sábado, 16 de diciembre de 2017

08/12/2017 Gudar - Barranc d'Umbrias - PRTE-29

Hui som 5 caminats, anem a fer una ruta per la serra de Gúdar, a 8.30 eixim camí del poble de Gúdar, en aplegar al lloc d’eixida; hui el guia habitual sols donarà suport al guia principal; comencem la ruta i com no cap avall per un reguerol format per les escorrenties de la pluja, de caminar dificultós degut a les pedres arrossegades per les aigües de pluja, “tindrem que travessar unes quantes tanques fins aplegar al fons de la baixada!”, el poble queda darrere, esta dalt d’un penyot, “la ruta es circular, entrarem al barranc d’umbrias i tornarem al poble per una llarga pujada que comença per on eixirem del los Caños del riu Alfambra!”, comenta el guia.
 
            En aplegar al camí girem a la dreta, “per ací esta el pilo de pedra on l’any passat deixarem els cotxes?!, pregunta un company, “si, ha hi dalt a la dreta!”, contesta el guia; anem per llocs coneguts que ens porten records la baixada del barranc, apleguem al rierol que travessem sense cap problema, “recordes que l’any passat tinguérem que passar-lo amb aigua?!, li diu el guia a un company, “efectivament portava prou aigua i aquest any esta totalment sec!”, a la dreta en l’umbria hi ha neu, el riu te algun tros gelat, “esmorzarem a l’àrea recreativa que hi ha, on en estiu fan acampades!”, a la dreta trisca un ramat de cabres salvatges, un espectacle, però no dona temps a fer fotos, augmenta el grossor del gel, el guia fa la proba i tira una pedra prou grossa, rebota com una pilota, comencem a tocar neu verge, “es la meua primera vegada que xafe neu!”, diu una companya, “ tambiè, es mi primera vez!”, diu un altre company, les cascades de gel van fent la seua aparició en el riu, algunes son espectaculars, el gel penjant de la pedra; altres semblen un catifa de gel, una meravella.

domingo, 3 de diciembre de 2017

25/11/2017 Rafelguaraf - Mig Almud - Delicies

 
            Hui en som 6, a les 8,05 minuts del dissabte comencem a caminar, anem a fer nova per al grup, el cim ja el hem visitat, “anem a pujar al cim de Mig Almud, que es una mesura antiga!” ,  https://penyalargilaga.blogspot.com.es/2015/06/20062015-bsrxeta-alt-de-la-barcella-alt.html  , diu el guia, anem per asfalt cos que no ens agrada gens mi miqueta, anem recte en un creuer i “tornem arrere, el gps indica que tenim que anar a la dreta!”, entrem en un caminal de terra i entrem en un barranc, “la baixada es per a despistar als novells!”, es el comentari, anem per un barranc on el sol es de pedra i esta net.

domingo, 19 de noviembre de 2017

04/11/2017 Senda per Sumacàrcer

            Hui en som 10. Anem al poble de Sumacàrcer, poble de la Ribera Alta, aparquem els cotxes i anem vorejant la carretera per aplegar al inici de la “Senda del Castell”, la pujada bona i empinada, tenim un convidat, fil d’uns amics amb ganes de caminar, “te queda molt per acabar?”, diu un company, “trenta hores!”, contesta, “tindràs ganes?”, diu un altre, “moltes!”, contesta, “i desprès?”, li preguntem, “ a treballar i que faena nom’ en faltarà”, pugem cap a munt en zig-zag, en un temps molt breu estem a la fortificació plena d’enderrocs i del que sols queden les defenses exteriors. L’antic castell domina la vall del Xúquer, el poble a l’esquerra, cavant el riu i la pujada de BTT cap al Palmeral i cap a la dreta i en el pla Càrcer, Gavarda, Antella Beneixida i Costes, darrere i a l’altre costa la Canal de Navarrès.

 

         

miércoles, 15 de noviembre de 2017

11/11/2017 Barrancs de la Carrasca i El Gatillo (Enguera)

            Hui en som 10 per a caminar i 9 per al dinar de germanor, la Penya te desitja menjar gaspatxo a l’estil d’Enguera.

