domingo, 19 de noviembre de 2017

04/11/2017 Senda per Sumacàrcer

            Hui en som 10. Anem al poble de Sumacàrcer, poble de la Ribera Alta, aparquem els cotxes i anem vorejant la carretera per aplegar al inici de la “Senda del Castell”, la pujada bona i empinada, tenim un convidat, fil d’uns amics amb ganes de caminar, “te queda molt per acabar?”, diu un company, “trenta hores!”, contesta, “tindràs ganes?”, diu un altre, “moltes!”, contesta, “i desprès?”, li preguntem, “ a treballar i que faena nom’ en faltarà”, pugem cap a munt en zig-zag, en un temps molt breu estem a la fortificació plena d’enderrocs i del que sols queden les defenses exteriors. L’antic castell domina la vall del Xúquer, el poble a l’esquerra, cavant el riu i la pujada de BTT cap al Palmeral i cap a la dreta i en el pla Càrcer, Gavarda, Antella Beneixida i Costes, darrere i a l’altre costa la Canal de Navarrès.

 

         

miércoles, 15 de noviembre de 2017

11/11/2017 Barrancs de la Carrasca i El Gatillo (Enguera)

            Hui en som 10 per a caminar i 9 per al dinar de germanor, la Penya te desitja menjar gaspatxo a l’estil d’Enguera.

            Com sempre cafè i marxa cap a Enguera, poble de la Canal de Navarres, anem a realitzar una ruta en forma de 8 que ens portarà a recórrer dos barrancs molt interessants. En aplegar al punt d’eixida, lloc situat a la carretera que porta al llogaret de Benali. Deixem el cotxes i anem cap al barranc de “La Carrasca”, de baixada entre matolls i senda molt xafada, en un no res apleguem al “Pasadizo”, “aneu amb cura pues es un pas molt estret i es perillós mes que res per es guillar-se”, diu el guia de hui, de fet baixant amb cura no es perillós, els prims passen amb gracia, la resta amb molta cura.
            Girem a la dreta i anem cap a un abric, “Quant plou es forma una cataracta molt bonica que es por passar per darrer sense mullar-se!”, diu el guia, “Que penseu que es la matèria del sostre de l’abric?”, pregunta una companya, “fum de les fogueres dels pastors!”, diguem, “no!, pareix fum però es un liquen!, i que es un liquen?!, diu, “es la simbiosis entre un fong i un alga!”, contesta un company, “correcte!”, anem avant per una senda estreta i de fortes caigudes, “aneu amb cura pues la caiguda es forta i no es veu el fons!”, diu el guia, el paisatge una meravella; arbres alts, eixint del fons del barranc, buscant el sol, “a l’esquerra tenim un arbre monumental, fa un mesos estava viu, i degut a la sequera s’ha secat!”, comenta un company, anem avant i trencant les regles esmorzem abans de l’hora habitual.
 

miércoles, 1 de noviembre de 2017

28/10/2017 Fontanars dels Alforins - La Bastida de Les Alcuses


            Hui en som 10, en els llocs de costum ens reunim i eixim cap al poble de Fontanars dels Alforins, també conegut com “La Toscana Valenciana”, quedem a les afores del poble i desprès eixim cap al lloc d’eixida de la senda. “No eixim del poble perquè afegiríem uns 5 km. a la senda”, anem cap al un punt d’eixida, es el quart camí a l’esquerra comptant des el creuer d’entrada al poble en direcció a Ontinyent, un caminal de terra ens porta cap a la serra , el punt d’eixida es una carrasca impressionant.