domingo, 26 de marzo de 2017

25/03/2017 Bocairent - Morro del Porc

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, en els punts habituals de reunió i fem l’eixida cap a Bocairent poble de la Vall d’Albaida, anem a recórrer una ruta varies vegades ajornada por diverses raons, mal temps, imprevistos, etc.
            La ruta esta traçada a partir de diversos tracks, alguns propis, altres traçats sobre plànol i altres baixats d’internet.
            El punt d’eixida es al costat del camp de futbol del poble i accedim per la redona on esta l’homenatge a la manta de Bocairent, eixida cap al poliesportiu, i girem a la dreta fins l’entrada al camp de futbol, punt d’eixida i tornada.
            Després dels preparatius anem amunt per un caminal asfaltat; ja tindrem temps de xafar la terra; com sempre que bé a caminar el capdavanter fa la seua eixida disparat, “ja pararà, en el primer creuer!”, diuen els companys, “i la resta?”, pregunten, “fen eixida amb bici i preparant-se per fer un cap de setmana de btt!”, altres han excusat la seua presencia, per diversos motius; “fa fred!”, diuen el companys, “al menys 6 graus”!, “ja farà calor!”, a mesura que anem pujant anem llevant-nos la roba, va fent calor, i apareix la roba de manega curts, com sempre els mes calorosos i les mes caloroses volen aprofitat el bon clima que tenim.

domingo, 12 de marzo de 2017

11/03/2017 Els quatre rius

            Una desil·lusió, no es creuen quatre rius, sols es creuen tres a saber: Rio Grande, Ludey i Cazuma, el Frare que es l’altre desapareix al ajuntar-se amb el Cazuma. En els cartell indicadors del PR-CV-2014 diu “Ruta los cuatro rios”.
            Com sempre cafè i marxa, hui anem a les terres de La Canal de Navarres, terres castellano parlants?, o valencinao parlants?, a saber, terres de secà on abunden les oliveres, els garrofers, el tabac i el arbres fruiters en les vegues, i algun camp de cítrics a prop de la Costera per un costat i de la Ribera Alta per l’altre. Hui som 6 caminants i el Cagnolino, company inseparable i sempre caminant amunt i avall per les sendes.

domingo, 26 de febrero de 2017

25/02/2017 Barrancs de llombai"de Ferrando, de Cano, de la Guatleta" i sendes del "Creuer i la Cadena"

            Hui en som 12, anem al terme de Llombai, subcomarca del “Maquesat” a la comarca de “La Ribera Alta”, com sempre cafè i marxa l’eixida del lloc de costum, desprès a la redona de l’Alcudia i al final en Carlet la resta dels senderistes. El punt d’eixida es un àrea recreativa al barranc de Ferrando punt d’inici de la senda de hui. Desprès d’un despiste en el desviament cap a la “Torre d’Aledua”, un company ens orienta cap al lloc de partida.
            Apleguem al lloc i ja hi ha uns senderistes, aparquem el cotxes i escoltem un crit “son els del Bloc!”, “esta Torronot!”, salutacions a una coneguda i de sobte un altre crit “tens vergonya?”, dos vells amics s’abracen “com estas?, que fas per açi?”, pregunta uno “i tu?”, contesta l’altre “a fer una ruta per el barranc, la teníem programada des de el passat dissabte, “nosaltres també anem cap amunt, desprès de dos o tres  canvits han decidit vindre a fer aquesta ruta!” al el mencionat, que deixa la Penya por raons personals i que va dir “algun dia tornares però no se quant!”; el company saluda als coneguts i conegudes de la Penya, els senderistes del bloc fa la seua eixida per dins del barranc.

domingo, 19 de febrero de 2017

18/02/2017 PINET – ALTO DE LA “LLETRERA” – ALCORNOCAL DE PINET

            Hoy somos cuatro senderistas, como siempre café mañanero i salimos de ruta hacia el municipio de Pinet, situado en la comarca del Valle de Albaida, a las 8 en punto estamos en el pueblo, pequeño, tranquilo, tantas veces visitado en nuestra ruta anual, hoy vamos a recorrer una ruta nueva que nos llevara a la cima de “Alt de la lletrera” y al alcornocal de Pinet.
            Cruzamos en silencio el pueblo y nos dirigimos hacia un grupo de antenas de comunicaciones, enfilamos una subida larga “ya empezamos a subir y sin calentar!”, es el comentario, muchos compañeros y compañeras han excusado su asistencia, unos por trabajo, otros por enfermedad, etc., vamos a buen ritmo, agrupados y surge el comentario “el aguafiestas de turno decía que tardaríamos 1 hora y ¾ en llegar y se ha equivocado, solo hemos empleado ¾ y sin correr ya tenemos una idea aproximada para la próxima vez que volvamos!”, vamos hacia arriba, llegamos a base de las antenas i el gps nos indica que giremos a la izquierda “es por aquí?”, dice un compañero, “si!”, responde otro, “la senda esta desdibujada y no está muy pisada!”, empezamos la subida, el barranco situada a nuestra izquierda y del cual no conocemos el nombre, vamos ganando altura poco a poco, a nuestra izquierda en la ladera del montículo de una de “Les Mamelles”, vemos campos de cultivo abandonados, “que arboles habrían plantado tiempo atrás?”, pregunta un compañero, “algarrobos o tal vez olivos!”, responde otro, “no hay ningún camino que de acceso a los campos, no podría subir ni un mulo ni nada semejante!”, “bajarían la cosecha con poleas?”, ahí dejamos la incógnita, el suelo está húmedo y firme, de vez en cuando un escalón.