            Com sempre cafè i marxa cap a Enguera, poble de la Canal de Navarres, anem a realitzar una ruta en forma de 8 que ens portarà a recórrer dos barrancs molt interessants. En aplegar al punt d’eixida, lloc situat a la carretera que porta al llogaret de Benali. Deixem el cotxes i anem cap al barranc de “La Carrasca”, de baixada entre matolls i senda molt xafada, en un no res apleguem al “Pasadizo”, “aneu amb cura pues es un pas molt estret i es perillós mes que res per es guillar-se”, diu el guia de hui, de fet baixant amb cura no es perillós, els prims passen amb gracia, la resta amb molta cura.
            Girem a la dreta i anem cap a un abric, “Quant plou es forma una cataracta molt bonica que es por passar per darrer sense mullar-se!”, diu el guia, “Que penseu que es la matèria del sostre de l’abric?”, pregunta una companya, “fum de les fogueres dels pastors!”, diguem, “no!, pareix fum però es un liquen!, i que es un liquen?!, diu, “es la simbiosis entre un fong i un alga!”, contesta un company, “correcte!”, anem avant per una senda estreta i de fortes caigudes, “aneu amb cura pues la caiguda es forta i no es veu el fons!”, diu el guia, el paisatge una meravella; arbres alts, eixint del fons del barranc, buscant el sol, “a l’esquerra tenim un arbre monumental, fa un mesos estava viu, i degut a la sequera s’ha secat!”, comenta un company, anem avant i trencant les regles esmorzem abans de l’hora habitual.
 

miércoles, 1 de noviembre de 2017

28/10/2017 Fontanars dels Alforins - La Bastida de Les Alcuses


            Hui en som 10, en els llocs de costum ens reunim i eixim cap al poble de Fontanars dels Alforins, també conegut com “La Toscana Valenciana”, quedem a les afores del poble i desprès eixim cap al lloc d’eixida de la senda. “No eixim del poble perquè afegiríem uns 5 km. a la senda”, anem cap al un punt d’eixida, es el quart camí a l’esquerra comptant des el creuer d’entrada al poble en direcció a Ontinyent, un caminal de terra ens porta cap a la serra , el punt d’eixida es una carrasca impressionant.
 
  

domingo, 22 de octubre de 2017

14/10/2017 GR 7 - Castell de Vallada - El penyo - Les Ermites

            A les 8.15 com el claus estem a Vallada, hui anem a fer una ruta per intensa, pujarem per el GR-7 des-de Vallada fins al Castell, desprès pujarem al Penyo de Vallada i tornarem per la senda del Sumidor, cap a l’àrea recreativa de Vallada i als cotxes.
 
            Fa un dia bo per a caminar, la primera en el front, la pujada fins al castell de Vallada, el sol enfosquit per les boirines matineres, no fa molta calor i amunt, hui en som 5 amb ganes de caminar i aprofitar el temps, “com van els estudis de la major?” pregunta un company, “molt be, esta gaudint i fent lo que li agrada, ha fet un canvi molt gran, es mes responsable i madurat molt en l’últim any, esta a l’estranger, estan seguint un programa d’ensenyança d’una cooperativa del nord i esta molt contenta!”. Contesta la companya. “jo conec un poc el programa i es molt interesant i complet, combina l’ensenyança amb la practica!”, diu un altre company.
 

miércoles, 18 de octubre de 2017

12/10/2017 Ferrata "Les Marujes"

            Canviem de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el guia de hui, “te una dificultat k3”, diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”, li diem a un company entre rialles, “ahora nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos la senda de los Cazadores  fuimos a a Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el company.
 
            Esmorzem al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3 metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta el guia, “ a mi en van dir que el nom de la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?, ha hi queda la qüestió.
  

            Ens equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus. Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona per finalitzada la ferrata.
 

Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes. Una retirada a temps es una victoria!

 


domingo, 8 de octubre de 2017

30/07/2017 Rafól de Salem - Casa de Les Planisses - Salem

            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, tenim 3 noves incorporacions, Benvenguts!, en els lloc de costum eixim cap a la Vall d’Albaida concretament al poble de Ràfol de Salem, l’eixida esta a les afores del poble concretament a l’eixida cap a l’ermita del poble per el Calvari, els primers metres son empinats!, després de passar l’ermita la pendent es tona suau i de bon caminar, “Estem a Alacant?”, pregunta un company, “no, estem a Valencia, a la dreta tenim La Vall d’Albaida, a l’esquerra darrere la serra esta Alacant!”, diu el guia, pugem i xarrem, una senyal de perill ens crida l’atenció i ens fa somriure, “foto de grup al costat de la placa!”, dit i fet; seguim avant.


            “No tenim normes fixes, ni organització, no tenim quotes, ni president, ni secretari, som un poc anàrquics, la gent va i ve, alguns desapareixen un temps i tornen, i no es demanem explicacions!”, explica un company a les noves incorporacions; “a la dreta tenim la Vall d’Albaida, a l’esquerra la serra del Benicadell i cim del mateix nom, la serra fa de divisòria entre Alacant i Valencia!”, va relatant el guia, fa l’aparició el cim tot blanc entre el ver de les agulles del pins. “Fa uns anys es va celebrar un boda civil al cim, ell puja escalant la paret acompanyat d’uns amics, i ella amb vestit mixt de muntanyera amb tocat blanc, done fe de l’acte tenim fotos!”, ens relata el guia.

lunes, 2 de octubre de 2017

16/09/2017 Font d'en Carros - Les Covatelles per el PR-CV 347

            Hui en som 9, com sempre cafè i marxa, anem al poble de La Font d’en Carros a comarca de La Safor, anem a recórrer el PR-CV 347, que ens portarà al cims de Les Covatalles i el Puig del Frares.
 
