09/06/2018 Monuments de Bocairent

            Hui en som 7, anem un altra vegada camí de Bocairent, acudim de diversos pobles i ens ajuntem a al redona on esta el monument a la “manta de Bocairent”, un company per watssap va dir “Yo Trabajo. Pero te subvenciona algo el Ayuntamiento o la oficina de turismo?. Como ultimamente de allí no salimos.!”, el guia li contesta “el Ayuntamiento no da ninguna subvención, solo que hay mucha sombra y fuentes con mucha agua!”.

 

            “Per a no patir calor a migdia, eixirem cap a Les Cases de l’Alboret, pujarem per la senda de la Mola, tindrem alguna sorpresa per la ruta, desprès anirem a la cova de la Sarsa, i a continuació anirem cap a l’ermita de Santa Barbera!”, comenta el guia, eixim per l’antiga via de la xitxarra, camí asfaltat i que perd la seua gracia, veiem cirers carregats de fruits, “encara en queden per collir!”, diu un company,” deu de esser alguna varietat mes tardana!”, diu un altre, son arbres aïllats, “son per a consum de casa!”, comenta un altre, seguim avant, hi ha molta gent caminant, bicicletes, esportistes en general.

21/04/2018 Circular de Bocairent

            Hui en som 8, com sempre als llocs de costum, eixim cap al poble de Bocairent a La Vall d’Albaida, de camí trobem un banc de boira, així que el dia de no donara peu a fer fotos.

            A les 8 del mati estem al punt d’eixida, hem aplegat fins a la redona on esta el monument a la manta de Bocairent, a la 3ª eixida enfilem el carrer a la dreta i aparquem.

            Aquest es el punt d’eixida i de tornada, primer que res un cafè i fem marxa cap amunt, el primer tram per asfalt, el grup esta un poc endormiscat, i com sempre el company que fa de llebre tira cap amunt, “estan dormidos o que?”, diu el company, de tant en tant ens girem i el grup va la seua. S’acaba l’asfalt i entren en camí de terra, “per ací ja hem passat un altra vegada!”, comenta el guia; la senda de bon caminar va fent-se estreta, a l’esquerra una font va deixant caure un filet d’aigua, hi ha que recordar per si de cas un altra vegada anem curts d’aigua i tenim set.

17/06/2017 La Foradada (Vall de Gallinera)

            Hui en som 5, 3 han excusat la seua presencia i la resta no ha dit ni mu!, com sempre cafè i marxa, hui anem a la Vall de Gallinera, agrupació de municipis que formen la vall, i son Alpatro o Patro, Benissivá, Benitaia, Benialí sede del consell, Carroja, Llombai, Benissili i Benirrama. Ara una poca historia:

 

“Como en todos los otros valles del interior de la Marina Alta, los árabes ocuparon durante casi seis siglos estas tierras. Después de la expulsión de los moriscos (1609), Val de Gallinera quedó tan despoblado, que el Duque de Gandía, al que pertenecía este territorio, trajo de Mallorca 150 familias para repoblar el valle. Las consecuencias de este hecho, serían contadas por el botánico Antonio José de Cavanilles de la siguiente manera: "Échese de ver todavía el origen de todos ellos en el acento y dialecto de sus moradores. Son muy aplicados al trabajo, todo lo aprovechan y viven contentos en aquel recinto delicioso".

10/06/2017 Mas del Carrascal - La Replana (Serra de l'Arguenya- - Castalla)

            Com sempre a les 7 de mati cafè i marxa, desprès d’una sèrie d’imponderables s’ajorna la senda al Penyagolossa, i es te que improvisar una nova ruta. Anem a la comarca de la Foia de Castalla. Per accedir a punt d’eixida, anirem per la A-7, direcció Aloci/Alacant, en passar el poble d’Ibi buscarem l’eixida que ens porte cap a CV-80, direcció a Sax, i en l’eixida 13, anirem a la dreta, hi ha que anar amb cura pues enseguida tindrem una senyal a la dreta que ens indicarà CV-802, farem mitja redona i cap a l’esquerra, anirem cap a la segona redona i canviarem cap a la CV-793, seguim recte i a l’altra redona buscarem l’eixida cap a la CV-811, creuarem per un aeri la CV-80, i en la redona girarem a l’esquerra, en eixir de la redona a l’esquerra hi ha un caminal de terra en el que entrarem i deixarem el cotxe on no molesten, Ha hi comença la ruta.

