Hui
en som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Mariola a patejar la neu, en
ajuntem al lloc de costum en Alberic a altres membres de la Penya i eixim cap
al poble de Bocairent, en la tercera redona comptant a la del monument a la
manta, girem a la dreta per la CV-794 que va fins Alcoi i no mes passar la
urbanització Pinatell a girem a l’esquerra cap a la font de Mariola.
Ens equipem i a caminar, hui ens
acompanya “Cagnolino” i no mes tocar la terra es posa a tremolar, ràpidament es
equipat amb un abric a quadres i ràpidament entra en calor. La idea es aplegar al
cim del Montcabrer, eixim per el camí de la dreta cap al “Mas de Prats”, lloc
ja visitat altres vegades on podrem vorer una carrasca impressionant, quant
portem uns centenars de metres apareix la neu verge, sols xafada per algun por
senglar que ha deixat les seus empremtes en la neu. Els camps dels voltants
blancs com el gesmil, una meravella, la gent va animant-se fa un dia meravellós,
el sol brilla i el vent esta encalmat, entrem en la neu fina el principi i poc
a poc gruixuda, caminem depresa, a bon ritme la neu te un pam de profunditat,
el que millor camina es el gos, no camina sino que vola per damunt de la neu,
anem en fila indià seguint les petjades del company. De prenem molt rapit
seguint la part mes gelada de la neu, buscant la part mes dura, els mes grans
deixem petjades molt fondes, es un moment d’esplai, “per a mi es la primera vegada que faig senderisme per la neu!, i això que
he viscut una part de la meu vida en zona d’alta muntanya, no havia pogut fer
mai senderisme”, diu una companya, “per
a la majoria tampoc hem fet esport en la neu!.diu un company.