lunes, 17 de junio de 2019

16/06/2019 El barranc de l'Abdet


           


Hui en som 6, ens reunim en diversos llocs per anar a la pedania de l’Abdet, que depèn del poble de Confrides. Ara un poc d’historia:
“La población es de origen árabe. El año 1264 el rey Jaime I de Aragón la entregó a Vidal de Sarriá a quien en el 1271 sucedió su hijo, Bernardo de Sarriá, el cual la cedió el 1335 al infante Pere. Posteriormente, las casas de Cardona y Ariza poseerían el señorío. En 1526, los musulmanes se rebelaron contra la orden de conversión mandada por Carlos I de España. Con luchas permanentes contra Castilla, en 1609 tomaron de nuevo las armas, sumándose a los moriscos refugiados en las montañas de la Valle de Laguart hasta que fueran expulsados definitivamente ese mismo año, dejando abandonadas las doce únicas casas que había. Posteriormente, fue repoblado, y en el siglo XVIII ya tenía veinticinco casas, llegando a tener el municipio completo de Abdet y Confrides 822 habitantes. Durante los dos últimos siglos, la población desciende lentamente. Durante el periodo 1960-1970 disminuyó un 17%, llegando a bajar en la última década un 50%.”

martes, 4 de junio de 2019

18/05/2019 Clot de la Fon - Senda - Castell de La Reina Mora o de Marinyen - Senda de l'Esquellot - Senda de la Cadira



            Hui en som 8, com sempre cafè i marxa, tornem a La Valldigna a recórrer la ruta pendent que deixarem el passat 4 de maig. El punt d’eixida mirant a la muntanya anem a la dreta, seguint unes taques de color rosat, anem per una senda ben marcada que no en deixa dubtes. “Anem a pujar per la senda del Castell, a petició d’un company”, diu el guia contestant al preguntat general. “Com va anar al ruta per l’Enova?”, pregunta una companya, “el inici esta al costat del poliesportiu, passant per el costat de l’urbanitzaciò, creuarem la carretera seguint les marques del PR-CV fins aplegar a la creu, després anàrem crestejant la muntanya sense perdre de vista les blanqui-groges, al final de la creta baixarem al pla, seguirem les indicacions dels postes, veiérem les rodades de les carretes romanes, desprès pujarem a la cova dels Frares, tornarem arrere fins aplegar a la pedrera romana, on veiérem blocs de marbre a mitjan extracció, desprès vorejarem la muntanya fins aplegar a la casa de Cornelius, i que esta tapada fins a temps millor i de ha hi al poble!”, contesta un company.

lunes, 3 de junio de 2019

02/06/2019 Salto de Chella

            Ruta de barranquisme al poble de Xella, concretament anem a baixar el Bot (El Salto) de Chella, som 5 persones, quatre homens i una femina; tres experts i dos novells, quedem a Carcaixent i desprès ens espera un company al poble de Chella. El grup el formem:
            2 experts del Centre Excusioniste de Carcaixent
            1 expert del Club Himalaya
            2 novells de la Penya L’Argilaga.

            En aplegar al punt d’eixida primer que res esmorzem, per si de cas; ara comença la primera part de la ruta, l’equip:

                        Trage de neopré.
                        Casc.
                        Arnes.
                        Gorra amb visera.
                        Cap d’anclatge.
                        Stop, huit o piranya.
                        Calcer adequat.
                        Genolleres.

domingo, 12 de mayo de 2019

04/05/2019 De la Murta a la segona “Orella del Ase”, passant per la “Creu del Cardenal”


            Hui en som 8 caminants, aquesta peña es molt oberta, la gent va i ve, ningú pregunta mai, “perquè no venies”, etc.
 
            Hem recuperat a una companya i tenim noves incorporacions, com sempre cafè i marxa, per a mi es un repte pujar a la “Segona Orella del Ase”, la primera vegada ens quedarem als peus un company i jo, pues no veiem l’accés per a coronar el cim, de açò ja fa uns anys.

            El guia de hui ha pregat que no gravem la ruta i la pugem a “Wikiloc”, per a evitar que la ruta tinga un paregut amb el carrer”Colom” de Valencia en època de rebaixes. Deixem el cotxes al pàrquing i ja hi ha vehicles de gent que ha matinat per fer esport, “bon dia” saludem a corredors de fons i de trail que venen per a fer algun circuit dels molts que es poden fer.

miércoles, 1 de mayo de 2019

27/04/2019 Clot de la Font – Barranc de Cremades – Senda de La Cadira – Pla de Les Palmes – Barranc de La Serra – Font de Xopet – Cami de Les Foies.



            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, hui anem a recórrer una senda en part nova, la fem a proposta d’un company que no coneix la zona a peu, la ha fet amb bici.

            Deixem els vehicles al “Clot de La Font”, “anirem per l’esquerra i baixarem per el castell de La Reina Mora o de Marinyent!”, comenta el guia de hui, encara que es difícil dir qui es el guia, ja que tenim 3 gps en funcionament i amb la ruta carregada.
 
           

viernes, 12 de abril de 2019

06/04/2019 Montixelvo - Terrateig


            Com sempre cafè i marxa, hui en om 5, anem cap a la Vall d’Albaida, per aplegar al principi de la ruta anirem per la N-340, passarem el port de l’Olleria i per la CV-60 o “Cami Reial de Gandia”, buscarem l’eixida per la CV-619, travessant Castellò de Rugat fins aplegar a Montixelvo, aparcarem en la vora de la carretera dins del poble un començarem la senda.


viernes, 29 de marzo de 2019

23/03/2019 Ruta de l'Aigua (Buñol)



            Hui en som 6, com sempre al lloc de costum cafè i marxa, anem cap a la Foia de Buñol, a recórrer la Ruta de l’Aigua.

Per aplegar al desti anem per la CV-50,  travessem l’Alcudia, Carlet, Montroi, Real, girem a l’ esquerra en direcció a Turis, entrem a Turis i seguim la 415, entrem en Alborache i seguirem per la 425 en direcció a Buñol i entre el kilòmetre 3 i 2, girarem a l’esquerra i on diu la “Cova del Turche” aparcarem el cotxes i a caminar.


“Aquesta ruta la va fer la meua filla fa uns quinze dies i li va agradar molt!”, comenta una companya, nosaltres comencem la ruta en el sentit de les agulles del rellotge, anem per asfalt, gaudint de la primavera, de mati fresca al migdia calor; anem a bon ritme, entre xarrades apleguem a un mirador, que dona peu a les primeres fotos del paisatge, baixem per una senda cap a un barranc i lo primer que veiem es el “Toll de Mañan”, ‘aigua blava, transparent, “que bonic!”, anem barranc amunt vorejant els diferent tolls, tots tenen l’aigua clara, “a l’estiu açò estarà ple de gent nadant!”, es el comentari, anem caminat cap amunt, la ruta esta plena de senyals blanquí-blaves, de vegades mesclades amb verdi-blanques; pugem per l’esquerra del barranc fins aplegar al final de la ruta, “per aci no podem seguir, entraríem dins del toll i hi ha mes de mig metre d’aigua!”, comenta el company capdavanter.