            Per començar la ruta busquem les afores del poble i el punt d’eixida es al costat de l’escola del poble, punt de referencia vàlid, l’altra es entrar per carrers estrets i hi ha que tindre en compte que els dissabtes fan mercat. Després de d’un xicotet recorregut per dins del poble trobem la primera senyal de que estem en el bon camí un poste del PR-CV 347, caminem de bona gana, l’ambient humit ja que el dia abans va ploures i esta la senda enfangada. Xarrem de tot un poc, ”estic desentrenada i vullc posar-me en forma que fer la senda de Millars i mes avant les Tres Maries!”, diu una companya, “recorda que tenim pendent el Penyagolossa!” diu el guia, “veritat es!”. Entre uns i els altres el ritme es bo, “ja tenia jo ganes de agarrar-te un dia i fer-te suar!”, li diu un company a un altre marcant un pas ràpid. L’altre ni contesta, apleguem a un creuer i be allò “dreta o esquerra?”, uns quants se’n van a l’esquerra, “pareu es a la dreta!” diu el guia, anem a la dreta i amunt, deixem les clarianes i entrem en un bosc de pins prou espès, la brossa humida ens mulla els pantalons, fa xafogor i entre unes coses i altres anem suant, “ bona senda per a l’estiu, molta ombra i bon caminar!”, diu una companya.

jueves, 21 de septiembre de 2017

09/09/2017 Venta de Los Cuernos (Ibi) al Menejador


            De bon mati com sempre i en els llocs de costum, 6 senderistes eixim cap al poble d’Ibi, anem per la A-7, fins aplegar al desviament cap al poble, estan de festes i no podem seguir l’entrada al poble prevista.

            Per aplegar al punt d’eixida anomenat “Venta de los Cuernos”, tenim agarrar la CV-801 en direcció a Banyeres de Mariola, deixem a l’esquerra el creuer de la CV-802 i a uns 900 metres i a l’altura d’un mas hi ha un pàrquing a la dreta, punt d’eixida de la ruta de hui.

miércoles, 6 de septiembre de 2017

02/09/2017 Illa de l'Esgoletja - Cami de la Ceja - Senda del Murteral

Com sempre a les 7 i a les 7,15 als llocs de costum, hui anem al poble de Sumacàrcer, a recórrer una ruta “nova” per al grup. Hui en som 8 senderistes, tenim noves incorporacions i esperem que es agraden les rutes.
Per acurtar la ruta fem l’eixida des de el pàrquing de la zona de bany de l’Illa de l’Esgoletja, un lloc on es pot prendre el bany al riu Xúquer. Fa calor i humitat, esperem que millore al llarg del dia, la primera parada un figuera blanca, “estaran bones?”, ens fem la pregunta, “provem a vorer!”, “estan bones i gustoses!”, es l’opinió general, “a la Safor els diem esverenques!” diu una companya, , seguim avant, a dreta i esquerra camps de cítrics, alguns mandarines ja tenen el fruit temptador, “en la zona de la Portella hi ha un camp de mandarins que ja tenen color i l’any passat en donarem unes quantes i estaven dolces, son d’una varietat molt matinera!”, diu el guia; anem per asfalt i prompte entrem en camí de terra, anem a bon ritme i la senda va pujant poc a poc.

domingo, 27 de agosto de 2017

26/08/2017 Moli de l'Umbria - La Blasca (Banyeres de Mariola)

            A les 7 del mati sense cafè fem marxa cap al lloc de costum per arreplegar a la resta de la Penya, hui en som 4+2 convidades, anem cap al poble de Banyeres de Mariola, allí hi ha un penyot que es diu “La Blasca”. En aplegar a Banyeres, carretera munt vorejant el poble trobem els primers indicadosr “Moli de l’Umbria”, zona d’acampada on comença la ruta.

viernes, 18 de agosto de 2017

08/08/2017 Refugi de Montfalco -Congost de Mont-rebei

            Últim dia de rutes, el dia 7 d’agost aplegarem al refugi de Monfalco, desprès d’un recorregut digne de pel·lícula, primer una carretera plena de corbes i estreta, desprès un creuer de carreteres, i al final una pista de terra de al menys 15 kilòmetres. El refugi en un paratge impressionant al peu tenim el embassament de “Canelles”, per aplegar hi ha que anar al poble de Viacamp en Osca (Huesca), i entrat en la pista que indica el refugi, i sí molta paciència fins aplegar al refugi.
         
