28/07/2022 Refugi Ras de Carançà - NouCreus - Refugi Niu d'Aliga (Vall de Nuria) Ruta estiu 2022 3/3

 

Desprès de les decepcions del refugi de Carançà, tornem a la senda, la temperatura agradable, el dia clar, iniciem la senda amb una suau pendent, a la dreta el rierol que el férem servir de bany improvisat, poc a poc ens endinsem en el bosc, ens guiem de vegades per fites i altres per marques roges. Es un trepitjar, ara a dreta, ara a esquerra, doncs sempre amunt. La senda de moment agradable; la vall de Carançà esta resultant meravellós; situat a la versant nord dels Pirineus resulta mes humit, les zones de pastura per als ramats estan mes verdes.

          

26/07/2022 Refugi Corral Blanc - Refugi Coma de Vaca Ruta d'estiu 2022 1/3

 

            De bon mati i desprès de desdejunar iniciem el primer dia de ruta per el GR-11, ruta trans-pirenaica, de la que farem un tros. Eixim del refugi de “Corral Blanc”, una costera ens porta al primer waypoint on girarem a l’esquerra. Una baixada llarga per una senda de bon caminar i entre pins, hi ha molta ombra, ens han indicat que mes avall hi ha una font on podrem omplir les botelles d’aigua en cas de necessitat, sols creuem algun rierol de poca importància, veiem les zones de pastura verdes amb grans taques marrons on l’herba esta seca.

          

16/07/2020 Del refugi d'Estos al de Viados / L'ibon de Plan Etapa 3

Anem a recórrer l’última etapa de la ruta dels “3 Refugis”, diuen que es la mes lleugera de les tres. Com sempre de bon matí ens posem en marxa, com sempre cap amunt, al principi de bon caminar, per dins d’un bosc de frescor agradable, sense cap problema, els francesos van davant, nosaltres al nostre ritme, una parella de la comarca de “Cariñena”, ens avança, porten bon ritme. A la dreta un rierol baixa amb molt soroll de la muntanya.

         

15/07/2020 Del refugi de Angel Orus al de Estos - Etapa 2

Com sempre en aquesta zona no hi ha sendes planes, ara de pujada, cap amunt fins aplegar al encreuament que esta a mig camí de la pujada de la senda que va al refugi de Viados. Anem pujant entre un ramat de vaques, pareixen estar enfadades i el pastor ens diu que estan renegant als cadells.

Anem cap amunt, la senda empinada, estem a la vall de “Lardaneta” i del que prompte eixiren, en aplegar a l’encreuament girem cap a la dreta seguint una ruta ben senyalitzada, per davant com sempre van els francesos, son maquines ven engrassades, porten guia. La senda va girant poc a poc, veiem una cabanya de pastor que en cas de pluja pot servir com refugi provisional. Nosaltres avant, a mitjan camí fem una parada per esmorzar, un temps breu de descans seguim avant.

14/07/2020 Del refugi de Viados al refugi de Angel Orus - Etapa 1

Cinc senderistes anem a recórrer la ruta dels 3 Refugis, aquesta es la 1ª etapa, considerada la mes dura de les tres. A les 7,30 comencem la ruta, de baixada el que ens fa sospitar del que ens espera. Caminem cap a l’encreuament on ens indica al recte “Puen de Añes Cruces” per on tornarem en la 3ª etapa.

             Girem a la dreta i creuem el barranc de “Ribereta” i des ha hi cap amunt, anem per dins de bosc de pins prou junts,  a la dreta el barranc que ens acompanyarà al menys 1/3 de la ruta. Ens avança un grup de de francesos en els que farem casi tota la ruta.

06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)

            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.

05/08/2019 Refugi de L'Aberout -Refugi de Jeandel ( Ruta de las Golondrinas)

            De bon mati al desdejuni, un albergue no es un hotel, doncs en aquest cadascú s’apanya, tot en auto-servei, sols un cuiner va traure les restes d’un pastis sobrat de la nit abans. Fem una xarrada amb els navarresos, amb la gent de Benicarlo, “nosaltres deixarem la ruta a Pierre Saint Martin, tenim ha hi el segon cotxe, el primer el tenim a Belagua, adeu tenim presa per tornar a casa!”. “Nosotras iremos hasta Linza!”, diuen les xiques que viuen a Jaca, “en la ruta podeis coger agua en la cabaña de Ansebère, a partir de ahi teneis una fuerte subida hasta llegar al refugio de Linza, nos vemos!”, els diu un company. “Por donde vais a ir?”, pregunten el navarresos, “iremos por la ruta fàcil, y es posible que no subamos al pico d’Anie”, comentem amb ells. Nosaltres a caminar, el track ens porta cap a la dreta del refugi, tornem a vorer “el mar de nuvols”, “has fet fotos?”, diu una companya, “sí, les he fet des de la finestra del refugi no es alzarme!”, comenta el company.

