11/12/2016 Riu Alfambra (Caños de Gudar) – Barranc d’Umbrias

Som 6, hem passat la nit al càmping Los Alamos a la Virgen de La Vega, pedania d’Alcala de la Selva, el personal amable i el lloc ideal per a passar uns dies tranquils per fer senderisme o esquiar a les pistes de Valdelinares, que estan molt prop.

A les 8.15 els termòmetres marquen -6.5º, fa fred de valent, però al no haver humitat no es nota tant, acudim a la gasolinera que esta en direcció al poble de Alcala de La Selva, para revisar les rodes del cotxe, al vehicle, i suposem que es degut a les temperatures baixes marca que una de les rodes ja perdut pressió, al final es tot problema de temperatures. “Buenos dies, hace frio!”, li diguem al encarregat de la gasolinera, “si!, hoy hace fresco”, “ la estación meteorològica marca -6.5!º”, li diguem al home, “marca eso porque esta a la orilla del rio y en una hondonada, aquí hace menos, en Alcala pasa lo mismo, en la plaza del pueblo marca -2º y en el molino que bajo -4º”, ens contesta “gracias por todo, nos vamos a caminar un rato, adios!”. Les rodes a la pressió ideal i anem cap al punt d’eixida.

10/12/2016 San Rafael (Port) – Fuennarices – Cascada de l’Hedra – Cami Ontejas – Collao

Hem canviat les rutes valencianes, hui anem cap a terres d’Aragó, son 6 caminants, 4+2, com sempre cafè i marxa, al punt de reunió de l’Alcudia i eixim cap a La Virgen de la Vega, pedania de Alcalà de la Selva, on esperen dos companys senderistes, el guia habitual hui es deixa portar. L’eixida mes tard de lo normal, ja que tenim dos hores de cotxe fins al punt de reunió.

Fem l’eixida des de el “Port de San Rafael” mirador impressionant de la vall on esta el poble i la pedania. Eixim cap a la font de “Fuennarices”, la baixada llarga, caminem per un bosc de pins als que no estem acostumats, fa frescor i en les clarianes del bosc esta tot pintat de blanc, la rossa blanca fa acte de presencia, no tenim sensació de fred, el ambient es sec i amb poca roba d’abric hi ha prou, el guia comenta “anem cap a la cascada de l’Hedra es impressionant, a la primavera porta mes aigua degut al des-gel de les muntanyes que ens envolten!”, “ací els pins no tenen processionària, en la part de baix no mes passar el poble de Mora de Rubielos estan plens de nius, i hi ha molts que han perdut moltes agulles i estan en mal estat!”, caminem alegrement cap avall, camí de terra ample i poc transitat, anem a bon ritme, “podíem esmorzar a la meua pedra favorita, ja va fent-se hora de menjar-nos el entrepà!”, “val!”.

03/12/2016 Senda de Les fonts - Mirador - Senda Llarga

            Hui en som 8 i una convidada, anem al poble de Xeraco a recórrer una ruta per la solana del Monduver, com sempre matinet, cafè i marxa; per accedir a la ruta hi ha que aplegar al poble i a l’altura d’una fabrica de finestres i escales de ferro i alumini girem a la dreta i en passar el pont sobre l’AP-7, aparquem a la dreta de la carretera.

        

   

26/11/2016 Les Moles – Senda del Portalet – Senda Llarga – Barranc de la Fosc – Via Augusta

            Com sempre cafè i marxa, farem dos reunions, la primera al Domenech, però abans una anècdota, un control de alcoholèmia!, senyals lluminoses pare el cotxe i dos G.C. revisant el segell de la ITV, “abra el paquete, introduzcalo en la boquilla y sople hasta que yo le diga!”, “un momento que tome aire!”, agarre aire i bufe com un condemnat, “siga!”, no havia vist la pinta que portava, equipat per al senderisme.

            Una vegada reunits eixim cap a Canals, en som 5 i en aplegar al poble dos mes, anem cap al punt d’eixida i a fer marxa, estem a la partida de “Les Moles2 a prop d’un àrea recreativa abandonada, passem per baix de la línia de ferrocarril i cap amunt per asfalt, en aplegar a un corba “ací una xiqueta que anava en bici, va caure per aquest marge i va anar a parar al barranc, va quedar molt malferida, es va clavar el manillar i van tindre que extirpar-li la melsa!”, seguim avant i entrem en una plantació de cítrics, tot abancalat, reg per goteix, impressionant, pareix un exercit, files ordenades, cartells indicant la varietat, manegues per polvoritzar on no apleguen el turbos, mirem amb curiositat la finca, passem per davant de l’anomenada “Casa del Raco”, antic mas on vivia l’encarregat de la finca, miren arrere i veiem “Sant Didac” i la “Serra Grossa”, com es diuen aquells pics?, no tenen nom, es el conjunt de la serra Grossa!, a la dreta veiem uns picatxos, i un company diu “ abans es podia pujar, però fa un anys un veí de Canals va comprar la finca que envolta la muntanyeta i la va rodar d’una tanca, i ara no es por pujar!”, anem avant entre tarongers i mandarines, sempre amunt, en passar la finca entrem en caminal i a hi esta un caçador sense escopeta, “bon dia!”, “bon dia!”, contesta, “hola tu no eres el llanterner?”, “si, estic caçant amb el gos, el animalet esta a hì al fons del barranc i pareix que el seu olfacte funciona!, per ací no hi ha molt conills!”, “pues per baix jo els he vist amb gran quantitat quant vaig en la bicicleta!”, “on aneu?”, a fer una volta!”, per ahi dalt hi ha una senda molt interesant que puja al mollo!” i li explica el recorregut, “adéu!”.

19/11/2016 Xeraco – Xeraco, per les 5 rutes

          El nom li vè perque seguim el recorreegut dels senders PR-CV 183, PR-CV 051, PR-CV 153 i les rutes 2 i 5 de Xeraco, les primeres amb ratlles blanques i grogues i les segones amb ratlles blanques i taronja.  En som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Safor a fer una ruta amb pocs waypoints esperem que no tinguem cap de sorpresa. Per aplegar al inici de la ruta hi ha que eixir de la nacional i girar a la dreta a l’altura d’una empresa que finestres d’alumini i demes elements per a les vivendes. Hui hem eixit a les 7.30, hora desacostumada per la penya.

