli urbà on el primers vestigis que es coneixen del terme estan en la seua majoria al aire lliure en el lloc conegut com “E Pla de la Llacuna” del Paleolític Superior, altres jaciments son la cova del Pastor, la cova del Racó del duc, se feren troballes de punxons d’os, ceràmica decorada i alguns nòduls de sílex de l’època neolítica. El rei Jaume I la va conquerir en agost de 1240.

            L’actual població de Villalonga esta formada a partir de carrers musulmans i caserius primitius anomenats Cais, La Font i l’Alcudia, després de l’expulsió dels moriscos van quedar despoblats altres llogarets com Ráfol, Buixerques, Simat, El Reconc, L’Almàssita, La Plaça i Recunxent. Un document de 1607 es permet estimar la población musulmana en uns 1000 habitants a la Vall de Villalonga. Tambe el poble de Villalonga es molt conegut per un dels punts d’inici o final de la Via Verde del Serpis, antic traçat del tren Alcoi-Gandia.

            Forna forma part del nucli urbà Adsubia-Forna, que es va formar en l’any 1911, com no d’origen àrabs, destacant el castell templari de Forna, poble ben conservat en el seu traçat que guarda tot el sabor d’una alqueria morisca.

            Tenim noves incorporacions, ¿seran temporals? Els temps dirà. Anem a la senda que es molt interesant, en el seus origen sembla que era una senda de pota, i comunicava les dos valls, els primer kilometres a la l’altura de la costera de Senent el primer kilòmetre te un desnivell del 14% i el segon del 12 %, un poc fortes para la gent que estiga desentrenada. Travessem un bosc típic del mediterrani, pins blancs, matorral baix, tota la senda va per baix d’un dosser format per el pins, deixant de tanta en tant alguna clariana, de caminar agradable encara que pedregosa, la primavera esta en plena forma, les plantes florides per tots els costats, anem amunt i a partir del segon kilòmetre i abans de topar-nos amb la “Casa del Metge” comença la baixa molt suau cap a Forna, en zig-zag i estreta, en alguns moments per dins de regadores formades per el xafar de mols peus, eixim del bosc i la dreta veiem entre pins el castell de Forna, girem a la dreta i anem cap a ell, de sobte final del camí, una replaça que dona accés a un xalet, no trobem una baixada cap a la carretera, sols apreciem una que passa per dins del xalet, respetem la propietat privada i desfarem el cami. Es hora d’esmorzar, no podem aplegar al castell, Apareixem els entrepans, les olives, papes, llonganissa de pasqua, cafè i una mona de pasqua farcida de nous, i pepites de xocolate. El paisatge meravellós, una atalaia impressionant ens permet gaudir de tota la vall de Forna, plantada de tarongers, el olor del azahar ens ompli els pulmons del seu aroma embriagador, foto de grup i mengem totes les viandes i tornem cap al desviament i baixem cap al poble. Anem xarrant de tot un poc la salut dels "lesionats" va millorant, ens preocupem dels companys que no veiem, algún dia tornaran, temps al temps.

            Al poble estan de festa, fent curses per a menuts i gent no tan menuda, passem per el poble cap al castell templari, els carrers estrets i conservant el seu traçat de l’època morisca, els carrers tenen nom i algunes de les cases no tenen números, sols estan en la façana el nom d’alguna de les persones que viuen en la casa “ Ca Margarita, Ca Vicent, etc”. ¡ Bon dia ! saludem, eixim cap a la dreta i els corredor menuts passen volant cap a la meta d’arribada, nosaltres cap amunt al castell de planta quadrada, amb quatre torres de les sols una conserva el sostre. Des-de la seua porta que esta tancada, i indica els horaris de visita, i no coincidim, fem foto de grups i gaudim de les vistes, davant la vall darrere un altra vall i la Llacuna de Villalonga. Fem un paronet i tornem cap arrere, al ser la senda lineal cadascú va al seu aire, ara amunt, tornem cap a Villalonga, la senda esta molt transitada, al ser vespra de diumenge de Pasqua, la gent ix a caminar i sense presa, el dia no acompanya massa, però fa bo, comença la pluja, gotes aïllades, així serà tot el camí de tornada, un plugim sense importància, al tòner gaudim de les vistes cap al mar i veiem el castell de Villalonga entre un clar de pins, cosa que abans no havíem vist, en ruïnes, sols conserva el murs, el plugim es transforma en gotes mes grosses, i com estem a prop del cotxe no li donem massa importància. En aplegar ens acomiadem fins a la propera senda i per canvis d’última hora, borem on la fem. Esta senda es recomanable per qualsevol època de l’any. No hi ha fonts, encara que al distancia entre pobles es curta i ens podem abastir d’aigua al qualsevol lloc dels dos pobles.