03/08/2019 Belagua - Refugi de Linza (Ruta de las Golondrinas)

            Primer día de ruta, 6 senderistes procedents de la “Ribera del Xúquer”, “La Costera” de “l’Alacantí”, eixim del pàrquing de Belagua, l’objectiu aplegar al refugi de Linza, pujant per el cim de Txamantxoia.

            Desprès de fer nit a Isaba, apleguem amb cotxe al pàrquing i iniciem la ruta, foto de rigor feta per uns xicots de Benicarló, que van a fer una ruta semblant i que deixaren al refugi de “Jeandel” situat al poble de Pierre Sant Martin.

            Els primer kilòmetres per dins d’uns bosc de faig, impressionats,verds com ells soles, donant ombra, un plaer per al sentis; un túnel de verdor ens transport a un paisatge meravellós. En els primers passo gaudim de una frescor agradable i ens distrau de la ruta, “tenim que anar a l’esquerra”, diu el guia, anem tan absorts en la ruta que es molt fàcil eixir-nos del camí. Ens avancen els xicots de Benicarló, “adéu, ens veiem al refugi!”, els diguem. “Mes avant, jo aniré a per la meua muller, que esta esperant-me al càmping de Asolazé i seguirem la ruta fàcil per a que entrene la tornada, i així espere que es recupere de la lesió!”, comenta el company. “Jo també aniré a Asolazé, doncs tinc la ciàtica inflamada!”, comenta una companya.

03/08/2018 Santuari dels Angels - Girona

            Últim dia de ruta, després d’una nit de calor per alguns, de havaneres a la llum de la lluna, per celebrar-se la festa de la “Mare de Deu del Angels”, desdejunem a continuar el camí, “tenim que aplegar a Girona per a dinar, no hi ha cap de poble en la ruta!”, comenta un company coneixedor d’una part de la ruta, “pujarem al mirador de Sant Miquel, des de ha hi es podem vorer unes vistes meravelloses!”, comenta el company.

 

“Has fet fotos?”, comenta una companya, “si, he fotos dels voltants del santuari!”, comenta un company; anem cap avall per pistes forestal, plenes d’encreuaments, de vegades ens fan dubtar de la ruta a seguir, no perdem de vista els gps, portem dos models diferents, un de senderisme i l’altre de bicicleta, “menys mal que el de bici indica fora de ruta que agarres la senda que no es!”, comentem, la vegetació no canvia “bosc mediterrani”, “la muntanya esta  molt seca!”, comentem, va fent calor, anem animats a pesar de tindre els cascats, un remei cassola en ajuda a superar les dificultat, baixa que te baixa, fins aplegar al fons d’un barranc, ombrós, humit, on corre el vent i que es d’agrair, veiem un cartell que ens indica que a la dreta tenim una font, nosaltres continuem a l’esquerra per el fons del barranc, “Mina del Nen Jesús”, indica un cartell, “que serà això de la mina?”, ens preguntem, “ja el buscaré a internet quant tinga cobertura!”, comenta un company. Al escriure aquesta crònica apareix aquestes dades

02/08/2018 De La Bisbal al Santuari dels Angels, per Cruïlles i San Sadurni de l'Heura (Camì de Ronda)

            Desdejunem desprès d’una nit de calor sufocant, en aquestos paratges no son normals estes temperatures elevades, eixim cap al Santuari dels Angels, “Sols tenim un poble que s’anomena Cruilles, desprès no hi ha cap de poble!”, comenta un company, “anem directes als Angels i dinem ha hi!”, comenta un altre, “d’acord!”, es la resposta.

 

            Entrem al poble de Cruilles, ala dreta hi ha un bar a l’esquerra una escoleta on estan fent “Escola d’estiu”, esta ple de menuts i menudes, entrem cap al poble de carrers estrets i en ombra, apleguem a la plaça del poble hi trobem un torre. Un mestre jove que acompanya al menuts de l’escoleta en fa les fotos de grup al peu de la torre, “gracies!”, i segueix jugant amb la menudalla.