           Al principi asfalt, anem cap a la dreta, entre camps de mandarins i tarongers, alguns ja el han collit, altres estan en la fruita penjant, ara a dreta ara a esquerra, deixem el asfalt i passem a senda de terra, açò s’empina, on anem?, cap aquell poste! Anem amunt, espereu!, Una foto des-de baix!, lo del cap de setmana en sembla que no ha quallat!, en sembla que no!, comenten uns companys, pugem poc a poc, en aplegar a un creuer dreta o esquerra?, a l’esquerra!, hi ha senyals a la pedra, son blanques i grogues!, anem amunt, en aplegar al poste, cap a on anem?, al balco!, l’altra senda ja la farem un altre dia, ara mateix no la conec, anem cap a l’esquerra a buscar “El Balco de les Esmoladores”, en un no res estem allí, esmorzem?, quina hora es? 9 i mitja!, a esmorzar!, mirem cap al mar tranquil xicotetes ones li donen moviment, de l’altra manera seria un espill, a l’esquerra el “Penyo de Ferragut”, davant el litoral de Xeraco i Gandia, el Montgo s’endevina entre boirines, a la dreta “la serra Falconera” i a la dreta “el Monduver”, el paisatge es increïble, ¡ una meravella!, gaudim dels entrepans, de les olives, dels fruits secs, dels dolços, reposem forces i seguim avant, anem per senda ondulada com les ones del mar, deixem arrere la senda i entrem en pista forestal, la serra esta verda, algun pi, matolls per tot arreu, ara amunt, ara avall, davant apareix el “Penyalba”, amic íntim del “Monduver”, amb la seua forma característica redona com un bolet, un caçador a la dreta amb un gos, no hi ha cap de perill, anem cap a “les Foies”, i segons el gps no aplegarem.

12/11/2016 Font de Partaga - Font de forata - Pas de la Rabosa - Aitana - Collao de Tagarina

            Com sempre a les 7 cafè i marxa, ens ajuntem en el bar Domenech, al poble d’Alberic i partim cap al poble de Benifato, situat a la Vall de Guadalest dins de la comarca de la Marina Baixa. El viatge tranquil per carreteres plenes de corbes, paisatges encisadors, alguns racons entapissat per la tardor, els arbres caducifolis amb una gran varietats de colors, des del el verd clar al vermell, un plaer per als ulls.

            Hui toca fusió de penyes, anem a compartir una senda per la serra d’Aitana i el seu cim amb la penya “La sargantana i la Granota”, es la tercera vegada que fem ruta amb elles, gents de varies comarques, i que tenen en comú?, la professió!, en aplegar al poble de Benifato busquen un bar on prendre un calentet i no tenim sort, esta tot tancat.

            Pujem per la pista forestal buscant la font de Partagat en la vessant nord de la serra, no som el primers i tampoc els últims, esperem al guia que aplega amb puntualitat, salutacions i caminar, un company ens fa un relat de la seua infantesa, aquella paret extra-plomada allí a la dreta, la vaig escalar quant tenia quinze anys, te prou de dificultat, son 40 metres de paret extra-plomada i tens que fer ús d’un estribo per poder pujar, tardarem unes quantes hores per aplegar a la part de dalt!.

05/11/2016 Senda anual L'Alcudia-Millares

            La ruta de l’Alcudia a Millars, canvia de recorregut, som 16 el  membres de la Penya l’Argilaga que anem a fer el recorregut, en total son 69 persones vingudes de tots el racons de Ribera.

            El grup mes nombrós fa l’eixida des de el “Corral de Rafel” al terme de l’Alcudia, la resta des de el paratge anomenat “La Parra de Abajo” al terme de Tous, a les 7,30 de mati i puntualment estem al lloc acordat. La pluja fa acte de presencia i apareixen les jaquetes impermeables, algunes de caràcter tècnic, altres mes sencilles, una capa d’aigua que ens fa somriure, pareix una disfressa de hallowen, en uns minuts fan la seua aparició els caminants de la senda llarga, salutacions als companys de sendes “he vist que ja eres pare!, enhorabona!, gracies!, a un altre company “i la dona no ha vingut?”, no!, seguim avant saludant altres coneguts, companys de tantes sendes recorregudes, de estones divertides, de alguna que altra penúria, bona companyia sense cap de dubte, trobem a faltar algun company que per compromisos han faltat a la seua cita anual.

            L’eixida agrupada i a bon ritme, per asfalt, anem vorejant la muntanya de Matamon, lloc on s’ajunten els termes de Catadau, Tous i Carlet, en un temps en el cim havia una ermita dedicada a Santa Barbera, on tradicionalment es feia una romeria i per sendes pujaven els romers a honrar a la santa.

22/10/2016 Des del Corral de Rafel als Tislar, la Parra de Baix al barranc del Truig fins al Canal

            Hui en som 7, al estar el dia núvol hem canviat l’hora normal d’eixida, el cos esta agraït, com sempre cafè i marxa, ens reunim a la “Noria” de l’Alcudia per anar al “Corral de Rafel” punt d’eixida, hui anem a fer una circular per els termes de l’Alcudia, Tous, Guadassuar i Carlet, tots pobles de la “Ribera Alta”, la senda de hui ens serveix d’entrenament per fer la senda de l’Alcudia a Millars. A les 8 hores i 11 minuts fem l’eixida, el dia nuvolós, fa molta humitat, que anem a fer, anirem fins al punt d’on farem l’eixida curta cap a Millars, tinc el punt localitzat i així farem una ullada al lloc, després tornarem cap al canal Xùquer-Turia!, el guia natiu ens tornarà cap als cotxes!.

         

15/10/2016 Benimaurell (Vall de Laguar) – Coll de la Garga – Cavall Verd o serra del Penyo

Com sempre matinet i anem cap a la “Vall de Laguar”, tantes vegades visitat per recórrer “ Catedral del Senderisme” o “El barranc de l’Infern”, i sempre havia quedat pendent “El Cavall Verd”, hui va de bo, en som 6, el dia acompanya. Apleguem al poble de Benimaurell o també conegut per “El poble de dalt”, l’últim poble de la vall, de carrer intricats, d’origen morisc, conserva la seua estructura de carrers estrets, empinats i que no quadren. Un poca historia de la vall:

“La historia cristiana de Vall de Laguar se puede decir que empieza en el Siglo_XIII">siglo XIII, bajo el gobierno del legendario Al-Azraq. Este caudillo se levantó en armas contra los ataques de la corona de Aragón; sublevación que supuso un gran obstáculo para las conquistas del rey aragonés Jaime I.

01/10/2016 La senda inacabada del Toll Blau

            Com sempre a les 7 fem marxa cap al Domenech, lloc d’encontre quant anem cap a l’interior d’Alacant o la zona de la Vall d’Albaida, hui en som 10, anem a recórrer la senda que férem el dia 03/09/2016, son aproximadament 17 km. En aplegar a la primera redona de Bocairent, girarem en la tercera eixida, enseguida anirem a la dreta i l’altura del poliesportiu a la dreta, aparquem i a caminar, es un carrer sense eixida i tenim que procurar no tapar cap eixida de les cases.