            La senda va per l’ombria d’uns pins centenaris que fan goig, les soques de bon diàmetre i de bon port. El camí de terra, anem de pujada, lleugera i de bon caminar, el camí esta tallat per un munto de terra, un camp d’oliveres plantades en “espaldera” de bon vorer, “perquè el planten tan junts?, tindran que llevar-ne quant siguen grans!”, diu una companya, “en el Pla de Rafelguaraf ja fa uns anys i llevaren el del mig!”, diu un altre companya, queda la pregunta en l’aire.

05/05/2017 Pinet - Surar - L'Alt del Mirador - GR 236 - Mamelles

En erem 4 però una baixa d’última hora ens deixa en tres, anem a la Vall d’Albaida concretament al poble de Pinet, tornem a la Surera, paratge incomparable, d’una bellesa espectacular, mescla de pins, sureres, ginebres, falagueres; com sempre cafè i marxa. En aplegar al poble es planeja la ruta un poc improvisada, “pujarem per on baixarem l’ultima vegada i així no farem patir tant el peus, pues la baixada entre pedra solta i esgarrifosa molesta prou!”, diu el guia, “d’acord” contesten el companys, allà anem cap al surar, la primavera a esclatat amb una simfonia de colors, tramús valencià, lli blau, una mata de timo real i moltes mes que ara no en venen a la memòria.

25/03/2017 Bocairent - Morro del Porc

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, en els punts habituals de reunió i fem l’eixida cap a Bocairent poble de la Vall d’Albaida, anem a recórrer una ruta varies vegades ajornada por diverses raons, mal temps, imprevistos, etc.

            La ruta esta traçada a partir de diversos tracks, alguns propis, altres traçats sobre plànol i altres baixats d’internet.

            El punt d’eixida es al costat del camp de futbol del poble i accedim per la redona on esta l’homenatge a la manta de Bocairent, eixida cap al poliesportiu, i girem a la dreta fins l’entrada al camp de futbol, punt d’eixida i tornada.

            Després dels preparatius anem amunt per un caminal asfaltat; ja tindrem temps de xafar la terra; com sempre que bé a caminar el capdavanter fa la seua eixida disparat, “ja pararà, en el primer creuer!”, diuen els companys, “i la resta?”, pregunten, “fen eixida amb bici i preparant-se per fer un cap de setmana de btt!”, altres han excusat la seua presencia, per diversos motius; “fa fred!”, diuen el companys, “al menys 6 graus”!, “ja farà calor!”, a mesura que anem pujant anem llevant-nos la roba, va fent calor, i apareix la roba de manega curts, com sempre els mes calorosos i les mes caloroses volen aprofitat el bon clima que tenim.

11/03/2017 Els quatre rius

            Una desil·lusió, no es creuen quatre rius, sols es creuen tres a saber: Rio Grande, Ludey i Cazuma, el Frare que es l’altre desapareix al ajuntar-se amb el Cazuma. En els cartell indicadors del PR-CV-2014 diu “Ruta los cuatro rios”.

            Com sempre cafè i marxa, hui anem a les terres de La Canal de Navarres, terres castellano parlants?, o valencinao parlants?, a saber, terres de secà on abunden les oliveres, els garrofers, el tabac i el arbres fruiters en les vegues, i algun camp de cítrics a prop de la Costera per un costat i de la Ribera Alta per l’altre. Hui som 6 caminants i el Cagnolino, company inseparable i sempre caminant amunt i avall per les sendes.

25/02/2017 Barrancs de llombai"de Ferrando, de Cano, de la Guatleta" i sendes del "Creuer i la Cadena"

            Hui en som 12, anem al terme de Llombai, subcomarca del “Maquesat” a la comarca de “La Ribera Alta”, com sempre cafè i marxa l’eixida del lloc de costum, desprès a la redona de l’Alcudia i al final en Carlet la resta dels senderistes. El punt d’eixida es un àrea recreativa al barranc de Ferrando punt d’inici de la senda de hui. Desprès d’un despiste en el desviament cap a la “Torre d’Aledua”, un company ens orienta cap al lloc de partida.