01/08/2018 De Begur a La Bisbal, passant per Pals i Peratallada (Camí de Ronda)

            L’allotjament perfecte, el sopar immillorable; el Narcis, el cuiner ens va sorprendre amb un sopar digne d’un restaurant d’estreles Michelin; i segons ens comptaren gaudeix cuinant per al seus clients. El desdejuni molt bo i abundant, desprès d’una nit de descans, iniciem el tercer dia de senda.

 

            Ens espera la ruta mes llarga dels 5 dies de ruta, esperem que siga una senda tranquil·la, 6 kilòmetres de baixada ens espera. Eixim del poble i de seguida entrem en bosc mediterrani; camí arenós; “que estrany arena, possiblement aquest lloc abans estiguera baix del mar!”, comenta una companya; passem per davant d’una quadra de cavalls, “per açò esta ací els cavalls es el lloc ideal per cavalcar!”, comenta una companya, la ruta de caminar agradable, anem lleugers abans de que faça mes calor, s’esperen temperatures altes.

 

31/07/2018 De Llafranc a Begur per Tamariu (Camì de Ronda)

            El sopar, l’allotjament i el desdejuni a Llafranc molt bo; la casa no ens cobra res per les cerveses que bevem abans de sopar; desprès de passejar per la platja, i un somni reparador comencem el segon dia del “Camì de Ronda”, foto de grup a la platja i anem cap al far de Sant Sebastia, el perfil de la ruta inclou unes quantes pujades. Com sempre en cas de dubte cap amunt. En aplegar al final de la platja anem per la vorera d’una urbanització, “el track diu a la dreta”, assenyala un company, entrem per la senda i “arrere no ens agrada gens la pujada”, comentem, “l’alternativa es pujar per asfalt!”, comenta un altre, “pues per asfalt!”.

 

       

30/07/2018 Palamos - Llafranc (Camì de Ronda)

            5 senderistes de la Penya L’Argilaga iniciem una aventura d’estiu. A les 7 del matí hora habitual d’eixida ens trobem al lloc de costum i fem marxa cap al destí, son 5 hores aproximades de viatge; estem inquiets aquesta vegada anem de la ma duna organització i no sabem el resultat fins que acabem la ruta. La primera parada en l’autopista per esmorzar un poc i anar al wàter. Segona parada en Palamós per arreplegar el pac de benvinguda de l’organització.

 

            Deixem el cotxe en un lloc anomenat “Cala Margarida”, en el trasllat entre Girona i Palamós el organitzador ens explica que el nom verdader es “ Ca la Margarida” i la platja es “Baixa ca la Margarida”.

            Son les 2 menys 10, iniciem la ruta amb una foto de grup amb la samarreta del “Camí de Ronda”, ara una explicació: “Els Camins de Ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que feien, tradicionalment, les patrulles, resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions (tot i que sovint, també, havien set camins de pescadors, usats per anar a pescar o en cas de naufragi)”. Ens esperen 5 dies de ruta, dos per vora mar i tres per l’interior.

03/03/2018 Les Tres Gracies (Dos Aguas - Carlet)

            Hui en som multitud, però primer que res deixar clar una cosa “Les 3 Gracies” no te res a vorer amb el quadre “Las tres gracias” de Pedro Pablo Rubens.

  

            “Les 3 Gracies” es una ruta senderista organitzada per el “Club d’atletisme Els Coixos” de Carlet, es una ruta molt dura i puja a tres cims, el primer es “L’Ave” de 952,45 metres, el segon “La Colaita” de 821 metres i el tercer “Matamon o Quencall” de 34o metres.

 

            A les 5 ½ del mati estem a la poble de Carlet on amb un autobús eixim cap al poble de Dos Aigües o Dos Aguas, i a l’altura del kilòmetre 67 de la carretera CV-580, ens deixa l’autobús i a les 7.10 minuts iniciem la marxa, per caminal de terra i degut a les pluges d ’aquestos dies prou fangós, tenim que anar vorejant el camí de vegades degut al xarcos que hi ha al camí, al principi el ritme fort, els guies capdavanters els 2 Pepes van tirant del grup prou nombrós, es una ruta no apta para “novatos”, de fet hi ha dos rutes, la “A” que pujarà als tres cims i la “B” que farà la ruta vorejant els cims i de vegades caminarem junts. Caminem per la “Vereda Reial de Castella”, ruta de transhumància per la que anirem uns 17.8 kilòmetres.

