Hui en som un grapat,
tenim noves incorporacions i convidats, benvinguts, a i el gos Darko que se
reincorpora.
Com sempre cafè i marxa,
anem cap La Valldigna concretament a Tavernes, tenim una promesa que complir
i allà anem. Deixem els cotxes al Canal de la Defensa, com el nom di de Defensa
contra les barrancades de aigua, pedres i terra que baixen de la muntanya de
les Creus. Anem cap al Club de Tenis i un empleat ens auri la porta para poder
seguir la senda, ens indica amablement per un tenim que anar, unes escales a l’esquerra
que pugen cap amunt, el dia encara esta fosc, mig ennuvolat, i anem mirant
atents on posem el peus, anem xarrant , passem el primer pont, pareix una
conducció d’aigua, apleguem al segon ¡ si algú te vertigen que baixe ! uns
quants per dalt i altres per baix.
Agarrem pista forestal i avant, en aplegar al primer encreuament ¿ anem al Mirador? Son 5 minuts, ¡ anem 1 veiem una senda de BTT abalisada i la seguim ¡ jo par ací en la bici no passe! Els comentaris son variats, la veritat la senda de terra solta ¡ però, al bikers, els encanta!, en el Mirador, la vista molt bona, llàstima de núvols, foto de grup i avant, ara tornem per la carretera de terra, ¡ a la dreta ! anem de baixada entre camps de tarongers i manderins, alguna taronja ja va agarrant color, les manderines entre dos colors, ¡ ja estan bones les manderines! Fem un tast i avant, a mala herba a l’esquerra ¿ que serà? Fem fotos i avant, no podem agarrar-la, esta dins de una tanca. Passem de caminal de terra al asfalt, anem mirant arrere no siga cosa que algú es despista. Sobre tot als encreuaments fem un paronet de un parell de minuts per si de cas.
En aplegar al “Cami de
Massalari”, que també li dona nom al cim, girem a l’esquerra, dvant tenim la
serra de Corbera, podem vorer els cims de la Ratlla, Germanells i Massalari,
entre boirines estan, pero els podem vorer, ara si que veiem la planta rara
inclos en agarrem una per escorcollar-li i vorer com es, sembla una xicoteta
bola, tendra i si l’apretes la pots rebentar, te una mena de pels que no punxen.
¡ aneu amb cura no siga cosa que vos perjudiqui!, anem pujant de una manera
suau, estem a un racó preciós, camps de cítrics protegits dels vents de ponent
i encarats al llevant ¡ no se gelaran els camps!, els llauradors fent les
tasques de la tardor, fent algun tractament per a la caiguda del fruit i que
aguante mes al arbre. Seguim pujant, sempre a l’esquerra, s’acaba el asfalt i
entrem en camí de terra. ¡ Bicicletes! Esforçant-se per un cami pedregós, les
rodes no podem fer apoio en la terra, els ciclistes pedalen jurant i perjurant
¡ bon dia, ¡ este cami no te eixida1, els diguem, ¡ gracies, en arribar al
final tornarem arrere!.
Mes ciclistes venen, ¿esmorzem?
Ja son casi les 10, ¡ a la font de la Granata parem!, en un no res estem a la
font, ¡ aci si ha una taula ! foto de grup i als entrepans, la taula plena de
menjar, dolç i salat, degustem el vi, tant de bota com de botella, un plaer i
rematat per un cafè tocaet, i com no timonet.
Comença, la senda, es la
segona vegada que algun membre del grup la puja, la primera volta ens van
enganyar, que la comenta, sen va tornar arrere perquè plovia.
¡ Va de bo ! els desnivell
fort, alçant les cames i agarrant-se a qualsevol matoll per apuntalar-se, el
basto a la dreta els matolls a l’esquerra, equilibri total, la pedra mullada,
el ambient carregat d’humitat, seguim pujant, els mes àgils es distancien ¡ lo
cosa no vol presses! Pugem, foto per ací, foto per allà, davant la paret,
des-de baix no se veia ningun traçat, a poc a poc anem pujant, la costera te 1 kilòmetre
mes o menys.