 

     

24/09/2016 Corral de Rafel - Senda de Ximot - Pujada Benidorm

            Hui en som 8, com sempre a les 7 cafè i marxa, hui anem a l’Alcudia, a recórrer una senda de BTT i de senderistes.

            L’eixida la fem des-de el “Corral de Rafel”, on no hi ha problemes per deixar el cotxes, també hi ha una font i un àrea recreativa on es pot esmorzar, cosa que hui n

o farem en aquest lloc, salutacions a un caçadores “bon dia”, “bon dia”, contesten, va a caçar amb gossos i garrot, la veda esta tancada, eixim cap depòsit d’abastiment de l’Alcudia, girem a la dreta per un caminal de terra, “que li ha passat a monsieur?, ens hem esperat uns minuts i al no aparèixer hem fet camí,no havia dit que venia?, sí!, fins i tot jo porte unes galetes per al gos!”, anem avant per senda de terra, desprès de la pluja d’ahir la muntanya te una olor especial, a terra mullada, a brosses, a net. “La setmana passada no vaig vindre, me’n vaig anar a Xâbia a casa d’uns amics i baix fer una xicoteta inmersió a la mar! Però sols a 8 metres!, va ser la meua primera vegada i vaig a fer un curset de busseig, el silenci que t’envolta al fons marí, el colors, una meravella!. “Tenim una companya que hui no ha vingut que te el títol i de tant en tant fa immersions.

17/09/2016 Circular de los 2 Lobos

            Ruta circular per el término de Alzira, el titulo le viene per dos pasos de montaña denominados de “Los Lobos”, que permitían cruzar desde el Valle de la Casella al Valle de Aguas Vivas, siguiendo la ruta que utilizaban los mendicantes para ir desde el monasterio de “La Murta” en Alzira hasta el monasterio de “San Jeronimo de Cotalba” en el término de Alfahuir, pasando por los de “Aguas Vivas” en Carcaixent, el de “Santa María” en el término de Simat de La Valldigna, el de “Corpus Cristi” a Llutxent, para finalizar en Alfahuir.

Un paso es para caminantes, está situado más al este (GR-236), y el otro lo utilizan los ciclistas de BTT para cruzar de un valle al otro.

03/09/2016 Pla de l’Anima – Font de la Coveta – Font de la Malladeta – Cami de Mariola

            Hui en som 4, com sempre a les 7 cafè i marxa, al menys 7 persones han excusat la seua presencia per diferents raons. Hui anem cap a Bocairent, anem a fer una senda per el parc natural de “La Mariola”, esta es una ruta retallada anomenada “El Toll Blau”, hem eliminat uns kilòmetres per fer-la mes curta, i lliurar-nos de la calor.

            L’eixida la fem aproximadament des-de el punt quilomètric 2.6, a la dreta hi ha un caminal en la zona anomenada “Pla de Les Animes”, fa frescor, el termòmetre del cotxe marca 18º, en uns moments entren en calor, fa el dia agradable, anirem cap a la font de la coveta, a hi es on naix el riu Vinalopó, ja hem fet una part d’eixa senda el dia que va nevar! Anem avall per bona senda, de bon caminar, ara per dins d’un barranc, ara el travessem, es prou plana, els cims del voltants esta pelats, en eixir d’un barranquet un grup de pins ben alineats, ens conviden a fer una foto de grup, la càmera te un retard de 10 segons, acostumats als 12, ens fa córrer un poc i afinar mes.

27/08/2016 El Bosc magic

            Hui en som 9, anem a Pla de Corrals, a la comarca de la Valldigna, es la part caient a La Costera, com sempre cafè i marxa, hem quedat a l’entrada del poble, al àrea recreativa del poble, salutacions i fem marxa cap al “Bosc Magic”, es la segona senda que fem al lloc, dels nou sols tres ja el coneguem, es una meravella de la natura, eixim del poble cap a la font “Roja”, xarrem del projecte de l’any vinent, serà al Pirineu d’Osca, possiblement al parc natural d’Ordesa, esta en preparació però promet molt, gaudir del paisatge, de l’aventura, serà una novetat!, però com sempre divertida, gens perillosa, per gaudir amb intensitat de la natura.

20/08/2016 Circular d'Enguera

            Hui anem prop de casa, anem al poble d’Énguera, a la Canal de Navarrès, en som 8, com sempre cafè i marxa, quedem a l’entrada del poble concretament al taller de motos que te a la paret una moto incrustada, anem amb retard, anem xarrant i ens passem l’eixida i tenim que anar a l’altra.

 

            Ens ajuntem i anem cap al punt d’eixida, hi ha un xicotet parking on caben 3 cotxes, anem cap amunt, no pot ser d’altra manera, el guia de hui ens va comentant “ anem cap a una ferrata, equipada amb tirolina i un pont tibetà, no te dificultat” podíem fer-la hui?, no! encara que no es perillosa sempre cal anar amb equip!, pugem cap a munt, passem per damunt de l’antic abastiment del poble, esta soterrat i anat degradant-se poc a poc, de tant en tant veiem forats a la conducció, anem cap a l’esquerra i dalt de nosaltres passa el cable de la tirolina, apleguem al punt on acaba el cable, el guia la coneix per “la tirolina del pernil”, el nom li el va donar el dia que un company es va quedar a la mitat al no agafar prou impuls i va que poar-lo cap amb final. La tirolina fa una panxa al centre i això dificulta la finalització del descens. “ Com podeu veure si no agafes impuls a l’eixida et quedes al centre i tens que eixir a força de bras, per l’altre costat si vas amb molta força te pots pegar una trompada a la paret i ferte mal, un amic es va trencar la cama al colpejar amb l’escalo de la ferrata menuda, ja han rescatat a varies persones d’aquest lloc al no estar ben instal·lada! De qui es el problema si hi ha un accident?.

06/08/2016 Refugi Prat d'Aguilò - Mirador de Gresolet (Cavalls dels Vents)

El desdejuni a les 7, es l’ultima etapa, tornem a casa, ens espera la pujada, sinuosa, empinada, entre 
cavalls i vedelles, anem amunt a poc a poc, girem la vista enrere i gaudim de les vistes dels Pirineus, de la Cerdanya, del “Prat de l’Aguiló”, de tant en tant foto, sempre guardarem en la memòria les vistes i per si de cas, sempre estaran les fotos. La pujada es en zig-zag, l’eixida no la veiem, es una paret vertical; passem de 2004 metres a 2433 en 2.1 kilòmetres, el desnivell es fort, apleguem al pas, des-de el cim podem vorer una velleta menuda però encisadora, a continuació una pujada suau, desprès de tantes pujades i baixades es d’agrair un descans encara que siga breu, s’escolta un crit alceu el cap! Un ramat de “rebecos” passen veloços, una meravella.

