28/07/2022 Refugi Ras de Carançà - NouCreus - Refugi Niu d'Aliga (Vall de Nuria) Ruta estiu 2022 3/3

 

Desprès de les decepcions del refugi de Carançà, tornem a la senda, la temperatura agradable, el dia clar, iniciem la senda amb una suau pendent, a la dreta el rierol que el férem servir de bany improvisat, poc a poc ens endinsem en el bosc, ens guiem de vegades per fites i altres per marques roges. Es un trepitjar, ara a dreta, ara a esquerra, doncs sempre amunt. La senda de moment agradable; la vall de Carançà esta resultant meravellós; situat a la versant nord dels Pirineus resulta mes humit, les zones de pastura per als ramats estan mes verdes.

          

13/08/2021 De la presa de Cavallers a l'estany Negre

 Ultima ruta del Pirineu, aquest dia finalitza el repte anual del Pirineu, per anar al inici hi ha que anar per la L-500 fins al final, es recomana aparcar en el segon pàrquing, així acurtarem la senda, del contrari tindrem per davant una forta pujada.

12/08/2021 De Barruera a Durro i tornada per el cami de l'Aigua (P.N. Aigues Tortes i stany de Sant Maurici)

 

Hui toca una ruta tranquil·la, desprès de dos rutes intenses, la primera per llargària i la segona per la seua dificultat.

El punt d’eixida es el poble de Barrueda, deixem els cotxes a la carretera i en un no res creuem el pont per a vianants, anem per la vall del riu Noguera Tor, anem uns metres per la carretera, girem a l’esquerra i de seguida canviem a senda de terra, la senda s’empina, per davant tenim uns 326 metres de desnivell fins aplegar a Durro, anem per senda de bon caminar, per ombria cosa que es d’agrair, veiem faig, avellaners i camps de pastura, en un d’ells veiem alguns exemplars de  macrolepiota, que ens identifiquen per el mòbil.

10/08/2021 Vall de Sant Nicolau a l'estany Llong (P.N Aigues Tortes i estany de Sant Maurici)

 

Aquest estiu les rutes van a ser diferents degut al COVID-19, no farem travessia de refugi en refugi, tindrem un lloc de partida comú per a fer les rutes.

La ruta de hui es molt interesant, bonica, relaxada i llarga, de bon mati eixim cap al pàrquing que dona accés a la vall de Sant Nicolau, en equipem i a caminar, al principi unes escaletes fetes per troncs i pedres en ajuden a pujar un desnivell fort, anem per una zona d’ombra, a la dreta el bosc i a casi a ras de terra trobem maduixes salvatges, de tant en mengem alguna.

17/07/2020 De la Vall de Pineta al Ibon de Marbore

            Ultima etapa de l’aventura per el Pirineu aragonès, desprès de descansar una nit en un llit en l’apartament que havíem llogat per al grup anem a iniciar la tan esperada pujada al llac o “ibon de Marbore”.

            El punt d’eixida es el pàrquing de “Pineta”, lloc situat a la “Vall de Pineta”; a les 6.04 hores de nit i amb frontal iniciem l’última ruta d’aquest estiu. La senda de bon caminar, va pujant poc a poc xarrem del que ens espera. Estem a 1411 metres d’altitud.

Els primers 42 minuts anem per senda ampla i ben definida, ja es de dia i davant tenim un mur de pedra impressionant, ens preguntem on estarà la senda?, anem avant ara ja per senda de pedra solta, anem amb cura, el sol va calfant les nostres esquenes, ens havem posat crema per al sol, factor de protecció 50; es necessària per evitar problemes de cremades.

La senda sinuosa, no ens deixa vorer per on entrarem a la vall que hi ha dalt, passa una xica que treballa per al govern d’Aragò, saludem i ella puja lleugera, deu d’estar acostumada a fer la ruta, mes avant parlarem amb ella.