  

jueves, 17 de agosto de 2017

07/08/2017 Cañon del Añisclo


            Cinquè de dia de ruta, tenim un alta i una baixa,  els canvis d’aigua senten mal als estomacs. Desdejunem al hostal i anem cap al “Cañon del Añisclo”, ens havem assabentat que hi ha que deixar els cotxes al pàrquing i tenim que aplegar al punt d’eixida en autobús. Desprès del trajecte per una carretera plena de revoltes apleguem al punt d’inici de la senda. La guarda ens informa que l’autobùs per entrar al parc esta al caure, ens comenta que es de Castelló i ens diu que la nit de la tronada va ser molt moguda. Un vehicle es para i mostra un paper, “Llevan a un invalido y hay que dejarles pasar hasta el pàrquing de bajo!”, comenta la guardesa.
        

martes, 15 de agosto de 2017

06/07/2017 Parc Nacional d'Ordesa


            Les previsions s’han complit, a la mitjanit del dia 5 d’agost una forta tempesta es va desencadenar al parc.
 
            Desdejunem i cap al pàrquing de Torla, en aplegar les primeres noticies i les primeres imatges, cotxes amb els cristall trencats, el xofer del autobús que fa la ruta Tora-Ordesa ens diu que la tempesta ha segut molt forta, i ha gel per les cunetes i ombries del parc, son gruixudes les pedres de gel.

            En aplegar al parc, el guia i un altre company va parlar amb el guardes del parc, passats uns minuts tornen i diuen “impossible fer rutes d’altura; no es pot fer la faja de Las Flores, un altra mes baixa que era l’alternativa, la Faja de Pelay i tampoc la Senda de los Cazadores, per diversos motius, entre ells la baixa visibilitat pues no boriem res i l’altra el perill de que es formen cataractes i ens tallen el pas per las Fajas, i al ser molt estretes no podríem passar, i en cas de poder fer el recorregut perillaria la nostra vida!”, diu el guia, “ ens han dit una alternativa fer el recorregut de Turieto Bajo i Alto, es el recorregut menys conegut del par i es molt bonic!”. Ens assabentem que han caigut uns 80 litres per metre quadrat en una hora, per a nosaltres que estem acostumats a vorer ploure en grans quantitats ens quedem assombrats.

domingo, 13 de agosto de 2017

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.
 
            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.
 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 
            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.

domingo, 30 de julio de 2017

22/07/2017 Pla de Corrals - Pinet

            Senda anual de la Penya, hui en som 5 i Noa, com sempre cafè i marxa, anem cap al Pla de Corrals, pedania de Simat de La Valldigna, el paratge esta enclavat en un lloc idíl·lic, la pedania limita amb les comarques de “La Vall d’Albaida i La Costera”,
 
            Eixim del àrea recreativa del poble , anem a l’esquerra cap a la pedrera, on trauen el marbre conegut com a “rosa Valencia o del Buixcarro”, aquesta mina es tan antiga que els romans ja l’explotaven, la prova esta a prop, cal visitar l’ermita romànica de “San Feli “ que esta a Xativa, el sostre del soport·al esta apuntalat per 6 columnes, recuperades d’una residencia morisca a la mateixa ciutat. En la façana nord hi ha un atri sustentat per sis columnes romanes de marbre, totes distintes.(wikipedia)

miércoles, 26 de julio de 2017

15/07/2017 El Benicadell

De bon mati cafè i marxa, als llocs de costum, en reunim, hui en som 4 senderistes, anem a pujar al Benicadell o Penya Cadiella, muntanya mítica de la Comunitat Valenciana, a cavall de les províncies de Valencia i Alacant, hi ha varies rutes d’acces a saber: des de La Casa de Les Planisses, es la mes transitada, des de el poble de Beniatjar, des de el port d’Albada, des de Atzeneta d’Albaida, des de el poble de Otos, des de Gaianes, des de Beniarres i per la Canal; excepte la “Canal” la resta van el llom de la serra, i totes van a parar al pou del Benicadell i d’a hi al vèrtex geodèsic.
        