05/08/2016 Refugi Serrat de Les Esposes - Prat d'Aguilò ( Cavalls del Ventes)

Desdejuni i caminar, a última hora una de les gestores del refugi es posa un poc bronca sense trellat, 
es posa aixi perquè no hem arreplegat la taula, lo que no sap es que mentre ella discutia amb un altra senderista no ens deixava passar a deixar els plats a la barra de la cuina. Els senderistes no som exigents en els refugis, no volem que ens posen una catifa, sols un poc d’amabilitat, un lloc on dormir i que estiga net, no anem a discutir per qüestions sense importància, que si has gastat aigua calenta per dutxar-te!, que si has gastat molta aigua! no deixes el fem ací!.

Anem cap amunt, la pujada curta però dura, en poc de temps apleguem al pla, a partir d’a hi la senda de bon caminar, ondulada, sinuosa, ens passa una senderista que vol fer la volta en dos nits i tres dies, nosaltres seguim avant, la tornem a vorer i resulta que s’ha fet un lio i s’ha perdut, el guia li aconsella per on anar. Ara anem de baixada, apleguem al refugi de “Cortals d’Ingla”, voleu cafè? Esta acabat de fer, es molt bo; pensat i fet, anem a per el cafè, altres per un tallat, gaudim de la beguda calenta, teníem mono d’un bon cafè. Seguim avant, ara cap avall a buscar la font freda, pròxim punt d’abastiment, el guia marca les fonts en el seu aparell, es per el futurs caminants!, ara nirem cap amunt, es una pujada llarga, no tan dura com la pujada de Niu d’Aliga, però si llarga, desprès una baixada també llarga i al final una pujada menuda per acabar al refugi.

04/08/2016 Refugi Niu d'Aliga - Refugi de Serrat de Les Esposes ( Cavalls dels Vents)

De bon mati el desdejuni, anem cap avall, la senda de baixada, sols hi ha un punt alt que hi ha que pu
jar, la nit anterior li hem cantat feliç aniversari a un xicot portuguès que va de senda per aquesta zona amb la família, porten dos guies del terreny, i ens ha fet un discurs en castellà, “Este año estamos haciendo Cavalls dels Vents, el año pasado hicimos Carros de Foc” un company li diu ¡el año que viene La Porta del Cel!, ¡ lo hare! Contesta!

03/08/2016 Refugi Sant Jordi – Niu d’Aliga (Cavalls dels Vents)

En l’explicació prèvia a la ruta, el guia ens diu “es la mes dura de la travessia, el refugi de Sant Jordi esta a 1565 metres d’altitud, baixarem fins als 1015 metres a l’altura del poble de Greixer, i pujarem fins als 2543metres d’altura, on esta el refugi Niu d’Aliga”. A les 7.30 a desdejunar i a les 8 a caminar, la primera parada la fem en la font del “Faig”, on omplim les botelles d’aigua, la senda es dura al principi fins aplegar al coll, es sinuosa, anem per un bosc molt bonic, hi han pins i avets, anem cap amunt. Com sempre al aplegar al coll les vistes son espectaculars. 

02/08/2016 Ref. Gresolet - Ref. Sant Jordi (Cavalls dels Vents)

02/08/2016 Refugi de Gresolet – Refugi Sant Jordi

A les 6.45 amunt, no fa falta despertador, desdejunem i a caminar l’eixida cap al bosc de “Gresolet”, passem al costat de l’ermita i avant, “en espera una pujada llarga, desprès una baixada llarga, i una pujada mes llarga fins aplegar al refugi” Comenta el guia, el bosc senzillament ¡impressionant! Una meravella, bosc tancat on no entra casi la llum, sols s’escolten les xafades i el soroll dels bastons, el silenci en convida a a tancar-nos en els nostres pensament, anem agrupats, la floresta es impressiona el dossel que formen els arbres es espectacular, son 2.5 km de pujada en zig-zag, bonic es el bosc.

En aplegar al “Coll de la Bauma”, fem una ullada als voltants, entre boirines matineres veiem un paisatge de muntanyes poblades d’arbres i en les parts altes praderies de alta muntanya. Canvia el tipus de bosc, algun auro, avellaners, pins, ens creuem amb algun senderiste, nosaltres seguim les senyals vermelles a les que no deixarem en tota la ruta, en alguns trams mesclades amb marques de SL o de GR, de sobte marques de GR, estem a la senda dels “Bons Homens”, ruta d’escapada dels republicans cap a França, ¿No tens família a l’Argetina? Pregunta un company ¡Si, un germà de mon pare!, ¡ a lo millor va eixir per ací!, li contesta un company ¡Es possible!, anem per pista i veiem un ciclistes que venen en sentit contrari, ¡bon dia! Es diem, girem a l’esquerra cap a una font on fem un descans i mengem fruits secs, dolç de codony, plàtans secs, dàtils, ¡energia pura!, davant de nosaltres un cavall en un tancat. 

01/08/2016 Mirador de Gresolet - Ref. Gresolet (Cavalls dels Vents)

Travessia per el Parc Natural del Cadi-Moixeró o també coneguda per “Els Cavalls dels Vents

"No he oblidat res, no he rebutjat res: ni els dies feliços ni les hores fosques. Precisament aquestes donen a aquells el seu sentit, el seu preu i una claredat més gran. Això ho sé ara. I aprenc a composar, de la seva pacient harmonia, allò que un dia potser anomenaré felicitat; això que des d’avui voldria haver merescut d’apropar-me: la saviesa, aquesta aigua inesgotable i pura que la muntanya és font. Per mi, jo resto fidel a aquesta pàtria de cims que han fet el que soc, i sense el que no voldria ser: en elles estan la meva veritat i la meva vida."

Georges Sonnier

M’han demanat que elabore una introducció per començar aquesta crònica, i que millor que amb aquestes precioses paraules que omplin el meu llibre en blanc i que expressen el meu estat d’ànim. Perquè, tal i com intercanviàvem amb els meus companys de ruta, les muntanyes, els cims, te fan com eres, amb les estones de solitud i auto complaença. T’ajuden a trobar a tu mateix. Només és qüestió de ser valent i de deixar-se emportar. I aquesta ruta, de valentia, n’ha tingut molta, per part de tots i totes. Ningú ha volgut deixar el seu llibre en blanc. Allà, endins seu, cadascú ha cercat el seu motiu. Allò que complica el viure. Pensaments, accions, reptes, records, perquès, passat i ganes de futur interactuant.

La muntanya és l’escenari ideal. Necessitem d’ella per a viure. Sols o acompanyats, ens crida. La palpem a cada pas, la sentim en cada racó. Un plaer sense cost i il·limitat. Idíl·lic.