16/07/2020 Del refugi d'Estos al de Viados / L'ibon de Plan Etapa 3

Anem a recórrer l’última etapa de la ruta dels “3 Refugis”, diuen que es la mes lleugera de les tres. Com sempre de bon matí ens posem en marxa, com sempre cap amunt, al principi de bon caminar, per dins d’un bosc de frescor agradable, sense cap problema, els francesos van davant, nosaltres al nostre ritme, una parella de la comarca de “Cariñena”, ens avança, porten bon ritme. A la dreta un rierol baixa amb molt soroll de la muntanya.

         

15/07/2020 Del refugi de Angel Orus al de Estos - Etapa 2

Com sempre en aquesta zona no hi ha sendes planes, ara de pujada, cap amunt fins aplegar al encreuament que esta a mig camí de la pujada de la senda que va al refugi de Viados. Anem pujant entre un ramat de vaques, pareixen estar enfadades i el pastor ens diu que estan renegant als cadells.

Anem cap amunt, la senda empinada, estem a la vall de “Lardaneta” i del que prompte eixiren, en aplegar a l’encreuament girem cap a la dreta seguint una ruta ben senyalitzada, per davant com sempre van els francesos, son maquines ven engrassades, porten guia. La senda va girant poc a poc, veiem una cabanya de pastor que en cas de pluja pot servir com refugi provisional. Nosaltres avant, a mitjan camí fem una parada per esmorzar, un temps breu de descans seguim avant.

14/07/2020 Del refugi de Viados al refugi de Angel Orus - Etapa 1

Cinc senderistes anem a recórrer la ruta dels 3 Refugis, aquesta es la 1ª etapa, considerada la mes dura de les tres. A les 7,30 comencem la ruta, de baixada el que ens fa sospitar del que ens espera. Caminem cap a l’encreuament on ens indica al recte “Puen de Añes Cruces” per on tornarem en la 3ª etapa.

             Girem a la dreta i creuem el barranc de “Ribereta” i des ha hi cap amunt, anem per dins de bosc de pins prou junts,  a la dreta el barranc que ens acompanyarà al menys 1/3 de la ruta. Ens avança un grup de de francesos en els que farem casi tota la ruta.

06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)

            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.

05/08/2019 Refugi de L'Aberout -Refugi de Jeandel ( Ruta de las Golondrinas)

            De bon mati al desdejuni, un albergue no es un hotel, doncs en aquest cadascú s’apanya, tot en auto-servei, sols un cuiner va traure les restes d’un pastis sobrat de la nit abans. Fem una xarrada amb els navarresos, amb la gent de Benicarlo, “nosaltres deixarem la ruta a Pierre Saint Martin, tenim ha hi el segon cotxe, el primer el tenim a Belagua, adeu tenim presa per tornar a casa!”. “Nosotras iremos hasta Linza!”, diuen les xiques que viuen a Jaca, “en la ruta podeis coger agua en la cabaña de Ansebère, a partir de ahi teneis una fuerte subida hasta llegar al refugio de Linza, nos vemos!”, els diu un company. “Por donde vais a ir?”, pregunten el navarresos, “iremos por la ruta fàcil, y es posible que no subamos al pico d’Anie”, comentem amb ells. Nosaltres a caminar, el track ens porta cap a la dreta del refugi, tornem a vorer “el mar de nuvols”, “has fet fotos?”, diu una companya, “sí, les he fet des de la finestra del refugi no es alzarme!”, comenta el company.

04/08/2019 Refugi de Linza - Refugi l'Aberouat (Ruta de las Golondrinas)

            Segona etapa de la ruta, la primera ha segut dura, per la pujada i dura per la baixada. La de hui so sabem, serà al menys llarga, 22 km. o mes. Com sempre desdejunem  i a caminar, “hui anem a fer la ruta fàcil, l’objectiu es aplegar al refugi de Aberouat!”, comenta el guia que reprès la seua tasca desprès d’un dia que creia tranquil.

