domingo, 22 de octubre de 2017

14/10/2017 GR 7 - Castell de Vallada - El penyo - Les Ermites

            A les 8.15 com el claus estem a Vallada, hui anem a fer una ruta per intensa, pujarem per el GR-7 des-de Vallada fins al Castell, desprès pujarem al Penyo de Vallada i tornarem per la senda del Sumidor, cap a l’àrea recreativa de Vallada i als cotxes.
 
            Fa un dia bo per a caminar, la primera en el front, la pujada fins al castell de Vallada, el sol enfosquit per les boirines matineres, no fa molta calor i amunt, hui en som 5 amb ganes de caminar i aprofitar el temps, “com van els estudis de la major?” pregunta un company, “molt be, esta gaudint i fent lo que li agrada, ha fet un canvi molt gran, es mes responsable i madurat molt en l’últim any, esta a l’estranger, estan seguint un programa d’ensenyança d’una cooperativa del nord i esta molt contenta!”. Contesta la companya. “jo conec un poc el programa i es molt interesant i complet, combina l’ensenyança amb la practica!”, diu un altre company.
 
“A les Marujes en fallaren les forces i vaig decidir baixar!” diu el cronista, “feres lo millor perquè a patir no es va!”, diu un company, “en van comentar que la ferrata de Enguera es mes senzilla!”, diu el cronista company, “si, l’única dificultat es la tirolina en la que tens que frenar uns 5 metres abans de finalitzar-la, la pujada per la paret es molt senzilla!”. Pugem a bon ritme, una companya esta constipada i comentem els problemes dels constipats, “jo abans quant fumava tenia molts problemes als pulmons i desprès de 14 anys sense fumar els constipats sen van amb paracetamol!”, diu un company.
 
Sense assabentar-nos apleguem al replà que dona al castell, girem a l’esquerra en el creuer i anem cap a les runes de l’antiga fortalesa. “El castillo de Vallada, conocido también como Castillo de Umbría, es un castillo de origen musulmán situado en el paraje de La Peña sobre un montículo a 520 metros de altitud, desde donde se domina todo el valle del río Cañoles”, foto de grup, “recorda que eixa càmera el disparador es de 10 segons i no te confies”, diu un company a gaudir de les vistes, estem a una atalaia meravellosa. Veiem el Penyo, la senda del Jacos, el paratge de les ermites, Montesa, el camí de La Meravellosa, el poble de Vallada baix, el camí da la font d’Arnau que porta fins a Moixent. “Esmorzem al Penyo?, pregunta una companya, “si, ens dona temps aplegar dalt!”, diu un company, tornem arrere cap a l’encreuament i anem a l’esquerra camí del Penyo, un corredor ve en direcció contraria a la nostra, “estan fent una batuda al porc senglar i per el Sumidor o en direcció al Pic de l’Aguila no es pot baixar!”, comenta el corredor, “gracies!”, contestem, “buscarem una alternativa!”, diu el company que coneix molt be la zona. Anem cap al Penyo, “dreta o esquerra?”, pregunta el guia “esquerra!”, creuem un barranquet i veiem el cartell al Penyo, anem pujant per una senda esgarrifosa i molt deteriorada “els escalons que ficaren ja fa uns anys com pots vorer o han desaparegut o estan solts, per falta de manteniment”, diu el company, anem amunt poc a poc i en un no res apleguem al cim, les vistes espectaculars, el poble de Vallada, la pujada a l’Alt del Campello, el paratge de Les Ermites, La senda dels Jacos que porta a la font d’Espanya, el Camí de la Meravellosa, el soroll de l’autovia, a la part de darrer cap a Moixent el camí de la font d’Arnau i moltes mes que no venen a la memòria.
 