lunes, 10 de julio de 2017

08/07/2017 Charcos de Quesa - Los Cinglos - Rio Grande

Hui en som 4,com sempre als llocs de costum, hui la senda promet, un company ens ha recomanat fer-la “hi ha prou ombriu”, ens va dir por mail.
Apleguem al pàrquing dels “Charcos de Quesa”, ens aviem i anem a fer ruta, tornem cap arrere en direcció al “Charco de la Horteta”, una vegada entrem en la senda ens fem la pregunta “ja hem passat per ací?”, diu un company “en sembla que sí!”, diu una companya, “la nit passada ha plogut per la zona la terra esta humida i les plantes i els matolls esta plens de gotes!”, diu un altre, anem avant, la senda ven traçada i de bon caminar, “ per ací tenim sarxoliva, en la vida he vist tantes plantes juntes!”, diu un company, “perquè es fa servir?!, diu una companya “per adobar olives, pebreres i tomaques, jo la prefereix a la pebrella, també hi ha un altra que es diu xinxoliva, que també es fa servir per el mateix!”, contesta un company.

miércoles, 21 de junio de 2017

17/06/2017 La Foradada (Vall de Gallinera)


            Hui en som 5, 3 han excusat la seua presencia i la resta no ha dit ni mu!, com sempre cafè i marxa, hui anem a la Vall de Gallinera, agrupació de municipis que formen la vall, i son Alpatro o Patro, Benissivá, Benitaia, Benialí sede del consell, Carroja, Llombai, Benissili i Benirrama. Ara una poca historia:
 
“Como en todos los otros valles del interior de la Marina Alta, los árabes ocuparon durante casi seis siglos estas tierras. Después de la expulsión de los moriscos (1609), Val de Gallinera quedó tan despoblado, que el Duque de Gandía, al que pertenecía este territorio, trajo de Mallorca 150 familias para repoblar el valle. Las consecuencias de este hecho, serían contadas por el botánico Antonio José de Cavanilles de la siguiente manera: "Échese de ver todavía el origen de todos ellos en el acento y dialecto de sus moradores. Son muy aplicados al trabajo, todo lo aprovechan y viven contentos en aquel recinto delicioso".

miércoles, 14 de junio de 2017

10/06/2017 Mas del Carrascal - La Replana (Serra de l'Arguenya- - Castalla)

            Com sempre a les 7 de mati cafè i marxa, desprès d’una sèrie d’imponderables s’ajorna la senda al Penyagolossa, i es te que improvisar una nova ruta. Anem a la comarca de la Foia de Castalla. Per accedir a punt d’eixida, anirem per la A-7, direcció Aloci/Alacant, en passar el poble d’Ibi buscarem l’eixida que ens porte cap a CV-80, direcció a Sax, i en l’eixida 13, anirem a la dreta, hi ha que anar amb cura pues enseguida tindrem una senyal a la dreta que ens indicarà CV-802, farem mitja redona i cap a l’esquerra, anirem cap a la segona redona i canviarem cap a la CV-793, seguim recte i a l’altra redona buscarem l’eixida cap a la CV-811, creuarem per un aeri la CV-80, i en la redona girarem a l’esquerra, en eixir de la redona a l’esquerra hi ha un caminal de terra en el que entrarem i deixarem el cotxe on no molesten, Ha hi comença la ruta.
            La senda va per l’ombria d’uns pins centenaris que fan goig, les soques de bon diàmetre i de bon port. El camí de terra, anem de pujada, lleugera i de bon caminar, el camí esta tallat per un munto de terra, un camp d’oliveres plantades en “espaldera” de bon vorer, “perquè el planten tan junts?, tindran que llevar-ne quant siguen grans!”, diu una companya, “en el Pla de Rafelguaraf ja fa uns anys i llevaren el del mig!”, diu un altre companya, queda la pregunta en l’aire.

martes, 6 de junio de 2017

03/06/2017 Ferrata Castillo de Salvatierra (Villena)



            Hui en som 5, tres mestres i dos alumnes, cafè i marxa cap a Villena, terres d’Alacant, concretament a la comarca de l’Alt Vinalopó. Hui tenim presa i apleguem a la zona de parking després d’entrar al poble de Villena, i en passar la plaça de bous a l’esquerra i cap amunt. Ens espera un company que ha vingut des de Alcoi, salutacions i cap amunt a buscar la senda que ens portarà a la ferrata.

            Pugem a bon ritme i cap amunt, la senda en zig-zag i empinada, en uns 20 minuts apleguem al inici de la senda/ferrata, una sèrie de cables d’acer ens guiaran cap a la primera etapa d’escalons. El guia habitual hui va d’alumne, “per passa el cables no es necessari equipar-se amb arnes i dissipador!”, anem agarrats al cable guia, amb cura i sense presa, gaudim de les vistes cap al sud, molt allunyada es por vorer una tronada de la que penja la pluja, anem avant, “com son el ponts que tenim que creuar?”, pregunta un company, “el primer es d’un cable i es te que passar de costat, te un altre cable dalt per assegurar-se amb el dissipador i un altre per agarrar-se amb les mans!, no son gens complicats!” diu el guia. “jo per si de cas també faré us del cabo d’ancoratge, el dissipador i tot lo que porte!”, diu un alumne.