Per el surar de Pinet i el barranc de Manessa (Barx)

 

Hui som deu, matinet eixim cap a Barx, poble situat a la comarca de la Safor, les previsions son fer una senda circular, i recórrer dos paratges de bosc típic mediterrani. L’eixida es des-de la font de la Drova, pedania del poble de Barx, l’eixida rapida, anem per pla i enseguida comença la primera rampa, que ens portarà a la font de la Mongeta, no la hem vist, el ritme fort, una companya tira del grup sense descans, les primeres baixes se produeixen, anem esperant de tant en tant als ressagats, som solidaris, no deixem ningú arrere, a poc a poc anem fent camí, se parla de les presons i un company diu “ que lo d’ell si que es una presó , 30 anys casat i privat de llibertat”. Amunt parem a vorer el forat de l’Aire, cavitat natural que deu sap d’on ve, a l’estiu fa goig assentar-se a bora i deixar que el aire ens refresque. Segons la informació que hi a internet te una fondària de 118 metres, la baixada se fa de forma escalonada, tram a tram.

            Deixem la sima i anem cap al encreuament que ens portar a la pista de Pinet, al encreuament anirem a l’esquerra, al recte porta cap al barranc de Manessa i la dreta al cim d’Aldaia i a l’avenc del mateix nom.

            El ramat de bous no esta per allí solt, no tindrem que córrer davant d’ells, un paronet al sol, fa fred i el aire gelat, açò es un no viure, llevat roba, posat roba, la penya es posa al sol per calfar-se, mentre xarrem de tot un poc, chistes inclosos, reprenem la marxa i en un no res estem a la pista de Pinet, de bon caminar després d’una senda pedregosa i no de massa bon caminar, ara anem millor el ritme augmenta, un kilòmetre i pico mes tard es fa hora d’esmorcar i trobem unes taules al sol, una meravella, esta al principi del anomenat Surar de Pinet i Llutxent, les 10 i al entrepà, la taula esta plena d’olives caseres, mandonguilles de bacallar i all i oli, vi de Xalo, la bota, fruita i després, pastissets de moniato i coquetes i també cafè, el gos també gaudeix de l’esmorzar i després el dolç, estem envoltat de bosc mediterrani, sureres, pins alguns xiprers, romer, llentiscle, argilagues, falagueres seques, un plaer per als sentits. Xarrem de receptes de cuina, com fer “llonganisses al conyac o al brandi, es calfa l’oli i quant esta calent s’afegeix el licor i se crema, després les llonganisses i a menjar-les”, recepta senzilla i espectacular.

            Al sol pareixem sargantanes, quedem per organitzar un sopar en passar el nadals, fem camí travessant el bosc de sureres en este tram te una llargària de 928 metres d’espectacle, una meravella de la natura, intacte, eixim del bosc mediterrani i anem avall per una senda pedregosa, baixem a bon ritme, els comentaris de sempre “ara baixem, després pujarem”, la senda sense dificultats dignes de menció, va pujant el sol i fa de calor, fora roba, l’aire gelat, posem roba, anem apropam-nos a poble de Pinet, des-de fa un kilòmetres estem a la Vall d’Albaida, poble menut i ens sembla que els xiquets i xiquetes tenen que anar al poble de Llutxent a l’escola, la del poble esta tancada.