Esmorzem de bona gana i un company per celebrar el seu natalici trau de la motxilla un coca de panses i nous que es rebuda amb gran plaer, foto per a la Penya un poc tocant el nassos, “quant era mes jove, vaig escalar la paret est del Penyo, que son uns 50 metres d’escalada i feia de cap vaig sorprendre a una parella en actitud molt amorosa, casi porno, total que baixaren del cim a la carrera vestint-se com podien”, compta un company. Baixem cap a la pista per a buscar la ruta alternativa a del Sumidor, en aplegar a la pista anem a l’esquerra, deixem el creuer de baixada per la cova, “per el Sumidor corre un riu d’aigua salada, no es perillosa però a mi en dona angoixa, he entrat un parell de vegades i sempre pensant en que pot caure el sostre i quedar-me dins!”, diu un company.
 
Seguim la pista xarrant, “fa uns anys tenia un quad amb les quatre rodes motrius i per aquest camí vai passar amb 20 centímetres de neu, anava obrint pas a un grups d’amics fins aplegar a Moixent per aquestos caminals, van gaudir com a xiquets, acabarem gelats del fred que feia, eren els temps que podíem circular per camins de terra fins que aplegaren les prohibicions!”, comenta un company. De sobte un caçador “on aneu?”, pregunta,  “cap a la carretera!”, li diguem “per ací no es port passar!” contesta, “sabem que hi ha una batuda de porcs senglars i per això venim per ací, no hem vist cap de cartell excepte el de la baixada per el Sumidor i el Pic de l’aguila!”, li diguem, comença a jurar i perjurar, “per on podem eixir?, li preguntem, “per la dreta podeu anar cap un camp d’oliveres i per ha hi a la carretera, i sobretot lligueu al gos per si el confonen amb un porc senglar i aixi evitar que li peguen un tir!”, contesta, “adeu!”. “Es la segona vegada que en cas un cas d’estos, en va ocórrer en la senda de la Cuta, s’oblidaren de posar l’avís de batuda!”, diu el guia.
 

Trobem el camp d’oliveres i anem amunt, veiem una caseta i al final trobem un caminal que ens porta a la carretera que baixa de l’Alt del Campello, “un any quant l’etapa de la volta ciclista a la Comunitat Valenciana acabava en l’Alt es va suspendre i acaba en Vallada degut a la forta nevada que va caure, era impossible pujar amb bicicleta!”, anem cap avall per una forta pendent, “hi ha unes fortes molt  corbes perilloses que en les que si no frenes a temps fas un recte i t’envas barranc avall!”. Apleguem al paratge de les Ermites, i com sempre El Penyo ven visible, apleguem a creuer, “ si voleu podíem anar per una senda que hi ha a l’esquerra i evitem l’asfalt!”, diu el guia, “anem!”, un costera forta i girem a la dreta per la part de baix d’una caseta, ve una senda poc marcada que fa que ens enredem en lligabosc, el que fa que en retardem un poc i alguna que altra rascada. Eixim a camins de camps d’oliveres i en uns munits estem al cotxes. Ens acomiadem fins a l’altra. On serà?, projectes molts!.











miércoles, 18 de octubre de 2017

12/10/2017 Ferrata "Les Marujes"

            Canviem de lloc de reunió, i mes tard del normal, hui en som 8 i anem a fer la via ferrata de “Les Marujes”. L’eixida cap al poble de Tavernes i a l’altura de la gasolinera que hi ha a l’entrada girem a l’esquerra i anem cap amunt, deixem el cotxes a l’altura d’una finca roja i a caminar, “esmorzarem al peu del pont tibetà i desprès anirem amunt”, diu el guia de hui, “te una dificultat k3”, diu un company que la fet varies vegades. “Ara eixirem per l’esquerra de la finca i tornarem per la senda dels Esmoladors, així farem una circular!”, diu el guia, anem per senda xarrant de tot un poc, entre bromes, “cambiaste 5 bellezas por una rubia!”, li diem a un company entre rialles, “ahora nos explicamos el cambio de ultima hora!”, diu un altre; senda amunt molt trillà però poc senyalitzada, amunt sempre amunt; “mes avant trobarem la pujada que ens portarà per el zig-zag al barranc i creuarem el pont tibetà, ha hi tindrem que fer un destrepe, porte corda per si algú vol fer un rapel, son uns 3 metres de desnivell!”, diu el guia, “cuando estubisteis en los pirineus que rutes hicisteis?”, pregunta un company, “hicimos la senda de los Cazadores  fuimos a a Cola de Caballo, y otro dia hicimos la Faja de Las Flores!”, contesta el company.
 