domingo, 5 de febrero de 2017

04/02/2017 El Monduver desde la font Nova (Les Foies)

            Com sempre cafè i marxa, hui en som 8, 6 de la Ribera i 2 de La Costera, lo promès es deute, anem cap a la font Nova al terme de Simat de la Valldigna, ens ajuntem a la font del Cirer, la font brolla com sempre, s’ha recuperat de la sequera; estem a un paratge incomparable, un balco privilegiat de la Valldigna, mentre esperem als companys, hi que dir que hem aplegat uns minuts abans de l’hora acordada. En aplegar la resta dels companys anem cap a la font Nova.
            El paratge de la font esta ple de postes senyalitzadors i que poden confondre algun senderista despistat, les salutacions corresponents, ja que hui bé una companya que ja fe temps que no venia, altres han excusat les seua presencia per el vent, no bufa molt fort i no molesta, anem cap a l’esquerra i la primera sorpresa del dia, unes orelleres per protegir-se del fred, “posat les orelleres!, mira que bé li paren!, i anirà calentet!”; anem avant. 

domingo, 29 de enero de 2017

28/01/2017 Circular de la Mariola amb neu


            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, anem cap a la Mariola a patejar la neu, en ajuntem al lloc de costum en Alberic a altres membres de la Penya i eixim cap al poble de Bocairent, en la tercera redona comptant a la del monument a la manta, girem a la dreta per la CV-794 que va fins Alcoi i no mes passar la urbanització Pinatell a girem a l’esquerra cap a la font de Mariola.
            Ens equipem i a caminar, hui ens acompanya “Cagnolino” i no mes tocar la terra es posa a tremolar, ràpidament es equipat amb un abric a quadres i ràpidament entra en calor. La idea es aplegar al cim del Montcabrer, eixim per el camí de la dreta cap al “Mas de Prats”, lloc ja visitat altres vegades on podrem vorer una carrasca impressionant, quant portem uns centenars de metres apareix la neu verge, sols xafada per algun por senglar que ha deixat les seus empremtes en la neu. Els camps dels voltants blancs com el gesmil, una meravella, la gent va animant-se fa un dia meravellós, el sol brilla i el vent esta encalmat, entrem en la neu fina el principi i poc a poc gruixuda, caminem depresa, a bon ritme la neu te un pam de profunditat, el que millor camina es el gos, no camina sino que vola per damunt de la neu, anem en fila indià seguint les petjades del company. De prenem molt rapit seguint la part mes gelada de la neu, buscant la part mes dura, els mes grans deixem petjades molt fondes, es un moment d’esplai, “per a mi es la primera vegada que faig senderisme per la neu!, i això que he viscut una part de la meu vida en zona d’alta muntanya, no havia pogut fer mai senderisme”, diu una companya, “per a la majoria tampoc hem fet esport en la neu!.diu un company.
        

domingo, 15 de enero de 2017

14/01/2017 C.I. del Parpallo – Coll de la Rafela – Monduver – PRCV_51

Com sempre cafè i marxa, hui en som 5, tres de la Ribera i dos de la Costera, anem cap a la Safor, hem trobat en Wikiloc, una senda que puja/baixa al Monduver i que no coneixíem, alguns membres han excusat la seua presencia, “farà molt de vent, farà fred”, en fi excuses. A les 8,15 estem al Centre d’Interpretació de Parpalló-Borrell, despès de les salutacions “quant de temps sense voret, feliç any nou” motxilla a l’esquena i a caminar, “crec que no he fet cap de ruta per el Monduver!” diu una companya, “es estrany que hages fet cap de ruta per aquesta zona!”, li contesten, “ a lo millor no la recordes!”, “pot ser!”, el guia fa l’explicació de la ruta, “ pujarem per pista forestal i desprès enfilarem la pujada al Coll de la Rafela, borem el un paisatge impressionant de les marjals de Xeresa i Xeraco, i com esta el dia clar vorem des de Valencia fins al Montogo”, desprès baixarem per pista i senda per tornar als cotxes, i sì anem bé de temps entrarem a vorer el centre per vorer l’exposició de la cova del Parpallo”!, allà anem, fa frescor res comparat en lo que ens espera la setmana vinent.