            Apleguem al lloc i ja hi ha uns senderistes, aparquem el cotxes i escoltem un crit “son els del Bloc!”, “esta Torronot!”, salutacions a una coneguda i de sobte un altre crit “tens vergonya?”, dos vells amics s’abracen “com estas?, que fas per açi?”, pregunta uno “i tu?”, contesta l’altre “a fer una ruta per el barranc, la teníem programada des de el passat dissabte, “nosaltres també anem cap amunt, desprès de dos o tres  canvits han decidit vindre a fer aquesta ruta!” al el mencionat, que deixa la Penya por raons personals i que va dir “algun dia tornares però no se quant!”; el company saluda als coneguts i conegudes de la Penya, els senderistes del bloc fa la seua eixida per dins del barranc.

18/02/2017 Pinet - Alto de la Lletrera - Alcornocal de Pinet

            Hoy somos cuatro senderistas, como siempre café mañanero i salimos de ruta hacia el municipio de Pinet, situado en la comarca del Valle de Albaida, a las 8 en punto estamos en el pueblo, pequeño, tranquilo, tantas veces visitado en nuestra ruta anual, hoy vamos a recorrer una ruta nueva que nos llevara a la cima de “Alt de la lletrera” y al alcornocal de Pinet.

            Cruzamos en silencio el pueblo y nos dirigimos hacia un grupo de antenas de comunicaciones, enfilamos una subida larga “ya empezamos a subir y sin calentar!”, es el comentario, muchos compañeros y compañeras han excusado su asistencia, unos por trabajo, otros por enfermedad, etc., vamos a buen ritmo, agrupados y surge el comentario “el aguafiestas de turno decía que tardaríamos 1 hora y ¾ en llegar y se ha equivocado, solo hemos empleado ¾ y sin correr ya tenemos una idea aproximada para la próxima vez que volvamos!”, vamos hacia arriba, llegamos a base de las antenas i el gps nos indica que giremos a la izquierda “es por aquí?”, dice un compañero, “si!”, responde otro, “la senda esta desdibujada y no está muy pisada!”, empezamos la subida, el barranco situada a nuestra izquierda y del cual no conocemos el nombre, vamos ganando altura poco a poco, a nuestra izquierda en la ladera del montículo de una de “Les Mamelles”, vemos campos de cultivo abandonados, “que arboles habrían plantado tiempo atrás?”, pregunta un compañero, “algarrobos o tal vez olivos!”, responde otro, “no hay ningún camino que de acceso a los campos, no podría subir ni un mulo ni nada semejante!”, “bajarían la cosecha con poleas?”, ahí dejamos la incógnita, el suelo está húmedo y firme, de vez en cuando un escalón.

04/02/2017 El Monduver desde la font Nova (Les Foies)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, 6 de la Ribera i 2 de La Costera, lo promès es deute, anem cap a la font Nova al terme de Simat de la Valldigna, ens ajuntem a la font del Cirer, la font brolla com sempre, s’ha recuperat de la sequera; estem a un paratge incomparable, un balco privilegiat de la Valldigna, mentre esperem als companys, hi que dir que hem aplegat uns minuts abans de l’hora acordada. En aplegar la resta dels companys anem cap a la font Nova.

            El paratge de la font esta ple de postes senyalitzadors i que poden confondre algun senderista despistat, les salutacions corresponents, ja que hui bé una companya que ja fe temps que no venia, altres han excusat les seua presencia per el vent, no bufa molt fort i no molesta, anem cap a l’esquerra i la primera sorpresa del dia, unes orelleres per protegir-se del fred, “posat les orelleres!, mira que bé li paren!, i anirà calentet!”; anem avant. 

07/01/2017 Barranc de Les Voltes - Coll de la Rafela

            Senda “si lo se, no vengo!”, hui en som 14, anem cap a “Marxuquera” per fer la senda del barranc de “Les voltes” fins al “Coll de la Rafela”, eixim amb un poc de retard, en la recta de Simat ens reagrupem, pugem el port de Barx, enseguida topem amb els ciclistes matiners, la pujada lenta i amb precaució, passem Barx, La Drova i no trobem l’entrada al caminal que ens portaria al inici de la senda, al final un entrador ens serveix per deixar el cotxes, “podíeu aparcar fora de la tanca pues a la 1,30 la tanquem i no vos agradaria que el cotxes es quedaren dins”, “gracies!”, li contestem, dit i fet aparquem fora en un caminal; “esperem a un amic meu que no troba l’entrada!”, al cap d’uns minuts apareix l’amic, per mes senyes andalús, “on aneu?, en pregunta l’amo del camp “cap al coll de la Rafela, busquem el barranc de Les Voltes!”, “este es el barranc de Beniopa?”, “lo millor serà que aneu a buscar el barranc que esta a l’altra banda de la pedrera”, “gracies!”.