            Esmorzem al peu de barranc anomenat , iniciem la ferrata, primer un destrepe de 3 metres, a continuació un pont tibetà, una pujada per escalons, “la procedència dels escalons es de telefònica i es feien servir per baixar al pous de registre de les instal·lacions de telefonia!”, compta un companya, “la primera vegada que vaig fer la ferrata vaig vindre en un dels que l’instal·la i en va explicar d’instal·lació, van tardar entre 3 i 4 anys!”, compta el guia, “ a mi en van dir que el nom de la ferrata ve perquè mentre l’instal·laven els escaladors les novies estaven a l’ombra, i algú mira eixes marujes i d’a hi li ve el nom!”. Serà veritat?, ha hi queda la qüestió.
  

            Ens equipem i a baixar per el destrepe no fa falta fer ningun ràpel, hi han prou agarradors en la pedra per baixar, el pont es creua en un no res i amunt per els escalons fent us de la línia de vida. Entre en la senda i amunt a buscar la ferrata, anem a la dreta per senda ben marcada, un grup de 6 escaladors van darrere de nosaltres ens deixen espai no amuntonar-nos, en aplegar a l’inici primer problema el primer escalo esta alt i hi ha que fer una trepada servint-se d’un ferro que hi ha a la banda baix, anem espai, el ,primer tram esta dificultós, apleguem a un pas lateral sense cap de punt on posar el peus. Desprès de tres intents i intentar-o tot, cinta exprés, pouar, el cronista dona per finalitzada la ferrata.
 

Des-fa la pujada amb l’ajuda d’un company i un altre grup que anava a pujar, i ací acaba l’historia de la ferrata de “Les Marujes”, tornarà un altre dia?, qui sap!, la resta dels companys la completen i ens retrobem en la senda dels esmoladors i tornem cap als cotxes. Una retirada a temps es una victoria!

 


domingo, 8 de octubre de 2017

30/07/2017 Rafól de Salem - Casa de Les Planisses - Salem

            Hui en som 7, com sempre cafè i marxa, tenim 3 noves incorporacions, Benvenguts!, en els lloc de costum eixim cap a la Vall d’Albaida concretament al poble de Ràfol de Salem, l’eixida esta a les afores del poble concretament a l’eixida cap a l’ermita del poble per el Calvari, els primers metres son empinats!, després de passar l’ermita la pendent es tona suau i de bon caminar, “Estem a Alacant?”, pregunta un company, “no, estem a Valencia, a la dreta tenim La Vall d’Albaida, a l’esquerra darrere la serra esta Alacant!”, diu el guia, pugem i xarrem, una senyal de perill ens crida l’atenció i ens fa somriure, “foto de grup al costat de la placa!”, dit i fet; seguim avant.


            “No tenim normes fixes, ni organització, no tenim quotes, ni president, ni secretari, som un poc anàrquics, la gent va i ve, alguns desapareixen un temps i tornen, i no es demanem explicacions!”, explica un company a les noves incorporacions; “a la dreta tenim la Vall d’Albaida, a l’esquerra la serra del Benicadell i cim del mateix nom, la serra fa de divisòria entre Alacant i Valencia!”, va relatant el guia, fa l’aparició el cim tot blanc entre el ver de les agulles del pins. “Fa uns anys es va celebrar un boda civil al cim, ell puja escalant la paret acompanyat d’uns amics, i ella amb vestit mixt de muntanyera amb tocat blanc, done fe de l’acte tenim fotos!”, ens relata el guia.

lunes, 2 de octubre de 2017

16/09/2017 Font d'en Carros - Les Covatelles per el PR-CV 347

            Hui en som 9, com sempre cafè i marxa, anem al poble de La Font d’en Carros a comarca de La Safor, anem a recórrer el PR-CV 347, que ens portarà al cims de Les Covatalles i el Puig del Frares.
 