miércoles, 31 de mayo de 2017

27/05/2017 Circular Alcudia de Veo - Organos de Benitandus

            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, en els llocs habituals d’encontre en reunim i anem cap al destí d’aquest cap de setmana, el lloc es ideal per fer rutes de senderisme es ni mes ni menys la “Serra d’Espada”, parc natural per excel·lència on l’arbre mes abundant i mes bonic es la surera (Quercus suber), a la província de Castelló, mesclat amb pins.
            La Penya ha recorregut al menys 6 vegades alguna ruta per el parc eixint dels pobles d’Alcudia de Veo, Ahin, Almedijar, Xovar, Algimia de Almonacid i Azuebar, muntanyes agrestes de forts desnivells, i baixades vertiginoses, paisatges impressionants, en fi, una meravella de paratge, afortunadament es conserva intacte, de tant en tant es fa “la saca” del suro, la finca “La Mosquera” es un eixample d’aprofitament dels arbres i de la seua protecció.
            L’eixida la fem des del poble d’Alcudia de Veo, anem cap al riu Veo i en creuar-lo girem a l’esquera per el GR-36, entrem en zona d’ombra, el sol esta plagat i entapissat d’una mena de coto que solten el xops, anem amunt gaudint de les vistes, camps abandonats d’arbres fruites, pomeres i cirers ens fan detindré per provar la fruita , “esta bona però en unes dies mes estaria millor!”, es el comentari general, reprenem el camí, una surera de tronc gros ens convida a fer-nos una foto a la seua ombra. Caminem de vegades el silenci fa esclatar a un company “esteu enfadats!, parleu”, dos ciclistes baixen, “porteu motor!”, es diguem, “si no fora per l’ajuda que ens presta el motor no podríem pujar a la Campana, a la nostra edat ja van faltant les forces!” diuen.

martes, 23 de mayo de 2017

19/05/2017 Circular d'Aielo de Malferit

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 4 i el “Cagnolino”, anem cap a la Vall d’Albaida, concretament al poble de Aielo de Malferit, poble on va naixer el cantant ja desaparegut Nino Bravo.

            Fem l’eixida de qualsevol carrer del poble buscant la carretera que va d’Aielo a Vallada per la CV-651, al principi asfalt, però vorer els camps de arbres fruiters carregats de fruita, algun garrofer, planter de vinya, el rodejats de verd, ens anima a caminar. Veiem unes quantes plantes de “taperes”, florides, la flor molt bonica, “El Bota” les identifica sense cap problema als novelles ens causa sorpresa, anem avant, tenim que deixar l’asfalt i la cosa s’empina poc a poc, quant portem al menys un kilòmetre un company esclata “els bastons!, els deixat arrere!”, “torna arrere que t’esperem a l’ombra del pi!”, diuen els companys, sen va avall a la carrera, però el seu fidel amic es queda.

lunes, 15 de mayo de 2017

13/05/2017 Circular de Xeresa

            Hui en som 5, anem prop de casa, concretament al poble de Xeresa, com sempre cafè i marxa.
            Per aplegar al punt d’eixida anem sempre a la dreta ja dins del poble, deixem el cotxes a al final del poble prop del llavador i de l’ermita, ens equipem i amunt, un garrofer a la dreta de soca molt grossa a la que li han eixit un rebrots i esta viu, el paisatge ens sembla conegut, anem avant i un cartell a l’esquera ens indica que anem per la ruta dels corrals, la senda esta baixada de “Wikiloc” i es diu “El dia del senderista”, el nom es el mateix, venim a gaudir de la ruta i de les vistes.

martes, 9 de mayo de 2017

05/05/2017 Pinet - Surar - L'Alt del Mirador - GR 236 - Mamelles

En erem 4 però una baixa d’última hora ens deixa en tres, anem a la Vall d’Albaida concretament al poble de Pinet, tornem a la Surera, paratge incomparable, d’una bellesa espectacular, mescla de pins, sureres, ginebres, falagueres; com sempre cafè i marxa. En aplegar al poble es planeja la ruta un poc improvisada, “pujarem per on baixarem l’ultima vegada i així no farem patir tant el peus, pues la baixada entre pedra solta i esgarrifosa molesta prou!”, diu el guia, “d’acord” contesten el companys, allà anem cap al surar, la primavera a esclatat amb una simfonia de colors, tramús valencià, lli blau, una mata de timo real i moltes mes que ara no en venen a la memòria.

domingo, 30 de abril de 2017

23/04/2017 Coll d’Azpegui -El Urkulu

                       Hui som 9 caminants tenim una baixa sense importància, 8,30 desdejuni i cap amunt, anem tots caminants i no caminants, l’idea es pujar al Urkulu des de el Coll d’Azpegui, hem optat per la ruta curta per aplegar al cim, anar a vorer la cova d’Arpea un altra meravella de la natura per les fotos que hem vist, la cova esta formada per un sinclinal i un anticlinal, i acabar el dia en el poble francès de Saint Jean Pie Port, poble on comença el camí francès de Sant Jaume.