23/07/2016 El Benicadell des-de la casa de Les Planises

De bon mati eixim cap al poble de Beniatjar, a la Vall d’Albaida, anem a pujar a “La Penya Cadiella”, muntanya mítica que separa la província de Valencia i la d’Alacant, es por pujar des-de els pobles de Salem, Gaianes, Beniatjar, Albaida, Atzeneta d’Albaida, Beniarres; totes les pujades porten al Benicadell, hui hem agafat la mes senzilla de totes, la pujada des-de la casa forestal de “Les Planises”.

Hui en som 8, en aplegar al punt de partida, sol hi ha un cotxe, ens equipem i amunt, ¿on porta el camí de la dreta? ¡a la torre de vigilància del guarda forestal!, fins aplegar al poste indicador la pujada es suau, a partir d’a hi comença la pujada mitja es del 10%, res de l’altre mon, als nostres peus “La Vall d’Albaida”, un trenca-closques de colors, el verd de la vinya, mesclat amb el verd de les oliveres, el verd dels arbres fruiters, tot això mesclat amb el blanc de l’argila, un paisatge meravellós.

Circular per la Mariola, pujant al Montcabre i tornant per la Cava Arquejada

 Hui en som 10 caminants, hem matinat per fugir del sol de l’estiu. A les7.45 estem a la font de Mariola, es la tercera vegada que fem una eixida d’aquest punt, la intenció es fer una semicircular i pujar al Montcabrer.

Després de consultar varies pagines web del temps al llarg de la setmana hem decidit fer la senda. Allà anem cap amunt, el dia esta fresc millor de del que esperàvem, a bon ritme cap amunt, el guia habitual torna al seu lloc habitual.

El company mes aventurer de la Penya, compta el seu recorregut per els Pirineus, “han segut tres dies intensos, el Perdut per la cara nord, la ferrata del Sorrosal i el barranc del mateix nom, tres dies intensos i ben aprofitats”, seguim a bon ritme cap amunt a la nostra dreta el “Carrascar de la font Roja”, baix “El mas de Serafi”, amb la seua carrasca, l’ombra ens acompanya, el terreny esta sec, fa falta pluja i en gran quantitat, hem vist alguns camps de girasols, no han desenrotllat la seua grandària habitual.

En una hora estem al Mas de Prats i parem un moment per vorer la carrasca impressionant que esta al costat de la casa, ¿podíem esmorzar? ¡tinc fam! diu una companya ¡el lloc es ideal!, ¡mes avant! diu un altre company, foto a l’arbre, i avant, ara anem cap al “Mas de la Foia Redona”, tenim que tindre la precaució de no entrar en la propietat privada, l’ombriu es de agrair, deixem l’entrada del mas a l’esquerra, anem per damunt d’un barranquet de desaigüe. Apleguem a la pista forestal anomenada “Cami de Mariola”, hem pujat a poc a poc sense notar el desnivell, girem a la dreta i ara va de bo, cap amunt ens esperen desnivells forts fins aplegar al cim, la senda esta molt transitada, jovenalla que baixa de fer nit, corredors de muntanya i senderistes, segui avant, darrere es por vorer el Alt de Mariola, a la dreta el Carrascar de La Font Roja, a l’esquerra la Cava Arquejada, de tant tenim que esperar al company fotògraf, tenim a un centenar de metres el cim ¿esmorzem? ¡busquem ombra i a l’entrepà!, a la dreta de tenim el lloc ideal, de les motxilles eixen els entrepans, ametles, xocolate, fruita variada, etc.

09/07/2016 2ª Edició del barranc de Las Palomarejas

 Hui en som 12 membres de la penya, 10 farem el barranc i dos caminaran per els voltants fent fotos a les plantes i a la natura.

Com sempre cafè i marxa, hui l’eixida es tard de lo que es habitual, quedem a les 8 del mati al lloc de costum, i arrepleguem a la resta a l’Alcudia, anem cap a terres castellanes, a recórrer un barranc que alimenta el curs del riu Turia, concretament el barranc de la Palomarejas o Arroyo Regajo desemboca al embassament de Benageber, no tenim clar en quin terme estem, pot ser el de Sinarcas, Chelva o Benageber, en la segona vegada que venim en poc de temps, fa calor i anem buscant les sendes d’aigua, aquesta any hem descartat el riu Fraile, per la gran quantitat de gent que va recórrer-lo a l’estiu.

02/07/2016 Canyo del riu Alcalá - GR 8 - PRTE 26

Hui en som 22 i 2 que ens esperen al llogaret de “La Virgen de la Vega”, el dia promet ser interesant, com sempre cafè i marxa, ens ajuntem a l’Alcudia, organitzem els vehicles i cap a terres aragoneses, es la nostra primera senda en eixos paratges. La carretera tranquil·la sense passar de les velocitats indicades, hi ha molt de radar i no volem que ens fassen una foto, anem amb retard, com sempre els imponderables de la carretera.

En aplegar al llogaret, reubicació del personal i cap al inici de la senda, en un caminal a l’ombra d’uns xops i a ferla ruta, el paisatge a simple vista ¡impressionant!, el guia habitual hui descansa, es va a dedicar a gaudir de la natura. El guia del dia comença la descripció de la ruta, “el paisatge es molt pareguda al dels pirineus, anirem a vora riu, el passarem varies vegades, després pujarem cap al Puntal el rodarem, es por pujar però te una dificultat 3 i no es aconsellable pujar”, ¡ au cacau! ¿quin riu es? ¡el Alcalá!, anem vorejant el riu, el seu so ens refreda, l’aigua esta clara i cristal·lina, ¡mes endavant el creuarem el riu per uns guals divertits, en els que som algú caurà a l’aigua!.

25/6/16 Senda anual Pla de Corrals-Pinet

Com sempre cafè i marxa, hui en som 7, a les 7.45 estem al parking del Pla de Corrals, pedania de Simat de la Valldigna, i al costat de Barxeta, que pertany a la Costera. Com es costum de la Penya, al mes de juny es fa aquesta senda, es per nosaltres un dia per a gaudir de la natura i com no un “bocata” i cervesa ben freda. El recorregut es de 14 km. Entre la anada i la tornada son 14 kilòmetres, prou distancia per cremar el esmorzar.

Anem amunt per camí vell i conegut, ens acompanyen “Claudio” i “Cagnolino”, sempre amunt i avall, lladrant als gossos del xalets que voregen el la ruta. En aplegar a la pedrera, ja descrita en altres ocasions, anem a la dreta per fer la pujada cap a “L’Estret de Vinyavella”, alguna figuera te bacores i ja se sap “a Sant Joan bacores, verdes o madures segures”, en aquest cas esta verda. El camí esta em molt mal estat, ple de reguerols, i pensem que no son provocat per la pluja. El fotògraf, amb bon ull per les plantes, gaudeix de les flors com un xiquet, i la càmera de fotos nova, l’ajuda molt.

