A
les 7,30 al lloc de costum ens reunim els senderistes amb ganes de “cremar” els
dinars, sopars, els esmorzars dels Nadals, hui som un grup nombrós. Després de
celebracions es hora d’estirar les cames, anem a la font de “La Sangonera”,
pues l’altre punt per a les celebracions es la Ratlla, “sempre fa molt de vent i no estem gens a gust!”, diu el personal. El
primer les salutacions, les felicitacions nadalenques, fem soroll a mes no
poder. Fem l’eixida cap a “La Casella”, l’objectiu es esmorzar a la font de la
Sangonera.
Deixem
el cotxes a la cadena, hui esta tot ple, molts senderistes volem aprofitar les
vacances per a gaudir de la natura, ens equipem i amunt, “podríem tornar per el barranc!”, diu un company, “no! esta el terreny molt banyat i les
pedres estaran esvaroses!”, contesta un altre; anem cap amunt, deixem el
bar a l’esquerra, el company mes menut de la Penya estrena motxilla i va tot
equipat, no li falta detall, podria passar uns quants dies en la muntanya sense
problemes.
La
costera de pujada fins al tancat dels cérvols ens talla com sempre la
respiració, ha segut un encert canviar el dissabte per el diumenge, el 6 tots
tenen coses que fer, sobretot obri regals amb la família. “que te han regalat!” es la pregunta generalitzada, entre conversa
i conversa caminem, fem una ullada al tancat dels cérvols i no deixen vorer, en
aplegar a la casa forestal la voregem i pugem per la pista deixant de costa els
escalons, la conversa es animada, anem en grupets xarrant de tot un poc des de
la manera de celebrar l’entrada de l’any nou, “passe de menjar raïm!”, diu un company, “jo d’una manera que no es podeu imaginar!”, esclata amb una rialla
una companya, “jo a l’hospital cuidant
d’un familiar!”, diu un altre. Tema de conversa hi ha.