11/12/2016 Riu Alfambra (Caños de Gudar) – Barranc d’Umbrias

Som 6, hem passat la nit al càmping Los Alamos a la Virgen de La Vega, pedania d’Alcala de la Selva, el personal amable i el lloc ideal per a passar uns dies tranquils per fer senderisme o esquiar a les pistes de Valdelinares, que estan molt prop.

A les 8.15 els termòmetres marquen -6.5º, fa fred de valent, però al no haver humitat no es nota tant, acudim a la gasolinera que esta en direcció al poble de Alcala de La Selva, para revisar les rodes del cotxe, al vehicle, i suposem que es degut a les temperatures baixes marca que una de les rodes ja perdut pressió, al final es tot problema de temperatures. “Buenos dies, hace frio!”, li diguem al encarregat de la gasolinera, “si!, hoy hace fresco”, “ la estación meteorològica marca -6.5!º”, li diguem al home, “marca eso porque esta a la orilla del rio y en una hondonada, aquí hace menos, en Alcala pasa lo mismo, en la plaza del pueblo marca -2º y en el molino que bajo -4º”, ens contesta “gracias por todo, nos vamos a caminar un rato, adios!”. Les rodes a la pressió ideal i anem cap al punt d’eixida.

10/12/2016 San Rafael (Port) – Fuennarices – Cascada de l’Hedra – Cami Ontejas – Collao

Hem canviat les rutes valencianes, hui anem cap a terres d’Aragó, son 6 caminants, 4+2, com sempre cafè i marxa, al punt de reunió de l’Alcudia i eixim cap a La Virgen de la Vega, pedania de Alcalà de la Selva, on esperen dos companys senderistes, el guia habitual hui es deixa portar. L’eixida mes tard de lo normal, ja que tenim dos hores de cotxe fins al punt de reunió.

Fem l’eixida des de el “Port de San Rafael” mirador impressionant de la vall on esta el poble i la pedania. Eixim cap a la font de “Fuennarices”, la baixada llarga, caminem per un bosc de pins als que no estem acostumats, fa frescor i en les clarianes del bosc esta tot pintat de blanc, la rossa blanca fa acte de presencia, no tenim sensació de fred, el ambient es sec i amb poca roba d’abric hi ha prou, el guia comenta “anem cap a la cascada de l’Hedra es impressionant, a la primavera porta mes aigua degut al des-gel de les muntanyes que ens envolten!”, “ací els pins no tenen processionària, en la part de baix no mes passar el poble de Mora de Rubielos estan plens de nius, i hi ha molts que han perdut moltes agulles i estan en mal estat!”, caminem alegrement cap avall, camí de terra ample i poc transitat, anem a bon ritme, “podíem esmorzar a la meua pedra favorita, ja va fent-se hora de menjar-nos el entrepà!”, “val!”.

03/12/2016 Senda de Les fonts - Mirador - Senda Llarga

            Hui en som 8 i una convidada, anem al poble de Xeraco a recórrer una ruta per la solana del Monduver, com sempre matinet, cafè i marxa; per accedir a la ruta hi ha que aplegar al poble i a l’altura d’una fabrica de finestres i escales de ferro i alumini girem a la dreta i en passar el pont sobre l’AP-7, aparquem a la dreta de la carretera.

        

   

26/11/2016 Les Moles – Senda del Portalet – Senda Llarga – Barranc de la Fosc – Via Augusta

            Com sempre cafè i marxa, farem dos reunions, la primera al Domenech, però abans una anècdota, un control de alcoholèmia!, senyals lluminoses pare el cotxe i dos G.C. revisant el segell de la ITV, “abra el paquete, introduzcalo en la boquilla y sople hasta que yo le diga!”, “un momento que tome aire!”, agarre aire i bufe com un condemnat, “siga!”, no havia vist la pinta que portava, equipat per al senderisme.