¿Que pesarà amb el Brexit? ¡al meu fill encara no sap res, la beca es per quatre anys, si es compleix el programa te dos anys per davant!, l’opinió generalitzada es que el anglesos van a perdre, de fet Escòcia vol un referèndum d’autodeterminació perquè no estan d’acord en la decisió que han pres els anglesos. A la part d’Alacant, la Costa del Sol fins a Gibraltar, hi ha una gran quantitat d’anglesos que viuen tot l’any i sembla que el “Brexit” es perjudica mes que els beneficia. A l’esquerra esta l’Alt de l’Hedra ¿quant pugem?, ¡hi ha un poc de senda, i un bon tros camp a traves, ja mirem com aplegar!

18/06/2016 Barranc de Las Palomarejas

Hui en som 5, com sempre cafè i marxa, en agrupem a l’Alcudia, anem a terres castellanes, concretament a la comarca de Utiel-Requena o Requena-Utiel, hem quedat amb el grup de “La Sargantana i la Granota” al poble d’Utiel, anirem a recórrer el barranc de “Las Palomarejas”, uns dies abans el guia de hui ha fet un recorregut d’exploració i te aigua suficient. El guia habitual deixa el seu lloc i va d’espectador i a gaudir de la natura.

 

En Utiel eixim cap a la N-330 Alacant-Terol (Alicante-Teruel) i en el encreuament amb la CV-390 girem en direcció a Benageber, passem “Las Casas de Mediana” i en aplegar al encreuament “1 Villanueva”, girem a l’esquerra seguim la carretera asfaltada i en acabar-se continuem, buscant el cartell “Deposito contraincendios el Charco Negro”.

11/06/2016 Cami d'Ibola - Cerro gordo - Barranc de l'Horteta - Barranc de Roig - La Mosquera - Barranc d'Almanzor

Com sempre a les 7 cafè i marxa, hui en som 10, anem cap al poble de Ain.

     “D’origen arab, el seu nom significa font, fou conquerida per Jaume I, a l’any 1239 i mantingue la seua població musulmana baix la jurisdicció del cadi d’Eslida, els musulmans van viure fins al segle XVI conservant les seus tradicions i formes de vida, fins a quant es van imposar la conversió al cristianisme baix pena de mort o expulsió. El moriscos d’Ain es van rebel·lar i buscaren refugi en la serra d’Espada, fins que la revolta fou sufocada. Al final foren expulsats.

            Hui anem a recórrer una senda, i el guia habitual fui sols es dedica a gaudir del paisatge i assessorar algun despistat. La ruta la comencem al “Cami d’Ibola” i com sempre cara amunt a buscar el “Cerro Gordo”, per a fer boca el primer kilòmetre te un desnivell del 20,68%, alguns membre de la penya recordem la pujada com una baixada que férem a l’hivern passat, i la veritat sense calfar es fa dura, el guia de hui ens porta a un ritme bé. En el viatge d’anada van aparèixer unes anècdotes dels malnoms d’alguns pobles “conde moniato, cagallo maur” i alguns altres, aquestos son els mes curiosos. Tornem a la senda, en aplegar dalt les vistes son espectaculars, davant la baixada des-de el coll de “La Mosquera”, anem a l’esquerra per una senda desdibuixada, ¿es esta o es mes avant? ¡tenim que anar cap aquella casa! El guia mana i avall poc a poc la senda es va marcant, deixem la cresta i entrem en barranc de “La Horteta” en aplegar a la casa senyalada no es una sinó varies cases fetes en pedra seca i estat ruïnós, ara anem por un bosc de sureres i de bon caminar, anem xarrant ¡ tinc ganes de que aplegue el dia i anar el pirineu!, ¡ jo també!, dels 10 caminants al menys 4 estem apuntats per anar al mes d’agost a fer la ruta de “Cavall de Vent” al parc natural de Cadi-Moixeró, anem vorejant el barranc i veiem un aqüeducte al fons del barranc, ¡ no es veu cap de conducció!, ¡igual arreplega l’aigua de alguna escorrentia quant plou!, esta prou intacte, seguim avant i de tant en tant tenim que esperar al “nou fotògraf” i al seu ajudant, com no es fixe es fotografiarà els peus, pareix un xiquet amb sabatilles noves.

04/06/2016 Corbera - Mallá Verda - Torrentera - Cavall Bernat - Fontanelles

            Hui en som 11, hem recuperat a uns companys i tenim una nova incorporació, com sempre cafè i marxa, recollim a dos membres a Corbera i cap amunt. Son les 7.30 del mati, davant tenim la serra de corbera, l’idea es pujar fins al Pas de Sant Sofi i una vegada allí decidirem on anem, hi ha dos variants tornar per “La Malladá Verda” o pujar al “Cavall Bernat” per la torrentera. Anem avant i com sempre el dos bromistes del grup es deixen sentir, “que estàs molt guapa” i el marit davant, be a la senda, aquesta es a petició d’un membre que te que estar prompte a casa; no sempre les peticions es poder complir.

            Com sempre diversitat d’opinions “es per ací, hi ha senyals”, “el track diu que es mes avant”, al final decidim seguir el track, ¿es per aquella pujada? ¡ pareix que si!, a l’esquerra una residencia de meditació d’una ordre religiosa, segons ens compten per a fer meditació esta molt bé.

28/05/2016 El Bosc Màgic (Pla de Corrals)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 5 caminants, degut al canvi de temps, ens ve damunt una ponenta i ja sabem com les gasta, canviem de ruta, no farem la llarga, però també anem al Pla de Corrals, llogaret del municipi de Simat de La Valldigna. Ens organitzem i cap al poble, deixem el cotxes al lloc de costum i a la marxa, la primera parada es a la font Roja, que alimenta el antic llavador del poble, a partir d’a hi terra incògnita.

            El primer passos ens porta un camí entre tarongers i cap amunt, de sobte entre en un barranc molt pedregós, ara per dins ara vorejant-lo, el gps ens porta, tenim que fer un trencall a l’esquerra i al costat mateix de la senda la primera sorpresa del dia, un pi comú enrotllat en el mateixa com si fora una corona, te una forma espectacular, fem fotos per recordar-lo i esperem que ningú el malbé, seguim avant per dins del barranc i nova sorpresa un llac menut i fosc, format per una cataracta i que al mig un fora redo, a la dreta en la paret i treballat per l’aigua i brodat com si fora del poble de Bruixés a Bèlgica, ja portem tres meravelles i quedem en anomenar a la ruta “El bosc màgic”, ¿tindrem mes sorpreses? Gaudim dels moments, sense presa, foto de grup, del brodat i una granota a la vora del llac, ¿serà el príncep?. No la molestem i tornem sobre les nostres passes, girem a la dreta i cap amunt per una “trialera” feta per el fanàtics de la MTB, pugem i ara si que anem per camí conegut, el camí que comunica Quatretonda (La Vall d’Albaida) amb Pla de Corral (La Valldigna) i Barxeta (La Costera).