 

            Hui en som 6, la companya lesionada ens acomiada des de la finestra del refugi, “ella si que sap, ara gaudirà del dia”, pensem; com sempre cap amunt, l’eixida cap a l’est, de bon caminar al principi, “quin track portes?”, diu el guia, “el fàcil però hem pareix que no coincideix amb el teu!”, contesta l’altre guia, “aquest el vaig baixar a última hora i per això no el tens!”, comenta, “te baix dir que no me l’enviares perquè ja el tenia, i veig que no et vaig comprendre!”, comenta l’altre; anem avant la senda de pujada, suau però de pujada, sense un respiro, passen dos xiques i ens avancen, van sense equip, un altre caminant ens avança, mes bé corre que camina, sen van a l’esquerra per una pujada que segurament porta a la “Mesa de Los Tres Reyes / en euskera Hiru Errege Mahaia, en aragonés Meseta d'os Tres Reis, en gascón Tabla d'eths Tros Rouyes, en francés Table des Trois Rois) es una montaña situada en la cordillera de los Pirineos y el Macizo de Larra.

03/08/2019 Belagua - Refugi de Linza (Ruta de las Golondrinas)

            Primer día de ruta, 6 senderistes procedents de la “Ribera del Xúquer”, “La Costera” de “l’Alacantí”, eixim del pàrquing de Belagua, l’objectiu aplegar al refugi de Linza, pujant per el cim de Txamantxoia.

            Desprès de fer nit a Isaba, apleguem amb cotxe al pàrquing i iniciem la ruta, foto de rigor feta per uns xicots de Benicarló, que van a fer una ruta semblant i que deixaren al refugi de “Jeandel” situat al poble de Pierre Sant Martin.

            Els primer kilòmetres per dins d’uns bosc de faig, impressionats,verds com ells soles, donant ombra, un plaer per al sentis; un túnel de verdor ens transport a un paisatge meravellós. En els primers passo gaudim de una frescor agradable i ens distrau de la ruta, “tenim que anar a l’esquerra”, diu el guia, anem tan absorts en la ruta que es molt fàcil eixir-nos del camí. Ens avancen els xicots de Benicarló, “adéu, ens veiem al refugi!”, els diguem. “Mes avant, jo aniré a per la meua muller, que esta esperant-me al càmping de Asolazé i seguirem la ruta fàcil per a que entrene la tornada, i així espere que es recupere de la lesió!”, comenta el company. “Jo també aniré a Asolazé, doncs tinc la ciàtica inflamada!”, comenta una companya.

06/07/2017 Parc Nacional d'Ordesa

            Les previsions s’han complit, a la mitjanit del dia 5 d’agost una forta tempesta es va desencadenar al parc.

 

            Desdejunem i cap al pàrquing de Torla, en aplegar les primeres noticies i les primeres imatges, cotxes amb els cristall trencats, el xofer del autobús que fa la ruta Tora-Ordesa ens diu que la tempesta ha segut molt forta, i ha gel per les cunetes i ombries del parc, son gruixudes les pedres de gel.

            En aplegar al parc, el guia i un altre company va parlar amb el guardes del parc, passats uns minuts tornen i diuen “impossible fer rutes d’altura; no es pot fer la faja de Las Flores, un altra mes baixa que era l’alternativa, la Faja de Pelay i tampoc la Senda de los Cazadores, per diversos motius, entre ells la baixa visibilitat pues no boriem res i l’altra el perill de que es formen cataractes i ens tallen el pas per las Fajas, i al ser molt estretes no podríem passar, i en cas de poder fer el recorregut perillaria la nostra vida!”, diu el guia, “ ens han dit una alternativa fer el recorregut de Turieto Bajo i Alto, es el recorregut menys conegut del par i es molt bonic!”. Ens assabentem que han caigut uns 80 litres per metre quadrat en una hora, per a nosaltres que estem acostumats a vorer ploure en grans quantitats ens quedem assombrats.