            Una vegada reunits eixim cap a Canals, en som 5 i en aplegar al poble dos mes, anem cap al punt d’eixida i a fer marxa, estem a la partida de “Les Moles2 a prop d’un àrea recreativa abandonada, passem per baix de la línia de ferrocarril i cap amunt per asfalt, en aplegar a un corba “ací una xiqueta que anava en bici, va caure per aquest marge i va anar a parar al barranc, va quedar molt malferida, es va clavar el manillar i van tindre que extirpar-li la melsa!”, seguim avant i entrem en una plantació de cítrics, tot abancalat, reg per goteix, impressionant, pareix un exercit, files ordenades, cartells indicant la varietat, manegues per polvoritzar on no apleguen el turbos, mirem amb curiositat la finca, passem per davant de l’anomenada “Casa del Raco”, antic mas on vivia l’encarregat de la finca, miren arrere i veiem “Sant Didac” i la “Serra Grossa”, com es diuen aquells pics?, no tenen nom, es el conjunt de la serra Grossa!, a la dreta veiem uns picatxos, i un company diu “ abans es podia pujar, però fa un anys un veí de Canals va comprar la finca que envolta la muntanyeta i la va rodar d’una tanca, i ara no es por pujar!”, anem avant entre tarongers i mandarines, sempre amunt, en passar la finca entrem en caminal i a hi esta un caçador sense escopeta, “bon dia!”, “bon dia!”, contesta, “hola tu no eres el llanterner?”, “si, estic caçant amb el gos, el animalet esta a hì al fons del barranc i pareix que el seu olfacte funciona!, per ací no hi ha molt conills!”, “pues per baix jo els he vist amb gran quantitat quant vaig en la bicicleta!”, “on aneu?”, a fer una volta!”, per ahi dalt hi ha una senda molt interesant que puja al mollo!” i li explica el recorregut, “adéu!”.

19/11/2016 Xeraco – Xeraco, per les 5 rutes

          El nom li vè perque seguim el recorreegut dels senders PR-CV 183, PR-CV 051, PR-CV 153 i les rutes 2 i 5 de Xeraco, les primeres amb ratlles blanques i grogues i les segones amb ratlles blanques i taronja.  En som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Safor a fer una ruta amb pocs waypoints esperem que no tinguem cap de sorpresa. Per aplegar al inici de la ruta hi ha que eixir de la nacional i girar a la dreta a l’altura d’una empresa que finestres d’alumini i demes elements per a les vivendes. Hui hem eixit a les 7.30, hora desacostumada per la penya.

           Al principi asfalt, anem cap a la dreta, entre camps de mandarins i tarongers, alguns ja el han collit, altres estan en la fruita penjant, ara a dreta ara a esquerra, deixem el asfalt i passem a senda de terra, açò s’empina, on anem?, cap aquell poste! Anem amunt, espereu!, Una foto des-de baix!, lo del cap de setmana en sembla que no ha quallat!, en sembla que no!, comenten uns companys, pugem poc a poc, en aplegar a un creuer dreta o esquerra?, a l’esquerra!, hi ha senyals a la pedra, son blanques i grogues!, anem amunt, en aplegar al poste, cap a on anem?, al balco!, l’altra senda ja la farem un altre dia, ara mateix no la conec, anem cap a l’esquerra a buscar “El Balco de les Esmoladores”, en un no res estem allí, esmorzem?, quina hora es? 9 i mitja!, a esmorzar!, mirem cap al mar tranquil xicotetes ones li donen moviment, de l’altra manera seria un espill, a l’esquerra el “Penyo de Ferragut”, davant el litoral de Xeraco i Gandia, el Montgo s’endevina entre boirines, a la dreta “la serra Falconera” i a la dreta “el Monduver”, el paisatge es increïble, ¡ una meravella!, gaudim dels entrepans, de les olives, dels fruits secs, dels dolços, reposem forces i seguim avant, anem per senda ondulada com les ones del mar, deixem arrere la senda i entrem en pista forestal, la serra esta verda, algun pi, matolls per tot arreu, ara amunt, ara avall, davant apareix el “Penyalba”, amic íntim del “Monduver”, amb la seua forma característica redona com un bolet, un caçador a la dreta amb un gos, no hi ha cap de perill, anem cap a “les Foies”, i segons el gps no aplegarem.