21/05/2016 Una d’aigua ruta per Anna

            Com sempre cafè i marxa, hui som 11 caminants, anem recollint als companys en cadena, fins completar el nombre. El poble esta a la comarca de La Canal de Navarres, l’aigua esta present a tot el terme, canalitzada de vegades, lliure moltes altres, un plaer per als sentis i la vista.

 

            Ara anem a vorer el nom de Anna d’on procedeix: “Després de l'expulsió dels moriscs en 1609, Anna va ser repoblada amb cristians d'Énguera i d'altres llocs. L'origen del topònim de la Vila té les seues arrels en el vocable àrab Yanna, tal com podem trobar-ho en el Qur’án. De les diferents accepcions que posseeix ens centrarem en les quals fan referència a la relació de la paraula amb el territori; d'aquesta manera i sense abandonar les altres variants, que d'altra banda ens portarien a conclusions similars, ens trobem una accepció que utilitza el terme com a hort o jardí, de la veu llatina ‘orti’ que els àrabs van adaptar com ‘al-Yanna’, Alamedilla=‘l'horta’. Aquesta accepció explicaria la presència de restes arqueològiques de l'època romana en l'entorn i el paratge en el qual es va fundar la ciutat, en l'Albereda, al costat de la primitiva fortificació o castell.”

 

        

14/05/2016 Circular de la Mariola (Font de Mariola_Mas de Serafi_Mas de Prats - Mas de la foia Redona - Cava)

            Com sempre cafè i marxa, aquesta setmana toca relax, des-pres de la senda per el barranc de l’Infern, hui una lleugera per canviar. Hui anem a recórrer una circular per la serra de Mariola, parc natural per excel·lència entre mols altres. Som 6, a les 8.24 entem caminant. Farem una variant de la senda del dia 9 d’abril. Fa fresca de bon mati, els termòmetres marquen 10 graus i com bufa el vent la sensació tèrmica es de menys temperatura.

            Eixim cap a la dreta per baix del castell de Mariola i anem cap al “Mas de Serafi”, que el van vorer des-de mes altura, pareix un lloc interesant, en uns 30 minuts caminant ens rebren dos carrasques impressionants, gaudim de la seua figura meravellosa, envoltats de vegetació de muntanya. Ara anem cap amunt, el pou del mas esta tancat amb clau, impossible beure, ara anem cap al mas de Prats que ja visitarem l’altre dia per ensenyar l’altra carrasca. Eix a la conversà, com no la ruta del barranc de l’Infern, autentica aventura en ple segle XXI, la incògnita de que passarà, ¿farem el ridícul, tindrem un accident?, l’angoixa ens acompanya els dos primers ràpels i des-pres, amb molta prudència férem el barranc,. Es impossible descriure les sensacions. Que passarà ara?, ¿ en farem mes? El temps dirà, els companys diuen que es para estar orgullosos d’una faena ben feta. Des-de la tranquil·litat de la crònica, veiem la companyia tan grata que portarem, amb les seues rialles ens feien oblidar els perills, el nerviós, i tants detalls que ens passaren per el cap.

          

07/05/2016 El barranc de l'Infern (Vall de Laguar)

Hui en som 6, 4 membres de la Penya i dos bones persones que ens acompanyaran a fer la ruta del BARRANC DE L’INFERN a la Vall de Laguar.

El nom molt conegut, perquè hi ha molts barrancs amb el mateix nom, però a este li ve la fama per la gran quantitat d’accidents amb resultat de mort. De bon mati cap a Favara on esperem a uns companys que venen de la Ribera Baixa, anirem cap a Oliva on esta la resta del grup. L’eixida per baixar al barranc la fem des-de La Juveea d’en Mig, lloc estratègic per evitar anar carregat amb tot el material que fa falta. Som tres veterans molt experimentats en barranquisme, una desentrenada i dos “verges” o“novells” el nervis estan a flor de pell, ¿farem el ridícul? Sabem que una vegada dins del barranc no hi ha tornada, sols en el primer ràpel hi ha una eixida per l’esquerra, esmorzem i avall cap a la font del Reinos que te un xorro menut d’aigua. La senda de baixada es familiar, la hem baixat moltes vegades per fer la circular de “La Catedral del Senderisme”, si eixim del barranc sense problemes podrem dir ¡ he baixat a l’infern!.

23/04/2016 Rambla del Tambuc – Cova de Les Dones

            Hui en som 5 senderistes, anem a recórrer una ruta que per moltes vegades que la xafes no te canses mai de fer-la. Com sempre cafè i marxa, hui anem cap al poble de Bicorb, al seu terme tenim una ruta coneguda i que te molta historia a les seus pedres.

            En primer lloc tenim historia de fa 80 milions d’anys, en la rambla del Tambuc hi han unes petjades de dinosaures ornitopodos i teropodos, algunes tenen una mida de una talla 44 de peu. Desprès de donar-les una ullada, entrem en la rambla i anem cap avall, seguint el caixer del riu sec, no seguim una ruta exacta sinó que ens guiem per la intuïció.

            En segon lloc en una de les revoltes un abric menut i protegit per una reixa hi ha unes pintures de fa uns quants milers d’anys, la que millor es beu es la imatge d’un guerrer amb un manoll de fletxes a la ma, hi ha un altra que esta mes difuminada i no s’aprecia tant.

            Desprès de fer fotos seguim avall, preparant la ruta del dia 30, formarem dos grups, un farà “La Reina de Les Sendes” i el altre baixarà fent ràpel el barranc anomenat “de l’Infern”, el guia comenta el material que cal portar, casc, motxilla i roba lleugera, aigua, arnes, el aparell en forma de huit per baixar, etc.

            Encaixonats per les parets de la rambla, anem baixant a bon ritme, unes pedres al font es fan brollar la imaginació ¿les potes d’un dinosaure?, foto i avant, unes pluges recents han omplit d’aigua tots el racons, formant basals.

16/04/2016 Fontanars del Alforins – La Bastida de Les Alcusses per la serra Grossa

                  Avui ens anem de ruta a municipi de Fontanars del Alforins, a la comarca de la Vall d'Albaida, avui va a ser un dia especial, per primera vegada anem fer una ruta compartida amb els membres del grup de senderisme "La Sargantana i la Granota" companys de ruta d'alguns membres de la penya "L'Argilaga". En primer lloc un poc d’història de la localitat de Fontanars.  Primer que res donar les gràcies als membres de grup de senderisme "La Sargantana i la Granota", per el seu bon fer i per compartir el seu menjar amb nosaltres. ¡Gràcies!          

