26/08/2017 Moli de l'Umbria - La Blasca (Banyeres de Mariola)

            A les 7 del mati sense cafè fem marxa cap al lloc de costum per arreplegar a la resta de la Penya, hui en som 4+2 convidades, anem cap al poble de Banyeres de Mariola, allí hi ha un penyot que es diu “La Blasca”. En aplegar a Banyeres, carretera munt vorejant el poble trobem els primers indicadosr “Moli de l’Umbria”, zona d’acampada on comença la ruta.

08/08/2017 Refugi de Montfalco -Congost de Mont-rebei

            Últim dia de rutes, el dia 7 d’agost aplegarem al refugi de Monfalco, desprès d’un recorregut digne de pel·lícula, primer una carretera plena de corbes i estreta, desprès un creuer de carreteres, i al final una pista de terra de al menys 15 kilòmetres. El refugi en un paratge impressionant al peu tenim el embassament de “Canelles”, per aplegar hi ha que anar al poble de Viacamp en Osca (Huesca), i entrat en la pista que indica el refugi, i sí molta paciència fins aplegar al refugi.

         

  

07/08/2017 Cañon del Añisclo

            Cinquè de dia de ruta, tenim un alta i una baixa,  els canvis d’aigua senten mal als estomacs. Desdejunem al hostal i anem cap al “Cañon del Añisclo”, ens havem assabentat que hi ha que deixar els cotxes al pàrquing i tenim que aplegar al punt d’eixida en autobús. Desprès del trajecte per una carretera plena de revoltes apleguem al punt d’inici de la senda. La guarda ens informa que l’autobùs per entrar al parc esta al caure, ens comenta que es de Castelló i ens diu que la nit de la tronada va ser molt moguda. Un vehicle es para i mostra un paper, “Llevan a un invalido y hay que dejarles pasar hasta el pàrquing de bajo!”, comenta la guardesa.

        

06/07/2017 Parc Nacional d'Ordesa

            Les previsions s’han complit, a la mitjanit del dia 5 d’agost una forta tempesta es va desencadenar al parc.

 

            Desdejunem i cap al pàrquing de Torla, en aplegar les primeres noticies i les primeres imatges, cotxes amb els cristall trencats, el xofer del autobús que fa la ruta Tora-Ordesa ens diu que la tempesta ha segut molt forta, i ha gel per les cunetes i ombries del parc, son gruixudes les pedres de gel.

            En aplegar al parc, el guia i un altre company va parlar amb el guardes del parc, passats uns minuts tornen i diuen “impossible fer rutes d’altura; no es pot fer la faja de Las Flores, un altra mes baixa que era l’alternativa, la Faja de Pelay i tampoc la Senda de los Cazadores, per diversos motius, entre ells la baixa visibilitat pues no boriem res i l’altra el perill de que es formen cataractes i ens tallen el pas per las Fajas, i al ser molt estretes no podríem passar, i en cas de poder fer el recorregut perillaria la nostra vida!”, diu el guia, “ ens han dit una alternativa fer el recorregut de Turieto Bajo i Alto, es el recorregut menys conegut del par i es molt bonic!”. Ens assabentem que han caigut uns 80 litres per metre quadrat en una hora, per a nosaltres que estem acostumats a vorer ploure en grans quantitats ens quedem assombrats.

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.

 

            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.

 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 

            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.