lunes, 15 de junio de 2020

13/06/2020 Font de la Drova . Font de la Mongeta - Pla de Simetes . Barranc de Manesa


            Hui som tres senderistes, a les 7.30 Al lloc de costum; anem cap al poble de Bar per recórrer una ruta moltes vegades recorreguda, volem mostrar-li a un company una de les meravelles que tenim al territori.

            Serà l’encarregat de guiar-nos per la ruta i fer practiques amb un aparell , va equipat amb un gps amb la ruta, vol dependre el funcionament i característiques, perquè vol recórrer el GR-11 o TRANSPIRENAICA.

            En aplegar a la font de “La Drova”, punt de partida de la ruta, l’altra alternativa es la “Font de la Benita”. Eixim cap a l’esquerra per anar a la pujada que ens portarà a la “Font de la Mongeta”, la primera pujada es com sempre dificultosa fins agarrar el ritme, a la dreta una indicació “al cim d’Aldaia” apleguem al primer “coll” i ens deixa beure el desastre acorregut en l’incendi de fa uns anys. Al fons podem vorer el “Montgo” i la “Marxuquera”, la vegetació va recuperant-se, apareixen els brots del “galer”, dels “margallons” i matoll baix, a la dreta la vegetació esta intacta, apleguem al “Forat de l’Aire“ i li el mostrem al company novell en la ruta.

domingo, 22 de marzo de 2020

07/03/2020 Pont de l’Estret – Cami dels Terrers – Senda de la Solana (Barraca d’aigües Vives) – Pas del Llop – Senda de l’Umbria (Vall de la Casella) - Vieta


            El punt d’eixida es el anomenat “Pont de l’Estret”, pont a CV-50 fora d’us. Seguirem la carretera asfaltada cap a l’esquerra, seguirem uns 650 metres i girarem a la dreta, el caminal de terra, anirem fins al final on trobarem un camí asfaltat, un xicotet desviament esquerra-dreta i seguirem avant.



Al cap d’uns 2 kilòmetres girarem a l’esquerra, una lleugera pujada i aplegarem a una pista de terra, girarem cap a la dreta i entrarem en una senda ombrosa, esta coberta d’un dosser meravellós, els arbres estan junts i de vegades es difícil vorer el cel, la senda es d’anada i tornada, en total te uns 2,7 kilòmetres, la senda acaba en un replà o hi ha uns rucs. Al tornar borem un encreuament, nosaltres anirem recte. La senda agradable i de bon caminar, de lleugera pujada, sempre per ombra.


            En un nores aplegarem al punt mes alt de la ruta, 128 metres d’altitud, estem al “Pas del Llop”, una lleugera baixada per senda de bon caminar ens portarà a la “Vall de la Casella”, la ruta sempre transitada per ciclistes de BTT, es un dels llocs preferit per fer eixides curtes. En aplegar a la vall, anirem per l’esquerra de la vall, vorejant les velletes de “Bru i de Gallo”, sempre per ombra, degut al temporal dels dies passat hi ha gran quantitat d’arbres tombats el que dificultat alguns passos.



            En aplegar al final de la senda seguirem a l’esquerra i per dins la urbanització caminarem uns centenar de metres i girarem a la dreta per un caminal de terra; la dreta tenim la CV-50 i el terme de Carcaixent i la finca del “Realengo”, sempre amb bones vistes. 

 
Al final de la senda girarem a la dreta i creuarem la carretera i anirem a la dreta, al cap d’uns metres girarem a l’esquerra i enfilarem un caminal que ens portarà a l’antiga via del trenet Carcaixent-Denia, seguirem la vieta fins al final, on tornarem a vorer la carretera la creuarem i aplegarem als cotxes. La ruta bona per estirar les cames i sense cap problema. Espere que la gaudi!.

 

sábado, 29 de febrero de 2020

15/02/2020 Barraca d’aigües Vives – Simat (Via Verda)



            Retornem a escriure la crònica de la Penya l’Argilaga, hui son 10 senderistes, hui mes tard del que estem acostumats. El punt d’inici es l’antiga estació de la Barraca d’Aigues Vives, hui convertit en seu de la banda musical del poble.