            Per començar la ruta busquem les afores del poble i el punt d’eixida es al costat de l’escola del poble, punt de referencia vàlid, l’altra es entrar per carrers estrets i hi ha que tindre en compte que els dissabtes fan mercat. Després de d’un xicotet recorregut per dins del poble trobem la primera senyal de que estem en el bon camí un poste del PR-CV 347, caminem de bona gana, l’ambient humit ja que el dia abans va ploures i esta la senda enfangada. Xarrem de tot un poc, ”estic desentrenada i vullc posar-me en forma que fer la senda de Millars i mes avant les Tres Maries!”, diu una companya, “recorda que tenim pendent el Penyagolossa!” diu el guia, “veritat es!”. Entre uns i els altres el ritme es bo, “ja tenia jo ganes de agarrar-te un dia i fer-te suar!”, li diu un company a un altre marcant un pas ràpid. L’altre ni contesta, apleguem a un creuer i be allò “dreta o esquerra?”, uns quants se’n van a l’esquerra, “pareu es a la dreta!” diu el guia, anem a la dreta i amunt, deixem les clarianes i entrem en un bosc de pins prou espès, la brossa humida ens mulla els pantalons, fa xafogor i entre unes coses i altres anem suant, “ bona senda per a l’estiu, molta ombra i bon caminar!”, diu una companya.

jueves, 21 de septiembre de 2017

09/09/2017 Venta de Los Cuernos (Ibi) al Menejador


            De bon mati com sempre i en els llocs de costum, 6 senderistes eixim cap al poble d’Ibi, anem per la A-7, fins aplegar al desviament cap al poble, estan de festes i no podem seguir l’entrada al poble prevista.

            Per aplegar al punt d’eixida anomenat “Venta de los Cuernos”, tenim agarrar la CV-801 en direcció a Banyeres de Mariola, deixem a l’esquerra el creuer de la CV-802 i a uns 900 metres i a l’altura d’un mas hi ha un pàrquing a la dreta, punt d’eixida de la ruta de hui.

miércoles, 6 de septiembre de 2017

02/09/2017 Illa de l'Esgoletja - Cami de la Ceja - Senda del Murteral

Com sempre a les 7 i a les 7,15 als llocs de costum, hui anem al poble de Sumacàrcer, a recórrer una ruta “nova” per al grup. Hui en som 8 senderistes, tenim noves incorporacions i esperem que es agraden les rutes.
Per acurtar la ruta fem l’eixida des de el pàrquing de la zona de bany de l’Illa de l’Esgoletja, un lloc on es pot prendre el bany al riu Xúquer. Fa calor i humitat, esperem que millore al llarg del dia, la primera parada un figuera blanca, “estaran bones?”, ens fem la pregunta, “provem a vorer!”, “estan bones i gustoses!”, es l’opinió general, “a la Safor els diem esverenques!” diu una companya, , seguim avant, a dreta i esquerra camps de cítrics, alguns mandarines ja tenen el fruit temptador, “en la zona de la Portella hi ha un camp de mandarins que ja tenen color i l’any passat en donarem unes quantes i estaven dolces, son d’una varietat molt matinera!”, diu el guia; anem per asfalt i prompte entrem en camí de terra, anem a bon ritme i la senda va pujant poc a poc.

domingo, 27 de agosto de 2017

26/08/2017 Moli de l'Umbria - La Blasca (Banyeres de Mariola)

            A les 7 del mati sense cafè fem marxa cap al lloc de costum per arreplegar a la resta de la Penya, hui en som 4+2 convidades, anem cap al poble de Banyeres de Mariola, allí hi ha un penyot que es diu “La Blasca”. En aplegar a Banyeres, carretera munt vorejant el poble trobem els primers indicadosr “Moli de l’Umbria”, zona d’acampada on comença la ruta.