Ara un poc d’historia:

“La Torre-trofeo de Urkulu es una torre conmemorativa romana ubicada en la cima del monte Urkulu, en el término municipal de Orbaiceta, Navarra.
En 1976 el arqueólogo francés Jean-Luc Tobie la identificó como una torre-trofeo romana, erigida en el siglo I a. C. para conmemorar la reciente conquista de Aquitania; la construcción se utilizó para marcar el límite sur de los nuevos territorios conquistados. En la campaña arqueológica de 1990 se localizó un altar de consagración que confirmó esta interpretación del monumento. La torre domina el paso fronterizo de col d'Amoustegui, por el que discurría en la antigüedad la vía romana Ab Asturica Burdigalam (de Astorga a Burdeos) que pasaba por Pamplona y Dax.
La torre tiene forma tronco-cónica, mide 19,5 metros de diámetro en la base y tiene 3,6 metros de altura. Su altura original debía ser de 4,5 metros. El espesor de los muros es de 2,6 metros y su interior está relleno con los restos del trabajo de cantería originales.

sábado, 29 de abril de 2017

22/04/2017 Circular de la Selva d’Irati (Embassament d’Irabia marge dreta – Cases d’Irati _Reserva de Lizardoia – Marge Esquerra de l'embassament d’Irabia)

Primer que res una poca informació del bosc que anem a recórrer:

 



“El bosque o selva de Irati (Iratiko oihana en euskera) es un bosque repartido entre el norte de Navarra (España) y Pirineos Atlánticos (Sola y Baja Navarra) en al suroeste de Francia.
Por su parte española, está situada en el valle del río Irati, entre los montes de Orzanzurieta y Roncesvalles al oeste, y el monte Orhi al este. El límite sur lo pone la imponente mole de la Sierra de Abodi. Los principales accesos son por el oeste por Orbaiceta (Valle de Aézcoa) y por el este por Ochagavía (Valle de Salazar).

jueves, 27 de abril de 2017

21/04/2017 Circular per la zona de l’albergue de Mendilatz – Arrozola - i la fabrica d’armes d’Orbaizeta


            De bon mati cafè i marxa, 12 membres de la Penya fan l’eixida cap al poble de Orbaitzeta, enclavat a la “Vall d’Aezkoa” en la Comunitat Foral de Navarra; anem a gaudir del paratge anomenat “La Selva d’Irati” i el seus paratges. Primer que res una poca historia d’un dels llocs que visitarem en aquestos dies de senderisme.

“Aunque de corta existencia, (1784-1884), la Real Fábrica de Armas y Municiones de Orbaizeta tuvo una intensa y azarosa historia, fiel al turbulento siglo XIX. Su importancia militar se refleja en la lista de los protagonistas que estuvieron en ella, caso de los Generales Morillo y Reille, Espoz y Mina o Zumalacárregui; a los posteriores ilustres visitantes como Valle Inclán, Hemingway o los fotógrafos Echagüe y Sta M. del Villar.
La antigua ferrería del Valle de Aezkoa, conocida desde 1432, y sus Montes Comunales fueron cedidos gratuitamente a la Corona española, eso sí con engaños, a cambio de la construcción de la Fábrica y el trabajo que decían iba a generar.
La Fábrica sólo fue un imán para las cinco guerras de la época, (1793-1875), sufriendo el Valle todas sus nefastas consecuencias. Tras producir durante años munición, y en alguna etapa incluso cañones, pasó a mediados del s. XIX a producir hierro de calidad, que luego era transformado en las fábricas de Trubia y Oviedo en Asturias. Malviviendo desde 1869 tras un incendio fortuito, terminó cerrando sus puertas en 1884 por el auge de los Altos Hornos.
Desde su apertura El Valle de Aezkoa denunció el fraude de la cesión. Así en el informe de 1790 se afirma que:

domingo, 9 de abril de 2017

08/04/2017 De Rafelguaraf a l’Alt de la Barcella



Hui manem a prop de casa, com aquell que diu “al costat”, cafè i marxa, hui en 6, anem ajuntem-nos fins aplegar al poble de Rafelguaraf o Rafel com diuen els del poble per acurtar el nom. Hui la senda promet, sense molt de desnivell fins aplegar al cim.
L’eixida des de el poble, fa frescor, si no canvia el temps a migdia de segur que farà calor, un poc d’asfalt i pugem a la vorera, un vell company de sendes ha vingut hui a participar i saludar a “La Penya”, xarrem de sendes fetes, d’amics comuns, de sendes a fer, girem a l’esquerra per un barranc i entrem en senda, de moment de bon caminar, la senda ben traçada, “la senda de hui tindrà un 12 o 13 kilòmetres, i el desnivell no es molt fort!”, diu el guia “en el grup que vaig ara son igual de llargues, però anem para tot el dia, son mes tranquil·les!”, contesta el company, “on anem?”, pregunten “a l’alt de la Barcella, esta al termes de Barxeta, l’any passat ja anàrem per un altra ruta!”, seguim avant.