          

miércoles, 26 de febrero de 2020

22/02/2020 Millares - El Castillet - El Monstre - El Xúquer


22/02/2020  Millares – Barranc del Nacimiento – Font de las Donas – Castillet – Cataracta del Montruo – Riu Xuquer

            L’eixida es des-de l’albergue de Millares, fem un caragol i entrem en el “Barranco del Nacimiento”, canvia el mon, l’aigua corre de valent cap al riu Xuquer, en recórrer uns metrew per la vora del barranc un indicador a la dreta “Fuente de las Donas”, així es la grafia, Una menuda cataracta i un llac menut, ens convida a gaudir uns moments del soroll de l’aigua, seguim avant i anem cap a la dreta per damunt d’un pont que vota el barranc.


miércoles, 20 de noviembre de 2019

16/11/2019 Circular per Chella


Hui en som 8, 5 en reunim al lloc de costum, cafè i marxa, la resta ens espera al poble de Chella, hui compten amb inestimable companyia de JR, veí del poble i guia de hui.

Seguirem el track del trail de Chella, del que el company es un dels organitzadors, ens reunim a la plaça del poble, salutacions i a caminar, “el trail sale de aquí, iremos por esa calle i acortaremos camino!”, diu el guia, anem fent grupets, xarrem de tot un poc; “has posat en marxa el relieve?, diu B, “si, lo he puesto en marxa, al empezar la ruta!”, contesta JD, “luego me lo passes!”, diu B, “te lo pasare por whatsap!”, diu JD.

 
Anem cap amunt, en acabar el carrer baixem per una senda estreta, davant tenim la vall que forma el riu Bolbaite, en aplegar baix anem cap a la dreta, “ahora iremos hacia un campo que esta cerrado por una valla, y si esta abierta o esta el dueño pasaremos, si no podemos passar tenemos alterantivas!”, comenta JR. En aplegar a la tanca esta tancada, “no veo al dueño, volveremos hacia atras y cogeremos una alternativa!”, diu el guia, tornem arrere i anem cap a la dreta, “ahora vienen unas subidas y bajadas”, comenta el guia. Efectivament una baixada en la que tenim que posar tota la cura que sabem, “utilitzeu els bastons i aneu amb cura!”, diu JO. Baixem amb cura, la pendent es molt forta, afortunadament curta, de seguida una pujada també molt forta, de pedra solta, “fixeu els peus en les pedres grosses i així no l’esguellareu!”, diu JO. Anem cap amunt, ara una altra baixada, també esgarrifosa, en aplegar baix trobem el rierol de Bolbaite, seguim la carretera de terra que voreja el rierol, poc a poc anem cap amunt, en aplegar a una tanca ”es curioso y no se porque han puesto esta cadena, esto no lleva a ninguna parte!”, comenta JR, “eso de la izquierda que es?!, comenta JO, “es un campo de moto cros!”, diu el guia de hui, seguim avant i girem a l’esquerra, anem per asfalt, despres canviem a caminal de terra.

jueves, 10 de octubre de 2019

05/10/2019 Simat de la Valldigna - Creueta de Simat - Simat


05/10/2019  Simat de la Valldigna – Creueta – Simat de la Valldigna

            Hui en som 5 senderistes, recuperem a companys desapareguts per el calor, desprès del cafè fem marxa cap a la Valldigna, concretament al poble de Simat. La ruta es a petició d’un company, “tinc que estar prompte a casa, tinc un compromís a les 3”, comenta un company el passat dia 28 de setembre.


            Anem cap al poble, “quina senda anem a fer?”, pregunten els company, “volia pujar per el barranc de les cases i desprès anar cap al font del Cirer, i baixar per la senda dels burros i anar al aqüeducte, visitar el monestir de Sta. Maria de la Valldigna i sí tenim temps anar a vorer l’ermita de Xara!, però he canviat la ruta, ara anirem per el barranc de les cases, pujarem a la creueta de Simat i desprès tornar per a Simat per la carretera de Pla de Corrals”, comenta el guia.

sábado, 17 de agosto de 2019

06/08/2019 Refugi de Jeandel a la vall de Belagua (Ruta de las Golondrinas)



            El sopar bé en companyia dels Navarresos, gent de bon xarrar i de millor menjar, el desdejuni mes curt que altra cosa, al que anem prou deficiències en l’albergue, poques instal·lacions d’aseo per a tanta gent. Un boto de mostra per a repondre l’aigua de les botelles al aseo, ni una mala aixeta per omplir les botelles, un company dema el favor de que li ompliren la botella de l’aixeta de la cuina i nones.

            Com sempre l’eixida cap amunt, últim dia de ruta, “podíem esperar a les nou per a pujar amb el telesilla amunt i desprès pujar al cim de l’Arlas!”, comenta un company, anem cap amunt, baix de nosaltres el de sempre un mar de núvols, veiem als navarresos pujar per la dreta, despès tallar camí cap a l’esquerra i els perdem de vista, nosaltres a lo nostre, pugem en zig-zag, camp a través, per pista.