domingo, 30 de abril de 2017

23/04/2017 Coll d’Azpegui -El Urkulu

                       Hui som 9 caminants tenim una baixa sense importància, 8,30 desdejuni i cap amunt, anem tots caminants i no caminants, l’idea es pujar al Urkulu des de el Coll d’Azpegui, hem optat per la ruta curta per aplegar al cim, anar a vorer la cova d’Arpea un altra meravella de la natura per les fotos que hem vist, la cova esta formada per un sinclinal i un anticlinal, i acabar el dia en el poble francès de Saint Jean Pie Port, poble on comença el camí francès de Sant Jaume.


Ara un poc d’historia:

“La Torre-trofeo de Urkulu es una torre conmemorativa romana ubicada en la cima del monte Urkulu, en el término municipal de Orbaiceta, Navarra.
En 1976 el arqueólogo francés Jean-Luc Tobie la identificó como una torre-trofeo romana, erigida en el siglo I a. C. para conmemorar la reciente conquista de Aquitania; la construcción se utilizó para marcar el límite sur de los nuevos territorios conquistados. En la campaña arqueológica de 1990 se localizó un altar de consagración que confirmó esta interpretación del monumento. La torre domina el paso fronterizo de col d'Amoustegui, por el que discurría en la antigüedad la vía romana Ab Asturica Burdigalam (de Astorga a Burdeos) que pasaba por Pamplona y Dax.
La torre tiene forma tronco-cónica, mide 19,5 metros de diámetro en la base y tiene 3,6 metros de altura. Su altura original debía ser de 4,5 metros. El espesor de los muros es de 2,6 metros y su interior está relleno con los restos del trabajo de cantería originales.

sábado, 29 de abril de 2017

22/04/2017 Circular de la Selva d’Irati (Embassament d’Irabia marge dreta – Cases d’Irati _Reserva de Lizardoia – Marge Esquerra de l'embassament d’Irabia)

Primer que res una poca informació del bosc que anem a recórrer:

 



“El bosque o selva de Irati (Iratiko oihana en euskera) es un bosque repartido entre el norte de Navarra (España) y Pirineos Atlánticos (Sola y Baja Navarra) en al suroeste de Francia.
Por su parte española, está situada en el valle del río Irati, entre los montes de Orzanzurieta y Roncesvalles al oeste, y el monte Orhi al este. El límite sur lo pone la imponente mole de la Sierra de Abodi. Los principales accesos son por el oeste por Orbaiceta (Valle de Aézcoa) y por el este por Ochagavía (Valle de Salazar).

jueves, 27 de abril de 2017

21/04/2017 Circular per la zona de l’albergue de Mendilatz – Arrozola - i la fabrica d’armes d’Orbaizeta


            De bon mati cafè i marxa, 12 membres de la Penya fan l’eixida cap al poble de Orbaitzeta, enclavat a la “Vall d’Aezkoa” en la Comunitat Foral de Navarra; anem a gaudir del paratge anomenat “La Selva d’Irati” i el seus paratges. Primer que res una poca historia d’un dels llocs que visitarem en aquestos dies de senderisme.

“Aunque de corta existencia, (1784-1884), la Real Fábrica de Armas y Municiones de Orbaizeta tuvo una intensa y azarosa historia, fiel al turbulento siglo XIX. Su importancia militar se refleja en la lista de los protagonistas que estuvieron en ella, caso de los Generales Morillo y Reille, Espoz y Mina o Zumalacárregui; a los posteriores ilustres visitantes como Valle Inclán, Hemingway o los fotógrafos Echagüe y Sta M. del Villar.
La antigua ferrería del Valle de Aezkoa, conocida desde 1432, y sus Montes Comunales fueron cedidos gratuitamente a la Corona española, eso sí con engaños, a cambio de la construcción de la Fábrica y el trabajo que decían iba a generar.
La Fábrica sólo fue un imán para las cinco guerras de la época, (1793-1875), sufriendo el Valle todas sus nefastas consecuencias. Tras producir durante años munición, y en alguna etapa incluso cañones, pasó a mediados del s. XIX a producir hierro de calidad, que luego era transformado en las fábricas de Trubia y Oviedo en Asturias. Malviviendo desde 1869 tras un incendio fortuito, terminó cerrando sus puertas en 1884 por el auge de los Altos Hornos.
Desde su apertura El Valle de Aezkoa denunció el fraude de la cesión. Así en el informe de 1790 se afirma que:

domingo, 9 de abril de 2017

08/04/2017 De Rafelguaraf a l’Alt de la Barcella



Hui manem a prop de casa, com aquell que diu “al costat”, cafè i marxa, hui en 6, anem ajuntem-nos fins aplegar al poble de Rafelguaraf o Rafel com diuen els del poble per acurtar el nom. Hui la senda promet, sense molt de desnivell fins aplegar al cim.
L’eixida des de el poble, fa frescor, si no canvia el temps a migdia de segur que farà calor, un poc d’asfalt i pugem a la vorera, un vell company de sendes ha vingut hui a participar i saludar a “La Penya”, xarrem de sendes fetes, d’amics comuns, de sendes a fer, girem a l’esquerra per un barranc i entrem en senda, de moment de bon caminar, la senda ben traçada, “la senda de hui tindrà un 12 o 13 kilòmetres, i el desnivell no es molt fort!”, diu el guia “en el grup que vaig ara son igual de llargues, però anem para tot el dia, son mes tranquil·les!”, contesta el company, “on anem?”, pregunten “a l’alt de la Barcella, esta al termes de Barxeta, l’any passat ja anàrem per un altra ruta!”, seguim avant.

viernes, 7 de abril de 2017

04/04/2017 La ferrata de Tous i els rapels del barranc del Castellet


            Hui es un dia fora de la normalitat, hem quedat al Domenech per anar a fer la “ferrata” de Tous i alguns ràpels al barranc del Castellet. Com sempre per puntualitat que no es diga, a les 4,50 en el lloc de costum, teníem que se 4 però al final en som 3, salutacions i cap al poble vell, en aplegar a la carretera de baixada ens dona d’impressió que l’embassament esta mes ple de lo habitual, en aplegar baix desapareix la carretera i la senda d’accés a la font del “Chorrillo”, “tindrem que anar per la muntanya fins aplegar a la font, s’allargarà la senda!”, diu un company, “com es això?”, pregunta una companya, “al pujar el nivell de l’aigua de l’embassament ha tapat la carretera i la senda, i en lloc de apropar-nos en 15 minuts a principi de la ferrata, ara no sabem quant tardarem!”, traguem l’equip i fem marxa, en eixe moment un vehicle ¡sorpresa! apareix “Toño”, company de la baixà del barranc de l’Ínfer a la Vall de Laguar, salutacions i a caminar, “senderista impenitent, corredor de ultra llarga distancia, un esportista complet, bona persona i millor company, en els moments d’angoixa, ix la seua vena d’humorista que te fa riure i oblidar-te dels problemes. Anem travessant per la muntanya, buscant terreny xafat.

domingo, 2 de abril de 2017

01/04/2017 El Puig Campana

            Hui en som 5, com sempre a 7.30 en el lloc de costum, cafè i marxa. Anem a pujar a una dels cim mítics de la Comunitat Valenciana, esta al terme de Finestrat en la província d’Alacant, per fer la ruta diuen els entesos que hi ha que pujar per el “Carreró” per darrere no compta.