 

         

09/04/2016 Font de Mariola - Mas i font de Prat - Cresta - Castell de Mariola

            Avui som 7, com sempre cafè i marxa, un canvi d'ultima hora, en compte d'anar a Biar, ens acostem a la serra de Mariola, farem un recorregut que sembla que té un bon caminar. Ens reunim en el lloc habitual a Alberic i iniciem el viatge per carretera, a passar el municipi de Bocairent a la segona rotonda girem a l'esquerra i anem cap a Alcoi, Al principi per a acostar-nos al punt de partida (La font de Mariola) sorgeixen els primers dubtes, un indicador ens diu 10 km, o l'indicador aquesta malament o a nosaltres se'ns fa etern, la carretera ben asfaltada però estreta, parem per a veure el gps i estem a prop, arribem sense problemes i a caminar, la senda ampla amb abundants tolls, les pluges recents li ha assegut bé a la terra.

            Deixem els cotxes i a caminar a l'esquerra el castell de Mariola en un promontori per on tornarem, el gps s'ha tornat boig, no assenyala bé l'adreça, maniobres de 8, i res al final cal reiniciar l'aparell, ara si que funciona, caldrà vigilar-lo de prop, anem pujant en suau pendent, a la nostra dreta l'Eixarc i el Carrascar de la Font Roja, anem per un pista forestal amb un arbrat impressionant, entre pins i carrasques que ens proporcionen ombra, de tant en tant un clar a la nostra dreta ens proporcionen unes vistes meravelloses.

02/04/2016 Benissivà - La Foradada

            Com sempre a les 7 cafè i marxa, avui ens dirigim a visitar un racó emblemàtic de la nostra geografia La Vall de Gallinera, enclavat en les muntanyes d’Alacant i famós pels seus cirerers, ara estan en flor. La vall esta formada per 8 pobles, començant per l'entrada de la costa són:

            Benirrama, Beniali seu de l'ajuntament o casa del Consell, Benissivá, Benitaia, Carroja, Alpatro o Patro, Benissili i Llombai, est ultime abandonat. El punt de partida és l'enclavament de Benissivá, una vegada reunit el grup som un total de 16 caminants, eixim cap al poble de Benitaia que esta pegat al de Benissivá, i com no cap amunt; ens retrobem amb antics companys absents uns mesos i una nova incorporació ¡Benvingut!, el paisatge canvia a uns centenars de metres, els cirerers estan en plena floració, semblen nevats però el perfum de les seues flors ens envolta, busquem la xarrada amigable, com sempre projectes a la vista,¡ la cova de les Dones per a quan vulgueu!

            Deixem arrere Benitaia, un dels vuit pobles que formen part del Valle de Gallinera, les pendents com sempre empinades, deixem els tarongers en flor i trobem els primers cirerers en flor, semblen nevats de tantes flors que els cobreixen, algun brot verd de les primeres fulles apareixen entre les flors, els fotògrafs abunden, ara amb mòbil o amb càmera, un plaer per als sentits, aquesta senda és una de les quals es repeteixen un any darrere d'un altre i no ens cansem de veure aquesta meravella de la natura, recordem amb afecte a un company absent temporalment, que pelegrinà al Vall del Jerte per a veure els cirerers en flor, i solament va veure un, els freds tardans i les pluges van retardar la floració i com va ser la seua sorpresa que al cap d'uns dies s'organitza per primera vegada aquesta senda i la seua expressió va ser " qui em manaria a mi viatjar uns 1600 quilòmetres per a anar a la vall del Jerte, quan els cirerers en flor els tènia al costat de casa". Seguim avant per camins formigonats, sense pressa però sense pausa. ¿Para quan organitzem l'eixida estival al pirineu?, ¡en uns dies!, ¡caldrà avisar a la gent i fer recompte, no és el mateix un parell de persones que un grup nombrós!, ¡ja tinc part del material que fa falta, manta tèrmica, sac de dormir, pantalons impermeables, jaqueta impermeable, etc.!

05/03/2016 P. N. Hoces del Cabriel

            Hui som 7, anem cap a terres castellà-parlants, concreta-ment a la comarca d'Utiel-Requena, ens dirigim a vorer una meravella de la natura "Les Corbes" del riu Cabriol, que fa de frontera entre les províncies de València i Conca, per a arribar aquesta ruta es un poc enrevessada, però amb ajuda del gps tot és més fàcil. 

            Hi a què agafar la N-III en direcció a Madrid, després de passar l'eixida de Utiel i en cartell d'eixida 266, tenim que anar cap a Venta del Moro, a l'entrada del poble tenim que anar a la dreta en direcció a Casas de Moya, en l'encreuament anirem a la dreta, en direcció a Casas del Rey i en passar l'encreuament, en el punt quilomètric 5.1 girarem a la dreta per una pista asfaltada, a 3 quilòmetres s'acaba, i seguirem per una de terra en bon estat; fins aplegar al pàrquing de "La Oliva".

27/02/2016 Parc Natural de la serra de Mariola - Naiximent del riu Vinalopo - Font Freda

            Hui ens dirigim al Parc Natural de la Serra de Mariola, l'eixida la fem des del centre d'interpretació del parc, estem en el terme municipal de Banyeres de Mariola, com sempre cafè d'hora i fem marxa, parada a Alberic i cap a la nostra destinació, som 5 caminants i el guia habitual sembla cupido entre dames.

            l'eixida promet al principi sorgeixen alguns dubtes, sembla que el gps esta gelat, però de seguida ens encaminem cap a la nostra senda, ampla per mes senyals, en uns minuts caminem al costat del riu Vinalopó, el curs del qual seguim comencem a veure a la nostra esquerra antics molins tèxtils, el primer anomenat de "La borrera" i el segon de "Blanes”, arqueologia industrial en estat pur, semblen en estat ruïnós; girem a l'esquerra per un xicotet pont pel qual salvem el riu, anem per la ribera sentint el soroll de l'aigua, el canvi és brusc de carretera de terra a senda. Ens envolta el bosc de ribera, arbres nus, sense senyals de brots, la temperatura és freda, en deixar el cotxe el termòmetre marcava 2 graus, bufa el vent amb força, uns ciclistes ens avancen, el lloc és encantador, un xicotet mirador ens trau cap al riu, ens parem i fotos, arribem a un xicotet gual i un ciclista ens fa una foto de grup, ¿a on aneu?, ¡al Montcabrer!, pensem que el dia no acompanya, però són joves i no tan jovens, pugem una xicoteta pendent i arribem al la "Font de la Coveta", lloc on naix el riu Vinalopó, intercanviem fotògrafs i tots contents. Seguim avant ara per una xicoteta senda, de bon caminar que ens permet xarrar " a una companya aquesta setmana signa i s'allunya del seu passat, s'allibera i comença una nova vida", comentem de casos coneguts i al final arribem a la conclusió que hi ha gent bona i mala gent.