 

            Els dos grups anem agrupats i com sempre algun retardat va acompanyat per un membre de l’organització, cosa que es d’agrair, no es per falta de forma física, una pedra a la sabata, un necessitat fisiològica, unes fotos al paisatge, etc. La pujada es continua sense cap de treva, com he dit abans el ritme viu, “pareix que la ruta estiuenca va funcionant!, diu un company, “en sembla que sí, he mirat preus en hotels de la zona i alguns no volíem llogar-nos una habitació per una nit, i desprès de comparar preus el grup que ens organitza la ruta es mes barat, perquè entre el desdejuni i el sopar!”, diu un altre, “ja he vist els tracks i no tenen cap de dificultat, la ruta mes llarga es d’uns 17 kilòmetres, i no hi ha forts desnivells!”, comenta el guia habitual que hui es deixa portar. “Estàs gravant la ruta?!, diu un company, “per supost que sí!”, contesta. Conforme anem guanyant altura anem veient el paisatge que ens envolta a l’esquerra de la ruta tenim la “Foia de Bunyol” i part de la “Ribera Alta”, l’embassament de “Forata” esta lluent com un espill i destaca entre el verdor dels camps de cultiu, a la dreta de vegades podem vorer cap a la zona de Cortes de Pallas.

 

05/08/2017 Refugi de Bujaruelo - Torla

Tercer dia de ruta, etapa de transició entre el Refugi de Bujaruelo i el pàrquing de Torla, on estan els vehicles aparcats.

Desprès d’una nit de descans reparador, una bona dutxa, i un bon sopar, com sempre de bon mati a desdejunar, no pot haver queixa del refugi, tot perfecte, el menjar, les habitacions, l’atenció, con he dit abans tot perfecte, una decisió d’última hora no portarem pícnic ja que el trajecte es curt.

            Desprès de desdejunar i prendre un cafè exprés que sap a gloria; iniciem la ruta amb una foto al pont romànic de Bujaruelo, davant del mateix pont estan les restes de l’església del despoblat de San Nicolas de Bujaruelo, sols el àbside de l’església, un voluntari ens fa la foto de grup i a caminar, la senda ampla de bon caminar, anem per dins d’un bosc format per fagos, avets, i pins, l’ombra es d’agrair,  estem recuperant-nos dels traumatismes provocats per la baixada del dia anterior, han segut de 9.14 kilòmetres de forta baixada, i un desnivell de 1474 metres; anem a bon ritme, el guia del dia es el habitual de la Penya, anem mes relaxats, hui no tenim presa, anem amb temps de sobra, podem admirar el paisatge, el riu Ara en ens acompanyarà fins a Torla.

04/08/2017 Refugi de Góriz al Refugi Bujaruelo

            Segon dia de ruta, de bon mati a caminar, anem a seguir la ruta que ens portarà al refugi de Bujaruelo, passant per la bretxa de Roland i el refugi de Serradets que esta en França.

 

            “Au cacau!”, es crit de començar la senda, junt al de “gaudiuuuu, gaudiu!”, son el crits i senyals de la Penya l’Argilaga. Eixim per la part de darrere del refugi i anem per senda de bon caminar, el guia ens compta la llegenda de “Las tres Sorores”, “diu la llegenda que un dia tres xiquetes que vivien al poble de Torla, no feren cas al pares i sen anaren a la muntanya, cosa que tenien prohibida, al fer-se de nit i no aparèixer, van eixir a buscar-les, passa un dia, passa un altre, i al tercer dia van vorer a les tres xiquetes petrificades i es convertiren en tres cims, El Perdido, el Cilindro i el Sound de Ramond!”, ens compta el guia.

 

03/08/2017 Torla - Refugi de Goriz

            A les 6 del matí 10 senderistes ens reunim al bar de Pepe Toni, per iniciar una nova aventura als Pirineus, aquesta vegada al Parc Nacional de Ordesa. Desprès de 6 hores de cotxe apleguem al poble de Torla, inici de l’aventura estiuenca, deixem el cotxes al pàrquing, agarrem l’autobús i entrem al “Parc Nacional de Ordesa y Monte Perdido”, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO.

            Comencem la ruta a la veu de “Au cacau”, el aforo màxim d’entrada al parc es de 1800 persones aproximadament, així i tot esta mes concorrit que el carrer Colom de Valencia en temporada de rebaixes, venim del bosc mediterrani i el verd del Pirineus ens embova, boscos de fagos, d’avets, “una meravella!, en aquestes rutes el guia habitual canvia de feina, ara fa de suport del guia.

