lunes, 15 de agosto de 2016

06/08/2016 Refugi Prat d'Aguilò - Mirador de Gresolet (Cavalls dels Vents)


El desdejuni a les 7, es l’ultima etapa, tornem a casa, ens espera la pujada, sinuosa, empinada, entre 
cavalls i vedelles, anem amunt a poc a poc, girem la vista enrere i gaudim de les vistes dels Pirineus, de la Cerdanya, del “Prat de l’Aguiló”, de tant en tant foto, sempre guardarem en la memòria les vistes i per si de cas, sempre estaran les fotos. La pujada es en zig-zag, l’eixida no la veiem, es una paret vertical; passem de 2004 metres a 2433 en 2.1 kilòmetres, el desnivell es fort, apleguem al pas, des-de el cim podem vorer una velleta menuda però encisadora, a continuació una pujada suau, desprès de tantes pujades i baixades es d’agrair un descans encara que siga breu, s’escolta un crit alceu el cap! Un ramat de “rebecos” passen veloços, una meravella.




05/08/2016 Refugi Serrat de Les Esposes - Prat d'Aguilò ( Cavalls del Ventes)

Desdejuni i caminar, a última hora una de les gestores del refugi es posa un poc bronca sense trellat, 
es posa aixi perquè no hem arreplegat la taula, lo que no sap es que mentre ella discutia amb un altra senderista no ens deixava passar a deixar els plats a la barra de la cuina. Els senderistes no som exigents en els refugis, no volem que ens posen una catifa, sols un poc d’amabilitat, un lloc on dormir i que estiga net, no anem a discutir per qüestions sense importància, que si has gastat aigua calenta per dutxar-te!, que si has gastat molta aigua! no deixes el fem ací!.

Anem cap amunt, la pujada curta però dura, en poc de temps apleguem al pla, a partir d’a hi la senda de bon caminar, ondulada, sinuosa, ens passa una senderista que vol fer la volta en dos nits i tres dies, nosaltres seguim avant, la tornem a vorer i resulta que s’ha fet un lio i s’ha perdut, el guia li aconsella per on anar. Ara anem de baixada, apleguem al refugi de “Cortals d’Ingla”, voleu cafè? Esta acabat de fer, es molt bo; pensat i fet, anem a per el cafè, altres per un tallat, gaudim de la beguda calenta, teníem mono d’un bon cafè. Seguim avant, ara cap avall a buscar la font freda, pròxim punt d’abastiment, el guia marca les fonts en el seu aparell, es per el futurs caminants!, ara nirem cap amunt, es una pujada llarga, no tan dura com la pujada de Niu d’Aliga, però si llarga, desprès una baixada també llarga i al final una pujada menuda per acabar al refugi.

04/08/2016 Refugi Niu d'Aliga - Refugi de Serrat de Les Esposes ( Cavalls dels Vents)

De bon mati el desdejuni, anem cap avall, la senda de baixada, sols hi ha un punt alt que hi ha que pu
jar, la nit anterior li hem feliç aniversari a un xicot portuguès que va de senda per aquesta zona amb la família, porten dos guies del terreny, i ens ha fet un discurs en castellà, “Este año estamos haciendo Cavalls dels Vents, el año pasado hicimos Carros de Foc” un company li diu ¡el año que viene La Porta del Cel!, ¡ lo hare! Contesta!


viernes, 12 de agosto de 2016

03/08/2016 Refugi Sant Jordi – Niu d’Aliga (Cavalls dels Vents)


En l’explicació prèvia a la ruta, el guia ens diu “es la mes dura de la travessia, el refugi de Sant Jordi esta a 1565 metres d’altitud, baixarem fins als 1015 metres a l’altura del poble de Greixer, i pujarem fins als 2543metres d’altura, on esta el refugi Niu d’Aliga”. A les 7.30 a desdejunar i a les 8 a caminar, la primera parada la fem en la font del “Faig”, on omplim les botelles d’aigua, la senda es dura al principi fins aplegar al coll, es sinuosa, anem per un bosc molt bonic, hi han pins i avets, anem cap amunt. Com sempre al aplegar al coll les vistes son espectaculars. 


jueves, 11 de agosto de 2016

02/08/2016 Ref. Gresolet - Ref. Sant Jordi (Cavalls dels Vents)

02/08/2016 Refugi de Gresolet – Refugi Sant Jordi

A les 6.45 amunt, no fa falta despertador, desdejunem i a caminar l’eixida cap al bosc de “Gresolet”, passem al costat de l’ermita i avant, “en espera una pujada llarga, desprès una baixada llarga, i una pujada mes llarga fins aplegar al refugi” Comenta el guia, el bosc senzillament ¡impressionant! Una meravella, bosc tancat on no entra casi la llum, sols s’escolten les xafades i el soroll dels bastons, el silenci en convida a a tancar-nos en els nostres pensament, anem agrupats, la floresta es impressiona el dossel que formen els arbres es espectacular, son 2.5 km de pujada en zig-zag, bonic es el bosc.


En aplegar al “Coll de la Bauma”, fem una ullada als voltants, entre boirines matineres veiem un paisatge de muntanyes poblades d’arbres i en les parts altes praderies de alta muntanya. Canvia el tipus de bosc, algun auro, avellaners, pins, ens creuem amb algun senderiste, nosaltres seguim les senyals vermelles a les que no deixarem en tota la ruta, en alguns trams mesclades amb marques de SL o de GR, de sobte marques de GR, estem a la senda dels “Bons Homens”, ruta d’escapada dels republicans cap a França, ¿No tens família a l’Argetina? Pregunta un company ¡Si, un germà de mon pare!, ¡ a lo millor va eixir per ací!, li contesta un company ¡Es possible!, anem per pista i veiem un ciclistes que venen en sentit contrari, ¡bon dia! Es diem, girem a l’esquerra cap a una font on fem un descans i mengem fruits secs, dolç de codony, plàtans secs, dàtils, ¡energia pura!, davant de nosaltres un cavall en un tancat.