domingo, 20 de mayo de 2018

19/05/2018 Calles - riu Chelva - Chelva - Aqueducte de Peña Cortada - Rambla d'Alcotas


            Hui en som cent i la mare, com sempre cafè i marxa, anirem arreplegant als companys per el camí, anem cap a la comarca de “Los Serranos”, son castellano-parlants, aquesta es una data sense importància, sols es per a situar als lectors.
 
            Anem a fer una ruta circular, l’eixida la fem des de el poble de Calles i seguirem el riu Tuejar o Chelva, fins aplegar al poble de Chelva, i de ha hi anirem cap a l’aqueducte romà de “Penya Cortada”, on baixarem per la rambla d’Alcotas i tancarem la ruta en Calles.

            La ruta la farem en dos grups diferenciats, el caminants del primer i mes nombrós, comencen per la vora del riu, la resta del grup ens espera a Chelva. La primera en el front, al caminant mes novell li plouen les bromes per tots el costes; que si la roba no es l’adequada, les botes son noves, que te prendre mes el sol i fer morenes les cames; bromes per a tots el gustos i sense ganes de molestar. Després de unes quantes setmanes sense ajuntar-nos a caminar, venen les novetats, “El teu fill ja te el títol de pilot?”, pregunta un company, “sí, i te faena, de moment esta acumulant hores com a pilot-instructor, i després a buscar faena en una aero-línia!”, contesta el pare orgullós, “tinc novetats que comptar!”, diu una companya, “hem comprat una caravana per a viatjar!”, “però cabem tots dins d’ella?”, diuen el bromistes de la colla, “te un avanç gran per poder dinar o sopar?, diu un altre, “res de res, un llit per a dos i no cap ningú mes!”, es la resposta.

lunes, 14 de mayo de 2018

12/05/2018 Benigembla - Barranc d'Almadic - Aeroport


            Hui en som 5, a una hora desacostumada eixim cap al poble de Benigembla, a la Vall de Pop dins de la comarca de la Marina Alta, el propòsit es fer una ruta circular començant la ruta per el Barranc d’Almadic, pujar al aeroport d’emergències, al Cocoll i tornar a Benigembla.

            Prenem cafè en un bar del poble, “podíem dinar ací o anem a Parcent?”, diu una companya, “hi ha i putxero!, he preguntat a la cambrera”, comenta un company, “al tornar decidim!”, prenem el cafè i fem marxa, la ruta nema fer en el sentit de les agulles del rellotge, “espere encertar la ruta!”, pensa el guia; anem avall per la CV-720, a un 600 metres girem a la dreta per un camí d’asfalt, anem amunt poc a poc, les primeres rampes son fortes però sense passar-sen, una estrangera baixa acompanyada d’un gos, “bon dia!”, li diguem, “Buenos dias!”, contesta “fijaros la cara de alegria que lleva, esta disfrutando de la naturaleza!”, diu un company, “cierto!”, contestem. Anem per zona d’ombra, va fent calor però sense agomboiar-nos, a nen a l’esquerra i pujant. Veient el mapa ara veig que el barranc d’Almadic en tenim a l’esquerra, fem una corba molt tancada i ja tenim el barranc a la dreta. “Ha hi baix hi ha una pressa!”, diu una companya, “cert, però no es per embassar aigua, sinó per regular els cabdals a l’època de pluges!”, contesta un company.

domingo, 6 de mayo de 2018

05/05/2018 De Manuel a l'ermita de Santa Ana per la font Amarga



            Hui en som huit caminants, com sempre cafè i marxa; anem cap al poble de Manuel on començarem la ruta que ens portarà a l’ermitori de Santa Ana.
 
            Deixem els cotxes al pàrquing del poliesportiu del poble, que esta al costat del l’antic aquarterament de l’exercit. Iniciem la ruta per davall de la carretera i entrem en l’esplanissada al lloc anomenat “la paret de les bales”, on antigament feien practiques de tir els soldats fins a no fa molt anys, de fet el germà d’un company encara va fer ha hi practiques de tir. Deixem a la dreta una tanca que rodeja una zona plena de Limonium mansaneatianum, “L'ensopeguera de Mansanet (Limonium mansanetianum) és una espècie de planta de la familia Plumbaginaceae. Es tracta d'un endemisme valencià restringit als municipis de Xàtiva, Manuel i Castelló de la Ribera.. Creix sobre argiles guixoses del Keuper i altres substrats guixosos, amb suficient humitat i en posicions assolellades, generalment en vessants poc inclinades”.