 

            Anem a un ritme viu, pues tenim que aplegar al refugi de Góriz abans de les 7 de la vesprada, així i tot tenim temps de fer fotos a les cascades del riu Arazas, la primera la de “Arripas”, seguim avant, les retines a la màxima apertura possible, tenim que gravar els moments. La segona la de “l’Estret”, altra meravella de la natura, l’ombriu del bosc ens lliura del sol, el soroll del riu ens acompanya, apleguem a la cataracta de “Las Gradas de Soaso”, els caminants van quedant-se clars, a la vora del riu la gent esta prenent el sol, posant a remulla el peus, parem a omplir les botelles en una font a la senda, no tenim temps de mes, el dinar ha segut rapit, el guia no ens dona treva, lo just per fer fotos a les meravelles.

03/09/2016 Pla de l’Anima – Font de la Coveta – Font de la Malladeta – Cami de Mariola

            Hui en som 4, com sempre a les 7 cafè i marxa, al menys 7 persones han excusat la seua presencia per diferents raons. Hui anem cap a Bocairent, anem a fer una senda per el parc natural de “La Mariola”, esta es una ruta retallada anomenada “El Toll Blau”, hem eliminat uns kilòmetres per fer-la mes curta, i lliurar-nos de la calor.

            L’eixida la fem aproximadament des-de el punt quilomètric 2.6, a la dreta hi ha un caminal en la zona anomenada “Pla de Les Animes”, fa frescor, el termòmetre del cotxe marca 18º, en uns moments entren en calor, fa el dia agradable, anirem cap a la font de la coveta, a hi es on naix el riu Vinalopó, ja hem fet una part d’eixa senda el dia que va nevar! Anem avall per bona senda, de bon caminar, ara per dins d’un barranc, ara el travessem, es prou plana, els cims del voltants esta pelats, en eixir d’un barranquet un grup de pins ben alineats, ens conviden a fer una foto de grup, la càmera te un retard de 10 segons, acostumats als 12, ens fa córrer un poc i afinar mes.

06/08/2016 Refugi Prat d'Aguilò - Mirador de Gresolet (Cavalls dels Vents)

El desdejuni a les 7, es l’ultima etapa, tornem a casa, ens espera la pujada, sinuosa, empinada, entre 
cavalls i vedelles, anem amunt a poc a poc, girem la vista enrere i gaudim de les vistes dels Pirineus, de la Cerdanya, del “Prat de l’Aguiló”, de tant en tant foto, sempre guardarem en la memòria les vistes i per si de cas, sempre estaran les fotos. La pujada es en zig-zag, l’eixida no la veiem, es una paret vertical; passem de 2004 metres a 2433 en 2.1 kilòmetres, el desnivell es fort, apleguem al pas, des-de el cim podem vorer una velleta menuda però encisadora, a continuació una pujada suau, desprès de tantes pujades i baixades es d’agrair un descans encara que siga breu, s’escolta un crit alceu el cap! Un ramat de “rebecos” passen veloços, una meravella.

05/08/2016 Refugi Serrat de Les Esposes - Prat d'Aguilò ( Cavalls del Ventes)

Desdejuni i caminar, a última hora una de les gestores del refugi es posa un poc bronca sense trellat, 
es posa aixi perquè no hem arreplegat la taula, lo que no sap es que mentre ella discutia amb un altra senderista no ens deixava passar a deixar els plats a la barra de la cuina. Els senderistes no som exigents en els refugis, no volem que ens posen una catifa, sols un poc d’amabilitat, un lloc on dormir i que estiga net, no anem a discutir per qüestions sense importància, que si has gastat aigua calenta per dutxar-te!, que si has gastat molta aigua! no deixes el fem ací!.

Anem cap amunt, la pujada curta però dura, en poc de temps apleguem al pla, a partir d’a hi la senda de bon caminar, ondulada, sinuosa, ens passa una senderista que vol fer la volta en dos nits i tres dies, nosaltres seguim avant, la tornem a vorer i resulta que s’ha fet un lio i s’ha perdut, el guia li aconsella per on anar. Ara anem de baixada, apleguem al refugi de “Cortals d’Ingla”, voleu cafè? Esta acabat de fer, es molt bo; pensat i fet, anem a per el cafè, altres per un tallat, gaudim de la beguda calenta, teníem mono d’un bon cafè. Seguim avant, ara cap avall a buscar la font freda, pròxim punt d’abastiment, el guia marca les fonts en el seu aparell, es per el futurs caminants!, ara nirem cap amunt, es una pujada llarga, no tan dura com la pujada de Niu d’Aliga, però si llarga, desprès una baixada també llarga i al final una pujada menuda per acabar al refugi.