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.

 

            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.

 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 

            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.

06/08/2015 LA PORTA DEL CEL

VALLFERRERA -TAVASCAN

Para el último día decimos salir a caminar temprano, ya que la jornada es la más larga y debemos recoger las camisetas y regresar al hotel de Rialp. Así que a las 5:30 ya estamos en pie y dispuestos.

El trayecto hasta Tavascan no es muy exigente, o eso decían las guías. Sólo hace falta salvar el Coll de Barbote (2.488 m.), el Coll de la Llaguna (2.596 m.) y la cima de Roca Cigalera (2.668 m.), donde encontraremos cobertura por primera vez en todo el trayecto, para bajar por la Collada de la Ribera (2.455 m.) hasta el pueblo.

 

05/08/2015 LA PORTA DEL CEL

PINET - VALLFERRERA

El cuarto día nos espera la Pica d'Estats (3.148 m.). Como anécdotas, la comida del picnic que nos han preparado en el refugio de Pinet y la fuga de agua en el refugio de Vallferrera. 

Por lo demás, una de las rutas más bonitas que he hecho nunca, acompañados todo el día de un sol radiante.

 Desde Pinet, y por esta vertiente francesa, realizaremos el ascenso a la Pica d’Estats máxima altura de Cataluña y de la travesía, para descender y salvar el Port de Sotllo (2.874 m.) paso fronterizo que nos devuelve a territorio español, en un largo descenso hasta el refugio de Valferrera (1.905 m.).

04/08/2015 LA PORTA DEL CEL

CERTASCÁN - PINET 

A las 7:15h estamos ya dispuestos para caminar. Para algunos el cansancio va haciendo mella. Rosa dice no haber pegado ojo en toda la noche, aunque curiosamente no ha oído llover.

Nada como la foto del perfil para intuir el día que nos espera. Afrontamos el tercer día saliendo del refugio de Certascán hacia el de Pinet, en el que tendremos que superar fuertes rampas, con ascensiones y bajadas de una inclinación importante. Un auténtico recorrido “rompe-piernas”. Comenzamos la caminata con lluvia intermitente, lo que nos hace ir cambiando de look a cada momento. La temperatura es ideal y el paisaje insuperable.

2/08/2015 "LA PORTA DEL CEL"

LA CRONICA

2 DE AGOSTO VALENCIA - TAVASCAN - GRAUS 

Tal y como concretamos, salimos el 2 de agosto a las 8 horas desde la gasolinera de Llombai dirección Tavascán. Para nosotros será una jornada larga ya que son unas 8 horas de viaje.

Nos hemos repartido en dos coches, con Julio y Marién como conductores. El viaje, con pocas incidencias: Inma quería ir a Port Aventura y Marién ha satisfecho sus deseos. Y después de algún despiste en la ruta, hemos parado a comer en Tremp, donde la anécdota va ligada a esas casualidades de la vida que te hacen pensar. 

  

La camarera, de Quesa, un pueblecito cercano a Canals donde Julio y nuestro amigo Antonio coincidieron con ella haciendo una ferrata: “¿vosotros erais los dos pringaos que bajaban por una cuerda en las charcas?” casualidad que diez días después encontremos a esta desconocida en un pueblo lejano al parar allí a comer…. Esto promete! Llegamos a Tavascán sobre las 16:30 horas para afrontar la etapa más corta, la de Tavascán al camping-refugio de Graus (1.358 m.). Un paseo de poco más de hora y media y 200 metros de desnivel y unos 4’5 km., perfecto si se llega de viaje a Tavascán el mismo día de inicio e ideal para estirar un poco las piernas y prepararnos para las jornadas del día siguiente. Tavascán es uno de los últimos pueblos que guardan la entrada a la gran barrera Pirenaica. Dedicado a la producción eléctrica y a los deportes de invierno, nos sirve de partida para comenzar nuestra ruta.