12/11/2016 Font de Partaga - Font de forata - Pas de la Rabosa - Aitana - Collao de Tagarina

            Com sempre a les 7 cafè i marxa, ens ajuntem en el bar Domenech, al poble d’Alberic i partim cap al poble de Benifato, situat a la Vall de Guadalest dins de la comarca de la Marina Baixa. El viatge tranquil per carreteres plenes de corbes, paisatges encisadors, alguns racons entapissat per la tardor, els arbres caducifolis amb una gran varietats de colors, des del el verd clar al vermell, un plaer per als ulls.

            Hui toca fusió de penyes, anem a compartir una senda per la serra d’Aitana i el seu cim amb la penya “La sargantana i la Granota”, es la tercera vegada que fem ruta amb elles, gents de varies comarques, i que tenen en comú?, la professió!, en aplegar al poble de Benifato busquen un bar on prendre un calentet i no tenim sort, esta tot tancat.

            Pujem per la pista forestal buscant la font de Partagat en la vessant nord de la serra, no som el primers i tampoc els últims, esperem al guia que aplega amb puntualitat, salutacions i caminar, un company ens fa un relat de la seua infantesa, aquella paret extra-plomada allí a la dreta, la vaig escalar quant tenia quinze anys, te prou de dificultat, son 40 metres de paret extra-plomada i tens que fer ús d’un estribo per poder pujar, tardarem unes quantes hores per aplegar a la part de dalt!.

22/10/2016 Des del Corral de Rafel als Tislar, la Parra de Baix al barranc del Truig fins al Canal

            Hui en som 7, al estar el dia núvol hem canviat l’hora normal d’eixida, el cos esta agraït, com sempre cafè i marxa, ens reunim a la “Noria” de l’Alcudia per anar al “Corral de Rafel” punt d’eixida, hui anem a fer una circular per els termes de l’Alcudia, Tous, Guadassuar i Carlet, tots pobles de la “Ribera Alta”, la senda de hui ens serveix d’entrenament per fer la senda de l’Alcudia a Millars. A les 8 hores i 11 minuts fem l’eixida, el dia nuvolós, fa molta humitat, que anem a fer, anirem fins al punt d’on farem l’eixida curta cap a Millars, tinc el punt localitzat i així farem una ullada al lloc, després tornarem cap al canal Xùquer-Turia!, el guia natiu ens tornarà cap als cotxes!.

         

01/10/2016 La senda inacabada del Toll Blau

            Com sempre a les 7 fem marxa cap al Domenech, lloc d’encontre quant anem cap a l’interior d’Alacant o la zona de la Vall d’Albaida, hui en som 10, anem a recórrer la senda que férem el dia 03/09/2016, son aproximadament 17 km. En aplegar a la primera redona de Bocairent, girarem en la tercera eixida, enseguida anirem a la dreta i l’altura del poliesportiu a la dreta, aparquem i a caminar, es un carrer sense eixida i tenim que procurar no tapar cap eixida de les cases.

 

     

24/09/2016 Corral de Rafel - Senda de Ximot - Pujada Benidorm

            Hui en som 8, com sempre a les 7 cafè i marxa, hui anem a l’Alcudia, a recórrer una senda de BTT i de senderistes.

            L’eixida la fem des-de el “Corral de Rafel”, on no hi ha problemes per deixar el cotxes, també hi ha una font i un àrea recreativa on es pot esmorzar, cosa que hui n

o farem en aquest lloc, salutacions a un caçadores “bon dia”, “bon dia”, contesten, va a caçar amb gossos i garrot, la veda esta tancada, eixim cap depòsit d’abastiment de l’Alcudia, girem a la dreta per un caminal de terra, “que li ha passat a monsieur?, ens hem esperat uns minuts i al no aparèixer hem fet camí,no havia dit que venia?, sí!, fins i tot jo porte unes galetes per al gos!”, anem avant per senda de terra, desprès de la pluja d’ahir la muntanya te una olor especial, a terra mullada, a brosses, a net. “La setmana passada no vaig vindre, me’n vaig anar a Xâbia a casa d’uns amics i baix fer una xicoteta inmersió a la mar! Però sols a 8 metres!, va ser la meua primera vegada i vaig a fer un curset de busseig, el silenci que t’envolta al fons marí, el colors, una meravella!. “Tenim una companya que hui no ha vingut que te el títol i de tant en tant fa immersions.