viernes, 7 de abril de 2017

04/04/2017 La ferrata de Tous i els rapels del barranc del Castellet


            Hui es un dia fora de la normalitat, hem quedat al Domenech per anar a fer la “ferrata” de Tous i alguns ràpels al barranc del Castellet. Com sempre per puntualitat que no es diga, a les 4,50 en el lloc de costum, teníem que se 4 però al final en som 3, salutacions i cap al poble vell, en aplegar a la carretera de baixada ens dona d’impressió que l’embassament esta mes ple de lo habitual, en aplegar baix desapareix la carretera i la senda d’accés a la font del “Chorrillo”, “tindrem que anar per la muntanya fins aplegar a la font, s’allargarà la senda!”, diu un company, “com es això?”, pregunta una companya, “al pujar el nivell de l’aigua de l’embassament ha tapat la carretera i la senda, i en lloc de apropar-nos en 15 minuts a principi de la ferrata, ara no sabem quant tardarem!”, traguem l’equip i fem marxa, en eixe moment un vehicle ¡sorpresa! apareix “Toño”, company de la baixà del barranc de l’Ínfer a la Vall de Laguar, salutacions i a caminar, “senderista impenitent, corredor de ultra llarga distancia, un esportista complet, bona persona i millor company, en els moments d’angoixa, ix la seua vena d’humorista que te fa riure i oblidar-te dels problemes. Anem travessant per la muntanya, buscant terreny xafat.

domingo, 2 de abril de 2017

01/04/2017 El Puig Campana

            Hui en som 5, com sempre a 7.30 en el lloc de costum, cafè i marxa. Anem a pujar a una dels cim mítics de la Comunitat Valenciana, esta al terme de Finestrat en la província d’Alacant, per fer la ruta diuen els entesos que hi ha que pujar per el “Carreró” per darrere no compta.
         

domingo, 26 de marzo de 2017

25/03/2017 Bocairent - Morro del Porc

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, en els punts habituals de reunió i fem l’eixida cap a Bocairent poble de la Vall d’Albaida, anem a recórrer una ruta varies vegades ajornada por diverses raons, mal temps, imprevistos, etc.
            La ruta esta traçada a partir de diversos tracks, alguns propis, altres traçats sobre plànol i altres baixats d’internet.
            El punt d’eixida es al costat del camp de futbol del poble i accedim per la redona on esta l’homenatge a la manta de Bocairent, eixida cap al poliesportiu, i girem a la dreta fins l’entrada al camp de futbol, punt d’eixida i tornada.
            Després dels preparatius anem amunt per un caminal asfaltat; ja tindrem temps de xafar la terra; com sempre que bé a caminar el capdavanter fa la seua eixida disparat, “ja pararà, en el primer creuer!”, diuen els companys, “i la resta?”, pregunten, “fen eixida amb bici i preparant-se per fer un cap de setmana de btt!”, altres han excusat la seua presencia, per diversos motius; “fa fred!”, diuen el companys, “al menys 6 graus”!, “ja farà calor!”, a mesura que anem pujant anem llevant-nos la roba, va fent calor, i apareix la roba de manega curts, com sempre els mes calorosos i les mes caloroses volen aprofitat el bon clima que tenim.

domingo, 12 de marzo de 2017

11/03/2017 Els quatre rius

            Una desil·lusió, no es creuen quatre rius, sols es creuen tres a saber: Rio Grande, Ludey i Cazuma, el Frare que es l’altre desapareix al ajuntar-se amb el Cazuma. En els cartell indicadors del PR-CV-2014 diu “Ruta los cuatro rios”.
            Com sempre cafè i marxa, hui anem a les terres de La Canal de Navarres, terres castellano parlants?, o valencinao parlants?, a saber, terres de secà on abunden les oliveres, els garrofers, el tabac i el arbres fruiters en les vegues, i algun camp de cítrics a prop de la Costera per un costat i de la Ribera Alta per l’altre. Hui som 6 caminants i el Cagnolino, company inseparable i sempre caminant amunt i avall per les sendes.