            Parem al poble a beure aigua a la font de l’església, el bromistes diuen que pot estar beneïda, mirem el rellotge i nosaltres no estem torts si no que es ell el tort, “algú es passa donant-li corda i el va deixar mes que tort”, anem cap al camí de Barx-Pinet, ¿per on anem, Mamelles i camí?, ¡ per les Mamelles! I allà anem la pendent no molt forta, entre el 10 i el 11%, de tant en tant foto, la Vall d’Albaida als peus, i el omnipresents Montcabrer i Benicadell a hi estan, gegants de pedra guardant les valls. A l’esquerra esta el Estret de Vinyavella, vell conegut nostre, bons records en porta, a l’estiu el caminarem per la senda anual de la penya. Amunt anem, un tros pla i altra volta a pujar, en un no res estem al camí vell de Barx-Pinet, anem per pla s’han acabat les pujades, caminem a bon ritme, uns kilòmetres i entrem al paratge del barranc de Manessa, ara estem al terme de Barx, un altra meravella de bosc mediterrani, entre el membres de la penya hi ha mestres de  primària de ESO i fins tot de FP, els comentaris son “menys centre comercial i mes natura, es impressionant el barranc de bon caminar, sureres, pins, falagueres, llentiscles, matoll baix, lligabosc, a la primavera estarà impressionant” ¡ tornarem a fer del barranc de Manessa i per altres camins!, baixem despresa i en la font de la Benita a la dreta ens ja falta menys per aplegar a la font de la Drova, punt de partida. Quedem per la propera setmana, farem la senda dels barrancs de l’Alcudia i després dinar de germanor, estaré casi en Nadal. Tindrem un altre any a l’esquena i tornarem a fer sendes, velles o noves, però sempre caminarem. Projectes molts en tenim i sempre en deixarem algun a la butxaca.

            Arde el sol,

            arde sin Piedad – más el viento

            es del otoño

02/02/2013 Les Cases de La Llacuna - Cim de Azafor

El día ventoso, la senda dura, el primer km. 24% desnivel y por una senda visible a partir de ahi hasta el km 1,5, camina como puedas, pusimos algunos hitos orientativos, una vez se llega a la vegetación la senda es facil de seguir.

La senda se transforma en un sube-baja siguiendo la cresteria del "Circ de la Safor", las vistas desde sus miradores es impresionante, con caidas de vertigo.

Las vistas maravillos, con el día claro se ve a lo lejos la silueta de los montes ibicencos. La subida vale la pena, se ve El Montgo, La serrella, Aitana, Montcabrer, Benicadel, El Carrascar de la Font roja, en fin una panoramica indescriptible. La subida requiere una buena forma fisica, aunque el recorrido sea solamente de 7 km. la duración de de 4 horas o más. La bajada se realiza por un PR, de caminar regular. Distancia: 7 km. Duración: 4.34 h. Desnivel: 547 m. subiendo, 547 bajando m.

12/09/2013 La solana del Monduver

Senda por la Solana del Monduver, salidendo desde Xeresa, al principio un poco liada ya que el inicio es pasando por el lavadero y siguiendo una acequia o canal cubierto de cemento, la senda gira a la derecha y hay que seguir atentamente las señales por la zona del "por Senglar" que apenas esta señalaizada.

La senda un poco rompepiernas subiendo bajando, pero divertida, se recorren una serie de corrales  de ganado que estan abandonados, tropezamos con los organizadores del "Kilometro Vertical" del Monduver que estaban senalizando la ruta, según nos dijeron este año con dos variantes una dura por el Collao de La Rafela y otra por el corral del Obreret, el dia soleado un divertido, la vuelta por la fuente del Carritx. Vale la pena hacer la senda

Distancia: 11,88 Km
Tiempo: 4.34 horas con almuerzo